divendres, 6 de setembre del 2019

Pain Bagnat. El que importa, és l'interior.




"En las profundidades de mi invierno,
finalmente aprendí,
que en mi interior habitaba
un verano invencible."

(Albert Camus)



Coneixeu el pa Bagnat? Tradicionalment, es tracta d'un entrepà, d'origen francès, típic de la regió de Niça. L'entrepà, que normalment és fa amb un pa dens, el lactal, porta molts ingredients. Tot i que s'acostuma a fer amb tots aquells que componen l'amanida niçarda, hi ha mil variacions. De fet, pot portar tot el que li vulguis posar. M'encanten aquestes receptes que donen tant joc...

Tot i que sembla que ja s'acaba l'estiu, estic convençuda que encara queden molts dies de sol i calor i aquesta recepta és ideal per dur de pícnic al riu o per passar el dia a la platja...potser vaig una mica tard, però penso que encara es pot aprofitar.

En occità, "pan bahnat" significa pa mullat. Tradicionalment, era un sandwich de pescadors que preparaven pel matí amb ingredients bàsics, locals i econòmics com ou, tomàquets, ceba i enciam francès. Ara s'acostuma a fer amb tonyina, però llavors, es feia amb anxoves que resultaven més barates i més populars; la tonyina a finals del segle XIX sembla ser que era un peix bastant car.

Però la recepta d'avui és una volta a l'entrepà original. I és que com totes les receptes del genial Gordon Ramsay, és sorprenen, original i maca. No és de les més còmodes de menjar, però si de transportar.

I com sempre, no he fet la recepta seguint pas per pas les seves indicacions, sinó que he posat tots els ingredients dels que disposava en aquell moment.

Per mi, això va ser un dinar per un fabulós dia de platja...i vosaltres? On el portareu?

Per fer la recepta podeu comprar el pa o fer-lo. Us deixo la meva recepta de pa de pagès, la massa és ideal però per fer la recepta és forma diferent, més allargat, amb crostons i amb reixeta perquè no grenyi.



Per fer aquesta recepta necessiteu:

  • un bon pa
  • tomàquets
  • alfàbrega
  • seitons o anxoves
  • cogombre
  • ous durs
  • olives
  • oli i sal
  • pebre negre
  • all picat
  • vinagre

La recepta és tant fàcil que gairebé fa vergonya. 

S'ha d'agafar un pa de qualitat (molt important) i tallar la part de dalt per fer una "tapa". La idea és que el pa serveixi de recipient per aquest tipus d'amanida.

I després escollir els ingredients que més us agradi, tallar-los a làmines fines i després anar incorporant-los al pa, amanint, capa per capa amb una vinagreta suau d'oli, vinagre, all i pebre negre mòlt. No cal posar-ne gaire perquè el pa no s'humitegi en excés.

Jo primer vaig posar una capa de tomàquets, que vaig escaldar per treure la pell i alfàbrega, perquè el pa n'agafés bé el sabor. Al damunt, seitons, coberts per una capa de cogombres, olives i de nou alfàbrega i, finalment, ou dur. Al damunt de tot una mica d'enciam francès i ja podeu tapar.

Sobretot, no us oblideu d'anar amanint cada capa.



I per una recepta francesa, què millor que una banda sonora de la mà de Trois Café Gourmand...


À nos souvenirs

Comment puis-je oublier
ce coin de paradis ?
Ce petit bout de terre
où vit encore mon père,
Comment pourrais-je faire
pour me séparer d'elle ? 
Oublier qu'on est frères,
belle Corrèze charnelle,

Oublier ce matin que tu es parisien,
Que t'as de l'eau dans le vin,
Que tu es parti loin?

Ce n'était pas ma faute,
On joue des fausses notes,
On se trompe de chemin,
et on a du chagrin.
On se joue tout un drame,
On a des vagues à l'âme,
Tu as du mal au coeur,
Tu as peur du bonheur.

Acheter des tableaux,
Et des vaches en photo,
C'est tout c'que t'as trouvé
Pour te la rappeler.

Vous me trouvez un peu con,
n'aimez pas ma chanson,
Vous me croyez bizarre,
Un peu patriotard,

Le fruit de ma réflexion
ne touchera personne,
Si vos pas ne résonnent
jamais dans ma région,

C'est pire qu'une religion,
Au-delà d'une confession,
Je l'aime à en mourir,
Pour le meilleur et pour le pire.

Et si je monte au ciel,
y'aura peut être Joël,
Guillaume et Jeremy,
et mon cousin Piedri,
Yoan sera en voyage,
dans un autre pays,
Allez fais tes bagages,
Viens rejoindre tes amis:

On veut du Claudie musette,
A en perdre la tête,
On veut un dernier Chabrol,
Un petit coup de gnole,

Les yeux de nos grands mères,
La voix de nos grands pères,
L'au-delà de cette terre,
Vue sur les Monédières,

C'est pire qu'un testament,
Au delà d'une confidence,
On est les petits enfants
de ce joli coin de France.

Enterrez nous vivants,
Bayonnés s'il le faut,
Mais prenez soin avant,
De remplir notre jabot,

La relève est pour toi,
notre petit Lucas,
On t'laisse en héritage la piste,
Nous on dégage.

Le temps nous a gâté,
On en a bien profité,
On a des souvenirs en tête,
Ce soir, faisons la fête!

Acceptez ma rengaine,
Elle veut juste "je t'aime"
Soyez surs, j'en suis fier,
J'ai la Corrèze en catéther,

D'être avec vous ce soir,
J'ai le coeur qui pétille,
Mimi sers nous à boire,
On a les yeux qui brillent...

Acceptez ma rengaine,
Elle veut juste "je t'aime"
Soyez surs, j'en suis fier,
J'ai la Corrèze en cathéter,
D'être avec vous ce soir,
J'ai le coeur qui pétille,
Mimi sers nous à boire,
On a les yeux qui brillent..

(Trois cafe gourmand)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 1 de setembre del 2019

Un bàsic per a paladars valents: Melmelada asiàtica de "chiles" i gingebre. Deliciosament picant.





"Fui a la cocina, me bebí un vaso de agua,
volví a deslizarme entre las sábanas y cerré los ojos.
Pero el sueño no acudió tan fácilmente.
Al descorrer las cortinas apareció la luna,
flotando blanca y taciturna en el cielo como un huérfano inteligente.
Comprendí que no podría volver a dormirme.
Hice café, llevé una silla junto a la ventana,
me senté y me comí unas cuantas galletas con queso.
Y, leyendo, esperé a que llegara el amanecer.".

(Sputnik, mi amor- Haruki Murakami)




Us agrada el picant? Coneixeu a molta gent a qui li agradi el picant? A casa ens encanta. Ja no sé si és que cada vegada en necessitem més, si poc a poc ens tornem immunes, o si és que ens posem a prova per veure fins a on arribem, però cada dia que passa en volem més.

I és que t'agradi o no, és innegable que la quantitat justa transforma el plat i a més, tot i que quan parles amb algú a qui no li agrada sempre t'amenaça amb que un excés et durà a patir d'hemorroides, és molt saludable.

Com tot, el picant ha estat sotmès a nombrosos estudis i tots han coincidit en que ajuda a aprimar, és bo per mitigar certs dolors i ens fa més feliços perquè ajuda a alliberar endorfines. Diuen que això últim passa com a defensa per compensar el patiment generat per la sensació de cremar, del picant; més o menys com si féssim una cursa corrents. A mi no m'agrada córrer, així que genial.

El director de l'Institut de Nutrició i Tecnologia dels Aliments José Mataix, de la Universitat de Granada, el Sr. Jesús Francisco Rodríguez, assegura que es tracta de pur massoquisme, tot i que en destaca les seves aplicacions mèdiques com a analgèsic per malalties com la psoriasis, l'artritis reumatoide o les neuràlgies.

Així que aprima, va bé per cor, com a analgèsic i té propietats anticancerígenes, tot demostrat. En canvi, el que no s'ha demostrat, en contra del que es pensa, és que tingui poder afrodisíac. Només, que són més propenses a consumir-lo, les persones amb alts nivells de testosterona.



Sigui com sigui, jo vaig veure la recepta de la Donna Hay, al Canal Cocina, com podeu imaginar, i no em vaig poder resistir a provar-la. Això si, un avís: pica moltíssim. 

Al programa la cuinera saltejava cranc i llagostins amb una bona quantitat de la melmelada i la veritat és que tenia una pinta absolutament deliciosa; i es que una bona cullerada d'aquesta salsa/melmelada pot convertir unes verdures saltejades, un peix al vapor, el marisc o qualsevol tipus de carn en una verdadera delícia.

Us atreviu a tastar-la?



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 5 chiles vermells grans (uns 100gr)
  • 3-4 alls
  • 1 xalota
  • 50 gr de gingebre
  • 1/4 de tassa de vinagre d'arròs
  • 2 cullerades de salsa de peix
  • 2 culleradetes d'oli de sèsam
  • 2/3 de tassa de sucre morè
  • oli vegetal

La recepta no pot ser més senzilla. La picadora fa pràcticament tota la feina. I és que primer s'ha de picar els chiles, els alls, la xalota i el gingebre fins a obtenir una pasta. No s'han de netejar els chiles, ni treure les llavors, només el peduncle.

Una recomanació: feu servir guants. Sinó, després, veureu les estrelles si us rasqueu, per exemple, els ulls.

Una vegada llesta la pasta, s'ha de sofregir en una paella antiadherent amb una mica d'oli vegetal i dues culleradetes d'oli de sèsam. No us passeu amb l'oli de sèsam que després emmascara qualsevol sabor que o sigui el seu.




S'ha de sofregir uns deu minuts, aproximadament. És mentre es sofregeix quan sereu conscients de com pica aquesta melmelada.

Quan la pasta sigui ben sofregida, s'ha d'afegir la resta d'ingredients: el vinagre d'arròs, la salsa de peix i el sucre morè i deixar coure, sense deixar de remenar, fins que tingui textura de toffee.

Quan sigui llesta,s'ha de posar en un pot i deixar refredar, del revés, perquè faci el buit, tot i que es conserva molt bé a la nevera.

És un bàsic ideal per tenir sempre a la nevera.



I com sempre, un maridatge musical, avui, com la melmelada ja té prou força, una cançó tranquil.la.


Consejo de sabios

Antes de hacerlo estallar
quiero que aguantes mi mano
dime si el pulso es constante
o es un murmullo lejano.

No arrastro nada esta vez
traigo el carrete velado
es pronto para la amnesia
y tarde para irnos intactos.

¿Qué hay que hacer?
¿Que hay que hacer?
Ahora que todo está hablado
lo intenté
lo intenté
Hoy tu recuerdo es un pájaro
que bate sus alas detrás de mí
y guarda en su pico tus labios

Tienes la forma precisa
guardas la herencia del mármol
fuiste la Venus de Milo
y yo puse el mundo en tus brazos

Y rodé
y rodé
como resbalan los años
Lo intenté
lo intenté
hoy tu silueta es un pájaro
que bate tus alas detrás de mi
Me silba y enreda mis pasos

Reunid otra vez al consejo de sabios
ponedme una vela, estoy atrapado

Sácame del corrector
cuando caiga el santuario
sácame de este fortín
llévame  en tu vuelo raso

Quiero un punto ciego
quiero tu arrebato
llévame contigo
llévame sin pactos

Y llévame al puente que no explotó
al muro que crece en mi mano
el mismo que impide tus pasos

Caerán los imperios, caerán los estadios
Pero antes tendrán que caer nuestros santos

(Vetusta Morla)





TEXTO O DESCRIPCION



divendres, 23 d’agost del 2019

Brioche + melmelada de cireres = felicitat {2x1}






"La rayuela se juega con una piedrita que hay que empujar con la punta del zapato. Ingredientes: una acera, una piedrita, un zapato y un bello dibujo con tiza, preferentemente de colores. En lo alto está el Cielo, abajo está la Tierra, es muy dificil llegar con la piedrita al Cielo, casi siempre se calcula mal y la piedra sale del dibujo. Poco a poco, sin embargo, se va adquiriendo la habilidad necesaria para salvar las diferentes casillas (rayuela caracol, rayuela rectangular, rayuela de fantasía, poco usada) y un día se aprende a salir de la Tierra y remontar la piedrita hasta el Cielo, hasta entrar en el Cielo, lo malo es que justamente a esa altura, cuando casi nadie ha aprendido a remontar la piedrita hasta el Cielo, se acaba de golpe la infancia y se cae en las novelas, en la angustia al divino cohete, en la especulación de otro Cielo al que también hay que aprender a llegar. Y porque se ha salido de la infancia se olvida que para llegar al Cielo se necesitan, como ingredientes, una piedrita y la punta de un zapato. 

(Rayuela - Julio Cortázar)



De petita, jugar a la xarranca em feia feliç. Ara, de gran, els esmorzars em fan feliç. Sempre he pensat que és un dels millors moments del dia. I perquè negar-ho? És quan més gana tinc.

Diuen que hi ha un estudi de l'Escola d'Enfermeria de la Universitat de Pensilvania (EEUU) que afirma que els nens que no esmorzen de manera habitual obtenen puntuacions més baixes en els tests que medeixen el coeficient intelectual (CI) que aquells nens que sempre comencen el dia amb un esmorzar equilibrat.

En concret, en nens de sis anys d'edat, saltar-se el primer àpat del dia redueix en 5.58 punts l'habilitat verbal, en 2.50 punts el rendiment i en 4.6 punts la puntuació total. No és molt???

Segons Jianghong-Liu, coautor de l'estudi, el més preocupant és que les habilitats cognitives a aquestes edats es desenvolupen ràpidament. I tot apunta a que, després de tota una nit sense menjar, l'esmorzar és imprescindible com a combustible pel bon funcionament i desenvolupament normal del cervell.

I segons els investigadors una nutrició adequada durant la infància no només està relacionada amb millors puntuacions en els tests d'intel.ligència en edat escolar, sinó que també està associada a una carrera professional més satisfactòria i un major èxit econòmic al arribar a edat adulta. 

La revista Muy Interesante, on vaig llegir l'article, cita a l'investigador: "a llarg termini, assegurar-se de prendre l'esmorzar podria aportar beneficis per la salut física i mental, així com una adequada qualitat de vida", qui assegura, a més a més, que amb aquest hàbit es redueix també els trastorns de comportament.



Així que avui, us proposo un esmorzar fàcil i feliç. Mai poso receptes fetes amb la Thermomix, però avui, us en proposo dos. Sé que no tothom en té, però ja que em va facilitar el matí, l'esmorzar i em va evitar haver de netejar molt, jo les poso. Igualment, fent indicacions per qui no en tingui.

Espero que us facin començar bé el dia.



En primer lloc, per fer el brioche, es necessiten els següents ingredients:

  • 20 gr de llet sencera
  • 20 gr de llevat fresc
  • 350 gr de farina de força
  • 4 ous
  • 100 gr de sucre morè
  •  1 culleradeta de sal
  • 170 gr de mantega (+ una mica per pintar el motlle)
  • 1 rovell d'ou per pintar el brioche 

Si feu la recepta amb la Thermomix s'ha de posar al got la llet, el llevat fresc, la farina, els ous, el sucre i la sal i pastar durant 10 minuts a velocitat espiga. 
Passat aquest temps, només cal afegir la farina i deixar y pastar, de nou a velocitat espiga, durant 4 minuts.
Aquí la única diferència, pels que no feu el brioche amb thermomix, es que haureu de pastar a mà o amb una altra amassadora. I igual que la recepta amb màquina, primer tots els ingredients, menys la farina, i per últim afegir la matèria grassa. La resta ja segueix igual per tothom. 
Després només cal retirar la massa a un bol gran pintat amb una mica d'oli perquè no s'enganxi, ja que la massa serà molt elàstica i enganxosa, i tapar bé amb paper film transparent o amb un drap humit, perquè no s'assequi. Ha de reposar en un lloc ni fresc ni massa calurós durant un parell d'hores i després posar a la nevera un mínim de 3-4 hores. Jo ho vaig deixar tota la nit. 
Al dia següent, o passades les hores mínimes de repòs, s'ha de pintar bé amb mantega un motlle de plumcake i reservar.
Mentre, s'ha de posar la massa sobre la taula de treball, que ha d'estar una mica enfarinada, i amb les mans (enfarinades també) s'ha d'aplanar una mica la massa per formar un rectangle. Finalment, aquest s'ha d'enrotllar amb la llargària aproximada del motlle i posar a dins amb la part de la vora cap avall.
S'ha de deixar reposar, de nou cobert amb paper film o drap humit, fins que dobli el volum, normalment, unes tres horetes. A l'estiu, molt menys.
Quan gairebé estigui, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC, pintar el brioche amb una mica de rovell d'ou i coure uns 30 min o fins que daurat, ja coneixereu el vostre forn.
Sobretot, espereu a tallar-lo que sigui ben fred, i si podeu refredar-lo al damunt d'una reixeta, millor.



I per fer la melmelada de cireres, l'èxit està en la seva qualitat:

  • 500 gr de cireres (jo vaig fer servir unes del Jerte espectaculars)
  • 250 gr de sucre (jo vaig fer servir un sucre que venen a França per melmelades)
  • 1 cullerada de suc de llimona  

Amb Thermomix es molt còmode si coneixes un truc que ara us explicaré, i aconsegueixes que no esquitxi, que és el rotllo de fer-ho de la manera tradicional.

S'ha de posar al got tots els ingredients i programar 2 segons a velocitat 5 per triturar i després s'ha de substituir el cubilet pel cistellet i programar 40 minuts a 100ºC i velocitat 3, aquest es el truc perquè no esquitxi, ja que la majoria de receptes et posen velocitat 2.

Si no en teniu, s'han de posar tots els ingredients en un cassó i dur a ebullició a foc fort i després baixar-lo a foc baix i deixar uns 30-40 minuts, això si, sense parar de remenar. 

I després a omplir pots esterilitzats i deixar cap per avall fins que es refredin.






I com sempre, per cada bon àpat, sigui a l'hora que sigui, cal una bona banda sonora:


The gardener

I sense a runner in the garden
Although my judgements known to fail
Once built a steamboat in a meadow
Cos I'd forgotten how to sail

I know the runner's going to tell you
There ain't no cowboy in my hair
So now he's buried by the daisies
So I could stay the tallest man in your eyes, babe

I sense a spy up in the chimney
From all the evidence I've burned
I guess he'll read it in the smoke now
And soon to ashes I'll return

I know the spy is going to tell you
It's not my flag up in the pole
So now he's buried by the lilies
So I could stay forever more in your eyes, babe

I sense a leak inside my phone now
From all the lies I have told
I know he has your private number
And soon he'll make that vicious call

I know the leak is going to tell you
There ain't no puppy in your leash
So now he'll fertilize the roses
So I could stay the king you see
In your eyes, babe
In your eyes, babe

So now we're dancing through the garden
And what a garden I have made
And now that death will grow my jasmine
I find it soothing I'm afraid

Now there is no need for suspicion
There ain't no frog kissing your hand
I won't be lying when I tell you
That I'm a garner I'm a man
In your eyes babe
In your eyes, babe
In your eyes, babe

(Tallest man on earth)





TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 20 d’agost del 2019

Experimentant. Sous-vide, una nova realitat: llom amb patates.





"Nada  hay tan vacío
como un cerebro lleno de sí mismo."

(Ignacio Manuel Altamirano)



M'encanta veure com evoluciona la cuina: les tècniques, els instruments, els ingredients. Em resulta fascinant. A més a més, hi ha alguns orígens curiosos, com la història del bany maria. Sabeu d'on ve? 

Sembla ser que moltes antologies de dones científiques parlen d'una tal "Maria la jueva" com a percussora de la tècnica. Tot i que ja es va citar al segle IV per Zósimode Panópolis, autor dels escrits de alquímia més antics que es coneixen, hi ha qui dubta que ella realment existís. Però els que creuen en ella, li atribueix el descobriment del bany María, una tècnica elèctrode d'escalfar, típica dels laboratoris, que en un moment determinat, va passar a la cuina.

Amb aquesta tècnica s'aconsegueix aplicar escalfor, suaument i de manera uniforme, a un líquid, col·locant el recipient que el conté dins d'un altre més gran amb aigua en ebullició. D'aquesta manera, la temperatura dels aliments mai passa dels 100ºC. 

I és que la ciència i la cuina, moltes vegades van de la mà.

En els últims anys, la cuina al buit suposo que té el mateix efecte que llavors va tenir el bany María, ara conegut i practicat per gairebé tothom.

Resulta màgic veure com els aliments que es tanquen dins d'una bossa termoresistent i hermètica, de la que s'extreu l'aire, s'impregnen fins a l'extrem d'aromes, es cuinen lentament en el seu propi suc i en surten amb una textura immillorable.

Però no resulta fàcil, cal estudiar bé la tècnica, per això és molt recomanable el llibre de Joan Roca, potser el més accessible i entenedor. Jo en tinc un parell més i són més nivell avançat.

Empapeu-vos, llegiu, proveu, estudieu i equivoqueu-vos. És divertidíssim. I tot i que somnio amb un roner professional, amb l'Anova Culinary, ja m'és possible jugar. 



La recepta que us proposo avui la vaig treure del blog Dorar no sella los jugos i és ideal, sobretot pels qui, com jo, no són molt amants del llom del porc. Sempre m'ha resultat una carn seca i poc saborosa. La salmorra inicial, juntament amb la cocció al buit fa que el resultat sigui excel·lent.



Per la meva versió de llom amb patates, es necessiten els següents ingredients:

  • 1 kg de llom de porc ibèric
  • 1 litre d'aigua
  • 16 gr de sal
  • farigola
  • cerfull
  • 2 cullerades de mel
  • pebre negre en gra
  • 1 all
  • patates liles
  • oli d'oliva verge
  • vinagre de Mòdena 
  • mostassa de Dijon à l'Ancienne
  • mel
  • sal i pebre 

En primer lloc, s'ha de submergir la carn en una salmorra d'equilibri durant 3 dies. Per això, s'ha de dissoldre els 16 grams de sal en el litre d'aigua, de manera que quan s'equilibri amb la carn s'obtingui una concentració del 0,8% (16 gr/2 kg). Per aportar sabor a la salmorra, s'ha d'escalfar amb 2 cullerades de mel, farigola, cerfull, grans de pebre i un all a trossos.

Després de tres dies a la nevera, s'ha d'assecar bé la carn, embadurnar bé de mostassa de Dijon à l'Ancienne i envasar al buit amb bosses específiques per la cocció.

Segons expliquen molt bé al blog del que m'he inspirat, segons les taules de cocció al buit, el temps necessari per arribar als 55ºC al centre de la peça, eren unes tres hores, però jo vaig seguir les indicacions del blog i vaig fer al mínim de temperatura de seguretat (55ºC), durant 6 hores. Després s'ha de refredar ràpid amb aigua i gel i ja es pot guardar a la nevera fins consumir-la.

Per acompanyar la carn rosadeta i deliciosa, vaig fer una vinagreta amb oli d'oliva verge, vinagre de Mòdena, mel, mostassa de Dijon à l'Ancienne, sal i pebre i unes chips de patates violeta per acabar d'arrodonir el plat. 



I avui, la proposta de banda sonora és Fréro Delavega i el seu "À l'equilibre". 


À l'equilibre

J'suis resté quelques heures à regarder dehors
La pluie tombait sur mes peurs, tombait sur mon corps
Faire le tour de mon ile, y chasser mes démons
Remonter sur le fil, seul avec mon bâton

J’ai laissé ma dérive guider quelques instants
J’ai regardé les deux rives, j’ai regardé devant
Les pieds dans le sable et faire le tour de mon ile
Et même si c’est instable, je suis bien sur mon fil

Je sens le vent entre mes doigts

Je suis à l’équilibre, tadadada tadadadada

J’en perds souvent le sens mais j’en connais la fin
Dans ce couloir immense qui mène à mon chemin
Oh loin derrière la ville, là devant à l’horizon

Remonter sur mon fil, en forme, seul avec mon bâton

Jsuis resté tout là-haut pour écouter le vent
J’ai laissé mon bateau guider quelques instants
Sans un mot tu peux oui faire le tour de mon ile
Tu me verras dans le vide, les 2 pieds sur mon fil

Je sens la vie entre mes doigts

Je suis à l’équilibre, tadadada tadadadada

Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent
Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent

Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent
Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent

Je suis à l’équilibre, tadadada tadadadada






TEXTO O DESCRIPCION


diumenge, 17 de febrer del 2019

PAD THAÏ. Un imprescindible.





"Sanuk, Sabai, Saduak" 

"Sigues feliç, roman serè, acontenta't amb allò que la vida t'ofereix"

(dita popular tailandesa)



El Pad Thaï és, segurament, un dels plats més coneguts de la cuina tailandesa. Una traducció aproximada del seu nom podria ser "saltejat tailandès" i és obvi que seria bastant lògic que així fos. Però curiosament, i lluny del que jo pensava, aquest plat, mundialment conegut, és una creació bastant recent. Sembla ser que no té ni un segle de vida, tal com va explicar en una ocasió el doodle de Google.

Per tant, lluny de ser un plat típic de la cuina tradicional, el Pad Thaï va ser una invenció de meitats del segle XX, durant la dictadura de Plaek Pibulsonggram, més conegut com Phibun, i que va dirigir Tailàndia durant dos períodes diferents, de 1938 a 1944 i de 1948 a 1957.

Diuen que l'objectiu era crear un plat que englobes la cultura tailandesa i que alhora agradés als paladars de tot el món. El país no tenia un "plat nacional" i el dictador va decidir que havia arribat l'hora de crear-lo. El moment, però, era crític, ja que coincidia amb les penúries de la segona guerra mundial i hi havia una gran escassetat d'arròs, l'aliment bàsic dels tailandesos. I aquest va ser el motiu de utilitzar fideus d'arròs, més econòmics, abundants i saciants. 

El plat, que té un punt dolç i que es pren a qualsevol hora del dia, té, com a elements principals fideus/tallaries d'arròs, verdures, brots de soja, ou, llagostins, cacauets, chile...però poden variar els ingredients i afegir les verdures que es tinguin, pollastre, carn, tofu...amb uns quants "tips", la resta queda a la vostra imaginació. Ara, aconseguiu el tamarindo, que penso que és el que dona el toc més característic d'aquest deliciós plat.

Jo us deixo una de les receptes que més m'ha agradat i que vaig aprendre a un curs de BcnKitchen. Tot i que la recepta me la vaig fer meva i vaig anar variant.



Per fer la recepta és necessiten els següents ingredients:


Pels fideus:
  • tallarines d'arròs (gruix mig)
  • 4 alls
  • tijes d'all (supermercats asiàtics)
  • 1 ou per persona
  • ceba tendra
  • pastanaga
  • cacauets
  • gambes o llagostins
  • coriandre
  • oli de sèsam o cacauet
  • brots de soja (jo no en tenia)

Per la salsa:
  • 200 ml de suc de tamarindo
  • 200 ml de salsa de peix
  • 200 ml de sirope de palma/sucre de palma
  • sambala 


En primer lloc es prepara la salsa, que simplement és resultat d'unir tots els ingredients i escalfar en el cas d'haver fet servir sucre i no sirope. Jo afegeixo sambala perquè m'agrada un toc picant. Aquesta salsa la podeu fer en més quantitat i deixar a la nevera per poder fer Pad Thaï més ràpidament, es conserva molt bé.

A part s'han de preparar els ingredients del saltejat. Jo tallo la ceba a juliana i la pastanaga a làmines fines amb un pelador. 

Els fideus s'han de coure sense oli ni sal el temps que indiqui a les instruccions segons el gruix que compreu. Us recomano no comprar-los molt fins ja que sinó s'enganxen i fan una mena de pasta. I si em permeteu una altre recomanació, no deixeu tota l'estona que us indiquen al paquet, perquè al barrejar amb les verdures seguirà coent i a mi, personalment, no m'agrada la pasta tova.

I una vegada tot preparat, es comença.

Si teniu wok, millor que millor, ja que s'ha d'escalfar bé amb una mica d'oli vegetal...o de sèsam, o de cacauet o de coco si no teniu cap dels anteriors. 

Primer s'han de marcar les gambes o llagostins i reservar.

Després sofregir les verdures a foc molt alt i afegir els fideus, els ous batuts, sense deixar de remenar i la salsa a poc a poc, al gust, fins que tingui el sabor que us agradi.

Si feu servir wok, s'han d'afegir les verdures a un costa del wok i els ous a l'altre.




Per servir, afegir a cada plat cacauets picats, coriandre, sucre moreno, chili picat i un troç de llima per qui vulgui afegir el suc.

I llest.



I per acompanyar el plat d'avui, una cançó francesa...Au conditionnel de Matmatah.


Au conditionnel

J'ai passé tant de nuits à briller sous mille soleils
A butiner les fleurs de ma bohème
Et pour rien au monde, je n'changerai le goût de ce miel
Mais voilà, vous me posez un sérieux problème
Non pas que vous ayez changé le couleur de mon ciel
Mais les choses aujourd'hui ne sont plus les mêmes
Et c'est non sans regret que j'ai eu vent de la nouvelle

Une information à mettre au conditionnel,
Mais il semblerait bien que je vous aime.

Une information à mettre au conditionnel,
Mais il semblerait bien que je vous aime.

Et même si la rumeur se fait de plus en plus belle
Et qu'elle crie sous mon toit que vous êtes une crème
S'il devient évident que vous semblez être celle
J'ai le coeur enchaîne à mon vieux théorème
C'est à mon gran regret que je n'èux que vous l'énoncer comme tel

Une information à mettre au conditionnel.
Mais il semblerait bien que je vous aime.

Une information à mettre au conditionnel,
Mais il semblerait bien que je vous aime.

Faut-il que je songe enfin à me brûler les ailes?
Ne croyez surtout pas que j'en ai la flème
C'est sans doute par craite que je chasse le naturel
Mais il tombe dans vos bras.
C'est commun, les mortels
Bientôt je serai prêt, je serai l'homme le plus formel.

Une information à mettre au conditionnel
Mais il semblerait bien que je vous aime.

Une information à mettre au conditionnel,
Mais il semblerait bien que je vous aime.

Une information à mettre au conditionnel,
Mais il semblerait bien que je vous aime.

Une information à mettre au conditionnel,
Mais il semblerait bien que je vous aime.

Une information à mettre au conditionnel.

(Matmatah)





TEXTO O DESCRIPCION