Necessito alguna cosa ben fresca! Sopeta freda d'ametlla, alfàbrega, julivert i all amb makis vegetals d'anxoves de l'Escala.

"Gaudim de la calor perquè hem sentit el fred.

Valorem la llum, perquè coneixem la foscor.

I entenem la felicitat perquè hem conegut la tristesa."

(David L. Weatherford)

Fa dies que ha arribat la calor. De manera evident. Sufocant. Enganxosa. A mi, que voleu que us digui, no m'agrada l'estiu. Al menys fins que no puc estar estirada a la platja, mig endormiscada, mentre llegeixo i em remullo a estones equivalents.

Ara, caminar per Barcelona és lent i les distàncies sembla que s'allarguin, no es pot dormir per la nit -si no tens aire acondicionat- i cada deu minuts he de beure aigua per hidratar-me. I jo, creieu-me, no bec tant com hauria durant l'any.

Avui he llegit un article a El País, molt interessant.

Sembla ser que Hipòcrates ja va descriure que el vent podia afectar a les persones i va atrevir-se a afirmar que existia la possibilitat que les epidèmies tinguessin relació amb les condicions meteorològiques.

La capacitat de l'organisme per mantenir la seva temperatura és possible gràcies a un sistema regit per l'hipotalam, que actua equilibrant els mecanismes de producció i de pèrdua de calor a través de l'augment de la freqüència cardíaca, la dilatació dels vasos per incrementar el flux sanguini de la pell i generar pèrdua de calor a l'exterior per irradiació, l'augment de la freqüència respiratòria i la sudoració. 

I aquest esforç per adaptar-se a la nova temperatura, és major durant la primera gran calorada, com ara, ja que el cos, encara no s'ha acostumat.

I la calor, incrementa la irritabilitat i incita a una conducta més agressiva, segons un article publicat a la revista Psychiatric Services, per l'equip d'Antoni Bulbena, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat de Barcelona.

També es va realitzar un estudi al Centre de Salud La Unión de Murcia, que va analitzar les dades dels informes d'urgències d'un hospital psiquiàtric durant 9 anys, comparant-los amb els partes meterològics. El resultat? Els dies amb brisa i vent de l'est, augmentaven les urgències psiquiàtriques, igual que els dies de pluja, els deliris augmentaven amb una humitat superior al 60% i els trastorns obsessius compulsius amb temperatures superiors als 30ºC.

I sense estudis pel mig, que voleu que us digui. Si dorms malament perquè fa calor, el dia següent és més dur, sobretot si t'has d'arrossegar per carrer en busca de trossets d'ombra.

Opcions...seguir esperant les vacances i una bona alimentació, fresca i plena de vitamines. Per això aquesta recepta de la Carme Ruscalleda em va semblar ideal. A veure que us sembla.

Per fer aquesta recepta, per a sis persones, es necessiten els següents ingredients:

Per la sopeta:

• 20 gr d'oli d'oliva verge extra
• 2 gr d'all laminat
• 10 gr de julivert picat
• 20 gr d'alfàbrega picada
• 40 gr d'espinacs escaldats
• 400 gr de llet calenta
• 1 litre d'aigua calenta
• 100 gr de farina d'ametlla
• 25 gr de vermut blanc sec
• sal i pebre blanc

Pels makis:

• 18 tires fines de cogombre
• 2 pastanagues picades a daus minis
• 2 cogombres pelats i picats a daus minis
• fulles de coriandre i ciboulet per decorar
• 6 filets d'anxoves de l'Escala

Per a la vinagreta:

• 100 gr d'oli d'oliva verge extra
• 20 gr de vinagre de cava
• sal i pebre blanc
• 10 gr de mostassa en gra

En primer lloc, s'ha de preparar la sopeta. Per això, en una olla amb oli d'oliva, s'ha de sofregir l'all laminat, el julivert i l'alfàbrega que han de quedar ben cuits, sense daurar-se.

Llavors, s'ha de barrejar el sofregit amb l'oli, la llet, els espinacs, el vermut i l'ametlla en pols i triturar-ho tot fins que sigui ben, ben fi.

A la mateixa olla, s'ha de barrejar el que hem triturat amb l'aigua calenta, la sal i el pebre i dur a ebullició. Quan bulli, s'ha de deixar només 30 segons, tornar a triturar altre vegada i reservar-ho a la nevera.

Per fer els makis vegetals, primer s'ha de tallar la pastanaga i el cogombre a daus ben petits.

Després, s'han d'enrotllar les tires fines de cogombre, que s'han de fer amb la mandolina, com si fossin makis i emplenar-los amb la pastanaga i el cogombre a daus i reservem a la nevera.

Per muntar els plats, s'ha de col·locar la sopa en plats sopers, posar els makis al damunt i amanir-los amb la vinagreta que s'ha de fer emulsionant tots els ingredients, posant un tros de filet d'anxova i una fulla de coriandre i ciboulet.

Un plat deliciós, d'estiu, refrescant i sorprenent. A què espereu per tastar-lo?

I per seguir aprofitant l'estiu, bona música i unes copes de vi a qualsevol terrasseta on corri l'aire.

Estiu

Cau la calor a la safor bombeja el ritme

No estem fent merda facilona, ací fem himnes

Se'n va el dolor amb l'olor a mar, les primaveres

demanen vida, l'estiu arriba...

El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius,

estic fent temes i esperant per si somrius,

érem feliços amb mentides de mil colors,

tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por...

I vull tornar als meus impulsos, ser pràctic,

que si ella sona jo tremole, lo màxim

venen trompetes, no és Gillespie,

etern als samples, és Ainsley: "Brother, ho volen simple".

Volen que venga el discurs que ven, que no qüestione

volen que calle i que puge al tren

i aquella gent que em demana frases? que em diu que torne?

No s'imaginen lo mal que em senc.

Pero hui ja passe del drama,

vull tocar el foc, sentir que crema

Jo tinc set de vida, no de fama

no vull que un error siga un problema

Però hui ja passe del drama

l'auto-compassió és una condemna

Jo tinc set de vida, no de fama

no vull ni la reixa ni la pena

Res del que passa és comparable a tu,

la nostra eixida eixida, homes i dones d'actes impurs,

tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable a tu.

Passa la vida! 

Res del que passa és comparable a tu

la nostre eixida, homes i dones d'actes impurs

Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable a tu.

Passa la vida!

I un altre any perdut en esta confusió vital,

lluitant contra els dimonis que van per dins cridant,

buscant guanyar-me la partida, i perdre la raó,

buscant que perga les forces, passa la vida i jo...

veig als majors, i pense en tot el que es mereixen,

i baixa la esperança i puja el pa

i amb esta perspectiva qui vol créixer, eh?

Dubtes i dubtes, depressió ve i eufòria va.

Que no serà per ganes de ficar les bombes,

que serà per la por a perdre el que tenim

qui no censura el fons, critica per les formes

i uns passen del tema, i uns filen massa prim.

Volen que venga el discurs que ven, la porten clara:

jo el que vull vendre és la victòria cara.

Que vull mirar als ulls si un dia arriba l'hora...

Que no puc ser feliç amb tanta merda ahí fora.

Pero hui ja passe del drama,

vull tocar el foc, sentir que crema

Jo tinc set de vida, no de fama

no vull que un error siga un problema

Però hui ja passe del drama

l'auto-compassió és una condemna

Jo tinc set de vida, no de fama

no vull ni la reixa ni la pena

Res del que passa és comparable a tu,

la nostra eixida eixida, homes i dones d'actes impurs,

tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable a tu.

Passa la vida! 

Res del que passa és comparable a tu

la nostre eixida, homes i dones d'actes impurs

Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable a tu.

Passa la vida!

(Zoo)

 

Entro a una cuina, escullo i m'enduc. Ratatouille.

"Si te centras en lo que dejas atrás,

no podrás ver lo que tienes delante."

(Ratatouille)

Com cada final de mes i, com una rateta que es cola silenciosament a la cuina de l'Aranzazu, m'enduc una recepta. Una recepta de luxe. I no ha estat fàcil triar d'entre tot el seu Baúl de las Delicias.

Des de la primera vegada que vaig veure a Mr. Ego provar aquell preciós plat de Ratatouille, que tenia ganes de fer-ne. 

Recordeu la crítica que va fer d'aquell plat?

"El trabajo del crítico es sencillo en más de un sentido. Arriesgamos muy poco, y sin embargo usufructuamos de una posición situada por encima de quienes someten su trabajo y su persona a nuestro juicio. Prosperamos gracias a nuestras críticas negativas, que resultan divertidas cuando se las escribe y cuando se las lee.

Pero la cruda verdad que los críticos debemos enfrentar es que, en términos generales, la producción de basura promedio es más valiosa que lo que nuestros artículos pretenden señalar. Sin embargo, a veces el crítico realmente arriesga algo, y eso sucede en nombre y en defensa de algo nuevo.

Anoche experimenté algo nuevo, una comida extraordinaria hecha por alguien único e inesperado. Decir que ese plato y su cocinero pusieron a prueba mis preconceptos equivaldría a incurrir en una subestimación grosera, cuando lo cierto es que ambos lograron conmover lo más profundo de mi ser.

Antes de este suceso, nunca escondí mi desdén por el lema del Chef Gusteau: “cualquiera puede cocinar”. Pero, me doy cuenta, recién ahora comprendo sus palabras. No cualquiera puede convertirse en un gran artista, pero un gran artista sí puede provenir de cualquier lugar."

La Ratatouille és una especialitat regional francesa que s'elabora amb diferents verdures i que és originaria de la ciutat de Niça i, més en general, de la regió de la Provença, al sud-est de França. De fet, el seu nom complert és Ratatouille niçoise, que prové de l'occità ratatolha.

És un plat vegetarià resultant de guisar amb oli d'oliva una sèrie de verdures que es poden fer juntes o separades, a la paella o al forn, i amanides amb diferents herbes aromàtiques. Hi ha tantes receptes com gent les prepara. I per això, jo també me l'he fet meva.

Un consell, el repòs. Després d'unes hores, està encara més deliciós.

Com és un plat típic de la Provença, he volgut donar l'aroma que es mereix amb les anomenades herbes provençals -romaní, farigola, alfàbrega, orenga...-, l'aroma a all i un toc picant gràcies al xili.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 1 albergínia gran
• 1 carabassó gran
• 5 tomàquets
• 5 patates
• alls
• sal i pebre
• orenga
• alfàbrega
• romaní
• farigola
• xili
• oli d'oliva verge extra
• vinagre balsàmic
• oli de romaní d'Aromàtiks

La recepta no pot ser més fàcil. Com he explicat abans, hi ha vàries maneres de fer-la. La que he triat jo és potser la més entretinguda, però el resultat és un plat de verdura d'allò més saborós i bonic.

En primer lloc s'ha de tallar totes les verdures a rodanxes. Si teniu mandolina, feu-la servir i, sinó, amb paciència i un bon ganivet.

Abans de muntar el plat, jo amaneixo cada una d'elles amb una bona quantitat d'oli, sal i pebre i les herbes aromàtiques que vulgueu, al gust.

I llavors, ja es pot muntar les verdures, en una safata de forn ben coberta d'oli. S'ha d'intercalar una rodanxa de cada.

Quan estiguin totes col·locades, s'ha de posar pel damunt una mica més d'herbes i una bona quantitat de xili picat i els alls que vulgueu (a mi m'agrada posar-ne bastants), sense pelar, però una mica aixafats.

A mi m'agrada afegir pel damunt unes petites gotes de vinagre balsàmic, molt poquet i un bon raig d'oli de romaní d'Aromàtiks.

S'ha de coure a forn prescalfat a 180ºC, fins que totes les verdures siguin ben tendres, aproximadament una horeta, tot i que depèn del forn.

És un plat que fa olor a estiu. Preciós. I un sol mos, i viatges a la Provença. Proveu-lo.

I per acabar, una cançó que vaig sentir recentment en un fantàstic concert dels Barcelona English Choir, que vaig anar a veure amb el Xavi i la Sandra a les cotxeres de Sants. Tot i que no era un bon dia, per a mi, no m'he pogut treure la cançó del cap. 

Chandelier

Party girls don't get hurt

Can't feel anything, when will I learn?

I push it down, push it down

I'm the one for a good time call

Phone's blowing up, ringing my doorbell

I feel the love, I feel the love

1,2,3  1,2,3  drink

1,2,3  1,2,3  drink

1,2,3  1,2,3  drink

Throw them back

'Till I lose count

I'm going to swing from the chandelier

From the chandelier

I'm going to live like tomorrow doesn't exist

Like it doesn't exist

I'm going to fly like a bird through the night

Feel my tears as they dry

I'm going to swing from the chandelier

From the chandelier

But I'm holding on for dear life

Won't look down, won't open my eyes

Keep my glass full until morning light

Because I'm just holding on for tonight

Help me, I'm holding on for dear life

Won't look down, won't open my eyes

Keep my glass full until morning light

Because I'm just holding on for tonight

On for tonight

Sun is up, I'm a mess

Got to get out now

Got to run from this

Here comes the shame

Here comes the shame

1,2,3  1,2,3  drink

1,2,3  1,2,3  drink

1,2,3  1,2,3  drink

Throw them back

'Till I lose count

I'm going to swing from the chandelier

From the chandelier

I'm going to live like tomorrow doesn't exist

Like it doesn't exist

I'm going to fly like a bird through the night

Feel my tears as they dry

I'm going to swing from the chandelier

From the chandelier

But I'm holding on for dear life

Won't look down, won't open my eyes

Keep my glass full until morning light

Because I'm just holding on for tonight

Help me, I'm holding on for dear life

Won't look down, won't open my eyes

Keep my glass full until morning light

Because I'm just holding on for tonight

On for tonight

Because I'm just holding on for tonight

Oh, I'm just holding on for tonight

On for tonight

On for tonight

On for tonight

(Sia)

 

Per un Sant Joan diferent, una coca original. Coca Mojito.

"La vida es una serie de cambios naturales y espontáneos.

No te resistas a ellos, que sólo crea dolor.

Deja que la realidad sea la realidad.

Deja que las cosas fluyan naturalmente hacia adelante

en la forma que deseen."

(Lao Tzu)

Com diu la cançó que posa música a aquesta original coca de Sant Joan: "...sin carbón no hay Reyes Magos, al igual que sin borrón no hay trato."

Així que serà veritat que toca tornar a definir el traç, reagrupar trossets, per molt petits que siguin i començar de zero, amb tota la gent fantàstica que puc presumir de tenir al costat.

Toca reinventar-se i, per això, que millor que començar per la coca de Sant Joan.

Vaig veure que el mestre Daniel Jordà feia una coca Mojito y vaig pensar que la idea era increïblement bona. Així que he dissenyat la meva pròpia recepta i he afegit una deliciosa crema al rom amb un sutil i elegant toc de llima i menta.

El resultat? Una coca fresca, dolça i deliciosa que anima a qualsevol.

Feliç revetlla a tots.

El dia abans, s'han de confitar les llimes, per fer-ho, es necessiten els següents ingredients:

• 6 llimes
• 1 kg de sucre
• aigua

En primer lloc, s'ha de tallar les llimes a rodanxes i posar-les en un cassó cobertes amb aigua i dur a ebullició. Quan arrenqui el bull, s'han de retirar del foc i colar.

Llavors s'han de coure durant 15 minuts en un litre d'aigua amb 250 gr de sucre. Passat aquest temps, s'ha de retirar el cassó del foc i deixar les llimes durant una hora en remull amb l'almívar. 

Aquest pas s'ha de fer quatre vegades.

Després s'han de colar i deixar a la nevera fins a fer-les servir.

Per a fer la massa de la coca es necessita:

• 300 g de farina de reposteria
• 50 g de mantega
• 60 g de sucre
• 35 g de llevat fresc
• 2 ous
• 5 g de sal
• 75 ml de llet
• 100 g de farina d'ametlla
• pell de llima ratllada
• menta

Primer s'ha de desfer el llevat amb la llet tèbia, és molt important que sigui tèbia, i ho reservem. 

En un bol a s'han de batre els ous amb el sucre fins que quedi una massa blanca i esponjosa, així després la coca no ens quedarà seca, afegir la sal, la pell de llimona ratllada i la mantega que haurem deixat fora de la nevera fins que tingui una consistència de pomada. 

Els ingredients s'han de pastar molt bé. Una vegada ben pastats, s'ha d'incorporar seguidament el llevat que teniem desfet amb la llet, la farina d'ametlla i, poc a poc, la farina tamisada perquè no se'ns facin grumolls, així la coca quedarà flonja. 

La farina s'ha d'anar incorporant, a poc a poc, fins que la massa no se'ns enganxi als dits, i hem de treballar bé la massa amb les mans. Un cop sigui ben homogènia, fem una bola i la deixem reposar, tapada amb un drap, fins que dobli el volum.

A part hem de fer la crema pastissera amb els ingredients següents:

• 5 rovells d'ou
• 130 g de sucre morè
• 50 g de maizena
• 625 ml de llet
• la pell d'una llima
• 2 fulles de menta
• elixir de rom

Per fer la crema pastissera de rom, s'ha de posar a bullir la llet amb la pell de llima i la dues fulles de menta -les fulles les traiem al cap de dos minuts-. 

Mentre la llet es va escalfant, s'han de batre els rovells d'ou amb el sucre fins que blanquegin i anar afegint, poc a poc, la maizena. 

Quan la llet hagi arrencat el bull, s'ha de treure del foc, colar-la i deixar que refredi, per evitar que els ous quallin i deixin grumolls, quan els afegim la llet. 

Així doncs, quan la llet sigui freda o tèbia, sense ser calenta, s'ha de barrejar bé amb tots els ingredients, tornar a colar i posar de nou al foc. 

S'ha de tenir al foc, sense deixar de remenar, fins que espessi. 

Al treure del foc, s'ha d'afegir un raig d'elixir de rom.

Abans de posar la crema a la coca, aquesta ha de ser ben freda, així que el millor és agafar una safata, posar la crema i tapar-la amb film transparent (procurant que el film toqui la crema perquè no es formi un tel) i deixar refredar. Quan hagi perdut l'escalfor inicial, poseu-la a la nevera.

Un cop tinguem la crema freda i la massa de la coca estirada, s'ha de repartir la crema pel damunt de la massa.

La coca perquè fermenti, s'ha de deixar reposar durant al menys una hora tapada amb un drap humit.

Passat aquest temps, s'ha de pintar bé amb ou batut i decorar amb la llima confitada, pinyons i la crema que havíem guardat, fent unes tires pel damunt, i sucre.

Posem la coca al forn, que prèviament haurem escalfat, durant 30 minuts, a una temperatura d'entre 160-170º i la deixem coure fins que estigui ben dauradeta. Depenent del forn i de la mida o gruix de la coca, pot trigar més o menys, així que s'ha d'anar mirant; si es deixa torrar molt, pot quedar massa seca.

Només sortir del forn s'ha de pintar amb rom que hem de tenir amb menta durant mitja hora, i ratllar llima pel damunt. I a l'últim moment, decorar amb unes fulles de menta.

I per acompanyar la coca, Vestusta Morla.

Días raros

Ábrelo, ábrelo despacio.

Di, ¿qué ves? Dime, ¿qué ves?...¿si hay algo?

un manantial breve y fugaz entre las manos.

Toca afinar, definir de un trazo...

sintonizar, reagrupar pedazos...

en mi colección de medallas y de arañazos.

Ya está aquí...

¿Quién lo vio bailar como un lazo en un ventilador...?

¿Quién iba a decir que sin carbón no hay reyes magos...?

Aún quedan vicios por perfeccionar en los días raros,

los destaparemos en la intimidad con la punta del zapato.

Ya está aquí...

¿Quién lo vio bailar como un lazo en un ventilador...?

¿Quién iba a decir que sin borrón no hay trato...?

El futuro se vistió con el traje nuevo del emperador.

¿Quién iba a decir que sin carbón no hay reyes magos...?

Nos quedan muchos más regalos por abrir, 

monedas que al girar, descubrar un perfil.

Ya empieza el celofán...y acaba en eco!!!

(Vestusta Morla)

Com més difícil és de superar un obstacle, millor és la recompensa. Macarons de salmó fumat i formatge.

"El hombre se descubre a si mismo

cuando se enfrenta a obstáculos."

(Antoine de Saint-Exupéry)

Segons la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), la paraula "decepcionar", significa: 1. tr. Desengañar, desilusionar.

I ja està? 

Llavors busques quin significat té "desilusionar" i llegeixes fer perdre les il·lusions/perdre les il·lusions.

Discrepo. No és el mateix decepcionar que desil·lusionar.

Una il·lusió no és certa. És alguna cosa que moltes vegades saps, encara que no ho reconeguis, que segurament no es durà a terme. És possible, però poc probable. No t'enxampa per sorpresa. I quan aquestes desapareixen, no triguen en tornar. M'agrada pensar que són infinites.

En canvi, la decepció és una certesa que de cop i volta és trenca. Una cosa que era, que deixa de ser. I ve tant de sobte que et deixa sense aire, igual de sobtadament com ha vingut la decepció.

Et trenquen a trossos ben petits i no et recomposes fàcilment. És un procés lent, dolorós, que requereix un esforç titànic i que has de fer bé per aprendre que allò no t'ha d'impedir crear noves certeses.

Són paraules majors. Perquè hi ha situacions doloroses que es poden fer bé o poden decepcionar, que crec que és el pitjor que et poden dir. M'has decepcionat i crec que no ets conscient del que això significa, de la magnitud de l'expressió.

Però quan passen els dies i veus que en realitat no et mereixes el què t'estan fent i sí quelcom millor, comences a entendre que el terra que tenies sota els peus i que, en qüestió de minuts, un dia es va ensorrar, tornarà a col·locar-se.

És un obstacle, però els obstacles et fan més fort.

Per això he escollit una recepta que inicialment, quan la vaig descobrir, em resultava un petit obstacle. I després de proves i proves, he aconseguit dominar, encara que sigui una mica. I quan una cosa costa, què voleu que us digui, el resultat és molt gratificant.

Així que, igual que mossego un macaron i somric, somriuré altre vegada, quan el temps passi i llegeixi el que un dia com avui vaig escriure.

Gràcies a tots els que m'esteu recolzant i especialment a ELL que m'ha demostrat que només es mereix ser AQUELL.

I es que com va dir una vegada Henry Ward Beecher:

"Nuestros mejores éxitos vienen a menudo

después de nuestras mayores decepciones."

La recepta és de l'Ettore, perquè les seves receptes mai fallen i la veritat que el resultat és sorprenentment deliciós. Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients (per uns 35 macarons de 4,5 cm de diàmetre):

Pels macarons:

• 112 gr de farina d'ametlla
• 160 gr de sucre glas
• 80 gr de clares d'ou a temperatura ambient
• 63 gr de sucre comú
• colorant en pols negre
• sèsam
• plantilla amb cercles de 4cm de diàmetre

Pel farcit:

• 250 gr de salmó fumat
• 250 gr de formatge crema
• sal d'olives negres
• pebre
• ciboulet
• chili

En primer lloc, s'ha de tamisar un parell de vegades la barreja de farina d'ametlles i sucre glas. En realitat, com més vegades es tamisi, millor. 

A part, en un bol net i sec, s'ha de muntar les clares d'ou, a temperatura ambient, amb els 63 gr de sucre comú. No fa falta afegir el sucre a poc a poc, es pot afegir de cop quan siguin semi-muntades, i seguir batent fins que siguin a punt de neu. Llavors, s'ha de posar la batedora a màxima velocitat i seguir muntant fins que el merenga sigui ben ferm (pics durs), és a dir, fins que aixequem la batedora i els pics quedin cap amunt, si cauen, encara falta seguir batent.

Quan el merenga sigui a punt, s'ha d'afegir el colorant en dosis petites fins aconseguir el color gris lilós que es vulgui. I barrejar bé, amb compte de que no baixin les clares, fins que sigui ben integrat.

I llavors, ja podem començar a fer el temut macaronage, que és el procés d'incorporar la barreja d'ametlla i sucre amb el merenga. 

Per això, s'ha d'afegir una petita part del merenga a la barreja i amb moviments envolvents, però sense por, anar incorporant el merenga. 

S'ha de barrejar sense por, al contrari que amb la mousse o soufflés, no passa res si el merenga perd aire. S'ha de fer amb una espàtula tova i movent des del fons cap amunt i des dels costats cap al centre del bol, i viceversa.

Amb una espàtula flexible de silicona, s'ha d'incorporar un terç del merenga a la barreja d'ametlla i sucre glas i barrejar. Al principi queda una pasta difícil de manipular i molt espessa, però després s'ha d'anar incorporant la resta del merenga i seguir barrejant, sense por, apretant la barreja per les parets del bol perquè tots els ingredients quedin ben incorporats.

Quan tinguem una massa consistent, però homogènia, s'ha d'introduir dins d'una màniga pastissera amb boc llis d'uns 10mm.

Llavors, s'ha d'agafar un paper de forn i dibuixar els cercles per fer els macarons de la mida que volgueu. Hi ha plantilles de silicona, i en tinc, però a mi no m'agraden. Sobretot que la marca que feu, quedi per sota i no toqui la massa directament.

Amb compte s'han d'anar omplint els cercles, sense arribar al límit del dibuix i amb compte, una vegada plens, donar uns cops amb la placa de forn al damunt de la encimera perquè els macarons s'assentin i desapareixin els pics.

S'han d'assecar fins que al tocar el macaron, el dit no s'enganxi. L'estona depèn de la humitat i de la temperatura del lloc on els deixeu assecar. Aquesta vegada, igual que l'Ettore, amb una horeta, aproximadament, hi va haver suficient.

Abans de coure s'ha de posar una mica de sèsam pel damunt.

A 145ºC, durant uns 13 minuts.

I abans de treure'ls del damunt del paper vegetal, s'han de refredar. De fet, d'un dia per l'altre a mi m'agraden més. Els deixo dins d'una caixa metàl·lica i a la nevera.

Per fer el farcit només s'ha de barrejar formatge crema del vostre gust amb sal d'olives negres, pebre, chili picat i una bona quantitat de ciboulet fresc picat.

I ja es poden farcir amb una bona quantitat de formatge i un parell de trossos de salmó fumat.

Com us he dit abans, son deliciosament sorprenents. Amb sabor a victòria.

I per acabar, una cançó de la Clara Peya, que senzillament ha despullat el meu interior.

T'he agafat la mà

i estava tant freda

que m'he congelat.

T'he mirat als ulls

però estaven tant buits 

que no els he reconegut.

M'has parlat de tu,

però les teves paraules 

em queden tant lluny.

T'he abraçat ben fort

però el teu cos era aire

bufant entre tu i jo.

Avui t'he vist i ja no eres tu.

T'he mirat, i ja no eres tu.

T'he sentit i estaves tant lluny de mi,

que avui he entès, 

tu ja no ets tu.

El teu llenguatge és el silenci

el teu silenci una barrera

i la barrera és tant, tant alta

que no la puc pujar.

I d'intentar-ho tinc ferides

tinc les mans adolorides

i ara perdona'm, jo ja marxo

que se m'ha fet tard.

(Clara Peya)