dimarts, 14 d’abril del 2015

Orada Thaï. Sabor al cub.






"Hem après a volar com els ocells
i a nedar com els peixos,
però no hem après el senzill art
de viure junts com a germans."

(Martin Luther King)




Aquesta recepta, va sorgir del no res. Tenia una orada per fer, i cap idea sobre com fer-la. I al obrir la nevera, i igual que a Matrix, en el meu cap van ressaltar alguns ingredients. 

Gairebé sense pensar, vaig començar a fer una pasta per amanir el peix abans d'anar al forn, i sense adonar-me'n i mentre coïa el peix, s'estava gestant la vinagreta.

No tenia molt clar si aquesta gran quantitat de coriandre pel damunt, herbes que fins fa poc inclús em molestaven, resultaria excessiu.

Però no. L'equilibri va ser perfecte. Havia aconseguit un plat rodó. Un plat que des del primer mos, em va enamorar.



Igual que el Pol. 

Heu conegut alguna vegada una persona màgica? Són fàcilment identificables, però molt difícils de trobar. Doncs el Pol és una d'elles, no en tinc cap dubte.

El vaig conèixer en mig d'una festa d'aniversari d'algú, també molt especial, l'Oriol, que havia organitzat una festa especial, amb gent especial, una nit especial, en un terrat especial. 

I aquest plat m'ha fet pensar en ell. 

I com sé que li agraden les meves receptes, li vull dedicar el post d'avui.

Pol, guapo, us esperem als tres, torneu aviat, que ja estic aprenent a fer receptes tailandeses perquè no les trobeu a faltar. ;)

Gràcies per tot, ja saps de què et parlo.



Per fer aquesta deliciosa recepta per a dues persones, es necessiten els següents ingredients:


Pel peix:

  • 1 orada
  • 1 xili fresc
  • gingebre
  • sal i pebre
  • ratlladura llimona
  • 2 alls
  • coriandre
  • sal i pebre

Per la vinagreta:

  • 2 culleradetes de pasta de cacauet
  • vinagre de mòdena
  • salsa de soja
  • ratlladura llimona
  • sal i pebre
  • oli d'oliva

Per amanir:

  • 2 cebes tendres
  • 2 alls a làmines, fregits
  • fonoll
  • 1 xili fresc
  • coriandre


En primer lloc, s'ha de preparar la orada, netejar-la i fer-ne dos filets. Una vegada neta, s'ha de preparar per anar al forn.

Per això, en un morter s'ha de triturar bé el xili fresc, una miqueta de gingebre, sal i pebre, una mica de ratlladura de llimona i un bon raig d'oli.




A part, s'ha de salpebrar els filets d'orada i posar-los al damunt d'un bon tros de paper d'alumini; farem dos paquets individuals. Llavors, s'ha d'untar bé cada filet amb la picada que hem fet i posar un all a làmines al damunt de cada un d'ells i una branca de coriandre.




Una vegada ben amanit el filet, s'ha de tancar bé el paquet, per evitar que surti el vapor, i posar-los al forn, que ha d'estar prescalfat a 180ºC, durant uns minuts, depenent de com de gran sigui el filet. Sabreu que està llest, perquè el paquet s'infla.




Mentre es cou el peix, s'ha de preparar la vinagreta que amanirà la orada.

Per això, s'ha de barrejar bé un parell de cullaretes de pasta de cacahuet -si no en teniu, s'han de picar uns cacauets-, un rajolí de vinagre de mòdena, un altre de salsa de soja, ratlladura de llimona, sal, pebre i un bon raig d'oli. S'ha de batre fins a emulsionar. Us recomano que l'aneu tastant i aneu afegint segons el vostre gust.




I ja es pot preparar el plat, primer traient el peix del forn, obrint amb compte el paquet -vigileu amb el vapor-.




S'ha de treure el coriandre i l'all que han servit per donar sabor al peix durant la cocció al forn, mantenint la pasta de xili i preparar per sevir. En primer lloc, s'ha de napar amb una mica de la vinagreta de cacauet.




I després, per damunt, i com si fos una amanida, és a dir, generosament, s'ha de posar una fonoll i ceba tendre tallades amb la mandonlina, una bona quantitat de coriandre, unes làmines d'all fregit i unes altres de xili fresc, i un bon raig de la vinagreta pel damunt.





Us prometo que va ser tastar-lo i jurar-li el meu amor etern. Un d'aquells plats que improvises un dia i et fa completament feliç.



I per un plat així de fresc, només puc recomanar un cantant fresc, fresc, que també em té enamorada, primer com a Antonia Font, i ara en solitari, Joan Miquel Oliver.


Ell va dir piscines, ella trampolins.
Ell va dir planetes, ella va dir: "quins?"
I quina pena es desencís, que rotunda i que valent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

Ell va dir quimonos, ella maniquís.
Ell va dir tigressa, ella colibrís.
I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

Ell va dir llimones, ella va dir groc.
Ell va dir pintura, ella va dir pot.
I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

I quina pena es desencís, que rotunda i que valent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

(Joan Miquel Oliver)






TEXTO O DESCRIPCION



divendres, 10 d’abril del 2015

The Queen. Apple Crumble Cake.






"Per fer un pastís de poma,
primer has de crear un univers."

(Carl Sagan)




Aquest mes, les Rebosteres per Europa volen fins a Anglaterra i de les mil opcions que hi havia, em quedo amb un deliciós, dens i alhora lleuger, aromàtic i humit pastís de poma amb crosta de crumble. 

Un pastís deliciós per prendre una tassa de te, que jo he volgut fer versió integral i amb sucre moscovat.

Per qui no l'hagi tastat, li recomano que ho faci. És un sucre morè que s'obté de la canya de sucre i gairebé no està refinat. No té res a veure amb el sucre morè que podem trobar als supermercats, la seva qualitat és molt més alta, sobretot les organolèptiques, precisament per aquesta falta de refinament.

Aquest sucre es cristal·litza i es centrifuga i cada cristall del sucre queda cobert per una fina capa de melassa, que fa que tingui aquest color fosc i aquesta humitat; en canvi, el color fosc del sucre morè es proporciona després, vaja, que es tenyeix.

Per tant, els seus valors nutricionals són superiors, ja que conserva minerals com el magnesi, el potassi, el ferro o el calci de la canya de sucre.

I el sabor també és diferent, ja que és intens, amb un deliciós sabor de melassa, fort, una mica amarg, amb sabor a nous, mantega, caramel...una molt bona combinació amb la poma, la farina integral i la mantega clarificada.


Dedico aquest pastís a qui sé que li agradarà tenir la recepta. Va per tu, Kiket.



Per fer aquest deliciós pastís, es necessiten els següents ingredients:


Pel cake de poma:

  • 210 gr de farina integral
  • 3 ous
  • 2 culleradetes de llevat "Royal"
  • 180 ml de mantega clarificada
  • 2 culleradetes de canyella
  • un pessic de gingebre en pols
  • 430 gr de poma ratllada
  • 180 gr de sucre moscovat
  • suc de llimona

Pel crumble:

  • 50 gr de mantega
  • 50 gr de sucre
  • 50 gr de farina


En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC, i preparar el motlle on enfornarem el pastís, untant amb mantega i després, farina.

A part, s'ha de tamisar la farina, la canyella, el gingebre en pols i el llevat i reservar.

Finalment, s'ha de preparar la poma. Per això, s'ha de pelar i ratllar (o tallar-la a trossets) i barrejar amb una mica de suc de llimona per evitar que s'oxidi.




En un altre bol, s'ha de batre els ous amb el sucre moscovat i la mantega desfeta, fins que munti i quedi una pasta força airejada. 




Per, finalment, afegir, primer la farina i després la poma ratllada, ajudant-se d'una espàtula.





Llavors, ja podem posar la massa al motlle.

Abans d'enfornar, s'ha de posar per damunt el crumble.




Per preparar-lo, simplement s'ha de barrejar la farina, el sucre i la mantega freda, fins aconseguir que tots els ingredients estiguin ben barrejats i fer una bola o cilindre, com si anéssim a fer galetes, i trencar a trossets petits que s'han d'anar col·locant pel damunt de la massa.




I cap al forn fins que al punxar el pastís amb un escuradents, aquest surti net, i el crumble estigui dauradet.




Deliciosament contundent. Ideal per prendre un bon tros amb una tassa de te.






I sense moure'ns d'Anglaterra, música ideal per degustar aquest pastís de poma tan especial.


Little green apples

Well, I wake up in the morning
With my hair down in my eyes
And she says hi
And hurry to the breakfast table
While the kids are going off to school, goodbye
And she reaches out and takes my hand
And squeezes it and says "how you feelin' Hon?"
And I look across at smiling lips that warms my heart
And I see my morning sun
And if that's not loving me
Then all I've got to say

God didn't make little green apples
And it don't rain in Indianapolis in the summertime
There's no such thing as Dr. Suess
Disneyland and Mother Goose, no nursery rhyme
God didn't make little green apples
And it don't rain in Indianapolis in the summertime
And when my self is feeling low
I think about your face aglow and ease my mind

Sometimes I call him up knowing he's busy
And ask if he could get away and meet me
And maybe grab a bite to eat
And he drops what he's doing and hurry's down to meet me
And I'm always late
He sits waiting patiently and smiles when he first sees me
Because he's made that way
And if that's not loving me
Then all I've got to say


God didn't make little green apples
And it don't rain in Indianapolis when the winter comes
There's no such thing as make belive
Puppy dogs and autumn leaves, no B.B. guns
God didn't make little green apples
And it don't rain in Indianapolis in the summertime
And when my self is feeling low
I think about your face aglow and ease my mind

(Robbie Williams feat Kelly Clarkson)






TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 7 d’abril del 2015

Arròs de sobrassada i codony. Diferent, i boníssim.






"A l'hort de la tia Maria,
que entrava i sortia,
collia codonys,
codonys collia."

(Embarbussament català)





Cert és, que just ara, s'acaba la temporada dels codonys. Ja queden els últims. Però no patiu que podeu fer la mateixa recepta amb codonyat o amb pera.

Durant anys, he de reconèixer que no he pogut menjar codonys perquè els tenia mania. Quan era petita, a l'escola, per berenar, hi havia un dia que ens donaven pa amb codony. No podia suportar-lo. Ara he tastat el codonyat i m'agrada, però és que no té res a veure amb aquell dolç embolicat amb paper de plata, en porcions triangulars, com si fossin formatgets.

Ara, l'he redescobert.

El fruit del codony té una polpa molt dura i àcida, per això no es menja mai cru i tradicionalment, i suposo que per compensar l'acidesa, es cuinava amb sucre fins a fer melmelada o el codonyat.

Però també pot formar part de plats salats, com l'allioli de codonys, que ara està tant de moda o combinant el dolç amb amanides. Jo vaig voler provar d'afegir-lo a l'arròs i el resultat va ser fantàstic.

Si els compreu ferms i durs, i desprenen un aroma dolç i fragant, no patiu que es conserven molt de temps a la nevera, i si els trobeu amb la borra exterior, millor, vol dir que han estat poc manipulats.



Per fer aquest arròs, es necessiten els següents ingredients:

  • 2 mides d'arros bomba
  • sobrassada de Mallorca
  • 1 ceba tendra
  • 1 codony (o 1/2 si és molt gran)
  • mel
  • sal i pebre
  • elixir de rom
  • romaní
  • caldo de carn
  • 1 grapat de xampinyons
  • Formatge Grimalt semi (mallorquí)


En primer lloc, s'ha de pelar, amb paciència perquè és molt dur, el codony, i tallar a dauets ben petits. 




Aquests trossets, s'han de sofregir a foc mitjà amb una mica d'oli, sal i un bon raig de mel.




Quan comencin a ser tous, s'ha d'afegir la ceba tendra picada i seguir sofregint. 



A part, s'ha de laminar els xampinyons i afegir quan la ceba estigui enrossida. Quan hagin deixat anar tota l'aigua, s'ha d'afegir el rom, rectificar de sal i pebre i afegir una mica de romaní.




Abans d'afegir l'arròs, s'ha de destripar sobrassada (la quantitat al gust) i afegir al sofregit. És important que sigui una sobrassada de qualitat, ja que el resultat és molt millor.




I ja es pot afegir l'arròs, que ha de sofregir fins que comenci a canviar de color )a transparent). Llavors, s'ha d'afegir caldo de carn que hem posat a escalfar per poder afegir-lo calent. Jo l'he fet com si fos risotto, per tant, s'ha d'anar afegint i remenant, fins que sigui al nostre gust, a mi m'agrada al dente.



I a l'últim moment, s'ha de ratllar el formatge pel damunt i deixar reposar uns minuts.




Llest per servir.



I per començar amb ganes la setmana: Titanium.


Titanium

You shouted aloud
But I can't hear a word you say
I'm talking loud, not saying much
I'm criticized, but all your bullets ricochet
You shoot me down, but I get up

I'm bulletproof, nothing to lose fire away, fire away
Ricochet, you take your aim, fire away, fire away
You shoot me down, but I won't fall, I am titanium
You shoot me down, but I won't fall, I am titanium

Cut me down, but it's you who'll have further to fall
Ghost town and haunted love
Raise your voice
Sticks and stones may break my bones
I'm talking loud, not saying much


I'm bulletproof, nothing to lose fire away, fire away
Ricochet, you take your aim, fire away, fire away
You shoot me down, but I won't fall, I am titanium
You shoot me down, but I won't fall, I am titanium
I am titanium, I am titanium

Stone hard
Machine gun firing at the ones who run
Stone hard, as bulletproof glass

You shoot me down, but I won't fall, I am titanium
You shoot me down, but I won't fall, I am titanium
You shoot me down, but I won't fall, I am titanium
You shoot me down, but I won't fall, I am titanium

I am titanium

(versió Boyce Avenue)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 5 d’abril del 2015

Festive Fiesta Tacos by Jamie Oliver. La meva versió.






"The only time to eat diet food
is while you're waiting for the steak to cook."

(Julia Child)





Els "tacos" són d'origen mexicà i, en realitat, són unes "tortitas" enrotllades, generalment de blat de moro -tot i que al nord de Mèxic, també en fan de blat-, que poden anar farcides, o no; de fet, una "tortilla" enrotllada sobre si mateixa, encara que no porti cap farcit, ja és un taco, i es menja per acompañar sopes i altres menjars de consistència líquida o semi-líquida.

També hi ha, però, tacos més elaborats, com els "tacos al pastor" o les "flautas" que són tacos fregits. Aquests, generalment, van acompanyats amb gustoses i especiades salses.

I, inclús, hi ha els "tacos de salsa" que simplement van untats amb alguna de les moltes preparacions picants que elaboren, a Mèxic, per amanir els plats.

Actualment, els tacos s'han estès mundialment com a modalitat de menjar ràpid. Fora de Mèxic, però, aquesta modalitat, amb base als Estats Units, ha arribat a constituir una varietat representativa de la gastronomia texana.

Així que, si bé és cert que els tacos estan inspirats en les costums culinàries de Mèxic, la seva preparació i el seu contingut, són diferents; particularment, es distingeixen per l'ús de "tortillas" fregides industrialment, que queda cruixent i en forma de U; "tortilla", completament inusual a Mèxic.



Jo no he fregit les "tortitas", però si les he cuit al forn perquè quedessin cruixents i en forma de U i he seguit una recepta de'n Jamie Oliver que, sigui d'origen mexicà o americà, el cert és que estan per llepar-se els dits.



Per fer aquests tacos, es necessiten els següents ingredients:


  • 1 culleradeta de pebre vermell fumat (La Chinata)
  • 1 culleradeta de llavors de fonoll
  • 200 gr de carn de vedella o porc
  • 1/2 pebrot vermell
  • 1 ceba tendre
  • 1 cullerada de tomàquet fregit
  • Tabasco de chipotle
  • 1/2 alvocat madur
  • 1 tomàquets gran madur
  • 1 "guindilla" vermella fresca
  • 200 gr de mongetes vermelles en conserva
  • 1 llimona
  • pebre negre
  • 1 culleradeta de mel
  • escarola o enciam
  • 6 tacos (o 6 "tortitas de maíz")
  • coriandre fresc
  • 1 lima
  • iogurt natural
  • sal 


Aquesta recepta té unes quantes parts, abans d'unir-se totes dins del taco.

En primer lloc, s'ha de fer la carn. Abans de començar a fer-la, s'ha de daurar les llavors de fonoll amb l'oli on courem la carn i enretirar-les. Després, s'ha de tallar el pebrot i la ceba a tires i sofregir a foc fort fins que es daurin, juntament amb una "guindilla" vermella fresca tallada per la meitat i amb les llavors fora, que són les que piquen tant. Han d'agafar color, però alhora han d'estar una mica al dente, per això s'ha de coure a foc fort. 

Llavors, s'ha d'afegir la carn de vedella a daus i sofregir bé (la recepta original es fa amb porc, així que ho podeu fer amb el que vulgueu). A l'últim moment, s'ha d'afegir una cullerada de tomàquet fregit casolà i rectificar de sal, pebre i picant, amb Tabasco de chipotle, que li donarà un sabor boníssim.




Mentre, si no heu trobat els tacos, com jo, s'han de preparar. Per fer-ho, s'han d'agafar les "tortitas de maíz", tallar cercles de la mida que vulguem i posar al forn a 100ºC, amb l'ajuda d'alguna cosa que els mantingui doblegats, jo vaig fer servir una reixeta del microones. S'ha de deixar només uns minuts i treure fins que siguin freds del tot. Quedaran deliciosament cruixents.




A part, s'ha de triturar mig alvocat madur i barrejar amb un tomàquet a dauets, sal i pebre i suc de llimona i reservar amb l'os de l'alvocat perquè no s'oxidi.

En una paella, s'ha de sofregir les mongetes vermelles amb una mica d'all picat i oli i reservar.




I finalment, s'ha de preparar la salseta que durà per damunt.

S'ha d'agafar un iogurt grec i barrejar amb pebre vermell fumat, suc de lima, un rajolí de mel, sal i pebre i coriandre fresc picat i reservar.




I ja es poden preparar els tacos, posant una fina capa de la pasta l'alvocat abaix de tot, una cullerada de mongetes vermelles al damunt, escarola, la carn amb verdures i pel damunt, un bon raig de la salsa de iogurt.

I per acabar, un bon tros de coriandre pel damunt, que li donarà sabor, i color.




Boníssims, hi ha una barreja de calent, fred, cuixent, melós, cítric i picant, verdaderament deliciosa.



I per acompanyar aquests tacos, una cançó de Cake, que sempre entra igual de bé.


Mexico

I had a match
But she had a lighter,
I had a flame,
But she had a fire

I was bright,
But she was much brighter,
I was high,
But she was the sky

Oh, Baby, I was bound,
For Mexico,
Oh, Baby, I was bound,
To let you go

I don't know much about,
Cinco de Mayo,
I'm never sure,
What it's all about

But I said I want you,
And you don't belive me,
You said you want me,
But I've got my doubts

Oh, Baby, I was bound,
For Mexico,
Oh, Baby, I was bound,
To let you go

I had a match
But she had a lighter,
I had a flame,
But she had a fire

I was bright,
But she was much brighter,
I was high,
But she was the sky

Oh, Baby, I was bound,
For Mexico,
Oh, Baby, I was bound,
To let you go

(Cake)






TEXTO O DESCRIPCION



dimecres, 1 d’abril del 2015

Mousse de xocolata i cervesa negra. Intensa, dolça i sorprenent.





"El que ell realment necessitava 
era una ampolla de cervesa gelada,
amb l'etiqueta una mica mullada 
i aquelles gotes fredes tan boniques 
sobre la superfície del got."

(Charles Bukowski)



No és la primera vegada que us parlo de la Reineta. 

La primera vegada que us en vaig parlar, recomanava un maridatge per la seva Rossa Eco, ideal per prendre ben fresqueta amb una bomba -la tapa i la cervesa, un binomi perfecte-, un migdia assolellat de diumenge.

Més tard, us vaig proposar una recepta salada cuinada amb ella -Triumvirat: la Reineta, la llaminera i el moniato-, un magnífic rellom de porc amb una espectacular salseta i molt ben acompanyat amb un sedós puré de moniato.

I la tercera és la d'avui, amb una proposta dolça.



Puc afirmar, sense vacil·lar, que sóc una fan declarada de la cervesa Reineta; tot i no ser bevedora habitual de cervesa -jo sóc de vi blanc- amb aquesta, podria tornar-m'hi.

És clar que una cervesa artesana és diferent de les que no ho són, però no m'agrada només per aquest motiu -n'he tastat d'altres que no m'agraden-, sinó pel seu delicat sabor i punt just de gasificació.

Només em feia falta una sola cosa per ser completament seva, i és que em fessin una cervesa negra, que és la que, sens dubte, més m'agrada. 

I aquí està ("redoble de tambores").

Gràcies Oriol i Jordi, perquè no puc estar més contenta amb la nouvinguda.



I per celebrar-ho una deliciosa i intensa mousse de xocolata i cervesa negra, que us asseguro que no us deixarà indiferent. Ara, us ha d'agradar la cervesa negra, ja que li dona un sabor especial i, pel meu gust, boníssim. La recepta és del blog "Mi dulce Tentación".



Per fer aquesta mousse de xocolata i cervesa negra, es necessiten els següents ingredients:


Per la mousse de xocolata:

  • 150 ml de cervesa negra (jo, Reineta)
  • 125 gr de xocolata fondant (de + de 70% de cacau)
  • 100 gr de sucre
  • 4 rovells d'ou
  • 200 ml de nata per cuinar

Per l'escuma:

  • 200 ml de nata per muntar
  • 1 cullerada de sucre glas
  • 18 ml de cervesa negra


Per fer la mousse de xocolata amb cervesa, s'ha de posar la cervesa en un cassó, evitant que faci molta escuma. 




Llavors, s'ha d'afegir la nata líquida i escalfar a foc mig, sense deixar de barrejar amb unes varilles, i quan sigui calenta, s'ha d'afegir la xocolata a trossets i seguir remenant fins que tota la xocolata s'integri bé i la barreja es torni espessa i sedosa.




En un altre bol, s'ha de posar els rovells d'ou i el sucre i batre fins que blanquegin i la barreja creixi i estigui esponjosa.

Quan gairebé hagi doblat el volum, s'ha d'anar afegint, a poc a poc i sense deixar de batre, la crema de xocolata i seguir batent fins obtenir una mescla homogènia.




Aquesta crema, s'ha de tornar a posar al foc i seguir remenant fins que espessi, com si féssim una crema pastissera de xocolata.




S'ha de deixar refredar una mica i quan la crema sigui tèbia, s'ha de posar en els gots on presentarem les postres, deixant espai per després afegir l'escuma.




Com a mínim, ha d'estar una hora i mitja a la nevera, jo, vaig deixar que refredessin tota la nit.

Per fer l'escuma, s'ha d'escalfar la cervesa fins que redueixi.

Mentre, s'ha de muntar la nata i afegir una cullerada de sucre glas i la cervesa reduïda, amb molt de compte.




I per servir, s'ha de treure els gotets de la nevera i afegir la nata amb l'ajuda d'una màniga pastissera amb boc arrissat, com si fos l'escuma de la cervesa. Volarà.





I per acabar, una cançó que et beus d'un sol glop.


Let her go

Well, you only need the light when it's burning low
Only miss the sun when it's starts to snow
Only know you love her when you let her go
Only know you've been high when you're feeling low
Only hate the road when you're missin' home
Only know you love her when you've let her go
And you let her go

Staring at the bottom of your glass
Hoping one day you'll make a dream last
'Cuz dreams come slow and they go so fast
You see her when you close your eyes
Maybe one day you'll understand why
Everything you touch surely, it dies

But you only need the light when it's burning low
Only miss the sun, when it's starts to snow
Only know you love her when you've let her go
Only know you've been high when you're feeling low
Only hate the road when you're missin' home
Only know you love her when you've let her go

Staring at the ceiling in the dark
Same ol' empty feeling in your heart
'Cuz love comes slow and it goes so fast
Well, you see her when you fall asleep
But to never to touch and never to keep
'Cuz you love her to much
And you dive too deep

Well, you only need the light when it's burning low
Only miss the sun, when it's starts to snow
Only know you love her when you've let her go
Only know you've been high when you're feeling low
Only hate the road when you're missin' home
Only know you love her when you've let her go
And you let her go

Oh, oh, oh, oh
And you let her go
Oh, oh, oh, oh
Well, you let her go

'Cuz you only need the light when it's burning low
Only miss the sun, when it's starts to snow
Only know you love her when you've let her go
Only know you've been high when you're feeling low
Only hate the road when you're missin' home
Only know you love her when you've let her go


'Cuz you only need the light when it's burning low
Only miss the sun, when it's starts to snow
Only know you love her when you've let her go
Only know you've been high when you're feeling low
Only hate the road when you're missin' home
Only know you love her when you've let her go

And you let her go

(Passenger)






TEXTO O DESCRIPCION