diumenge, 31 de juliol del 2016

Macarrons de quinoa i remolatxa amb bolonyesa oriental. Un àpat perfecte per després del gimnàs.






"Tu cuerpo es templo de la naturaleza 
y del espíritu divino.
Consérvalo sano;
respétalo;
estúdialo;
concédele sus derechos."

(Henri-Frédéric Amiel)



Abans d'apuntar-me al gimnàs, havia de controlar molt tot el que menjava. De fet, m'estava de moltes coses, com, per exemple, la pasta. I és que en les dietes habituals per perdre pes la pasta no ha tingut mai molt bona reputació.

Com vaig llegir fa poc al Muy Interesante, tot i que la pasta és un dels nutrients representatius de la dieta mediterrània, la pasta sempre s'ha vist com una bomba calòrica, però no és així.

Segons un estudi de l'Institut Neurològic Mediterrani Neuromed, a Pozzilli (Itàlia), la pasta és sana i no fa augmentar l'índex de massa corporal.

Menjar pasta no només s'ha associat a mantenir un índex de massa corporal sana, sinó que sembla ser que ajuda a reduir el risc de patir obesitat general i abdominal.

Per a la seva investigació, els científics van examinar a més de 23.000 persones inscrites a dos grans estudis epidemiològics: el projecte Moli-sani i l'enquesta de Nutrició i Salud italiana d'aquest institut.

Segons explicà el cap de l'estudi, George Pounis: "Mediante el análisis de los datos antropométricos de los participantes y sus hábitos alimenticios hemos visto que el consumo de pasta, al contrario de lo que muchos piensan, no se asocia con un aumento en el peso corporal. Los resultados muestran que la pasta contribuye a tener un índice de masa corporal saludable, una menor circunferencia de la cintura y una mejor relación cintura-cadera".

Així que, tenint en compte que la dieta mediterrània és considerada una de les més saludables, està clar que incloure la pasta sovint, així com cereals, el pa o l'arròs, representa una bona combinació si es vol baixar de pes. La clau? Vigilar les mides i combinar amb una mica d'esport.

Ah! i una curiositat més treta de la mateixa revista. La pasta cuinada "al dente" té un índex glucèmic menor, el que implica que els hidrats de carboni es deixen anar de manera progressiva a la sang, per tant, els que realitzen activitat física, com els esportistes, poden rendir durant més temps si la consumeixen cuinada així.



I si la pasta és sana, la que avui us proposo ja no parlem. He fet servir pasta de quinoa i remolatxa, que a part de boníssima conté dos ingredients molt saludables. I la bolonyesa és una mica especial, ja que he fet servir carn amanida com per fer gyozas, el que li dona un sabor picant i especiat deliciós. Espero que us agradi el meu invent.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Pels macarrons:
  • macarrons de quinoa i remolatxa
  • 1 pot de pomodorini (poso foto)
  • parmesà ratllat
  • carn de gyozas (una de les versions)
  • ceba tendra
  • coriandre sec
  • romaní sec
  • orenga sec
  • anet sec
  • pebre negre
  • sal
  • mel de romaní

Per la carn de gyozas:
  • 300 gr de carn picada de vedella
  • 1 ceba tendra
  • 2 culleradetes de sucre
  • 1 xupito de salsa de soja
  • 1 xupito de sake (o vi blanc)
  • 2 alls
  • gingebre
  • oli de mandarina
  • 3 chipotles


En primer lloc, s'ha de macerar la carn, si pot ser d'un dia per l'altre millor, sinó amb un mínim de 30 minuts. De fet, jo tenia la carn congelada.

Per fer-ho, s'ha de barrejar bé la carn picada amb la ceba tendra ben picada, l'all ratllat i la resta d'ingredients, al gust. Jo us poso les mides de manera orientativa, però l'important és anar provant i afegint segons ens agradi més o menys picant o més o menys salat.

I una vegada tots els ingredients siguin ben integrats, reservar.

Una vegada tinguem la carn ben macerada, ja podem preparar els macarrons.

Per això, en primer lloc s'ha de sofregir una ceba tendra picada i quan sigui ben rossa, afegir la carn i sofregir fins que sigui cuita. Llavors, s'han d'afegir els tomàquets.




Jo he fet servir uns tomàquets cherry boníssims de la marca italiana Mutti, com podeu veure a la foto.




No es tracta de tomàquets molt àcids, però tot i així, jo afegeixo un rajolí de mel, en aquest cas, de romaní.

S'ha de deixar coure fins que la salsa redueixi una mica i s'evapori l'excés d'aigua dels tomàquets.




Mentre, s'ha de coure la pasta seguint les instruccions de cada fabricant. Jo he fet servir de remolatxa i quinoa.




I una vegada ben escorreguts els macarrons, ja es poden barrejar amb la salsa, posar en una safata i gratinar, una vegada ben coberts de salsa parmesà.



I ja que proposo un àpat ideal per degustar després de fer exercici, una de les cançons de Body Pump.


Burn

We, we don't have to worry about nothing
Because we got the fire
And we're burning, one hell of a something
They, they're going to see us from outer space, outer space
Light it up, like we're the stars of the human race
Human race

When the light started out
They don't know what they heard
Strike the match, play it loud
Giving love to the world
We'll be raising our hands
Shining up to the sky
Because we got the fire, fire, fire
Yeah, we got the fire, fire, fire

And we're going to let it burn, burn, burn
We're going to let it burn, burn, burn
We're going to let it burn, burn, burn
We're going to let it burn, burn, burn

We don't want to leave, no
We just want to be right now
And what we see
Is everybody is on the floor acting crazy
Getting low go 'till the lights out
The music sounds I'm waking up
We fight the fire then we burn it up
And it's over now and we got the love
And we're sleeping now

When the light started out
They don't know what they heard
Strike the match, play it loud
Giving love to the world
We'll be raising our hands
Shining up to the sky
Because we got the fire, fire, fire
Yeah, we got the fire, fire, fire

And we're going to let it burn, burn, burn
We're going to let it burn, burn, burn
We're going to let it burn, burn, burn
We're going to let it burn, burn, burn

When the light started out
They don't know what they heard
Strike the match, play it loud
Giving love to the world

We're going to let it burn, burn, burn
Burn, burn, burn

We can light it up, up, up
So they can't put it out, out, out
We can light it up, up, up
So they can't put it out, out, out
We can light it up, up, up
So they can't put it out, out, out
We can light it up, up, up
So they can't put it out, out, out

When the light started out
They don't know what they heard
Strike the match, play it loud
Giving love to the world
We'll be raising our hands
Shining up to the sky
Because we got the fire, fire, fire
Yeah, we got the fire, fire, fire

And we're going to let it burn, burn, burn
We're going to let it burn, burn, burn
We're going to let it burn, burn, burn
We're going to let it burn, burn, burn

When the light started out
They don't know what they heard
Strike the match, play it loud
Giving love to the world
We'll be raising our hands
Shining up to the sky
Because we got the fire, fire, fire
Yeah, we got the fire, fire, fire

And we're going to let it burn

(Ellie Goulding)







  TEXTO O DESCRIPCION



dijous, 21 de juliol del 2016

Those little things... Gelat de romaní {i del Cap de Creus}.





Satisfacciones

La primera mirada por la ventana al despertarse,
el viejo libro vuelto a encontrar,
rostros entusiasmados,
nieve, 
el cambio de las estaciones,
el periódico,
el perro,
la dialéctica,
ducharse,
nadar,
música antigua,
zapatos cómodos,
comprender,
música nueva,
viajar,
cantar,
ser amable.

(Bertolt Brecht)



Hi ha coses que estan fetes per fer-te sentir bé. Coses petites, sense cap importància aparent...

...llibres que et fan posar la pell de gallina i no et deixen sortir de la història ni quan acabes de llegir la última frase...cançons que de cop i volta escoltes i et transporten a un món diferent i replet de felicitat, i somrius...olors que desperten records que vagaven per la teva memòria sense ser conscient de que seguien allà...saltar dins d'una bassa amb botes d'aigua...veure sortir el sol...podria seguir enumerant moments feliços sense acabar...i, com no, i ja que és un blog de cuina, no podia deixar de banda les sensacions creades pels menjars...menjars que només dur-te a la boca et fan ser completament feliç...com el gelat.

I és que tendim a no valorar les petites coses fins que aquestes no hi són. Error. Hi ha coses que, penso, només existeixen per ser gaudides. El món està a la nostre disposició i el desaprofitem. I la vida no es pot rebobinar. Ni parar els bons moments. Ni tallar les escenes que no ens agraden, com a les pel·lícules. Així que només queda seguir gravant i fer de cada escena un moment innoblidable.

Jo, tinc la sort de tenir un bon repartiment a la pel·lícula de la meva vida. Para muestra un botón. Aquí l'equip d'excursionistes improvisats amb qui vaig recollir l'ingredient principal del gelat que avui proposo.




I la recepta no podia ser millor. Perquè? Perquè és de la Sandra i el Xavi, amb qui he tingut la sort de disfrutar de molts moments, màgics, i autors d'un dels millors blogs de cuina que conec: Els Fogons de la Bordeta. 




Per fer aquest deliciós gelat, es necessiten els següents ingredients:

  • 350 ml de llet sencera
  • 200 ml de nata líquida per muntar
  • 3 branques de romaní (+1 per picar)
  • 45 gr de llet en pols
  • 100 gr de sucre
  • 1 cullerada de golden syrup o mel de romaní


Com qualsevol gelat, la seva preparació no té cap complicació, tant si sou dels que teniu geladora, com dels que no.

En primer lloc, s'ha d'aromatizar la llet i per això, s'ha de bullir la llet amb el romaní i el sucre, a foc lent, perquè mica en mica agafi els aromes i el sucre es desfaci bé.

I quan arrenqui el bull, s'ha d'enretirar del foc i deixar que es refredi fins que infusioni bé. De fet, molt millor si deixeu la barreja a la nevera (sense treure les branques de romaní), d'un dia per l'altre.

Així que quan vulgueu fer el gelat, el següent pas és muntar la nata, juntament amb la llet en pols i afegir el golden syrup o la mel i una vegada ben barrejat, s'ha d'integrar també la llet infusionada i unes fulles de romaní ben picades.

I cap a la geladora, si en teniu. Cadascú ja sap com funciona la seva.

Si no en teniu, s'ha de posar la barreja en un tupper i cada hora, aproximadament, aneu traient-lo del congelador i remenant amb l'ajuda d'una forquilla. D'aquesta manera, s'evita que es facin cristalls i que el gelat tingui una textura cremosa. S'ha de fer unes tres o quatre vegades i ja es pot deixar acabar de congelar.





I la veritat és que com podeu deduir pel el títol del post, la meva intenció era acabar-lo amb la cançó "Those Little Things", però ja vaig maridar una altre recepta amb aquesta peça musical, així que acabo amb una cançó que em produeix molta satisfacció perquè és la que fem servir pels estiraments després de les classes de body pump. I com va de satisfaccions...Gràcies Martin per la cançó...


Bird set free

Clipped wings, I was broken thing
Had a voice, had a voice but I could not sing
You would wind me down
I struggled on the ground
So lost, the line had been crossed
Had a voice, had a voice but I could not talk
You held me down
I struggle to fly now

But there's a scream inside that we all try yo hide
We hold on so tight, we cannot deny
Eats us alive, oh, it eats us alive
Yes, there's a scream inside that we all try to hide
We hold on so tight, but I don't wanna die, no
I don't wanna die, I don't wanna die

And I don't care if I sing off key
I found myself in my melodies
I sing for love, I sing for me
I shout it out like a bird set free
No I don't care if I sing off key
I found myself in my melodies
I sing for love, I sing for me

I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free

Now I fly, hit the high notes
I have a voice, have a voice, hear me roar tonight
You held me down
But I fought back loud

But there's a scream inside that we all try yo hide
We hold on so tight, we cannot deny
Eats us alive, oh, it eats us alive
Yes, there's a scream inside that we all try to hide
We hold on so tight, but I don't wanna die, no
I don't wanna die, I don't wanna die yeah

And I don't care if I sing off key
I found myself in my melodies
I sing for love, I sing for me
I shout it out like a bird set free
No I don't care if I sing off key
I found myself in my melodies
I sing for love, I sing for me

I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free

(Sia)






  TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 5 de juliol del 2016

"Al César lo que es del César?" No, aquesta amanida és per mi. Amanida Cèsar by Gordon Ramsay.





"-La ilusión no se come-, dijo ella.
- No se come, pero alimenta-, replicó el coronel."

(Gabriel García Márquez)



Aquest mes el protagonista de Cooking the Chef és en Gordon Ramsay, que si seguiu una mica el meu blog, ja sabreu que m'agrada bastant, més com a cuiner que com a personatge mediàtic -aquesta faceta seva no m'agrada tant-.

Així que ja us n'he parlat bastant. 

Com vaig explicar a la recepta de Linguine Bloody Mary -que si encara no els heu tastat us recomano que ho feu-, és un cuiner amb setze estrelles Michelin.

I tot i que les seves aparicions televisives han estat molt criticades i l'han acusat varies vegades de tenir un excés de protagonisme -el chef Marco Pierre White, un dels seus descobridors, va dir d'ell que "No se puede ser chef y aparecer en televisón todo el tiempo. Cuando yo gané mis estrellas Michelin estaba siempre detrás de los fogones"-, el cas és que ha estat un dels cuiners més premiats de la seva època.

Jo la veritat és que no he seguit massa els seus programes, que sempre veig molt de tant en tant, però si seguí el que feien al Canal Cocina -Las mejores recetas de Gordon Ramsay- que la veritat és que està molt bé i, de fet, tinc el llibre i m'agrada molt.



I abans d'anar a la recepta...sabeu l'origen d'aquesta fabulosa amanida? Jo no ho hagués dit mai.

Resulta que cap als anys 20 (hi ha qui diu el 1924, el 1926...no queda massa clar), i curiosament un 4 de juliol -com avui- a la ciutat de Tijuana, Mèxic, un immigrant italià, de nom Cardini i que regentava l'Hotel Caesar, va crear aquesta amanida amb restes de menjars. I és que un dia, va voler convidar a uns amics de la Jet Set a sopar, però tenia la despensa de l'hotel que feia eco -més o menys com la meva aquesta setmana-, degut a que l'hotel estava complert amb clients d'un creuer que havia hagut d'aplaçar la seva sortida pel mal temps, així que els amics, davant la preocupació de l'amfitrió, li van dir que no es preocupés i que amb un petit aperitiu o pica-pica anaven servits, així que en Cardini va agafar totes les restes de menjar que va trobar i en va fer una amanida.

Sembla ser que inicialment es va anomenar "l'amanida dels aviadors" -va ser més endavant que els clients de l'hotel van començar a anomenar-la "Amanida Cèsar" i portava enciam, ous passats per aigua, all, suc de llimona, salsa Worcestershire, oli d'oliva, parmesà ratllat, crostons de pa, sal i pebre. I no, al principi no duia anxoves i sembla ser que és bastant confós des de quan van començar a utilitzar-se.

Aquesta és la versió que més vegades he trobat per la xarxa, però, com sempre, hi ha més versions sobre el seu origen.

Una altre de les històries diu que el tal Cardini -al menys l'autor segueix sent el mateix-, va crear aquesta recepta en honor a un germà seu que havia mort, en César, i a qui li havia promès, abans de morir, una recepta que portés el seu nom.



Per fer la versió del Gordon Ramsay, es necessiten els següents ingredients:

Per l'amanida:
  • 150-200 gr d'un bon pa (de massa mare millor) que no sigui del dia
  • oli d'oliva verge
  • 50 gr de parmesà ratllat
  • enciam romà
  • 2 pits de pollastre
  • sal i pebre

Per l'amanit:
  • 2 rovells d'ou de corral
  • 1 culleradeta de mostassa de Dijon
  • 1 culleradeta de vinagre de Xerès
  • oli d'oliva verge
  • 50 gr d'anxoves
  • 75 gr de parmesà ratllat
  • suc de llimona
  • 2 alls


En primer lloc s'ha de fer els crostons de pa i per això, s'ha de tallar el pa en trossos de 2 cm aproximadament i fer en una paella amb una mica d'oli, sal i pebre, fins que siguin daurats i cruixents.

Mentre, s'ha de fer la salseta que amanirà i que és la gràcia de l'amanida i per això, s'ha de posar els rovells, la mostassa i el vinagre en un bol i barrejar bé com si volguéssim montar una maionesa, s'ha d'emulsionar bé. 

A part, s'ha de picar les anxoves i barrejar amb l'all picat fins a formar una pasta aspre que s'ha d'afegir als rovells muntats i remenar fins que tots els ingredients siguin ben integrats. Finalment, s'ha d'afegir el parmesà ratllat, el suc de llimona al gust i, si queda massa espesa, unes gotes d'aigua fins que tingui la textura que volem.

Si servim en un bol com una amanida clàssica, s'ha de barrejar la meitat de la salseta, l'enciam i una mica de suc de llimona i la meitat del pa abans de fer el pollastre. Jo l'he servit a la meva manera i no ho he fet així.

El pollastre s'ha de fer a la planxa fins que sigui ben cuit, amb sal i pebre i s'ha de tallar o a tires en diagonal o a daus, al gust del consumidor.

Jo per servir, he fet una mena de barquetes amb fulles de cors d'enciam, he posat al damunt els toppings de l'amanida i he salsejat, sinó, el mateix però en un bol.



I per acabar, una altre cançó de la Luthea Salom, a la que m'he aficionat molt últimament.


Be me

I wanted to be a happy bee flying out the window
flirting with every flower and then making honey
I wanted to be that pretty pattern on my pillow
I wanted to be beautiful
But I can only be me
If I'm not me the who will be me
with my silly laughter and the little tragedies, me
If I'm not me then who will be me
I wanted to stop obsessing over every little detail
going round and round in circles like a windmill
I wanted to stop chasing a dream that may never happen
I wanted to be simple
but I can only be me if I'm not me then who will be me
with my silly laughter and little tragedies, me
If I'm not me then who will be me
and you, you're so special
you eat what they serve you
you love what you're made of
and I do too you
you're so bright
you make everyone around you shine
oh, you are you
and I wish I could be you too
but I can only be me
if I'm not me then who will be me
with my silly laughter and little tragedies, me
if I'm not me then who will be me
with my melodramatic tendencies, me
if I'm not me then who will be me

(Luthea Salom)






TEXTO O DESCRIPCION