Com més difícil és de superar un obstacle, millor és la recompensa. Macarons de salmó fumat i formatge.

"El hombre se descubre a si mismo

cuando se enfrenta a obstáculos."

(Antoine de Saint-Exupéry)

Segons la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), la paraula "decepcionar", significa: 1. tr. Desengañar, desilusionar.

I ja està? 

Llavors busques quin significat té "desilusionar" i llegeixes fer perdre les il·lusions/perdre les il·lusions.

Discrepo. No és el mateix decepcionar que desil·lusionar.

Una il·lusió no és certa. És alguna cosa que moltes vegades saps, encara que no ho reconeguis, que segurament no es durà a terme. És possible, però poc probable. No t'enxampa per sorpresa. I quan aquestes desapareixen, no triguen en tornar. M'agrada pensar que són infinites.

En canvi, la decepció és una certesa que de cop i volta és trenca. Una cosa que era, que deixa de ser. I ve tant de sobte que et deixa sense aire, igual de sobtadament com ha vingut la decepció.

Et trenquen a trossos ben petits i no et recomposes fàcilment. És un procés lent, dolorós, que requereix un esforç titànic i que has de fer bé per aprendre que allò no t'ha d'impedir crear noves certeses.

Són paraules majors. Perquè hi ha situacions doloroses que es poden fer bé o poden decepcionar, que crec que és el pitjor que et poden dir. M'has decepcionat i crec que no ets conscient del que això significa, de la magnitud de l'expressió.

Però quan passen els dies i veus que en realitat no et mereixes el què t'estan fent i sí quelcom millor, comences a entendre que el terra que tenies sota els peus i que, en qüestió de minuts, un dia es va ensorrar, tornarà a col·locar-se.

És un obstacle, però els obstacles et fan més fort.

Per això he escollit una recepta que inicialment, quan la vaig descobrir, em resultava un petit obstacle. I després de proves i proves, he aconseguit dominar, encara que sigui una mica. I quan una cosa costa, què voleu que us digui, el resultat és molt gratificant.

Així que, igual que mossego un macaron i somric, somriuré altre vegada, quan el temps passi i llegeixi el que un dia com avui vaig escriure.

Gràcies a tots els que m'esteu recolzant i especialment a ELL que m'ha demostrat que només es mereix ser AQUELL.

I es que com va dir una vegada Henry Ward Beecher:

"Nuestros mejores éxitos vienen a menudo

después de nuestras mayores decepciones."

La recepta és de l'Ettore, perquè les seves receptes mai fallen i la veritat que el resultat és sorprenentment deliciós. Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients (per uns 35 macarons de 4,5 cm de diàmetre):

Pels macarons:

• 112 gr de farina d'ametlla
• 160 gr de sucre glas
• 80 gr de clares d'ou a temperatura ambient
• 63 gr de sucre comú
• colorant en pols negre
• sèsam
• plantilla amb cercles de 4cm de diàmetre

Pel farcit:

• 250 gr de salmó fumat
• 250 gr de formatge crema
• sal d'olives negres
• pebre
• ciboulet
• chili

En primer lloc, s'ha de tamisar un parell de vegades la barreja de farina d'ametlles i sucre glas. En realitat, com més vegades es tamisi, millor. 

A part, en un bol net i sec, s'ha de muntar les clares d'ou, a temperatura ambient, amb els 63 gr de sucre comú. No fa falta afegir el sucre a poc a poc, es pot afegir de cop quan siguin semi-muntades, i seguir batent fins que siguin a punt de neu. Llavors, s'ha de posar la batedora a màxima velocitat i seguir muntant fins que el merenga sigui ben ferm (pics durs), és a dir, fins que aixequem la batedora i els pics quedin cap amunt, si cauen, encara falta seguir batent.

Quan el merenga sigui a punt, s'ha d'afegir el colorant en dosis petites fins aconseguir el color gris lilós que es vulgui. I barrejar bé, amb compte de que no baixin les clares, fins que sigui ben integrat.

I llavors, ja podem començar a fer el temut macaronage, que és el procés d'incorporar la barreja d'ametlla i sucre amb el merenga. 

Per això, s'ha d'afegir una petita part del merenga a la barreja i amb moviments envolvents, però sense por, anar incorporant el merenga. 

S'ha de barrejar sense por, al contrari que amb la mousse o soufflés, no passa res si el merenga perd aire. S'ha de fer amb una espàtula tova i movent des del fons cap amunt i des dels costats cap al centre del bol, i viceversa.

Amb una espàtula flexible de silicona, s'ha d'incorporar un terç del merenga a la barreja d'ametlla i sucre glas i barrejar. Al principi queda una pasta difícil de manipular i molt espessa, però després s'ha d'anar incorporant la resta del merenga i seguir barrejant, sense por, apretant la barreja per les parets del bol perquè tots els ingredients quedin ben incorporats.

Quan tinguem una massa consistent, però homogènia, s'ha d'introduir dins d'una màniga pastissera amb boc llis d'uns 10mm.

Llavors, s'ha d'agafar un paper de forn i dibuixar els cercles per fer els macarons de la mida que volgueu. Hi ha plantilles de silicona, i en tinc, però a mi no m'agraden. Sobretot que la marca que feu, quedi per sota i no toqui la massa directament.

Amb compte s'han d'anar omplint els cercles, sense arribar al límit del dibuix i amb compte, una vegada plens, donar uns cops amb la placa de forn al damunt de la encimera perquè els macarons s'assentin i desapareixin els pics.

S'han d'assecar fins que al tocar el macaron, el dit no s'enganxi. L'estona depèn de la humitat i de la temperatura del lloc on els deixeu assecar. Aquesta vegada, igual que l'Ettore, amb una horeta, aproximadament, hi va haver suficient.

Abans de coure s'ha de posar una mica de sèsam pel damunt.

A 145ºC, durant uns 13 minuts.

I abans de treure'ls del damunt del paper vegetal, s'han de refredar. De fet, d'un dia per l'altre a mi m'agraden més. Els deixo dins d'una caixa metàl·lica i a la nevera.

Per fer el farcit només s'ha de barrejar formatge crema del vostre gust amb sal d'olives negres, pebre, chili picat i una bona quantitat de ciboulet fresc picat.

I ja es poden farcir amb una bona quantitat de formatge i un parell de trossos de salmó fumat.

Com us he dit abans, son deliciosament sorprenents. Amb sabor a victòria.

I per acabar, una cançó de la Clara Peya, que senzillament ha despullat el meu interior.

T'he agafat la mà

i estava tant freda

que m'he congelat.

T'he mirat als ulls

però estaven tant buits 

que no els he reconegut.

M'has parlat de tu,

però les teves paraules 

em queden tant lluny.

T'he abraçat ben fort

però el teu cos era aire

bufant entre tu i jo.

Avui t'he vist i ja no eres tu.

T'he mirat, i ja no eres tu.

T'he sentit i estaves tant lluny de mi,

que avui he entès, 

tu ja no ets tu.

El teu llenguatge és el silenci

el teu silenci una barrera

i la barrera és tant, tant alta

que no la puc pujar.

I d'intentar-ho tinc ferides

tinc les mans adolorides

i ara perdona'm, jo ja marxo

que se m'ha fet tard.

(Clara Peya)

 

La recette infaillible. Macarons de cacao i Baileys.

“La calidad nunca es un accidente;

siempre es el resultado de un esfuerzo.”

(John Ruskin)

Els que heu anat llegint les meves receptes, sabreu que durant un temps, la meva obsessió era trobar una recepta de macarons infalible. Vaig provar varies receptes, fins que la última que vaig publicar –macarons de crema de cacao i speculoos que vaig fer per la Dolors-, portava, tímidament, com a títol: La recepta definitiva (espero).

Conscientment, vaig decidir esperar uns mesos i passats aquests, tornar a provar la recepta, per perdre la poca pràctica que podia haver agafat i comprovar, del cert, com de definitiva era la recepta.

Ja no tenia els macarons al cap, però l’altre dia, llegint una recepta d’un blog, del que ni tant sols recordo el nom, vaig descobrir que hi ha Baileys d’avellanes i, per comprovar-ho, vaig entrar a la web de la coneguda beguda.

Doncs si, existeix, i mirant, mirant, vaig veure que la web té una secció de receptes, bastant interessants, i una d’elles: macarons de cacao i Baileys.

No he seguit res d’aquella recepta, ni tant sols l’aspecte, però sí que em va servir d’inspiració per aquests.

Sempre m’ha fascinat el Baileys; amb el trifàsic després de dinar, amb cacaolat, gelat de Baileys, trufes, cheesecake, i simplement amb gels.

I no em sorprèn, ja que jo sóc de whisky, i encara que no s’assemblen gens, la base, és la base.

El Baileys és un licor irlandès fet de whisky irlandès i crema de llet, de 17% de contingut alcohòlic, fabricat per primera vegada per R.A. Bailey & Co. de Dublín al 1974, tot i que, actualment, és propietat de Diageo.

Sembla ser que va ser el primer licor que va combinar crema i alcohol d’una manera suficientment estable perquè no es tallés i es pogués comercialitzar; el whisky i la crema s’homogeneïtzen amb un emulsionador que conté oli vegetal refinat i, amb aquest procés s’evita la separació del whisky i la crema durant el seu emmagatzematge. Igual que altres productes, com la Coca-cola, la proporció de la resta d’ingredients és desconeguda, però diuen que inclou xocolata, vainilla, caramel, sucre i canyella. Segons el fabricant, a més a més, no s’inclouen conservants, ja que el whisky ja fa aquesta funció.

La crema utilitzada prové de Avonmore Waterford Plc, una cooperativa de llet que es troba a 112 km de Dublín i s’utilitzen més de 4 mil·lions de litres d’aquesta crema per la seva producció, el que representa el 4,3 % del total de producció de llet d’Irlanda, casi res.

I anem a la recepta, que ja us avanço que és espectacular. La combinació de sabors és sublim i si aconseguiu que us surtin amb la textura perfecte, són per caure de cul.

Per fer aquests macarons, es necessiten els següents ingredients:

Pels macarons:

• 150 gr de farina d'ametlla
• 150 gr d'icing sugar (si no en teniu, sucre glas)
• 112 gr de clara d'ou a temperatura ambient
• 150 gr de sucre
• 40 gr d'aigua
• colorant rosa

Pel farcit:

• 100 gr de mantega
• 2 cullerades de cacao
• 100 gr d'icing sugar
• 1 raig de Baileys
• 1/2 culleradeta d'extracte de vainilla

Per decorar:

• 50 gr de xocolata per fondre

Igual que l’altre vegada, per les quantitats de la recepta vaig fer dues safates amb una planxa de silicona per fer macarons, i una i mitja al damunt de paper de forn. Com sabeu, no sóc partidària de la planxa de silicona, però no tenia suficient paper de forn. Per fer els cercles al damunt del paper de forn, podeu fer servir alguna plantilla que trobeu per internet o amb el tap del colorant, dibuixant-los a la part de sota del paper per que no quedi el macaron marcat. Us adjunto una plantilla del blog Cocinando con Neus.

El següent pas és passar pel robot de cuina la farina d'ametlla i l'icing sugar o sucre glas perquè en quedi una pols ben fina. I tamisar, al menys un parell de vegades, reservant en un bol.

En el bol on tenim la pols d'icing sugar i ametlla, s'ha d'afegir la meitat de les clares, és a dir, 56 gr, i barrejar bé amb una espàtula fins a obtenir una pasta. I aquí, afegir el colorant, en pasta, que vulgueu, o aromatitzar-la. Jo en aquest cas, no he fet  ni una cosa, ni l’altre.

Després, s'ha de fer el merenga italià. En un cassó, s'ha d'afegir el sucre i l'aigua, sense remenar, i posar al foc; necessitarem un termòmetre apte per sucre, així que el posarem al cassó. Quan el termòmetre arribi a 110ºC, s'ha de començar a muntar les clares restants, els 56 gr que hem de tenir preparats al bol de la KitchenAid.

Quan el termòmetre arribi als 118ºC, s'ha d'enretirar l’almívar del foc i afegir, a poc a poc, i en forma de fil, sense deixar de batre, intentant que no toqui les barilles per evitar que es solidifiqui, fins aconseguir que el merenga es refredi, que serà, aproximadament, uns deu minuts. Si afegim el merenga calent, faria que l'ametlla sués i traiés el seu oli.

Així doncs, una vegada fred, s'ha d'afegir el merenga, en tres tandes, a la pasta que teníem reservada, amb moviments envolvents.

Macaronejem.

Aquest pas és important i s'ha d'anar amb compte. Si barregem poc, la massa quedarà granulada i si barregem massa, ens quedarà massa líquida. Per fer la prova, al damunt del paper de forn que teníem preparat, amb l'ajuda d'una cullereta tirem una mica de massa a una cantonada; si el pic que queda desapareix en cinc segons, la massa està perfecte.

Quan té la textura desitjada, s'ha de posar tota la massa a la màniga pastissera i amb una boquilla d'uns 8mm, i amb la màniga vertical, s'ha d'anar omplint els cercles de la plantilla, deixant uns mil·límetres de separació abans d'arribar a la línia del cercle.

Quan estiguin tots omplerts, s'ha de donar uns cops a la safata contra la taula perquè s'assentin, desapareixin les bombolles i quedin més regulars. Si hi ha alguna bombolla que no marxa, amb l'ajuda d'un escuradents, la fem desaparèixer.

Aquesta vegada amb una mica més d’una hora se’m van assecar els macarons. Assecar vol dir que al tocar el macaron, no s'enganxa el dit i hi ha una espècie de crosta. Aquest pas és imprescindible.

El forn, s'ha de prescalfar a 165ºC i abans de posar els macarons, baixar-lo a 140ºC, posar la safata a la part més baixa del forn -això ajuda a que el peu es formi i a que la base cogui bé-, i creuar els dits.

S'han de coure entre 10-12 minuts. Hi ha qui diu que quan portin, aproximadament, sis minuts, va bé obrir i tancar el forn perquè surti la humitat.

Abans de farcir, s'han de deixar, com a mínim, 24 hores a la nevera dins un pot metàl·lic i hermètic.

Perquè el macaron sigui bén fet, ha de tenir la base cuita, amb peu i ser cremós per dins.

 

I al dia següent, ja només queda muntar la buttercream.

En primer lloc, s'ha de batre a la mantega, a temperatura ambient, amb l’icing sugar i batre a màxima temperatura durant uns minuts fins que dobli el volum i quedi molt cremosa.  

Llavors, quan sigui una pasta homogènia, s'ha d'afegir el cacao, la pasta de vainilla i el Baileys i seguir batent a màxima velocitat fins que sigui ben cremós.

  

I a omplir-los, sense escatimar, amb l’ajuda d’una màniga pastissera.

Mentre, s’ha de desfer la xocolata i amb un pinzell pintar una pinzellada de xocolata, al damunt de cada macaron.

Quedan bonics i són deliciosos.

I estiguin farcits, del que estiguin farcits, inevitablement, mossegar un macaron em duu a París. Us deixo amb una cançó d’Edith Piaf, per ser, encara més, a la ciutat de les llums.

París

On se rappelle les chansons.
Un soir d'hiver, un frais visage,
La scène à marchands de marrons,
Une chambre au cinquième étage,
Les cafés crèmes du matin,
Montparnasse, le Café du Dôme,
Les faubourgs, le Quartier latin,
Les Tuileries et la Place Vendôme.
Paris, c'était la gaieté, Paris,
C'était la douceur aussi.
C'était notre tendresse.
Paris, tes gamins, tes artisans,
Tes camelots et tes agents
Et tes matins de printemps,
Paris, l'odeur de ton pavé d'oies,
De tes marronniers, du bois,
Je pense à toi sans cesse.
Paris, je m'ennuie de toi, mon vieux.
On se retrouvera tous les deux,
Mon grand Paris.
Évidemment, il y a parfois
Les heures un peu difficiles
Mais tout s'arrange bien, ma foi.
Avec Paris, c'est si facile.
Pour moi, Paris, c'est les beaux jours
Les airs légers, graves ou tendres.
Pour moi, Paris, c'est mes amours
Et mon cur ne peut se reprendre.
Paris, tu es ma gaieté, Paris.
Tu es ma douceur aussi.
Tu es toute ma tendresse.
Paris, tes gamins, tes artisans,
Tes camelots et tes agents
Et tes matins de printemps,
Paris, l'odeur de ton pavé d'oies,
De tes marronniers, du bois.
Je pense à toi sans cesse.
Paris, je m'ennuie de toi, mon vieux.
On se retrouvera tous les deux,
Mon grand Paris

(Edith Piaf)

 

La recepta definitiva (espero). Macarons amb crema de cacao i speculoos.

"Toda dificultad eludida se convertirá más tarde

en un fantasma que perturbará nuestro reposo."

(Frédéric Chopin)

Fa relativament poc que vaig provar de fer, per primera vegada, una recepta de macarons.

Al principi, penso que els vaig menysprear. No podia creure que aquella mena de pastisset-galeta, fos res complicat. M'equivocava.

A dia d'avui, puc afirmar que els macarons i jo tenim una relació d'amor-odi.

Sóc una persona extremadament perfeccionista i molt, molt, tossuda. Així que els macarons, després d’algun que altre fracàs i d’algun que altre èxit, s'han tornat com una mena d’obsessió. El meu repte personal: trobar la recepta perfecte per elaborar-los.

Això porta temps i paciència.

He de reconèixer que si no són gairebé perfectes -estic molt lluny d’aconseguir que ho siguin-, no arriben a qui anaven destinats (acostumen a ser regals) i inclús he arribat a repetir safates senceres per considerar que no eren dignes de regalar.

He llegit mil i una receptes de macaron, i n'he provat unes altres mil, totes elles diferents. He envellit les clares i ho he fet sense envellir -no he notat cap diferència-, amb mides totalment diferents, tamisant una, dues, tres i fins a quatre vegades, des de 130º fins a 150º, de 8 minuts, a cremar-los, amb merenga italià i sense, només em falta fer-los amb els peus.

Però una mica d'aquí, i una mica d'allà, intentaré explicar-vos el que penso que ha estat el truc infalible perquè pugessin, i el que penso, que ha estat l'error comès les vegades que no m'han sortit amb el peu de marres.

El diumenge celebràvem el sant de la Dolors, la tieta de l'Òscar, i ell em va demanar que li'n portéssim uns quants. Clar que sí, li vaig dir. Com tenia temps, i la majoria de blogs coincideixen en que com més estona es deixin assecant, abans de posar al forn, més fàcil és que en surti el peu, i anava amb temps, vaig pensar: fantàstic, els deixaré assecar tota la nit. Però no va servir de res. De fet, encara estaven humits al dia següent i va ser un desastre. I vaig decidir que no els donaria, en contra la opinió de l'Òscar, que creia que no estaven tant malament.

Però si ho estaven. Tenien un incipient peu que em va fer agafar-los mania.

He de reconèixer que em vaig plantejar variar el regal. Uns cupcakes perfectes, o unes precioses galetes, sense cap més risc. Però la meva tossuderia va poder amb mi, i encara tenia farina d'ametlles i la resta d'ingredients que necessitava.

Encara empassant-me l'últim mos del dinar, vaig començar altre vegada, pel principi, i amb una nova recepta.

Com va dir Ciceró: "Quant major és la dificultat, major és la glòria".

Aquesta vegada, vaig agafar les mides de la recepta d'un llibre al·lucinant que els meus amics, Mario i Ian, em van regalar pel meu passat aniversari: Cupcakes, Cookis & Macarons de Alta Costura de Patricia Arribálzaga. I sense envellir clares, ni res, i amb un repòs d'unes tres hores.

D'aquesta última experiència amb els macarons, he descobert varies coses.

Vaig fer tres safates. Uns els vaig fer al damunt d'una safata normal de forn, al damunt de paper de forn, i la resta, al damunt d'un motlle de silicona, amb marques per macarons. 

La meva primera conclusió, que res té a veure amb quina base es fa servir, i com més endavant explicaré, és que s'ha de posar la safata del forn a baix de tot; això facilita el peu.

La meva segona conclusió: el motlle de silicona que tinc, no va bé. He comprovat que les marques per fer els macarons estan massa juntes i penso que això fa que no pugin bé. Com ho he comprovat? Els macarons dels extrems, que són els que estan més separats de la resta, pugen sense problemes, i els que estan al mig, i més junts, no tant. I no sé si la planxa de silicona és massa gruixuda o què, però la base costa de coure. Això va fer que una de les safates, quedes convertida a unes galetes-macaron -se'm van coure massa i van quedar unes galetes cruixents, que he de dir que són delicioses-. A més, a més, els que vaig fer, amb la mateixa massa, al damunt d'un simple paper de forn, van quedar perfectes, tant de cocció, com amb el seu imponent i meravellós peu, que em van fer saltar llàgrimes d'alegria.

En fi, que no desespereu si sou dels que no us surten. A mi, m'ha costat, i encara penso que és una qüestió totalment aleatòria que surtin o no. La pròxima vegada, quan repeteixi aquesta recepta, pas per pas, i em surti bé, ja afirmaré, de manera contundent, que aquesta és la recepta ideal. Mentre, seguirem creuant els dits.

Gemma, et dedico el post i espero haver contribuït a donar-te una petita empenta i provis de fer-los. La Gemma és una fantàstica persona, cuinera i blogger (té el blog Food & Cakes by GB), en fi, una joia amb una energia que envejo! Sé que et farà il·lusió! Un petó bonica.

I anant a la recepta, per fer els macarons, es necessiten els següents ingredients:

Pels macarons

• 150 gr de farina d'ametlla
• 150 gr d'icing sugar (si no en teniu, sucre glas)
• 112 gr de clara d'ou a temperatura ambient
• 150 gr de sucre
• 40 gr d'aigua
• colorant rosa

Pel farcit

• 90 gr de mantega
• 70 gr de cacao
• 325 gr d'icing sugar
• 85 ml de llet sencera
• 1/2 culleradeta d'extracte de vainilla
• 3 cullerades de pasta cruixent d'speculoos

Com ja he explicat, vaig fer dues safates amb una planxa de silicona per fer macarons, i una safata al damunt de paper de forn. La pròxima vegada, ho faré al damunt de paper de forn. Per internet podeu trobar plantilles o amb el tap del colorant, dibuixar vosaltres mateixos els cercles a la part de sota del paper per que no quedi el macaron marcat. Sé que hi haurà gent defensora de les planxes de silicona, però jo, rotundament, no ho sóc.

En un dels blogs que vaig llegir, Cocinando con Neus, t'adjuntaven un enllaç a la plantilla que més m'ha agradat, us l’adjunto: Plantilla macarons

El següent pas és passar pel robot de cuina la farina d'ametlla i l'icing sugar o sucre glas perquè en quedi una pols ben fina. I tamisar, al menys un parell de vegades, reservant en un bol.

Aquí hi ha la primera diferència amb la resta de receptes que havia fet abans.

En el bol on tenim la pols d'icing sugar i ametlla, s'ha d'afegir la meitat de les clares, és a dir, 56 gr, i barrejar bé amb una espàtula fins a obtenir una pasta. I aquí, afegir el colorant, en pasta, que vulgueu, o aromatitzar-la.

Després, s'ha de fer el merenga italià. En un cassó, s'ha d'afegir el sucre i l'aigua, sense remenar, i posar al foc; necessitarem un termòmetre apte per sucre, així que el posarem al cassó. Quan el termòmetre arribi a 110ºC, s'ha de començar a muntar les clares restants, els 56 gr que hem de tenir preparats al bol de la KitchenAid.

Quan el termòmetre arribi als 118ºC, s'ha d'enretirar l’almívar del foc i afegir, a poc a poc, i en forma de fil, sense deixar de batre, intentant que no toqui les barilles per evitar que es solidifiqui, fins aconseguir que el merenga es refredi, que serà, aproximadament, uns deu minuts. Si afegim el merenga calent, faria que l'ametlla sués i traiés el seu oli.

 
Així doncs, una vegada fred, s'ha d'afegir el merenga, en tres tandes, a la pasta que teníem reservada, amb moviments envolvents.

Macaronejem.

Aquest pas és important i s'ha d'anar amb compte. Si barregem poc, la massa quedarà granulada i si barregem massa, ens quedarà massa líquida. Per fer la prova, al damunt del paper de forn que teníem preparat, amb l'ajuda d'una cullereta tirem una mica de massa a una cantonada; si el pic que queda desapareix en cinc segons, la massa està perfecte.

Quan té la textura desitjada, s'ha de posar tota la massa a la màniga pastissera i amb una boquilla d'uns 8mm, i amb la màniga vertical, s'ha d'anar omplint els cercles de la plantilla, deixant uns mil·límetres de separació abans d'arribar a la línia del cercle.

 
Quan estiguin tots omplerts, s'ha de donar uns cops a la safata contra la taula perquè s'assentin, desapareixin les bombolles i quedin més regulars. Si hi ha alguna bombolla que no marxa, amb l'ajuda d'un escuradents, la fem desaparèixer.

Al llibre diu que s'han de deixar reposar una mitja hora o una hora, no més, segons la humitat; jo vaig deixar ben bé unes tres hores, fins que vaig notar que al tocar el macaron, no se m'enganxava el dit i hi havia una espècie de crosta. A casa meva deu haver humitat. 

El forn, s'ha de prescalfar a 165ºC i abans de posar els macarons, baixar-lo a 140ºC, posar la safata a la part més baixa del forn -això ajuda a que el peu es formi i a que la base cogui bé-, i creuar els dits.

S'han de coure entre 12-15 minuts. Hi ha qui diu que quan portin, aproximadament, sis minuts, va bé obrir i tancar el forn perquè surti la humitat.

Les primeres vegades que els feia, em quedava asseguda al davant del forn, com una nena petita, esperant que es formés un fantàstic peu. Ara prefereixo anar a fer qualsevol altre cosa, que no em faci pensar en ells, i obrir la porta, per veure, amb sorpresa, uns fantàstics macarons. No té preu. Quina alegria quan els treus del forn i tenen peu.

Abans de farcir, s'han de deixar, com a mínim, 24 hores a la nevera dins un pot metàl·lic i hermètic.

I al dia següent, ja només queda muntar la buttercream.

En primer lloc, s'ha de batre a la mantega, a temperatura ambient, fins que sigui ben cremosa; llavors, afegir les cullerades de crema cruixent d'speculoos i seguir batent. 

Mentre, s'ha de tamisar l'icing sugar amb el cacao i afegir la meitat a la crema de mantega, i batre bé. Quan sigui una pasta homogènia, s'ha d'afegir la llet amb la pasta de vainilla dissolta i quan torni a ser ben barrejat, la resta de sucre i cacao. Llavors s'ha de batre a velocitat màxima fins que tingui la textura que volem, gairebé com de gelat.

I a omplir-los. No escatimeu! Ompliu-los bé que el farcit és deliciós!

Jo aquests macarons els vaig fer per fer un regal, i la veritat és que va quedar d'allò més maco! Us l'ensenyo perquè pugueu treure alguna idea!

No puc acabar d'altre manera que amb la cançó d'avui: Obsession. Una cançó de principis dels anys '80, del grup californià, Animotion.

Obsession

You are an obsession

I cannot sleep

I am your possession

Unopened at your feet

There's no balance

No equality

Be still I will not accept defeat

I will have you

Yes, I will have you

I will find a way and I will have you

Like a butterfly

A wild butterly

I will collect you and capture you

You are an obsession

You're my obsession

Who do you want me to be

To make you sleep with me

You are an obsession

You're my obsession

Who do you want me to be

To make you sleep with me

I feed you I drink you

My day and my night

I need you I need you

By sun or candlelight

You protest

You want to leave

Stay

Oh, there's no alternative

Your face appears again

I see the beauty there

But I see danger

Stranger beware

A circumstance

In your naked dreams

Your affection is not what it seems

You are an obsession

You're my obsession

Who do you want me to be

To make you sleep with me

You are an obsession

You're my obsession

Who do you want me to be

To make you sleep with me

My fantasy has turned to madness

And all my goodness

Has turned to badness

My need to possess you

Has consumed my soul

My life is trembling

I have no control

I will have you

Yes, I will have you

I will find a way and I will have you

Like a butterfly

A wild butterly

I will collect you and capture you

You are an obsession

You're my obsession

Who do you want me to be

To make you sleep with me

You are an obsession

You're my obsession

Who do you want me to be

To make you sleep with me

(Animotion)