dijous, 12 de febrer del 2015

Albergínies farcides de rap, a la meva manera. Un 10.





"El plaer gastronòmic és el principi i el final
d'una vida feliç."

(Epicur)



No havia tastat mai la crema de llet de coco fins que la vaig comprar per fer la decoració de la deliciosa crema de pastanaga caramel·litzada, que també està al blog. I gràcies a ella aquest plat, completament improvisat i inventat, va resultar molt especial, amb un deliciós sabor.



El coco, propi de les illes de clima tropical i subtropical de l'oceà Pacífic, tot i que s'ha estès per altres regions, és un fruit molt aromàtic i d'un sabor molt intens i, per mi, molt agradable. 

És molt ric en sals minerals que participen en la mineralització dels ossos (magnesi, fòsfor i calci) i té també un alt contingut de fibra que preveu problemes gàstrics, contribueix en reduir el colesterol en sang i al bon control de la glucèmia (nivell de sucre de la sang), tot i que no és aconsellable en dietes d'aprimament o a persones amb insuficiència renal.

Imagineu si és alt el seu contingut en minerals que segons un estudi presentat en una de les reunions de la Societat Americana de Química, pel Dr. Chhandashri Bhattachar, de la Universitat d'Indiana (EEUU), la llet de coco conté cinc vegades més potassi que begudes energètiques con el Gatorade o el Powerrade i els esportistes haurien de substituir les begudes isotòniques per  aquesta beguda. I és que la llet de coco és el líquid més adequat per reposar els nutrients que el cos perd cada vegada que es fa exercici. Tres-cents mil·lilitres d'aigua de coco conté més potassi que un plàtan. A més és molt rica en antioxidants.

Jo adoro el coco. 

Voleu saber-ne cinc curiositats?

1. Vasco de Gama el va anomenar així pel semblant que va trobar entre aquest fruit i el fantasma que es feia servir per espantar als nens de Portugal.

2. Pot estar tres mesos a la deriva i tot i així, arribar a la costa i germinar.

3. L'aigua de coco es va fer servir, durant la Segona Guerra Mundial, com a substitut del plasma sanguini dels soldats americans.

4. A Hawaii, les mares que no tenen llet, els alimenten amb aigua de coco.

5. L'oli de coco és l'únic que no desprèn substàncies tòxiques al escalfar-se i es fa servir per produir biodiesel.



Per fer aquesta recepta, per a dues persones, es necessiten els següents ingredients:


  • 1 albergínia 
  • 2 cues de rap petites
  • 2 cebes tendres
  • 5-6 alls tendres
  • 2 alls grans
  • crema de llet de coco
  • chili picat
  • pebre negre
  • gingebre fresc
  • tabasco de chipotle
  • panko


En primer lloc, s'ha de tallar l'albergínia per la meitat i amb l'ajuda d'un ganivet fer uns quadrats a la carn, amb compte de no arribar fins a la pell; això ajudarà en la cocció. Llavors, s'ha de pintar amb oli tota la superfície, salpebrar i coure al forn, que ha d'estar prescalfat a 180ºC, fins que la carn de l'albergínia sigui ben tendre.




En una paella a part, s'ha de sofregir la ceba i els alls tendres a trossos petits i els alls ben picats.




Quan comencin a estar daurats, s'ha d'afegir el rap tallat a daus ben petits i el gingebre ratllat, el chili picat, el pebre negre i el tabasco de chipotle (que dóna un gust fumat molt bo), tot això al gust, segons el punt de picant que vulgueu donar al farcit.




Per últim, quan s'hagi evaporat tota l'aigua aportada pel peix, s'ha d'afegir la crema de llet de coco i deixar coure fins que espessi bé.




I cuites les albergínies, només queda treure la carn i afegir-la al farcit.




Abans de posar al forn, s'han de farcir bé les albergínies que tenim buides, posar un bon grapat de panko per damunt de cada una d'elles i gratinar.




Us asseguro que us en llepareu els dits. I si les decoreu amb unes flors, el plat és delicadíssim.





I per acompanyar aquesta recepta tant exòtica, una veu, no menys sorprenent.


Cocoon

Who would have known
That a boy like him
Would have entered me lightly
Restoring my blisses

Who would have known 
That a boy like him
After sharing my core
Would stay going nowhere

Who would have known
A beauty this immense
Who would have known
A saintly trance
Who would have known
Miraculous breath
To inhale a beard
Loaded with courage

Who would have known
That a boy like him
Possessed of magical
Sensitivity
Who would approach a girl like me
Who caresses cradles his head
In her bosom

He slides inside
Half awake, half asleep
We faint back
Into sleephood
When I wake up
The second time
In his arms
Gorgeousness
He's still inside me

Who would have known
Who ahhh
Who would have known

A train of pearls
Cabin by cabin
Is shot precisely
Across an ocean

From a mouth
From a 
From the mouth
Of a girl like me
To a boy
To a boy
To a boy

(Björk)






TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 10 de febrer del 2015

Koledna pitka. Un pa búlgar d'allò més dolç.





"Nuestro destino de viaje nunca es un lugar,
sino una nueva forma de ver las cosas."

(Henry Miller)




Amb una pausa en el viatge, ja que el mes passat em va ser impossible arribar al destí escollit, aquest mes arribo a Bulgària, amb les rebosteres per Europa.

He de dir que aquesta vegada, m'ha costat una mica escollir una recepta dolça, així que tot i que fa temps que hem deixat el Nadal enrera, he escollit un pa de Nadal búlgar, el Koledna Pitka.

Generalment és típic menjar aquest pa la Nit de Nadal i durant les vacances i, igual que fem aquí amb el tortell de reis, moltes vegades hi ha sorpresa al seu interior. Amaguen una moneda de plata que, segons explica la llegenda, donarà bona sort a qui la trobi durant l'any següent, a punt de començar.

He vist mil maneres de donar forma a aquest pa, així que jo he escollit una que corria per internet i que coneixia d'abans de saber el destí d'aquest mes. Confesso que tot i que sí he trobat algún pa de Nadal búlgar amb aquesta forma, no és la més habitual, però.

A més a més, l'he farcit de xocolata.



[Per cert, la quantitat de massa és per fer un pa gran amb la forma més típica d'aquest pa que és anar enroscant tires de massa i anar donant forma de flor -el que requereix més quantitat de massa. Si el feu com jo l'he fet us en sobrarà. Una recomanació: queda boníssima com a base de pizza.]



Per fer aquest pa de Nadal, es necessiten els següents ingredients:

  • 500 gr de farina de força
  • 1 culleradeta de sal
  • 30 gr de sucre
  • 50 gr de mantega
  • 200 ml de llet
  • 1 sobre de llevat de forner
  • 2 ous (+1 per pinzellar)


En primer lloc, s'ha de dissoldre el llevat amb la llet tèbia.

Després, s'ha de barrejar tots els ingredients, menys la sal i la mantega i amassar bé fins a tenir una massa llisa i brillant.

En últim lloc, ja es pot afegir la sal i la mantega, que farà que la massa perdi el cos; s'ha de seguir pastant fins que sigui ben manejable i pràcticament no s'engaxi enlloc.

Llavors, s'ha de deixar la massa en un bol i deixar que llevi fins que gairebé dobli el seu volum.

Passat aquest temps, s'ha de desgasificar la massa i donar forma al pa.

Si voleu donar la forma típica, podeu seguir les instruccions del blog d'on vaig treure la recepta: El sazón de mi cocina.

Sinó, s'ha de tallar dos cercles de massa de la mateixa mida, jo he fet servir un plat.




Al damunt d'un dels cercles, s'ha de posar Nutella. No massa quantitat perquè sinó, al coure, sortirà tota per fora. Llavors, amb l'altre cercle s'ha de cobrir i igualar el diàmetre.




Al mig del cercle, s'ha de posar un got, i tallar, com podeu veure a la foto.




Llavors, s'ha d'enroscar dues o tres vegades cada tros intercalant les direccions, un a la dreta i el següent a l'esquerra, i així, successivament.




I després només queda pintar amb una mica d'ou batut i tirar una mica de sucre pel damunt.

Ha de coure a 180-200ºC durant uns 25 minuts si feu el pa amb la forma convencional i una mica menys si el feu d'aquesta manera; fins que sigui daurat.




És ideal per un bon berenar. I maco, ho és. La propera vegada, segur que encara queda millor.






I una bona cançó per acabar el post. Stay with me de Sam Smith, el clar guanyador dels Grammy d'enguany.


Stay with me

Guess it's true
I'm not good at a one night stand
But I still need love
'Cause I'm just a man

These nights never seem to
Go to plan
I don't want you to leave
Will you hold my hand?

Oh, won't you stay with me?
'Cause you're all I need
This ain't love, it's clear to see
But darling, stay with me

Why am I so emotional?
No, it's not a good look
Need some self control
And deep down, I know this never works
But you can lay with me so it doesn't hurt

Oh, won't you stay with me?
'Cause you're all I need
This ain't love, it's clear to see
But darling, stay with me


Oh, won't you stay with me?
'Cause you're all I need
This ain't love, it's clear to see
But darling, stay with me

Oh, won't you stay with me?
'Cause you're all I need
This ain't love, it's clear to see
But darling, stay with me

(Sam Smith)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 8 de febrer del 2015

La bomba. I pum!






"Para ser irremplazable,
uno debe buscar siempre ser diferente."

(Coco Chanel)



No sé quantes vegades vaig anar, de petita, amb els meus tiets, a aquell bar, ni sé exactament si el bar que recordo és al que realment vam anar, però per motius que desconec, recordo perfectament aquella tarda en que vaig provar, per primera vegada, les bombes.

Al meu tiet li agradaven molt i ell m'agradava molt a mi. Era "la bomba". Així que amb aquesta recepta, li vull fer un petit homenatge, perquè hi ha mil coses que em recorden a ell.



Aquest aperitiu tant senzill que combina les textures de la patata sedosa, la carn i el cruixent arrebossat, ha de ser picant. Per dins i per fora, ja que no és una bona bomba si no hi ha el toc final de l'allioli.

L'origen és incert. Hi ha qui diu que deu el seu nom als bombardejos soferts a Barcelona durant la Guerra Civil i hi ha qui explica que va ser creada al conegut bar de la Barceloneta, "La cova fumada" i que al principi era una espècia de croqueta, sense cap nom concret, fins que un client, al provar-la, com que picava molt, va cridar: "això és la bomba!" i així que la va batejar.

Sigui com sigui, us deixo un petit documental que vaig trobar buscant per internet la història d'aquesta reconeguda tapa.




I com cada lloc té la seva versió, jo us presento la meva. Deliciosa.

Per cert, al blog tinc una altre recepta de Bombes, molt diferents a aquesta, però també boníssimes.



Per fer aquestes bombes es necessiten els següents ingredients:

  • 3 patates grans
  • mantega
  • 1 botifarra gran
  • 1 pebrot verd
  • 1 ceba
  • 1 all
  • chili fresc
  • 2 alls
  • 1 cullerada de sucre morè
  • 1 cullerada de tomàquet fregit
  •  1 cullerada de pasta de nyores
  • tabasco de chipotle fumat
  • pebre negre
  • panko
  • allioli (oli de gira-sol, 1 ou, 1 all i sal)
  • 1 ou
  • panko + farina de galeta a parts iguals
  • tomàquet fregit casolà picant (tomàquet, chili i tabasco)


Primer de tot s'ha de fer el puré de patates que ha de ser ben espès i ha d'estar ben fred per manipular millor les bombes. 

Per això, s'ha de bullir les patates senceres i amb pell fins que siguin ben cuites. Després, s'han de pelar, salpebrar, passar per un passapurés i amanir amb una mica de mantega, sal i pebre i deixar refredar bé a la nevera.




Mentre, s'ha de preparar el farcit.

En primer lloc, s'ha de sofregir la ceba, l'all i el pebrot ben picats, amb uns trossos de chili fresc -segons us agradi més o menys picant-, fins que siguin ben sofregits.




Llavors, s'ha d'afegir la carn de botifarra ben esparracada i deixar que sigui ben cuita i daurada. Una vegada hagi agafat color, s'ha d'afegir el tomàquet fregit i la pasta de nyores, el sucre morè i el Tabasco de chipotle fumat -també al gust-. Rectifiquem de sal i reservem.




Mentre, s'ha de preparar un allioli amb l'all, un ou, sal i oli de gira-sol.

A part, també s'ha de sofregit tomàquet triturat amb chili i unes gotes de Tabasco, al gust, fins que redueixi.

I ja es poden muntar les bombes posant una mica de puré de patata al damunt de la mà, una mica del farcit, una altre capa de patata i donant-li forma de bola.

Després es passen per ou batut i per una barreja de panko i farina de galeta a parts iguals, altre vegada per ou i per la barreja de panko i pa ratllat.




S'han de fregir amb abundant oli i per servir, s'ha de posar una mica de la salsa picant de tomàquet i una mica d'allioli pel damunt.

El farcit és la bomba.






I avui per acabar, no poso una cançó. Igual que he començat, acabo amb un homenatge al meu tiet. Per ell, la lectura era imprescindible. Els llibres eren el seu món. Així que acabo el post d'avui amb el poema que estava llegint l'últim dia que va estar a casa seva, poc abans de deixar-nos.


"Hi ha mots..."

Hi ha mots...el que diuen
és fosc o minúscul,
mes sense commoure's
no es pot escoltar-los.

Que plens, els seus timbres,
de folla delera!
Hi ha plors de partença,
tremors de trobada.

No troba resposta
a la terra vana
el mot que naixia
de llum i de flama.

En temple o batalla,
em trobi on em trobi,
al punt de sentir-lo
el sé reconèixer.

En plena pregària
el so respondria,
a mitja batalla
iria a cercar-lo.

(Mikhaïl Júrievitx Lérmontov)



TEXTO O DESCRIPCION



dimecres, 4 de febrer del 2015

Pa d'alfàbrega i parmesà, dos colors per uns entrepans de somni.





"I have a dream that my four children
will one day live in a nation where they will not be judged
by the colour of their skin,
but by the content of their character."

(Martin Luther King Jr.)



"...I mentre caminem, hem de fer la solemne promesa de que sempre caminarem cap endavant. No podem tornar enrere. Hi ha qui estan preguntant als defensors dels drets civils: "Quan estareu satisfets?" No podem estar satisfets mentre les persones negres siguin víctimes dels innombrables horrors de la brutalitat de la policia. No podem estar satisfets mentre els nostres cossos, carregats amb la fatiga del viatge, no puguin aconseguir allotjament en els motels de les autopistes ni en els hotels de les ciutats. No podem estar satisfets mentre la mobilitat bàsica de les persones negres sigui d'un ghetto més petit a un més ampli. No podem estar satisfets mentre els nostres fills siguin despullats de la seva personalitat i privats de la seva dignitat per cartells que diguin "només per blancs". No podem estar satisfets mentre una persona negra a Mississippi no pugui votar i una persona negra a Nova York cregui que no té res per què votar. No, no, no estem satisfets i no estarem satisfets fins que la justícia corri com les aigües i la rectitud com un impetuós torrent..."

Així parlà Martin Luther King Jr. el 28 d'agost de 1963, al acabar la marxa pel Treball i la Llibertat que es va fer per Whashington, i avui, més de 52 anys després, encara té massa sentit, allà i aquí.

Avui fa 9 anys d'un dels casos de brutalitat policial més bèsties patit a Barcelona i encara que és un blog de cuina, potser per la meva professió -advocada penalista- no podia deixar que passés aquest dia sense fer el meu petit homenatge als detinguts -en especial a la Patrícia- i al policia ferit, per qui tampoc s'ha fet justícia.

Perquè les coses no canvien, si no es lluita per canviar-les i ara, cal reobrir el cas.



I després d'això, vaig a la recepta d'avui. Una variació del pa de colors de'n Daniel Jordà. Un deliciós pa d'alfàbrega i parmesà que farà que els vostres entrepans, siguin de somni.



Per fer aquest pa, es necessiten els següents ingredients:

  • 500 gr de farina de força
  • 25 gr de sucre
  • 10 gr de sal
  • 200 gr de llet
  • 100 gr d'aigua
  • 25 gr de llevat
  • 40 gr de mantega (per la part de massa de formatge)
  • 40 gr d'oli d'alfàbrega d'Aromàtiks (per la part de massa d'alfàbrega)
  • 80 gr de parmesà ratllat
  • colorant alimentari verd


En primer lloc, s'han de pastar tots els ingredients menys la mantega, oli i parmesà, fins que siguin tots ben integrats i obtingueu una pasta homogènia, fina i brillant. Aquest procés el podeu fer a mà o amb la pastadora, jo, en aquest cas, he fet servir la KitchenAid.

Llavors, s'ha de dividir la pasta en dos.

En una de les parts, s'ha d'afegir la mantega i pastar bé i quan la massa sigui altra vegada brillant, ja es pot afegir el parmesà ratllat i acabar d'unificar els ingredients.




En l'altra part, s'ha d'afegir una punteta de colorant verd i l'oli d'alfàbrega i pastar bé fins que sigui una massa homogènia i fina.




I una vegada estan les dues masses preparades, s'ha de deixar fermentar dins d'un bol (per separat, és clar) fins que les masses doblin, més o menys, el seu volum.

Llavors, s'han de desgassificar i estirar una mica la pasta blanca, posar al damunt la verda, i formar (enrotllant), per posar dins del motlle.




I deixem fermentar, per segona vegada, fins que la massa arribi al límit del motlle.




I ja es pot coure a forn prescalfat a 210ºC, durant uns 18-20 minuts.




Jo he fet servir aquests dos colors i sabors, però les combinacions són il·limitades i poden quedar pans molt vistosos. Proveu-lo.



I avui acabo amb una recomanació. La que jo veig guanyadora a la categoria de millor cançó dels Òscars d'enguay. "Glory", de la pel·lícula Selma.


Glory

One day, when the glory comes
It will be ours, it will be ours
Oh, one day, when the war is one
We will be sure, we will be here sure
Oh, glory, glory
Oh, glory, glory

Hands to the Heavens, no man, no weapon
Formed against, yes glory is destined
Every day women and men become legends
Sins that go against our skin become legends
The movement is a rhythm to us
Freedom is like religion to us
Justice is juxtaposition in us
Justice for all just ain't specific enough
One son died, his spirit is revisitin' us
Truant livin' livin' in us, resistance is us
That's why Rosa sat on the bus
That's why we walk through Ferguson with our hands up
When it go down we woman and man up
They say, "Stay down" and we stand up
Shots, we on the ground, the camera panned up
King pointed to the mountain top and we ran up

One day, when the glory comes
It will be ours, it will be ours
Oh, one day, when the war is one
We will be sure, we will be here sure
Oh, glory, glory
Oh, glory, glory

Now the war is not over
Victory isn't won
And we'll fight on to the finish
Then when it's all done
We'll cry glory, oh glory
We'll cry glory, oh glory

Selma's now for every man, woman and child
Even Jesus got his crown in front of a crowd
They marched with the torch, we gon' run with it now
Never look back, we done gone hundreds of miles
From dark roads he rose, to become a hero
Facin' the league of justice, his power was the people
Enemy is lethal, a king became regal
Saw the face of Jim Crow under a bald eagle
The biggest weapon is to stay peaceful
We sing, our music is the cuts that we bleed through
Somewhere in the dream we had an epiphany
Now we right the wrongs in history
No one can win the war individually
It takes the wisdom of the elders and young people's energy
Welcome to the story we call victory
Comin' of the Lord, my eyes have seen the glory

One day, when the glory comes
It will be ours, it will be ours
Oh, one day, when the war is one
We will be sure, we will be here sure
Oh, glory, glory
Oh, glory, glory

When the war is done, when it's all said and done
We'll cry glory, oh glory

(Common & John Legend)






TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 3 de febrer del 2015

Pollastre amb gambots, a sis mans. Cuinar amb amics, no té preu.





"La amistad duplica las alegrías
y divide las angustias por la mitad."

(Sir Francis Bacon)




De vegades els planetes s'alinien i just, quan més ho necessites, aquells amics que són lluny, apareixen. I aquest cap de setmana, els planetes s'han aliniat i ha vingut el Javi, el meu Javi, un bon amic de Vitoria. I amb ell el Roberto. I amb ells, com no podia ser d'una altra manera, s'ha hagut de fer un bon sopar. Un sopar a sis mans. Perquè ells, tampoc poden estar fora de la cuina.

Bon menjar, bones estones a la cuina amb una copa de vi a les mans que ELL s'encarregava que mai fos buida -en aquest cas el vi Flor de Mar de les Bodegues Maset del Lleó, un vi aromàtic i afruitat que combina molt bé amb un mar i muntanya-, uns riures i "chuli, chulai", esdevé una nit màgica.

Així que a ells els dedico aquesta recepta, perquè un bon plat, acompanyat de bons amics, no té preu. Gràcies per estar al meu costat de manera incondicional i sincera.

Javi, maite zaitut.



Segons explica Jaume Fàbrega, sembla ser que l'origen del mar i muntanya podria estar en una recepta que tradicionalment es feia a Tossa de Mar: el pollastre amb llagosta. Llavors, el pollastre era un producte de luxe, no com ara, i s'acostumava a fer en dies de festa. La llagosta, en canvi, era un producte barat -igual que les gambes, cigales, sèpia, etc...- i els pescadors afegien els productes que tenien més a mà, per allargar el pollastre.

Sens dubte, és un plat característic de la cuina catalana, i sinó, mireu el llibre que Josep Pla va escriure, pels volts de 1952, anomenat "Llagosta i pollastre".

Així que el plat escollit com a principal del sopar, va ser un pollastre amb gambots, ja que avui, la llagosta és ben cara.




Per fer aquest pollastre, es necessiten els següents ingredients:


  • 4 cuixetes de pollastre
  • 4 contracuixes de pollastre
  • 12 gambots
  • 2 cebes grans
  • tomàquet fregit casolà
  • 1 cullerada de pasta de nyores
  • mel
  • chili
  • pebre negre
  • canyella
  • 1 sobre picada o pa torrat, pinyons, avellanes, all i galeta
  • fumet de peix
  • brandy


En primer lloc, s'ha de marcar els gambots amb una mica d'oli, a la cassola on després courem el pollastre. D'aquesta manera, el sabor dels gambots no es perdrà, però el pollastre si agafarà els seus aromes. Llavors, una vegada reservats els gambots, s'ha de marcar el pollastre en el mateix oli i reservar.




A part, s'han de picar bé dues cebes grans i dos alls i sofregir, a foc lent, en l'oli on hem marcat les gambes i el pollastre.




Quan la ceba sigui ben sofregida, s'ha d'afegir un bon raig de brandy, deixar evaporar i afegir un parell de cullerades de tomàquet fregit, la pasta de nyores, un parell de culleradetes de mel i les espècies, al gust; a mi m'agrada donar un punt picantó que contrasti amb el dolç de la mel i la canyella.




I deixem que el sofregit faci "xup-xup".

Llavors, ja es pot afegir el pollastre i cobrir bé amb caldo de pollastre, a foc lent, fins que el suc hagi reduït i el pollastre sigui ben tendre.




Quan quedin uns deu minuts de cocció, s'ha d'afegir la picada (la fem amb un sobre preparat de picada i un all o amb una mica de pa torrat, pinyons, avellanes, all i galeta) i els gambots i deixar que acabi de reduir.

Si us en sobra, al dia següent amb un fumet i la salseta, podeu fer un arròs espectacular.



I acabo amb una cançó que no sé si ja he posat altres vegades, però que no em canso d'escoltar.


Quan xerres amb ets ulls

És molt difícil, per jo, mesurar ses emocions.
I més quan noltros sabem que tu ets especial.
Anirem a passejar, ben abrigats, agafats de sa mà.
I voltarem rodejats d'animals i ennuvolats.
Saludarem tots ets ocells que ens miren,
que vagin passant, que vagin passant.

Hola passerell, 
mira un estornell,
passa un verderol,
i guaita un rossinyol.
Vigila un falcó,
que negre aquell tord,
mos resquitlla una gavina,
i un puput que quasi ens pica.

No som un mostrador ni vull cridar s'atenció,
tenc dret a caminar amb tu as meu costat.
Me mires als ulls, tens tantes coses per dir,
cantam una cançó i així mos ho deim tot.
Es dos aprenem junts, me mostres es teu món,
me presentes ets animals, que un dia em vas pintar.

Hola passerell, 
mira un estornell,
passa un verderol,
i guaita un rossinyol.
Vigila un falcó,
que negre aquell tord,
mos resquitlla una gavina,
i un puput que quasi ens pica.

(Dêlen)






TEXTO O DESCRIPCION