Amb dolç o salat, ideals a qualsevol hora. Blinis amb alvocat, poma, salmó i raves fregits.

"El secret de la felicitat no és fer sempre el què es vol,

sinó voler sempre el què es fa."

(León Tolstói)

El dia 10 havia d'aterrissar al destí de les Rebosteres per Europa. Aquest mes he perdut l'avió, però m'havia endut una recepta més que típica del destí triat: Rússia i no vull deixar de compartir-la.

A més a més, m'estreno amb la nova càmera reflex i fent les fotos amb mode manual, tot i que encara no les he editat perquè no sé fer anar el Photoshop. :P 

Aquesta vegada, però, he triat una recepta que tant es pot menjar amb dolç, com amb salat i, de fet, la proposta amb què acompanyo la pasta base, és salada.

El blinis [en rus: блин, блины (pl.)], són unes petites "tortites", tipus crêpes, però una mica més gruixudes. Diuen que és un aliment molt antic dels pobles de l'est, des de l'època prescristiana i que per la seva forma circular i el seu color daurat, s'associaven amb el Sol i per això eren un dels aliments principals de les festes paganes de Maslenitsa (una festa que es celebra al final de l'hivern, que podria ser l'equivalent al nostre Carnestoltes i que allà s'anomena també "la setmana dels blinis") y de Kupala (la celebració del solstici d'estiu -el nostre Sant Joan-).

Diuen que antigament es considerava que no menjar cap blini durant la setmana de Maslenitsa portava mala sort i les dones de les cases en preparaven constantment perquè no s'acabessin. El primer blini es tirava al foc i la resta s'oferia als convidats, deixant una part pels avantpassats morts.

La seva cocció i preparació era un misteri, ja que cada anfitriona tenia la seva recepta i no deixava que ningú entrés a la cuina mentre els preparava; es creia que si algú mirava la massa, els blinis no quedarien bons. 

I les supersticions dels blinis no acaben aquí. També expliquen que cada cuinera tenia la seva paella especial per fer-los i que si algú li demanava i al tornar-la, la tornava buida, les collites d'aquell any serien molt dolentes. Per això, era obligatori tornar-la amb l'últim blini que s'havia cuit allà.

I tampoc es permetia que es mengessin amb forquilla i ganivet, fet que podria provocar, segons creien, terribles desastres agrícoles.

Passada la setmana de la Maslenitsa, es cremaven tots els blinis que havien sobrat per donar la benvinguda a la Quaresma.

Ara la Quaresma ja queda lluny, però la setmana vinent ja es Sant Joan, així que és una fantàstica idea per uns aperitius.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

Pels blinis:

• 200 ml de llet
• 200 ml d'aigua tèbia
• 200 gr de farina
• 2 ous
• 1 culleradeta de sal
• 1 culleradeta de sucre
• 1 cullerada d'oli de gira-sol 
• mantega
• 20 gr de llevat de forner fresc

Per acompanyar-los:

• 2 alvocat
• raves petits
• 1 poma Granny Smith
• suc i pell de llima
• vinagre de Jerez
• mel
• chili picat
• ciboulet
• salmó fumat
• oli d'oliva verge

La recepta en si és ben fàcil.

Primer de tot s'ha de dissoldre el llevat en una mica de llet tèbia i després barrejar amb la resta de la llet i l'aigua, la farina, els ous batuts, el sucre, la sal i el pebre i barrejar bé.

S'ha de deixar reposar uns 40-50 minuts, a temperatura ambient.

Per preparar-los, el procediment és molt semblant a fer crêpes. Per això, s'ha d'untar una paella amb una mica de mantega i anar posant petites quantitats de massa per formar els blinis. 

Quan siguin daurats per un dels costats, s'han de girar i seguir coent.

Mentre els blinis es refreden, s'ha d'anar preparant l'acompanyament que, en aquest cas, no és més que una amanida amb dauets d'alvocat, poma, salmó fumat, i una vinagreta amb mel, vinagre, llima, oli, chili picat i ciboulet.

A part, s'ha de tallar els raves petits a rodanxes fines i fregir-los en una paella amb una mica d'oli.

Abans de fer-los servir, s'ha d'absorbir l'excés d'oli al damunt de paper de cuina.

Finalment, a l'amanida, s'ha de posar una bona quantitat de ciboulet.

Per servir, una bona cullerada de l'amanida d'alvocat, una rodanxa de rave fregit i una mica de ciboulet pel damunt.

Un aperitiu boníssim i sa.



I per acabar, una cançó que sempre m'ha encantat. Senzilla, simple. Nua.

Tom's diner

I am sitting 

In the morning

At the diner

On the corner

I am waiting

At the counter

For the man

To pour the coffee

And he fills it

Only halfway

And before

I even argue

He is looking

Out the window

At somebody

Coming in

"It is always

Nice to see you"

Says the man

Behind the counter

To the woman

Who has come in

She is shaking

Her umbrella

And I look

The other way

As they are kissing

Their hellos

I'm pretending

Not to see them

Instead

I pour the milk

I open

Up the paper

There's a story

Of an actor

Who had died

While he was drinking

It was no one

I had heard of

And I'm turning

To the horoscope

And looking

For the funnies

When I'm feeling

Someone watching me

And so

I raise my head

There's a woman

On the outside

Looking inside

Does she see me?

No she does not

Really see me

'Cause she sees

Her own reflection

And I'm trying

Not to notice

That she's hitching

Up her skirt

And while she's

Straightening her stockings

Her hair

Is getting wet

Oh, this train

It will continue

Through the morning

As I'm listening

To the bells 

Of the cathedral

I am thinking

Of your voice...

And of the midnight picnic

Once upon a time

Before the rain began...

I finish up my coffee

It's time to catch the train

(Suzanne Vega)

Arròs verd de curry, carxofes, calamars i espinacs. Canela fina.

"Toda teoría, querido amigo, es de color gris,

pero el árbol dorado de la vida brota siempre verde."

(Johann Wolfgang von Goethe)

Fa poc, a principis d'any, que vaig tenir la sort de conèixer a l'Anna i a la Núria, les responsables d'aquesta meravella d'espai (L'Aula Canela Fina) que jo, adoro, i on vaig tenir la sort de fer el meu primer taller de pa. El primer de molts, espero.

L'Aula Canela Fina, com expliquen elles mateixes a la web, és un projecte gastronòmic que va néixer de l'afició de les dues per la cuina; afició que, combinada amb la seva elegància, proximitat i il·lusió, a fet convertir l'inicial projecte en un espai immillorable.

A més, l'Anna i la Núria, van aparèixer en un moment molt complicat de la meva vida i, sense adonar-se'n, em van ajudar a treure la part bona del moment, i per això, els tinc una estimació especial.

Recordo perfectament la primera reunió amb elles. Vaig arribar nerviosa sense saber exactament que dir, i en un obrir i tancar els ulls, havia passat tot el matí, xerrant.

Mireu quina meravella de local.

Després d'aquell primer contacte, vaig tenir la sort de poder assistir a una classe magistral sobre la carxofa, que impartia el fantàstic cuiner, Víctor Ruiz, que cuina al Mandarin i em vaig enamorar d'aquesta recepta. Us recomano que la tasteu i que visiteu a l'Anna i a la Núria.

Per fer aquesta recepta per dues persones es necessiten els següents ingredients:

• 200 gr d'arròs bomba
• pasta de curry verd
• fulles d'espinacs fresques
• 3 carxofes
• 500 gr de fumet de peix (espines de peix blanc, 1 ceba, pastanaga, porro, un trosset d'api, llorer, pebre negre i julivert)
• llet de coco
• 2 calamars
• 1 ceba tendra
• mantega

En primer lloc s'ha de tallar la ceba a trossos ben petits i sofregir-la en una cassola, amb una mica d'oli. Quan sigui ben daurada, s'ha d'afegir el calamar tallat a trossets petits i sofregir.

S'ha de coure fins que s'evapori tota l'aigua que deixi anar els calamars i, llavors, reservem.

A part, s'ha de preparar un fumet blanc de peix fent bullir els ingredients que indico durant mitja horeta. Més no, que sinó queda un fumet amarg.

En un cassó a part, s'han d'escaldar els espinacs durant uns segons i passar-los en un bol amb aigua i gel per aturar ràpidament la cocció. 

Els espinacs s'han de triturar amb el fumet que ja ha d'estar fred (guardant una mica pel curry). En funció de la quantitat d'arròs que poseu, haureu de calcular una o altre quantitat de fumet. Com que és un arròs sec, haureu de calcular 2 o 2,5 parts de fumet per cada part d'arròs.

Les carxofes s'han de netejar i quedar-nos només amb el cor, que s'ha de tallar a trossos i coure 5 minuts "a la blanca", que significa que s'han de bullir amb aigua, julivert i una cullerada de farina.

Una vegada cuites així, s'han de colar i afegir al sofregit que teniem, de ceba i calamar.

A part, s'ha de sofregir una mica de pasta verda de curry (al gust, i primer proveu-la perquè sapigueu, abans d'afegir-lo, el grau de picant, a mi m'encanta) i afegir la llet de coco i la resta de les fulles d'espinacs i triturar. I reservem.

I ja es pot començar a fer l'arròs seguint la tècnica del risotto. Primer, s'ha d'anacarar els grans d'arròs amb una mica de mantega i després anar mullant amb el fumet verd.

L'última part de la cocció, s'ha d'anar lligant amb la llet de coco amb curry.

Us prometo que és un arròs espectacular. Jo no vaig trigar ni tres hores a fer-me amb els ingredients i preparar-lo a casa.

I per un sabor tant especial, una veu especial.

Green eyes

Honey, you are a rock

Upon which I stand

And I come here to talk

I hope you understand

The green eyes

Yeah, the spotlight

Shines upon you

And how could

Anybody

Deny you?

I came here with a load

And it feels so much lighter

Now I've met you

And, honey, you should know

That I could never go on

Withouy you

Green eyes

Honey, you are the sea

Upon which I float

And I came here to talk

I think you should know

The green eyes 

You're the one that

I wanted to find

Anyone who

Tried to deny you

Must be out of their mind

'Cause I came here with a load

And it feels so much lighter

Since I've met you

And, honey, you should know

That I could never go on

Without you

Green eyes

Green eyes, ohohohoh

Ohohohoh

Ohohohoh

Ohohohoh

Honey, you are a rock

Upon which I stand...

(Coldplay)

Ideals per dies de fútbol. Fingers de pollastre macerat amb llima, soja i gingebre, arrebossats amb anacards i maionesa d'all negre.

"No hi ha res més perillós

que no arriscar-se."

(Pep Guardiola)

A mi els dies de futbol m'agrada sopar coses per picar. "Menjar de gordos" que diem els meus amics i jo. Però tapes contundents, no és incompatible amb què siguin sanes. 

Potser és els nervis que genera un partit el que fa que anar estirant el braça i menjant petites porcions d'aliments, que a sobre sigui deliciós, sigui d'allò més agradable. Sempre amb una cervesa ben freda o una copa de vi entre mans.

Per això fa ja unes setmanes que vaig fer aquests fingers de pollastre que van marinats amb soja, llima i gingebre -el que els fa refrescants i fa que els fruits secs no embafin-, amb una maionesa lleugera d'all negre que fa que sigui un aperitiu rodó.

Ideals per un vespre com el d'avui, final de la Champions! Visca el Barça i a per totes!

I què millor per acompanyar aquest cruixents i deliciosos fingers de pollastre, que una maionesa lleugera d'all negre?

De sobres són conguts els beneficis de l'all corrent, sobretot cru, tot i que la seva dificil digestió, per alguns o la olor, per altres, fa que moltes vegades o en determinades situacions, la gent prefereixi prescindir d'aquest aliment.

És per això que l'all negre és una gran alternativa, ja que no només és molt més suau, sinó que a sobre té més propietats que l'all cru.

Per obtenir l'all negre, s'ha de sotmetre l'all cru a un procés de fermentació, durant seixanta dies, sense additius i a una temperatura i humitat molt determinades. Així, passat aquest temps de fermentació, els científics japonesos -és al Japó on es va començar a fermentar l'all-, van descobrir que l'all no només havia canviat de color, sinó que havia perdut, gairebé, el 97% de la fortor (que és el que fa que repeteixi) i que, en canvi, havia multiplicat de forma sorprenent, per deu, les seves propietats, gracies a la potenciació dels components ensofrats de l'all.

Nutricionalment, destaca la seva presencia de vuit aminoàcids essencials de gran importància per la formació i reparació dels teixits musculars, prevenint l'atrofia, regulant els nivells de sucre i de colesterol en sang i lluitant contra els radicals lliures; promou la pujada de defenses del sistema immunològic, actuant com a antibiòtic natural amb grans capacitats antisèptiques i antifúngica; estimula el fetge i promou la depuració de toxines i de greixos saturats acumulats sobre les parets venoses i arterials; es considera bo pel tractament de la depressió i de la debilitat emocional; i és un aliment afrodisiac. 

I per si tot l'anterior no fos suficient, és un aliment amb un sabor d'allò més especial i, al menys per a mi, deliciós. Té matisos dolços i salats, amb aroma a regalèssia i una textura d'allò més cremosa que fa que les seves possibilitats a la cuina siguin infinites.

Així que penso que combina molt bé amb aquests fingers, que si bé no són fregits per compensar els olis dels fruits secs que els arrebossen, d'altre banda molt sans, sí son contundents.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

Pels fingers de pollastre:

• filets de pollastre
• salsa de soja
• gingebre fresc
• 1 llima
• 1 ou
• anacards
• sal i pebre

Per la maionesa d'all negre:

• oli de gira-sol
• 1 all negre
• sal i pebre 
• pell de llima
• 1 ou

En primer lloc, s'ha de tallar el pollastre a trossos més o menys iguals, allargats, i posar a macerar amb un raig de salsa de soja, la pell d'una llima ratllada i el suc de mitja, una bona quantitat de gingebre fresc ratllat (al gust), una mica de sal -amb compte perquè la salsa de soja ja és salada- i pebre.

S'ha de reservar a la nevera una hora, com a mínim.

Passat aquest temps, s'ha d'arrebossar. Per això, s'ha de picar els anacards i mentre, escórrer bé el pollastre que teniem macerant.

S'ha de passar per ou batut i, amb compte, arrebossar amb els anacards.

S'ha de coure al forn prescalfat a 220ºC. Es pot fregir, però com els fruits secs ja tenen oli, queda més lleuger fet al forn, a part de que és un arrebossat delicat.

Per acompanyar aquest pollastre s'ha de fer una maionesa amb un all negre, oli de gira-sol, un ou, ratlladura de llima, sal i pebre.

Boníssim. No podràs parar de sucar.

I com avui és dia d'herois i vencedors, una cançó viral, la que el passat 23 de maig es va proclamar vencedora d'Eurovisió. Heroes del suec Måns Zelmerlöw. 

Heroes

Don't tell the gods I left a mess

I can't undo what has been done

Let's run for cover

What if I'm the only hero left?

You better fire off your gun

Once and forever

He said go dry your eyes

And live your life like there is no tomorrow son

And tell the others

To go sing it like a hummingbird

The gratest anthem ever heard

We are the heroes of our time

But we're dancing with the demons in our minds

We are the heroes of our time

Heroes, oh whoa

But we're dancing with the demons in our minds

Heroes, oh whoa

We are the heroes of our time

Heroes, oh whoa

But we're dancing with the demons in our minds

Heroes, oh whoa

The crickets sing a song for you

Don't say a word, don't make a sound

It's life's creation

I make worms turn into butterflies

Wake up and turn this world around

In appreciation

He said I never left your side

When you were lost I followed right behind

Was your foundation

Now go sing it like a hummingbird

The greatest anthem ever heard

Now sing together

We are the heroes of our time

Heroes, oh whoa

But we're dancing with the demons in our minds

Heroes, oh whoa

We are the heroes

(We keep dancing with the demons)

(You could be a hero)

Now go sing it like a hummingbird

The greatest anthem ever heard

Now sing together

We are the heroes of our time

Heroes, oh whoa

But we're dancing with the demons in our minds

Heroes, oh whoa

We are the heroes of our time

Heroes, oh whoa

But we're dancing with the demons in our minds

Heroes, oh whoa

We are the heroes

(Måns Zelmerlöw)

Rentat de cara, petits canvis i molta calor. Gaspatxo de maduixes amb nous de macadamia i oli de romaní.

"Els petits canvis

són poderosos."

(Capità Enciam)

Fa dies que em voltava pel cap fer uns petits canvis al blog. Volia un aspecte més net, simple, elegant i on el que més importancia tingués fossin els posts. No sé si ho he aconseguit, això ja m'ho direu vosaltres, però la veritat és que estic bastant satisfeta amb els resultats.

A més a més, els que em seguiu sabreu que el dissabte passat va ser el meu aniversari i que un dels meus regals va ser una càmara de fer fotos, de la que espero treure molt suc. Ara mateix el meu nivell és zero, però hi estic posant remei. Així que d'aquí poc espero que als petits canvis d'aspecte del blog, s'hi sumin bones fotos.

Em sap una mica de greu deixar de fer fotos amb el mòbil, ja que el nom del blog ve precisament de que tal qual posava el plat, tal qual sortia a l'instagram i d'aquí "Insta-cook", però ha arribat un moment en que necessito més! jajaja! Des que vaig coneixer el concepte de profunditat de camp, la meva vida no ha tornat a ser la mateixa.

Així que, paciència, càmara en ma, un llibre que m'està ajudant molt i algún que altre amic que molt gentilment em farà algunes classes (suposo que els implicats ja sabràn de qui parlo), espero donar un gir fotogràfic i aconseguir transmetre una mica més de les emocions que em dóna la cuina.

Avui, doncs, com he estat liada amb el blog, però no vull deixar de compartir receptes, una de ben senzilla, sense ni pas a pas. Això si, deliciosa. Sobretot ara que fa tanta calor.



Per fer aquest gaspatxo es necessiten els següents ingredients: 

• 500 gr de tomàquets madurs
• 500 gr de maduixes
• 100 gr de ceba tendra
• 200 gr de pa tipus motlle
• 4,5 dl d'oli d'oliva verge extra
• 1,5 dl de vinagre de maduixes 
• 1 litre d'aigua freda
• sal i pebre
• ciboulet
• oli de romaní d'Aromàtiks
• nous de macadàmia
• 1 all

En aquesta recepta, ni tant sols vaig fer pas a pas, de com n'és de fàcil.

En primer lloc s'han de rentar bé les maduixes i els tomàquets i reservant unes poques per decorar -aniran a daus petits-.

A part, s'han de tallar les cebes tendres i deixar-les en remull amb aigua durant uns 30 minuts perquè perdin la fortor.

Llavors, s'ha de remullar el pa en el vinagre i posar en un recipient amb les maduixes i els tomàquets, la ceba tendra, l'all, la meitat de l'oli i la sal i deixar reposar a la nevera durant unes 5 hores.

Passat el repòs s'ha de triturar bé amb l'aigua (segons la textura que volgueu, podeu afegir més o menys aigua) i rectificar de sal i pebre.

Al servir, s'ha de posar uns trossets de maduixa al mig del plat, una bona quantitat de pebre, oli de romaní, ciboulet i uns trossos de nous de macadàmia.

Boníssim ben fresquet. No us deixeu el pebre que és important.

I ben refrescant és també la música de la Núria Graham, a qui tinc moltes ganes de tornar a veure a l'Embassa't d'enguany.

Bird eyes

Someday you'll wake up on your own

and I will be running away from home

'cause I'll be going mad

not a big surprise

if I start thinking about the past

I want to scroll up and write everything I used to have

'cause I'll be going mad

not a big surprise

It's second of october two a.m.

you fall asleep and I am still awake

you fall asleep and I am still awake

I'm still awake

I'm still awake

I'm still awake

Do you want to make love x7

Somedays you'll wake up wet from sweat

and I will be running away from your bed

'cause I'll be going mad

and you know that

Someday you'll wake up on your own

and I will be passing away from your home

'cause I'll be going mad

not a big surprise

It's second of october two a.m.

you fall asleep and I am still awake

you fall asleep and I am still awake

I'm still awake

I'm still awake

I'm still awake

Do you want to make love x7

(Nuria Graham)

Tots els lladres al carrer. Falsos spaguetti amb pesto rosso.

"La realidad no necesariamente coincide

con las apariencias."

(Kōbō Abe)

Abans de dir res, m'agradaria dir-li a l'Anaïs que adoro aquesta recepta. Me la quedo.

I de nou diumenge, i per a mi, un diumenge diferent, amb un any més. I de nou, a robar una recepta, en aquest cas a l'Anaïs del blog Mi madre no cocina, de Madrid, informàtica i amb molt sentit de l'humor.

La recepta? Uns falsos spaguetti de carabassó amb un pesto d'allò més especial.

He de dir que només veure la recepta, vaig tirar-m'hi de cap, perquè m'he aficionat molt a fer spaguetti de carabassó amb la mandolina, des que ho vaig descobrir en un dels programes de la Rachel Khoo. Des de llavors no he parat de fer versions, amb bolonyesa, amb curry verd, curry vermell...però encara no n'havia fet amb pesto, ni verd, ni vermell.

Us prometo que són deliciosos i el millor de tot és que són molt sans, ideals pels que feu dieta. A més, la recepta en si no té cap secret i és fàcil i ràpida de fer, ideal per cuinar quan no tens massa temps, com em passa a mi entre setmana.

Per fer-los, es necessiten els següents ingredients:

• 1 carabassó per persona
• una ceba tendra
• pit d'indiot
• Un grapat de tomàquets italians en oli d'oliva
• Un grapat de pinyons
• Alfàbrega fresca
• Oli d'oliva

Jo he fet servir tomàquest italians en oli d'oliva i no els he hagut d'hidratar, però si els teniu secs, el primer pas és hidratar-los amb una mica d'aigua calenta, durant, aproximadament, uns 10 minuts, com a mínim.

A part, s'han de fer els spaguetti, netejant bé el carabassó i tallant amb la mandolina unes tires llargues i fines. Si no teniu mandolina, es pot anar tallant làmines amb el pelador de patates i amb un ganivet fer els fideus.

S'han de deixar amb paper absorbent perquè deixin anar l'aigua i quedin ben secs.

Per fer el pesto, s'ha de posar en el got del batedor els tomàquets, els pinyons, les fulles d'alfàbrega i l'oli d'oliva (al principi poseu poc oli i segons volgueu la salsa més o menys consistent, n'aneu afegint).

Després s'ha de picar l'indiot (jo n'he posat un que tenia adobat) o bé amb la picadora o amb ganivet si no ho voleu tant picat i reserveu.

La ceba s'ha de picar i sofregir amb una mica d'oli i quan comenci a agafar color reservar i fer l'indiot fins que sigui fet.

Els spaguetti només els hem de passar un parell de minuts per una paella amb una mica d'oli perquè perdin la rigidesa o amb una vaporera, com vaig fer jo, però no s'han de coure.

Barregem la ceba i l'indiot amb el pesto i ja està. A servir. Primer fent una corona amb els spaguetti de carabassó.

I després posant pel damunt una bona quantitat de pesto i una mica d'alfàbrega fresca.

I calentant motors per l'Embassa't, una cançó del nou disc de Joan Miquel Oliver.

Flors de cactus

Jo afinava sa guitarra

Sol cruixent a s'exterior

s'autobús aminorava

Cel ponent posant colors

Benzineres polsegoses

Vas de copes a misions

Dins sa fosca perillosa 
no m'he vist en condicions

Més val que me carregui es personatge

Pensaven es teus ulls, es teus cabells...

Estels anònims que es desintegraven

i jo ho mirava trist i tot solet.

Es veí que me pitava,

un hotel passar en s'hivern.

Jo tocava sa guitarra,

jo escrivia en un quadern.

Benzineres polsegoses,

destenyir els amostradors.

Dins sa fosca lluminosa jo m'he vist en situacions.

Més val que me carregui es personatge

Pensaven es teus ulls i es teus cabells...

Estels anònims s'identificaven,

i jo esperava trist i tot solet.

Benzineres polsegoses,

flors de cactus a visions.

Dins sa fosca sinuosa he avisat alguns amors.

Més val que me carregui es personatge,

pensaven es teus ulls i es teus cabells.

Estels anònims se comunicaven

i jo quedava trist i tot solet.

Més val que me carregui es personatge,

pensaven es teus ulls i es teus cabells.

Estels anònims se descontrolaven

i jo quedava trist i tot solet.

(Joan Miquel Oliver)