La història d'amor entre el salmó i el maracujà. Un ceviche de 10.

"Hay un minuto en que se agota la siesta. Hasta la secreta, recóndida, minúscula actividad de los insectos cesa en ese instante preciso; el curso de la naturaleza se detiene; la creación tambalea al borde del caos y las mujeres se incorporan, babeando, con la flor de la almohada bordada en la mejilla, sofocadas por la temperatura y el rencor; y piensan: Todavía es miércoles en Macondo."

(La Hojarasca, Gabriel García Márquez)

Una vegada vaig llegir que Gabriel García Márquez va veure per primera vegada la paraula Macondo escrita a la porta d'entrada d'una finca d'una zona bananera que es deia així, mentre viatjava en tren. Poc s'imaginava el que acabaria significant.

Macondo acabaria sent aquell nom de la finca, aquella zona, Colombia, i el Caribe sencer, fins a tota Amèrica llatina. El lloc de tot. En un article de Fernando Araújo, escrit en memòria de l'aniversari de la mort de Márquez, molt sàviament deia: "Macondo fue el lugar de lo imposible, el lugar de todas las cosas, de los santos y los demonios, de la condena y la resurrección, del amor y el desamor, de la espera, de la locura, y de ser lugar pasó a ser adjetivo, saltándose de un solo brinco la opción de ser gentilicio. Y fue adjetivo sin calificativos, un poco como su creador. Se decía, se dijo y se dirá macondiano, y esa sola palabra entrañará magia, fulgor, luz, sombra, o en últimas, lo imposible: <Melquíaades terminó de plasmar en sus placas todo lo que era plasmable en Macondo, y abandonó el laboratorio de daguerrotipia a los delirios de José Arcadio Buendía, quien había resuelto utilizarlo para obtener la prueba científica de la existencia de Dios>."

La primera vegada que vaig llegir per primera vegada la paraula Macondo escrita a una porta d'entrada, mentre caminava pel barri dels meus pares, vaig acabar entrant en un restaurant (clica) meravellós. Poc m'imaginava el que acabaria significant.

Vaig menjar un senzill ceviche que em va emocionar. I ara us en deixo una versió.

La recepta és molt senzilla, i per dues persones es necessiten els següents ingredients:

• 280 gr de salmó 
• 180 gr de polpa de maracujà
• 15 gr de mel
• suc de dues llimes
• sal i pebre
• 1/2 ceba vermella
• aji groc (al gust)
• coriandre
• 1 fruita de la passió

Com la recepta és tant senzilla, el més important és que els ingredients siguin de la millor qualitat. Òbviament, el més important és el salmó. Jo aconsello un bon llom, net, sense cap espina i sense pell. Jo acostumo a comprar-lo fresc, al mercat, i després el congelo, sobretot si el menjo cru o mig cru, però si no tinc temps d'anar al mercat, i sense ànim de fer publicitat, a la Sirena venen uns lloms per fer sashimi que són molt i molt bons. Cars, però perfectes per un capritx, com aquest ceviche.

A part, heu d'aconseguir polpa de maracujà, però avui en dia no és gens complicat, ja que està ple de supermercats de productes llatins, allà en trobareu segur.

I la recepta en si, en dues línies us l'explico.

En primer lloc s'ha de tallar el salmó en daus regulars, no gaire petits però que facin un mos còmode, i el reserveu.

En un bol a part, s'han de barrejar bé tots els ingredients (si la polpa és poc fina, la coleu), i l'aneu rectificant segons el vostre gust, sobretot de picant.

I després barregeu el salmó, la ceba vermella tallada a juliana i el coriandre ben picat amb l'amaniment.

A mi m'agrada que el salmó es cogui poc amb la llima, però si us agrada més fet, augmenteu el temps de macerat. Jo ho deixo només deu minuts perquè s'impregni bé del sabor.

I ja podeu emplatar. Queda molt bé amb un tros de fruita de la passió com a decoració. Així és com me'l van servir al Restaurant Macondo i em va semblar molt adequat.

I avui per acabar, una cançó de Macaco, que sempre és un bon final.

Lo quiero todo

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo (todo)

Tus aciertos y tus fallos, vivir contigo sin ensayos

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo (todo)

Apostarle todo al color de tus ojos

Al rojo de tus labios

Tu sabor de cada día, el perfume de tu piel con la mía

Los misterios y mapas de tu mirada perdida

Nuestra cama a la deriva

Rescatar tu llamada perdida

Tu pierna atada a la mía formar contigo geometrias

Cuando cargas las palabras

Tu silencio que ametralla

La bandera de paz bajo las sábanas blancas

Cuando las bocas callan

Cuando los besos hablan

Las mañanas en sincronía las patadas que das dormida

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo (todo)

Tus aciertos y tus fallos, vivir contigo sin ensayos

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo (todo)

Apostarle todo al color de tus ojos

Al rojo de tus labios

Los días sin entusiasmo

Las maratones de amor sin descanso

Seguir la huella que va dejando tu tacto

La payasa, la loca, la amiga

Tus luces y tus sombras

Que siempre combinan con las mías

Escalar tu cuerpo boca abajo

Anclarme contigo en el espacio

Los sueños que vienen a visitarnos

Descubrir que el mundo a tu lado

Se hace un poquito menos raro

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo

Tus aciertos y tus fallos vivir contigo

Tus luces y tus sombras

Que combinan con las mías

Tus luces y tus sombras

Que combinan con las mías

Tus luces y tus sombras

Que combinan con las mías

Tan a la medida

Lo quiero todo (todo)

Lo quiero todo (todo)

TODO

(Macaco)

Nuggets deliciosos i saludables? Si. Nuggets de brocoli i moniato.

"Admiro a la gente que vive sin problemas,

que mira el mundo con despreocupación.

A diferencia de ellos,

yo sufro más de la cuenta."

(Kurt Cobain)

Actualment, la vida és caòtica, ràpida, estressanat. Tot passa a mil per hora. El ritme de vida és frenètic, per uns més que per altres. Per això és important mantenir el control.

Aquestes presses fan que moltes vegades, no mengem com seria bo que ho féssim; i aquesta alimentació, només va en contra de la nostra salut. Aliments processats, fregits, congelats, excés de sucre...el món pateix un desequilibri, i l'alimentació, també.

I menjar equilibrat no només s'hauria de relacionar amb la pèrdua de pes, sinó amb tots aquells beneficis que ens perdem sinó ho fem així. I és que menjar sa, per començar, estimula les papil·les gustatives i incrementa la percepció dels sabors naturals, que al cap i a la fi, en resulta l'essència. Per no parlar de la vitalitat que genera, doncs es crea menys quantitat d'insulina que amb una alta aportació d'hidrats de carboni. I com no, disminueix el risc de patir malalties greus a llarg termini, com malalties cardiovasculars, per exemple. O un altre motiu per decidir menjar sa: redueix l'estrés. Si, si. Com sentiu. Disminueix els nivells de cortisol, l'anomenada hormona de l'estrés i sembla ser que això millora l'humor.

Per això, i perquè no és que em trobi en una etapa precisament tranquil·la i lliure de preocupacions, quan va caure a les meves mans el llibre de la Chloé Sucrée, Being Biotiful, em va enamorar. Tant, que em vaig proposar provar totes les receptes. I la d'avui, és la primera que vaig provar. I és una meravella.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 2 moniatos mitjans 
• 1 brocoli gran (aprox. 500 ml de brocoli cuit)
• 2 ous 
• 100 gr de formatge ratllat tipus Fontina
• sal i pebre
• 2 cullerades de parmesà ratllat
• 185 gr de quinoa cuita
• 50 gr de flocs de civada
• un pessic de xili mòlt
• avocat
• all
• llima
• oli d'oliva
• sal i pebre
• coriandre

En primer lloc, s'han de coure els moniatos, així que mentre prescalfem el forn a 200ºC, s'han de pelar, tallar-los a trossos i coure'ls uns 15 minuts, aproximadament, en aigua bullint, fins que siguin cuits. Després, s'han de colar, aixafar fins que sigui un puré i deixar refredar.

A part, s'ha de coure el broquil, també amb aigua bullint, durant 6 minuts, colar i deixar refredar.

Quan sigui una mica més fred, s'ha de picar amb el robot de cuina uns minuts, per aconseguir un puré, però que no sigui molt fi, han de quedar trossets.

I a part, en un bol gran, ja podem barrejar el brocoli, el puré de moniatos, els formatges, els ous, la quinoa, els flocs de civada i la sal i el pebre al gust. Jo vaig afegir també una mica de xili mòlt.

S'ha de barrejar tot molt bé i després fer boletes amb forma de nuggets.

No són fregits, així que haurem de preparar la safata del forn o amb paper de forn o amb Silpat -jo el faig servir i és meravellós-, per fornejar uns vint minuts per cada costat, o fins que siguin ben daurats. No només queden més macos, sinó que els dona un sabor caramelitzat deliciós.

I per acompanyar, res millor que un deliciós guacamole del més senzill, del que només porta avocat aixafat amb una forquilla, sal i pebre, llima, coriandre i un raig d'oli d'oliva.

I amb la Chloé he après receptes i he après cançons...

Formidable

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Eh bébé, oups, mademoiselle

Je vais pas vous draguer,

promis juré

J'suis célibataire

et depuis hier putain

J'peux pas faire d'enfant

mais bon c'est pas

Eh reviens !

5 minutes quoi,

j't'ai pas insulté,

j'suis poli, courtois

Et un peu fort bourré

et pour les mecs comme moi

Vous avez autre chose à faire,

vous m'auriez vu hier

Où j'étais

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Eh tu t'es regardé,

tu t'crois beau

Parce que tu t'es marié

Mais c'est qu'un anneau mec,

t'emballes pas

Elle va t'larguer comme elles

le font chaque fois

Et puis l'autre fille

tu lui en as parlé ?

Si tu veux je lui dis

comme ça c'est réglé

Et au p'tit aussi,

enfin si vous en avez

Attends 3 ans, 7 ans

et là vous verrez si c'est..

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Et petite, oh pardon, petit

Tu sais dans la vie

y'a ni méchant ni gentil

Si maman est chiante

c'est qu'elle a peur d'être mamie

Si papa trompe maman

c'est parce que maman vieillit, tiens

Pourquoi t'es tout rouge?

Ben reviens gamin

Et qu'est-ce que vous avez tous,

à me regarder comme un singe ? Vous

Ah oui vous êtes saint, vous

Bande de macaques !

Donnez moi un bébé singe, il sera

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

(Stromae)

New post. New life. New sweet home. Sopa freda d'enciam amb anxoves de l'Escala, tomàquets i alfàbrega.

"Lo que pienses, lo serás.

Lo que sientas, lo atraerás.

Lo que imagines, lo creerás."

(Buda)

Fa masses mesos que no publicava res. No és que no en tingués ganes, només que la meva vida estava canviant tant, que tot i cuinar més que mai, no tenia temps per compartir-ho. I és que, si bé sé que no sóc dels blogs de cuina que més temps dedica a fer les fotos, editar-les i crear l'escenari perfecte de posada en escena dels plats, temps al darrere n'hi ha, i molt.

Durant aquests mesos he canviat de feina, de casa, de ciutat i de rutines. I per tant, de cuina. I la meva manera de veure la vida, també ho ha fet. Ara, la cuina que tinc, no pot anar millor. És blava, plena de vida, amb una finestra a la terrassa plena de menta, alfàbrega, orènga, plena de llum, espai...i amb fogons!...i tenim un hort urbà a la terrassa que tot just comença a créixer exultant. 

Així que espero començar una nova etapa del blog. Més fresca, amb receptes més sanes, i que reflexi tota la felicitat que tinc la sort d'estar vivint.

I és que quan tens al costat algú que et fa veure la vida d'un color meravellós, tens ganes altre vegada ganes de compartir noves receptes i noves cançons. 

El post d'avui és curt i senzill, per això la recepta és fresca i fàcil. Potser no seria massa adequada per a finals d'octubre, però el temps acompanya i aprofito per treure-la del calaix.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 2 enciams romans
• 2-3 alls
• vinagre de poma
• 1 ceba tendre
• 2 iogurts grecs
• sal i pebre
• aigua
• anxoves de l'Escala
• tomàquet rosa
• alfàbrega fresca

La recepta és tant senzilla, que gairebé no faria falta que expliqués res, però si no ho fes, que seria del blog?

Com a gairebé tots els "gazpachos" o sopes fredes d'aliments crus -la Vichyssoise, per exemple, es menja freda, però en canvi és d'ingredients cuits- només cal netejar bé els aliments, amb l'ajuda d'un raspatllet i aigua, pelar els ingredients que ho requereixin, tallar a trossos més o menys grans i triturar. I aquesta sopa freda no canvia el procés. 

En primer lloc s'ha de netejar l'enciam i triturar junt amb els alls, un bon raig de vinagre de poma al gust (podeu fer servir qualsevol tipus de vinagre, jo he fet servir de poma perquè és suau i va molt bé amb el iogurt), la ceba tendre, els iogurts, sal i pebre.

L'enciam és tot aigua, pràcticament, així que l'aigua s'ha d'afegir al final i en funció de com voleu que sigui d'espessa.

A mi normalment no m'agrada massa colar les sopes. El gazpacho, per exemple, el prefereixo sense colar. Però en aquest cas, i com l'enciam és força fibrós, prefereixo passar-la per un colador. Queda més fina.

I com a banda sonora per aquesta sopeta freda, una cançó que escalfa el cor...

Francés limón

Todo tiene el color

de tus ojos, como ves...

todo cambia, no así...

...tu voz,

cuando me hablas en francés limón.

En un barco de papel

yo volveré

por ti, mi amor

francés limón.

Las luces de la ciudad

se apagaran,

te besaré,

me besaras.

Me encanta tu actitud,

Dios conserve tu salud

solo con mirarte comprendí

para qué yo vine aquí.

En un barco de papel

yo volveré

por ti, mi amor

francés limón.

Las luces de la ciudad

se apagaran,

te besaré,

me besaras.

(Los Enanitos Verdes)

La terra. Hummus de remolatxa amb menta i "quicos".

"Cuando la sangre de tus venas retorne al mar,

y el polvo en tus huesos vuelva al suelo,

quizás recuerdes que esta tierra no te pertenece a tí,

sinó que tú perteneces a esta tierra."

(Proverbio indígena)

Si heu anat seguint el meu blog sabreu que, de tant en tant, m'agrada recomanar algun llibre o pel·lícula.

I avui, em ve de gust recomanar una pel·lícula que, si bé ja té uns anys, doncs és del 2007, no la vaig veure fins fa uns dies.

Ja avanço que no és fàcil i que, segurament, a molta gent no li ha agradat. A mi sí. Tot i que és d'aquelles pelis sobre les que m'agradaria obrir un debat.

Into the wild -així és el títol original, tot i que aquí se la coneix com "Hacia rutas salvajes"- està dirigida per Sean Penn i basada en el llibre de l'alpinista i escriptor Jon Krakauer que narra la història del jove Christopher McCandless, alies "Alexander Supertramp".

La pel·lícula és un viatge.

Un viatge per reflexionar. Un viatge que realitza el jove protagonista en busca d'ell mateix, de la felicitat, del significat de la seva vida. Fuig de la societat i s'endinsa en la natura.  

Un viatge dual. Molt bonic en certs aspectes i molt egoista en d'altres. En busca d'una llibertat que l'empresona.

Un viatge llarg i lent. Difícil. Inhòspit. Cru. Relatiu. 

En definitiva, una pel·lícula per no quedar-se indiferent. Per pensar. Per qüestionar. 

Una pel·lícula que val la pena només per la imatge, per les fotografies de paisatges infinits i per la banda sonora, preciosa, d'Eddie Vedder, conegut ser el cantant i un dels tres guitarristes del grup Pearl Jam.

Esteu preparats per viatjar?

I amb aquesta recomanació, una proposta. 

Una recepta que ideal per picar mentre mireu una peli i íntimament lligada amb la terra. Un hummus de remolatxa amanit amb menta i "quicos". Una delícia que vaig provar al restaurant La Gilda, c/ Girona 175.

Per fer aquesta saludable i deliciosa recepta, es necessiten els següents ingredients:

• 400 gr de cigrons cuits
• 200 gr de remolatxa cuita
• suc de llima (opcional)
• oli d'oliva verge extra
• 1-2 cullerades de tahini 
• ceba tendra
• fulles de menta
• "quicos"
• 1 all
• comí
• pebre

La recepta és ben senzilla, i realment, poso les quantitats orientativament, però és d'aquelles receptes en que, al final, es tracta d'anar tastant i amanint.

Per això, es tracta de posar en un got de batedora els cigrons cuits (jo he fet servir els cigrons que vaig utilitzar per fer caldo), unes gotes de llima, un bon raig d'oli d'oliva, el tahini, la remolatxa, l'all, la ceba tendra, un polsim de comí i el pebre i triturar tot fins a obtenir una crema el més fina possible. 

Com he dit, aneu tastant i amanint. Igualment, aneu afegint la remolatxa fins que tingui el color o sabor que volgueu.

Aquest hummus ja és bo així, però si l'amaniu amb un bon raig d'oli, una mica de ceba picada, menta i uns "quicos" picats, us asseguro que és absolutament deliciós.

I per acabar, una de les moltes cançons de la increïble banda sonora de la pel·lícula "Into de Wild", de la que he parlat avui. Society.

Society

It's a mysery to me

we have a greed

with which we have agreed

And you think you have to

want more than you need

Until you have it all

you won't be free

Society

you're a crazy breed

I hope you're not lonely

without me

When you want more than you have

You think you need

and when you think more than you want

your thoughts begin to bleed

I think I need to find a bigger place

'Cause when you have

more than you think

you need more space

Society

Crazy indeed

Hope you're not lonely

without me

There's those thinking more less

Less is more

but if less is more,

How you keeping score?

Means for every point you make

your level drops

Kinda like you're starting from the top

And you can't do that

Society

you're a crazy breed

I hope you're not lonely

without me

Society

Crazy indeed

Hope you're not lonely

without me

Society

have mercy on me

hope you're not angry

if I disagree

Society

you're a crazy breed

I hope you're not lonely

without me

(Eddie Vedder)

 

"Al César lo que es del César?" No, aquesta amanida és per mi. Amanida Cèsar by Gordon Ramsay.

"-La ilusión no se come-, dijo ella.

- No se come, pero alimenta-, replicó el coronel."

(Gabriel García Márquez)

Aquest mes el protagonista de Cooking the Chef és en Gordon Ramsay, que si seguiu una mica el meu blog, ja sabreu que m'agrada bastant, més com a cuiner que com a personatge mediàtic -aquesta faceta seva no m'agrada tant-.

Així que ja us n'he parlat bastant. 

Com vaig explicar a la recepta de Linguine Bloody Mary -que si encara no els heu tastat us recomano que ho feu-, és un cuiner amb setze estrelles Michelin.

I tot i que les seves aparicions televisives han estat molt criticades i l'han acusat varies vegades de tenir un excés de protagonisme -el chef Marco Pierre White, un dels seus descobridors, va dir d'ell que "No se puede ser chef y aparecer en televisón todo el tiempo. Cuando yo gané mis estrellas Michelin estaba siempre detrás de los fogones"-, el cas és que ha estat un dels cuiners més premiats de la seva època.

Jo la veritat és que no he seguit massa els seus programes, que sempre veig molt de tant en tant, però si seguí el que feien al Canal Cocina -Las mejores recetas de Gordon Ramsay- que la veritat és que està molt bé i, de fet, tinc el llibre i m'agrada molt.

I abans d'anar a la recepta...sabeu l'origen d'aquesta fabulosa amanida? Jo no ho hagués dit mai.

Resulta que cap als anys 20 (hi ha qui diu el 1924, el 1926...no queda massa clar), i curiosament un 4 de juliol -com avui- a la ciutat de Tijuana, Mèxic, un immigrant italià, de nom Cardini i que regentava l'Hotel Caesar, va crear aquesta amanida amb restes de menjars. I és que un dia, va voler convidar a uns amics de la Jet Set a sopar, però tenia la despensa de l'hotel que feia eco -més o menys com la meva aquesta setmana-, degut a que l'hotel estava complert amb clients d'un creuer que havia hagut d'aplaçar la seva sortida pel mal temps, així que els amics, davant la preocupació de l'amfitrió, li van dir que no es preocupés i que amb un petit aperitiu o pica-pica anaven servits, així que en Cardini va agafar totes les restes de menjar que va trobar i en va fer una amanida.

Sembla ser que inicialment es va anomenar "l'amanida dels aviadors" -va ser més endavant que els clients de l'hotel van començar a anomenar-la "Amanida Cèsar" i portava enciam, ous passats per aigua, all, suc de llimona, salsa Worcestershire, oli d'oliva, parmesà ratllat, crostons de pa, sal i pebre. I no, al principi no duia anxoves i sembla ser que és bastant confós des de quan van començar a utilitzar-se.

Aquesta és la versió que més vegades he trobat per la xarxa, però, com sempre, hi ha més versions sobre el seu origen.

Una altre de les històries diu que el tal Cardini -al menys l'autor segueix sent el mateix-, va crear aquesta recepta en honor a un germà seu que havia mort, en César, i a qui li havia promès, abans de morir, una recepta que portés el seu nom.



Per fer la versió del Gordon Ramsay, es necessiten els següents ingredients:

Per l'amanida:

• 150-200 gr d'un bon pa (de massa mare millor) que no sigui del dia
• oli d'oliva verge
• 50 gr de parmesà ratllat
• enciam romà
• 2 pits de pollastre
• sal i pebre

Per l'amanit:

• 2 rovells d'ou de corral
• 1 culleradeta de mostassa de Dijon
• 1 culleradeta de vinagre de Xerès
• oli d'oliva verge
• 50 gr d'anxoves
• 75 gr de parmesà ratllat
• suc de llimona
• 2 alls

En primer lloc s'ha de fer els crostons de pa i per això, s'ha de tallar el pa en trossos de 2 cm aproximadament i fer en una paella amb una mica d'oli, sal i pebre, fins que siguin daurats i cruixents.

Mentre, s'ha de fer la salseta que amanirà i que és la gràcia de l'amanida i per això, s'ha de posar els rovells, la mostassa i el vinagre en un bol i barrejar bé com si volguéssim montar una maionesa, s'ha d'emulsionar bé. 

A part, s'ha de picar les anxoves i barrejar amb l'all picat fins a formar una pasta aspre que s'ha d'afegir als rovells muntats i remenar fins que tots els ingredients siguin ben integrats. Finalment, s'ha d'afegir el parmesà ratllat, el suc de llimona al gust i, si queda massa espesa, unes gotes d'aigua fins que tingui la textura que volem.

Si servim en un bol com una amanida clàssica, s'ha de barrejar la meitat de la salseta, l'enciam i una mica de suc de llimona i la meitat del pa abans de fer el pollastre. Jo l'he servit a la meva manera i no ho he fet així.

El pollastre s'ha de fer a la planxa fins que sigui ben cuit, amb sal i pebre i s'ha de tallar o a tires en diagonal o a daus, al gust del consumidor.

Jo per servir, he fet una mena de barquetes amb fulles de cors d'enciam, he posat al damunt els toppings de l'amanida i he salsejat, sinó, el mateix però en un bol.

I per acabar, una altre cançó de la Luthea Salom, a la que m'he aficionat molt últimament.

Be me

I wanted to be a happy bee flying out the window

flirting with every flower and then making honey

I wanted to be that pretty pattern on my pillow

I wanted to be beautiful

But I can only be me

If I'm not me the who will be me

with my silly laughter and the little tragedies, me

If I'm not me then who will be me

I wanted to stop obsessing over every little detail

going round and round in circles like a windmill

I wanted to stop chasing a dream that may never happen

I wanted to be simple

but I can only be me if I'm not me then who will be me

with my silly laughter and little tragedies, me

If I'm not me then who will be me

and you, you're so special

you eat what they serve you

you love what you're made of

and I do too you

you're so bright

you make everyone around you shine

oh, you are you

and I wish I could be you too

but I can only be me

if I'm not me then who will be me

with my silly laughter and little tragedies, me

if I'm not me then who will be me

with my melodramatic tendencies, me

if I'm not me then who will be me

(Luthea Salom)

Fit Pizza. Perquè és estiu, però no cal que ens estem de res...

"En las profundidades del invierno

finalmente aprendí que en mi interior

habitaba un verano invencible."

(Albert Camus)

Com la majoria de gent ara que ha arribat l'estiu, intento cuidar-me. Però no sempre és fàcil, sobretot pels qui, com jo, adoren menjar. I és que, a més a més, hi ha certs aliments, que curiosament són els que més engreixen, que sempre venen de gust per sopar. Qui es pot resistir a una deliciosa pizza, de massa fina, amb una bona copa de vi, en una terrasseta, amb una mica de brisa d'estiu?

Jo no. Per això busco alternatives que em facin devorar una pizza 100% sana.

Aquesta que porto avui no porta farina ni cap ingredient que engreixi. La base és pura proteïna i està feta a base de tofu i ou. Res més. La salsa de tomàquet és casolana, així que no porta sucres afegits -tot i que pel damunt de la pizza m'agrada afegir un rajolí de mel- i només porta verdura, olives i alfàbrega. Cadascú que li posi el que vulgui...

No és la primera vegada que la faig. No sóc molt amant del tofu; no em desagrada, però la seva textura em resulta estranya, així que aquesta és una manera diferent de preparar-lo i beneficiar-se, així, dels seus beneficis: és perfecte per la salut dels ossos -té un 20% més de calci que la llet-, millora la circulació i ajuda a augmentar les defenses.

La massa no serà la més cruixent del món, però en funció de com la voleu, es deixa més o menys estona al forn. Si la deixeu massa poc, tindrà una textura entre crêpe i truita, però com més temps, més cruixent. Inclús hi ha qui afegeix farina. Jo no, la volia 100% sana. 

Per fer aquesta pizza (mides per una persona), es necessiten els següents ingredients:

Per la massa:

• 150 gr de tofu
• 1 ou
• sal i pebre

Ingredients per la pizza:

• salsa de tomàquet casolana
• olives negres
• 1/2 ceba tendra
• orenga
• alfàbrega fresca
• mozzarella (opcional)
• mel
• pebre
• chili picat

En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a 220ºC.

I mentre, s'ha de preparar la base, ja que aquesta es courà mentre preparem la resta d'ingredients. Per això, s'ha de triturar 150gr de tofu i un ou fins a aconseguir una pasta homogènia i sense grumolls. Llavors, s'ha de posar al damunt d'un paper de forn, amb l'ajuda d'una cullera, ja que és com una crema, i amb la forma que volguem donar. Depenent de si la voleu amb més o menys gruix.

I cap al forn fins que estigui al vostre gust. A mi m'agrada torradeta.

A part, s'ha de tallar la ceba ben fina, les olives a rodelles i escollir les fulles d'alfàbrega.

Quan la base estigui llesta, jo la giro amb molt de compte i després s'ha de posar pel damunt la salsa de tomàquet fregit -millor si és casolana-, orenga pel damunt, la mozarella fresca esqueixada i finalment la ceba tendra i les olives, una mica de pebre i una mica de chili picat i cap al forn, fins que el formatge estigui fos.

Com la massa ja està cuita, poseu la safata a dalt de tot del forn i així els toppings es faran ràpid.

I com a mi les petites coses em fan feliç, com ara una pizzeta sana per gaudir de l'estiu, la banda sonora de l'anunci més esperat d'aquesta època de l'any.

Those little things

I remember that first summer.

Settled on the (dark) you said,

open up your heart.

Even good things can leave scars,

don't be afraid

Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah

Life (spreading) on a fire.

Say we'll do it again,

trying to (west) to get it higher,

always with a smile upon my face.

Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah

Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah

Oh, my darling, let ('em) pray or let ('em) start,

They're breaking song,

Right another way, a falling star,

every time I got your eye,

It's been a long road (tricky), it takes me to the stars.

Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah

Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah

Right another way, a falling star,

every time I got your eye,

It's been a long road (tricky), it takes me to the stars.

To those little things we are.

Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah

Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah

(Ramón Mirabet)