Una mica de paciència...i un àpat impressionant.

"Déjame entrar,

déjame ver algún día

como me ven tus ojos."

(Julio Cortázar -Rayuela-)

És ben cert que el menjar, igual que d'altres coses, entra pels ulls. Ara, a més, la cuina està molt de moda i la presentació dels plats ha esdevingut d'allò més important.

L'altre dia, vaig llegir en una revista, el nom del qual no recordo, que hi ha un artista i escultor, crec recordar que es deia Sergio Montoya que ha creat un nou concepte de l'escultura.

A l'article destacaven que ja altres artistes, al llarg de la història, van innovar i crear corrents en el món de la gastronomia, com en el seu moment, Leonardo Da Vinci, amb el seu receptari, però incidien en que Montoya ha desenvolupat una nova modalitat plàstica, nova que no respon a cap altre corrent artística.

Sembla ser que ha creat una nova manera de concebre l'art de l'escultura i la gastronomia, que ha anomenat "gastroescultura". Uneix les seves dues grans passions: l'art i la cuina. I no sembla mala idea.

Expressa un llenguatge plàstic molt personal que va en paral·lel amb els processos de creació de la vanguardia culinària espanyola, que és la seva principal inspiració.

La gràcia era que es va fer una exposició a Madrid i després de contemplar les seves obres, es podien provar les escultures fetes gastronomia al mateix temps, a la cuina del restaurant on s'exposava. Crec que va ser a Madrid, a veure si algún dia es desplacen a Barcelona.

I hi ha qui crea escultures arran de la cuina i cuiners que directament, fan meravelles amb els aliments. Com l'Ettore, de Bavette, de qui tantes vegades us he parlat, i és que m'encanten les seves receptes.

Aquesta vegada, m'enduc de la seva cuina un plat entretingut, però no només deliciós, sinó que, estèticament, és excel·lent.

Ho podeu fer amb el tipus de peix que vulgueu, jo vaig fer servir un bon llom de bacallà dessalat i el resultat no va poder ser millor.

Per fer aquesta recepta per a 4 persones, es necessiten els següents ingredients:

Pels farcellets de bacallà:

• 4 carabassons llargs
• 4 lloms de bacallà dessalat
• 2 porros
• 40 gr de mel
• sal i pebre negre
• oli d'oliva
• mostassa de Dijon

Per la salsa de tomàquet al fonoll:

• 32 tomàquets cirerols
• 1 ceba tendra gran
• 3 alls
• sal i pebre
• oli d'oliva
• fonoll fresc
• 1 culleradeta de sucre morè

Primer de tot, s'ha de preparar el carabassó, per poder trenar-lo. S'han de tallar amb una mandolina en tires molt fines. Després, d'aquestes tires, se n'ha de fer tres, apartant el tros del mig (el que té les llavors) -el podem guardar per fer un puré-.

Després, s'han d'escaldar amb aigua bullent durant uns segons, només perquè perdin la rigidesa i retirar-les, posant-les dins d'un bol amb aigua i gel, per aturar la cocció.

S'han d'assecar molt i molt bé amb l'ajuda de paper de cuina. Necessitarem uns 30 talls per cada paquet.

S'ha d'estendre paper film al damunt de la taula on treballareu i pintar-lo bé amb oli d'oliva.

Primer, s'han de col·locar 15 tires de carabassó paral·leles, una al costat de l'altre, sense deixar espai entre elles i amb les altres 15 tires, s'ha d'anar trenant fins aconseguir un trenat quadrat, com si fos un cistell de mimbre. Així, igual per a cada paquet. I reservem.

A part, s'ha de netejar els porros, tallar-los a juliana i sofregir amb una mica d'oli; quan siguin gairebé cuits i comencin a enrossir-se, s'ha d'afegir la mel i deixar uns minuts més, fins que caramel·litzin. I reservem en un colador perquè es refredi i deixin anar tota l'aigua que quedi.

Per acabar de fer els farcells, s'ha de salpebrar els lloms de bacallà i posar una mica de mostassa per una de les cares. Al damunt de cada llom, s'ha de posar els porros i col·locar-los al mig del trenat. 

S'ha de tancar cada paquet doblegant les quatre cantonades del quadrat, i ajudant-nos amb el paper film. Ha de quedar un paquet rectangular. S'ha d'apretar bé el paper film, enrollant-lo, donar la volta i coure amb una vaporera uns deu minuts, apagar el foc i reservar.

A part, s'ha de fer la salsa de tomàquet al fonoll. Primer, s'ha de pelar la ceba i els alls, tallar a juliana fina i sofregir en una paella amb una mica d'oli d'oliva. Després, s'ha d'afegir els tomàquets cirerols, una culleradeta de sucre morè i un parell de branquetes de fonoll i deixar coure uns 20 minuts a foc baix. 

Finalment, s'ha de rectificar de sal i pebre, triturar i colar.

Abans de servir, s'ha de treure el paper film i assecar els farcellets amb paper de cuina per retirar l'excés de suc.

Per emplatar, s'ha d'agafar un plat pla i posar al centre la salsa de tomàquet i amb l'ajuda d'una espàtula, s'ha de col·locar el farcellet al damunt de la salsa i decorar amb una mica de fonoll fresc i uns trossets d'olives negres.

És un plat molt vistós amb el que segur que us lluireu. 

I al obrir...mireu quina delícia! Més sucós impossible! És un plat irresistible i molt sa!

I per una recepta tan delicada, una veu impressionant: Adele.

Set fire to the rain

I let it fall, my heart

And as it fell, you rose to claim it

It was dark and I was over

Until you kissed my lips and you saved me

My hands, they're strong

But my knees were far too weak

To stand in your arms without falling to your feet

But there's a side to you

That I never knew, never knew

All the things you'd say

They were never true, never true

And the games you'd play

You would always win, always win

But I set fire to the rain

Watched it pour as I touched your face

Well, it burned while I cried

Because I heard it screaming out your name, your name

When layin with you

I could stay there

Close my eyes, feel you here forever

You and me together, nothing is better

But there's a side to you

That I never knew, never knew

All the things you'd say

They were never true, never true

And the games you'd play

You would always win, always win

But I set fire to the rain

Watched it pour as I touched your face

Well, it burned while I cried

Because I heard it screaming out your name, your name

I set fire to the rain

And I threw us into the flames

Well, I felt something die

Because I knew that that was the last time, the last time

Sometimes I wake up by the door

That heart you caught must be waiting for you

Even now when we're already over

I can't help myself from looking for you

I set fire to the rain

Watched it pour as I touch your face

Well, it burned while I cried

Because I heard it screaming out your name, your name

I set fire to the rain

And I threw us into the flames

Well, I felt something die

Because I knew that that was the last time, the last time

Let it burn

Let it burn

Let it burn

(Adele)

 

Ens quedem a casa. Coca de codonys.

"Si tens una poma i jo tinc una poma

i les intercanviem,

 llavors, seguirem tenint una poma cadascú.

Però si tens una idea i jo tinc una idea

i intercanviem aquestes idees,

llavors, cadascú de nosaltres tindrà dues idees."

(George Bernard Shaw)

Aquest mes estem de celebració! I casi no arribo, però aquí havia d'estar, com fos per celebrar que el repte #reposterasporeuropa ja fa un any que ens endolça el dia 10 de cada mes.

Per celebrar-ho, la Pili ens va animar a quedar-nos a casa i fer una recepta típica de la nostra terra. La meva, Catalunya.

Resulta, però, que les més típiques ja les tinc al blog, i alguna que altre que volia fer, no arribava, així que només em quedava una solució. Buscar ajuda. On? Doncs al Corpus del Patrimoni Culinari Català.

Aquest llibre és un inventari de receptes de la cuina catalana tradicional més complert que existeix. De fet, compta amb 1136 entrades i ha comptat amb la participació d'experts de prestigi internacional, cuiners de més de 400 restaurants i particulars de tot catalunya i després de 8 anys d'investigació, va sortir a la llum.

Tenia un parell de codonys a la nevera (si, no és la època, però estaven perfectes), així que la decisió va ser ràpida. I vaig tenir sort.

Així que us deixo amb la recepta que en cinc minuts, he de publicar. Avui, al límit.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 2 codonys mitjans
• 100 gr d'oli d'oliva verge suau
• un bon raig d'oli d'anís estrellat d'Aromàtiks (o normal)
• 10 cl de cervesa
• farina (la que admeti)
• un pessic de sal
• sucre

Aquesta recepta és ben senzilla, només s'ha de barrejar bé l'oli, la cervesa, la sal i la farina que admeti, fins que quedi una massa elàstica i que no s'enganxi als dits.

Després, només s'ha d'estirar la massa amb la forma que més us agradi -jo l'he fet quadrada- i reservar.

A part s'han de pelar amb paciència els codonys, ja que tenen la pell molt dura i costa una mica, tallar en quarts, treure una mica el cor i tallar a làmines ben fines. Jo vaig fer servir una mandolina.

Aquestes làmines de codony, en cru, s'han de posar al damunt de la massa que havíem reservat, després pintar-los amb una mica d'oli d'anís estrellat (o normal) i cobrir els codonys amb sucre (la quantitat de sucre al gust).

S'ha de coure a forn prescalfat a 170ºC durant una mitja hora.

És una coca diferent i deliciosa.

I com amb el repte ens quedem a casa, i casa meva és Catalunya, una cançó preciosa.

País petit

El meu país és tant petit

que quan el sol se'n va a dormir

mai no està prou segur d'haver-lo vist

Diuen les velles sàvies 

que és per això que torna

potser sí que exageren

però tant se val

És així com m'agrada a mi

i no en sabria dir res més,

canto i sempre em sabré

malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit 

que des de dalt d'un campanar

sempre es pot veure un campanar veí

Diuen que els pobles tenen por

tenen por de sentir-se sols

tenen por de ser massa grans

tant se val

És així com m'agrada a mi

i no en sabria dir res més,

canto i sempre em sabré

malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit

que sempre cap dintre del cor

si és que la vida et porta lluny d'aquí.

I ens fem contrabandistes

Mentre no descobreixin

Detectors

Pels secrets del cor.

És així com m'agrada a mi

i no en sabria dir res més,

canto i sempre em sabré

malalt d'amor pel meu país.

(lletra: Lluís Llach/versió:  Miquel Abras i Cesk Freixas)

Salmorejo d'espàrrecs de marge. Benvingut bon temps.

"Allò evident mai es veu

fins que algú ho expressa amb senzillesa."

(Kahlil Gibran)

Com vaig prometre, segueixo amb les receptes bones, fàcils, saníssimes i aptes per dieta -sempre i quan no la guarniu molt-. La segona entrega és una deliciosa crema que pot ser completament light o una mica més contundent si hi afegiu una mica de pa cruixent, torradet a la paella amb una mica d'oli d'oliva (i si el pa és fet a casa, ni us explico, com de bona queda aquesta recepta).

El que em porta a...

[Falca publicitària: 

Quantes vegades has pensat fer pa a casa, però la falta de temps t'ha tirat enrere? Saps que només amb les mans, aigua, farina i llevat, i dedicant només uns deu minuts de pastat, pots fer molts tipus de pa? Amb aquest primer curs de fer pa a casa, el més bàsic, entraràs en el món del pa, un món que crea addicció i que farà que et quedis bocabadat davant del forn, mentre el pa creix i aquella massa feta amb tant pocs ingredients es converteix en una cosa meravellosa. 

Aigua, farina i llevat per fer una fantàstica Fougasse de chili i orenga, unes barretes tipus baguettes ideals per esmorzar, un deliciós pa de motlle i un sorprenent pa de quinoa, recepta d'aprofitament. T'animes?

Preu: 30 euros. Apunta't a martabaldrica@gmail.com ]

I acabada la falca, segueixo amb la recepta. La idea la vaig treure del blog Con un par de guindillas, mentre buscava una recepta per robar-li pel repte dels AsaltaBlogs. Finalment vaig endur-me la Mostassa, però no em vaig poder resistir a endur-me també aquest original salmorejo, que, ara que ve la calor, és ideal.

A part, i tornant a la idea de que sigui una dieta light, a diferència del clàssic salmorejo, és així de cremós gràcies a l'ou dur -proteïna apte en una dieta- i no al pa.

Per fer aquesta recepta per a dues persones, es necessiten els següents ingredients:

• 1 manat gran d'espàrrecs de marge
• vinagre de vi Cabernet Sauvignon
• 100 ml d'oli d'oliva verge
• 1 ou dur
• 1 all
• sal i pebre
• pa 

Per fer la recepta, en primer lloc, s'ha de netejar els espàrrecs, traient la part més fibrosa i reservant les puntes. S'han de posar amb aigua bullent i escaldar-los uns minuts fins que perdin la seva duresa. I deixem que es refredin.

A part, s'ha de coure un ou dur, sense que el rovell qualli del tot, sinó que quedi cremós. Jo el vaig deixar uns 8 minuts. I el deixem refredar.

Llavors, s'ha de posar a la batedora els espàrrecs, l'ou dur, l'oli d'oliva verge i la sal, el pebre i el vinagre, al gust i triturar fins que quedi una crema fina. Podeu passar-la pel colador o no, a mi no em va caldre. I si us queda molt espès i voleu aclarir-la una mica, podeu afegir una mica de l'aigua de cocció dels espàrrecs.

En una paella, s'ha de torrar uns daus de pa amb una mica d'oli i després, les puntes d'espàrrecs que havíem reservat.

Per servir, només una mica de pa i espàrrecs pel damunt i a gaudir!

És una crema saludable, vistosa i que segons com serviu pot ser un aperitiu perfecte.

I avui, per arrodonir la recepta, Joan Colomo.

Ens mira la gent

No sé per què ens mira la gent

si no volem mal a ningú

Potser hem fet quelcom malament

Potser això no és massa comú

Farem com si no passés res,

no hi ha necessitat de fer sang

Si alguna cosa he après

és que tots estem bruts en fang

No sé per què ens mira la gent

si estan igual de penjats

Perquè semblen tan insolents?

Potser és que estan enfadats

Que se'n vagin a prendre pel sac

però que no s'ho preguin malament

Aquesta cançó no és un atac

només són quatre acords tocats malament

(Joan Colomo)

Salmó Teriyaki amb salsa cremosa de Sriracha. Yummy.

"Si te sientas en el camino,

ponte frente a lo que aún has de andar

y de espaldas a lo andado."

(Dita popular japonesa)

Si alguna cosa m'he afartat de menjar els últims dies i, curiosament, és l'ingredient del que menys receptes he penjat al blog, és el peix.

Puc dir que em fascina i, com més m'agrada és a la planxa o al forn, sense més complicació, ja que per ell mateix, si és fresc, és clar, és extraordinari.

Però hi ha peixos que, vestits, queden d'allò més bé. I un dels que més m'agrada és el salmó, ben disfressat amb una salsa teriyaki i una mica engalanat amb una salseta boníssima de sriracha [a qui no li agradi el picant, pot prescindir d'aquesta última salsa (o posar-ne molt poca, dóna un punt deliciós)].

Diu la web wikipèdia que la paraula Teriyaki deriva de la paraula "Teri", que es refereix al brillant que la salsa dóna al plat i "yaki" que es refereix al mètode de cuinar-lo.

La salsa Teriyaki és potser una de les salses que més es fan servir a la cuina japonesa i que es fa preparant un marinat per l'ingredient principal i després, cuinant-lo amb ell. En realitat és una tècnica culinaria que consisteix en cuinar els aliments en una salsa dolça, ja sigui al forn o a la planxa i aquesta salsa, té com a elements principals la salsa de soja, el mirin, el sucre i el sake.

Teriyaki significa, literalment "glassejar" i és adequada tant per carn com per peix, especialment si són peixos una mica greixosos, com el salmó o la tonyina.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

Pel salmó teriyaki:

• 4 filets de salmó
• 2 cebes  verdes tendres 
• llavors de sèsam
• 1/2 tassa de salsa de soja
• 1/2 tassa d'aigua
• 3 cullerades de sucre morè
• 3 cullerades de mel
• 3 alls
• 2 1/2 culleradetes de gingebre ratllat
• 1 1/2 culleradeta de suc de llimona
• 1 1/2 cullerades de Maizena
• arròs

Per la salsa cremosa de Sriracha:

• 1/2 tassa de maionesa casolana
• 2-3 cullerades de Sriracha
• 1 1/2 cullerada de llet condensada

Per fer la salsa cremosa de Sriracha, només s'ha de barrejar la maionesa -si pot ser feta a casa, millor, la salsa de Sriracha -al gust (proveu-la abans, perquè és bastant picant)- i la llet condensada que donarà un punt de dolçor molt adequada a la salsa. I ja es pot reservar a la nevera.

Després, s'ha de preparar la salsa Teriyaki posant en un cassó, la salsa de soja, el sucre morè, el gingebre, els alls, el suc de llimona, la mel i 1/4 de tassa d'aigua i dur a ebullició a foc lent. 

A part, amb l'altre 1/4 de tassa d'aigua, s'ha de desfer la Maizena i afegir-ho a la salseta, sense deixar de remenar fins que espessi el suficient perquè quedi cuberta la part de darrera d'una cullereta sense que s'escorri. I deixar refredar.

A part, s'ha de tallar el salmó en filets allargats d'uns dos o tres dits d'amplada i posar en una safata on els cobrirem amb la salsa Teriyaki i deixarem marinar, al menys, durant 30 minuts, girant-los als 15 minuts.

Passat aquest temps de marinat, s'ha de coure el salmó o bé al forn i bé a la planxa. Jo els he cuit al forn, durant uns 15-20 minuts a forn prescalfat a 180º-200º.

Mentre es cou, s'ha de preparar un arròs blanc, que s'ha d'amanir amb sal i pebre, una mica d'oli i la part verda de les cebes tendres.

Per servir, un bol d'arròs, cebes verdes tallades a rodanxetes, el salmó, una mica de sèsam pel damunt i la salsa de Sriracha.

Avui acabo amb els Chemicals Brothers i el seu ball del salmó. ;)

The Salmon Dance

"Hello boys and girls.

My name is FatLip,

and this is my friend, Sammy the Salmon.

"What do.

Today we're gonna teach you some fun facts about salmon

in a brand new dance."

Let me introduce to you a brand new dance

I know you gonna love it if you give it one chance

Its not complicate, its not too hard

You don't even have to be a hip-hop star!

See anyone can do it, all you need is style

Listen up, peep gang, Imma show you how

Put your hands to the side, and silly as it seems

and Shake your body like a salmon floating up stream

I float up stream

You know how we do it

You know how we do it again

"All my peeps spend part of their life in fresh water and part

of their life in salt water".

"Wow, very interesting"

"We change round a coupe of days after spawning, then we die."

When I first did the salmon all the people just laughed

They looked around and stood like I was on creck

I heard somebody say out loud

"What the f*** is that? This n****'s dancing like a fish, while

he's doing the snap"

But the more I kept doing it, the more they were feeling it

Then I heard some bitches saying "that n****'s killing it"

By the end of the night, everyone was on my team

And the whole club was dancing like a salmon floating up stream!

I float up stream

You know how we do it

You know how we do it again

"Most of our friends find there home waters by sense of smell,

which is even more keen than that of a dog or a bear."

"Wow."

"My family also rely on ocean currents, tides, the gravitational

pull of the moon."

"The moon? Fish pay attention to the moon?! Wow. Who knew?"

I float up stream

"Did you know..."

"What?"

"...That I could go to Japan?...and back."

"You're kidding me? Amazing. Geez."

"Polluted water can kill both baby salmon that are developing

and the adult salmon that are on their way to spawn."

"Wow, what a shame. What a shame. Huh."

"Wow"

"Hey, kids, give it up for Sammy the Salmon

and his amazing salmon dance.

Huh, what ya say?

Alright. Who's hungry?"

(Chemical Brothers)