Homemade fast food. Nuggets de pollastre amb salsa barbacoa.

“Somos lo que comemos.”

(Ludwig Feuerbach)

Avui començo el post amb una frase que he sentit varies vegades, però que no sabia qui l’havia dit.

Aquesta sentida frase és de Ludwig Feuerbach, un filòsof i antropòleg alemany que en una de les seves obres, la Enseñanza de la alimentación [Lehre der Nahrungsmittel: Für das Volk], de 1850, va escriure:

“Wollt ihr das Volk bessern, 

so gebt ihm statt Deklamationen gegen die Sünde bessere Speisen. 

Der Mensch ist, was er isst.”

Que traduït, significa “si es vol millorar al poble, enlloc de discursos contra els pecats, doneu-li millors aliments. L’home és el que menja”.

Una frase, certament, molt intel·ligent.  

Sembla ser que Feuerback, que era un ateu convençut, va escriure aquesta frase per criticar la versió clàssica de l’església -hem de situar-nos a l'època- de que l’home només necessita pa i aigua i que el que ha de preocupar-lo de debò és l’alimentació de l’ànima.

No podem oblidar el context històric en el que va formular la frase; tot i que és un filòsof amb no molt bona imatge per a molta gent -ja que les seves idees i el seu materialisme crític van influenciar a Marx i a Engels-, aquesta frase la va formular en defensa del dret de les classes socials més desfavorides que no tenien una bona alimentació.

Molts i molts anys abans, ja Hipòcrates deia “sigui l’aliment la teva medicina, i la medicina el teu aliment”, incidint en la importància que l’alimentació té en la salut.

Però amb els anys, sembla que l’essència d’aquesta sabia frase s’ha perdut i gairebé cada dia ens bombardegen amb anuncis enganxosos que empenten a la gent a consumir menjar que, en cap cas és beneficiós. Parlo del fast food.

Vaig llegir fa poc a la web de la revista Muy Interesante, que els logotips dels restaurants de menjar ràpid -no cal que digui a quines cadenes em refereixo-, es graven amb més intensitat en les parts del cervell infantil vinculades a la motivació, que altres marques, segons es va comprovar en un estudi realitzat amb l’ajuda d’imatges obtingudes a través de ressonàncies magnètiques, tal i com va publicar la revista Social Cognitive and Affective Neuroscience.

Els autors d’aquest estudi, dirigits per Amanda Bruce, de la Universitat de Missouri-Kansas (EEUU), van concloure en aquest sentit, que els logotips relacionats amb el menjar ràpid augmenten l’activitat del còrtex del cíngol posterior molt més que qualsevol altre marca. Aquesta regió del cervell està associada al plaer, la motivació i l’autocontrol, a més de participar en el processament visual i espacial.

A això s’ha d’afegir que durant l’experiment, els científics van observar els canvis en l’expressió de les cares dels nens i inclús en el to de la seva veu, al veure les marques d’aquests aliments.

En aquest sentit, es va demostrar que els nens són molt més vulnerables al márketing d’aquestes empreses de menjar ràpid i que aquest bombardeig publicitari que activa d’aquesta manera tant efectiva el cervell des de que són petits fa que no triïn saludablement respecte a l’alimentació.

I em sembla que són evidents les conseqüències.

Les últimes dades sobre obesitat i sobrepès de menors presentades a Barcelona a finals de 2013 per la Fundació Thao, que lluita per combatre l’excés de pes de la població infantil demostra la importància del problema, ja que Espanya es situa a nivells molts propers als dels EEUU.

Segons l’estudi elaborat per la referida Fundació, basat en una mostra de més de 20.666 menors, un 28,3% de nens entre 3 i 12 anys –gairebé 3 de cada 10- tenen excés de pes (un 7,1% pateix obessitat i un 21,2% sobrepès); xifra que segons la OMS augmentarà amb els anys.

En fi, que el temptador menjar d’aquestes grans cadenes, també es pot fer a casa controlant la qualitat dels ingredients. Avui he fet uns deliciosos Nuggets de pollastre que vaig veure al blog de la MJ, i per acompanyar, una salsa barbacoa casolana, la recepta de la qual fa temps que tenia anotada i que vaig veure a Directo al Paladar, amb alguna variació.

Per fer aquesta delícia ràpida i sana, es necessiten els següents ingredients:

Pels nuggets (unes 30 unitats):

• 500 gr de pit de pollastre
• 100 gr de llet sencera
• 60 gr de formatge Philadelphia
• 2 llesques de pa de motlle
• 2 ous
• Farina de galeta
• Farina
• Oli d’oliva verge
• Sal i pebre

Per la salsa barbacoa (uns 125 ml):

• 1 ceba tendre
• 1 cullerada de salsa Worcestershire
• 1 culleradeta de sucre morè
• 3 cullerades de ketchup
• 2 cullerades de mel
• 1 cullerada de pebre vermell
• 1 cullerada d’oli d’oliva verge
• 2 culleradeta de concentrat de tomàquet
• Tabasco 
• 1 culleradeta de salsa de soja
• 1 all
• Sal i pebre

  

Primer de tot, abans de preparar els nuggets, s’ha de preparar la salsa barbacoa, ja que és millor menjar-la una vegada s’hagi refredat, ja que guanya en sabor.

En un cassó, s’ha de sofregir la ceba tallada a trossets i l’all a làmines amb una mica d’oli, tirant el sucre morè quan comencin a enrossir. I llavors, s’ha de deixar uns minuts al foc, fins que comenci a caramelitzar.

Finalment, s’ha de salpebrar i enretirar del foc.

Fora del foc, s’ha d’afegir el ketchup, el concentrat de tomàquet, la salsa Worcestershire, la mel i el pebre vermell i triturar.

I ja només cal que es refredi, mentre es fan els nuggets.

  

Per fer els nuggets, en primer lloc s’ha de picar, amb la picadora, els pits de pollastre una vegada tret tot el greix i sal pebrar.

A part, s’ha de posar la llet en un bol i posar el pa de motlle, sense la crosta i deixar que s’empapi bé.

Una vegada ben empapat, s’ha d’escórrer i afegir a la picadora, juntament amb el formatge Philadelphia i seguir triturant, fins a obtenir una pasta.

I ja es poden fer els nuggets formant boles de la mida que vulgueu i aplanant una mica.

Després s’han de pasar per farina, per ou batut i, finalment, per farina de galeta.

I ja es poden fregir fins que siguin daurats, amb oli d'oliva i foc ben fort.

No cal dir que val la pena fer-ne bastants i congelar, ja que, a part de les croquetes, és un bon sopar d’emergència.

I per uns Nuggets, la sempre crítica Tracy Chapman i “Amèrica”:

America

You were lost and got lucky

Came upon the shore

Found you were conquering America

You spoke of peace

But waged a war

While you were conquering America

There was land to take

And people to kill

While you were conquering America

You served yourself

Did God’s will

While you were conquering America

The ghost of Columbus haunts this world

‘Cause you’re still conquering America

The meek won’t survive

Or inherit the earth

‘Cause you’re still conquering America

America

America

America

Your found bodies to serve

Submit and degrade

While you were conquering America

Made us soldiers and junkies

Prisoners and slaves

While you were conquering America

America

America

America

You hands are at my throat

My back’s against the wall

Because you’re still conquering America

We’re sick and tired hungry and poor

‘Cause you’re still conquering America

You bomb the very ground

That feeds your own babies

You’re still conquering America

Your sons and your daughters

May never sing your praises

While you’re conquering America

America

America

America

I see you eyes seek a distant shore

While you’re conquering America

Taking rockets to the moon

Trying to find a new world

And you’re still conquering America

America

America

America

The ghost of Columbus haunts this world

‘Cause you’re still conquering America

You’re still conquering America

You’re still conquering America

(Tracy Chapman)

Petits Fours d'aperitiu. Mini Muffins salats de porros, Cheddar i olives negres.

"Todo el mundo trata de realizar algo grande,

sin darse cuenta de que la vida se compone de cosas pequeñas."

(Frank Clark)

Mira que m'agrada cuinar i que tinc receptes de cuina, pendents i d'aquelles que he repetit mil vegades i que no fallen mai, però quan hi ha un sopar, dinar o vermut d'aquells en que la consigna és: "que cadascú porti alguna cosa", em costa, em costa molt.

Quan faig algun dinar o sopar a casa, tinc mil idees, però quan es tracta de portar alguna cosa, com a part d'un menú, no em decideixo i el que acostumo a fer, és buscar de manera incontrolada una recepta que em faci dir: aquesta.

No sé si serà per l'excés d'informació culinària de la meva base de dades personal, a la que no li dono mai treva, i que engrosseixo de manera gairebé obsessiva, però no hi ha manera de decidir-me en un període de temps raonable.

El cas és que el passat dia 1 de maig, com cada primer d'aquest mes, ens vam reunir amb la família de la branca paterna d'ELL i cadascú havia de portar alguna cosa...així que va començar la recerca...

Com tothom es decideix més ràpid que jo, les opcions es van reduir a portar alguna cosa per l'aperitiu.

A mi m'agraden molt els pastissets salats, així que els camps de recerca es van centrar en aquests.

Després hi havia un parell d'exigències més que la recepta havia de superar si volia ser escollida; la primera, que es pogués fer el dia abans sense que al dia següent fos immenjable i, l'altre, que tot i haver aguantat fins al dia següent, pogués estar tot un matí al cotxe, ja que aquest any, vam anar a la festa de l'1 de maig de Sant Llorenç Savall.

Mireu com planten un pi, que a les 9 del matí han anat a buscar al bosc, al bell mig de la plaça del poble, impressionant.

En fi, que després de molt buscar, vaig optar per un clàssic que sempre agrada, l'empanada gallega, i uns muffins salats, de cheddar i porros -amb l'afegit que no vaig poder resistir d'olives negres- que vaig veure a Directo al Paladar. Els vaig veure i tenien una pinta deliciosa i, a més a més, recomanava menjar-los tebis, així que si anaven maldades i feia solana, no els passaria res.

Va ser veure la recepta i dir: aquesta, i va ser tot un encert, a mi em va encantar, sobretot recent fets, i crec que, en general, van agradar molt; inclús al cap de tres dies, estaven bons, en van sobrar uns quants que no cabien a les safates i els vaig deixar a casa. Van ser un perfecte esmorzar de pont.

Us els recomano. A més, inclús encanta a nens que no poden veure la verdura!

Per fer aquests mini muffins salats, es necessiten els següents ingredients (surten 48 mini muffins):

• 310 gr de farina de rebosteria
• 2 culleradetes de sal 
• 2 culleradetes de llevat tipus Royal
• 1/2 culleradeta de bicarbonat sòdic
• 2 ous
• 300 ml de buttermilk (300 ml de llet i una cullerada de suc de llimona)
• 100 gr de mantega
• 25 gr de mel
• 3 porros
• 200 gr de Cheddar
• 70 gr d'olives negres sense pinyol

En primer lloc s'han de preparar els ingredients que s'afegiran als muffins, així que s'han de pelar i netejar els porros i tallar-los a trossets ben petits i sofregir amb una mica d'oli fins que comencin a estar daurats. I llavors s'ha de reservar.

A part, s'ha de preparar el formatge. Si el trobeu ratllat, perfecte. Jo no el vaig trobar i el vaig comprar a talls, així que amb paciència s'ha d'anar tallant a trossos molt petits. I també s'ha de reservar.

I, finalment, s'ha de preparar les olives negres, tallant-les a trossos petits.

I ja es pot començar a preparar la massa.

Primer s'ha de preparar la buttermilk. Per fer-ho, s'ha de posar la llet en un bol i afegir una bona cullerada de suc de llimona i deixar reposar uns cinc minuts.

Mentre, en un bol s'ha de preparar els ingredients secs, és a dir, la farina, el llevat, el bicarbonat i la sal i barrejar bé.

A part, s'ha de posar els ingredients humits, és a dir, els ous, la buttermilk, la mantega fosa i la mel i batre amb les varilles fins que tots els ingredients estiguin completament integrats.

I llavors, ja podem barrejar, amb les varilles, la barreja d'ingredients humits amb la barreja d'ingredients secs, fins a obtenir una massa homogènia, però sense batre amb excés, ja que sinó perdrà esponjositat.

I ja es poden afegir els porros, les olives negres i el formatge Cheddar, barrejant amb suavitat amb la resta de la massa fins que quedi tot ben barrejat i uniforme.

Llavors, s'han de preparar els motlles posant-los dins la safata per fer els muffins i anant-los omplint amb paciència, ja que són petitons, sense arribar fins el límit del motlle.

I a coure'ls al forn, que ha d'estar presacalfat a 190ºC, durant, aproximadament, uns 25 minuts o fins que al punxar-los amb un escuradents surtin nets.

I passats un parell de minuts, s'han de treure de la safata de forn on els hem fet i posar a refredar-los al damunt d'una reixeta.

Aquestes mini magdalenes, a diferència de les dolces, estan delicioses recent sortides del forn, només un parell de minuts després. Queden delicioses tèbies. Només hi ha el perill d'acabar amb totes elles abans de que es refredin.



I per acabar, ideal per compartir aquests mini muffins amb amics, una cançó de Joey Cape (Lagwagon): To all my friends.

Here's a song to all my friends I know they'd like

I remember every drunken night at the old dive

Driving the ol' wreck trying to make it home, somehow

One more pit stop at our favorite watering hole

The ghost of Christmas past

swallowed all our pride

we'd open up our story books and water down the eyes

Our demons raised their glasses singing

"I propose a toast...to all my friends"

who's buying the next round

Cup half empty cup half full perspectives and beers

they weren't failure just the regulars of my favorite year

they come and go paying their toll from mobiles homes

dacaying old unsound minds the ghost of Christmas future dancing

To the click of time

the beating of defeat

shaking in his hands

a lifetime of retreat

and his regrets were ours

a time to say good-bye

to all my friends

I've been waiting so long

for you to call

my old friend

To all my friends

to all my friends

to all, my friends

to all my friends

(Joey Cape)

#moltfandelacuinacatalana. Trinxat dels Pirineus.

“Un plat de col i patata fregida amb greix del perol

i un tall de cansalada

és un plaer extraordinari per als qui hem nascut

i viscut en aquesta terra.”

(Josep Pla)

Sé que comença a fer calor i que diuen que aquest és un plat d’hivern, però perdoneu-me que no hi estigui d’acord. Bé, si, com més endavant explicaré, és un plat que es consumia a l’hivern per moltes raons, però ara, actualment, penso que aquest motiu ja no té raó de ser i que, sigui l’època que sigui, i faci la temperatura que faci, es menja tant a gust con una truita de patates, rotundament atemporal.

A més, feia molt de temps que volia fer aquesta recepta, que més senzilla no pot ser -tot i que no deixa de ser laboriosa-, però per una cosa o per una altre, encara no havia tingut el moment.

Si a això afegim que és un plat d’allò més representatiu de la nostra cuina, de la que cada dia n’estic més cofoia, no podia esperar al fred, que tot just comença a anar-se’n.

El Trinxat de la Cerdanya, com indica el seu nom, és un plat típic de la zona de la Cerdanya, l’Alt Urgell i Andorra –tot i que a dia d’avui està completament estès per tot el nostre territori-, fet amb molt pocs ingredients: patata (o trumfes, com diuen a la Cerdanya), cansalada i col –normalment d’hivern-, amb alguns afegits segons la zona, que s’acostuma a presentar amb l’aspecte d’una truita de patates, tot i no portar mai ous.

Diuen que abans, a l’hivern, donat els pocs recursos que tenien els pagesos de la zona de la Cerdanya, la cuina era monòtona; una de les poques verdures que aguantaven el fred dels Pirineus era la col, que resistia les fortes gelades. Així que el que més s’acostumava a sopar era la col amb les trumfes (patates) bullides.

Això feia que al dia següent, per esmorzar, es passés la verdura bullida que havia sobrat, amb uns grans d’alls i una mica de cansalada (rosta), per agafar forces per aguantar dies llargs i físicament molt durs, al camp, i, tampoc es pot oblidar una altre motiu, donar un sabor deliciós a les avorrides verdures. [Per Quaresma es posava una arengada]

Als receptaris medievals ja apareixien cols fregides amb cansalada, però, naturalment, sense patates. Felip Cirera, el cuiner del Bisbe de Vic de l'època del Jacint Verdaguer a Avisos o sien regles senzilles a un principiant cuiner o cuinera (1857), encara es proposa aquest trinxat medieval: "Faça que bullen ben depresa, sense perdre mai lo bull; després escorre-les, trinxe-les i pose-les en una cassola (però antes hi tirarà l'oli que haja de menester per amanir-les amb un parell d'alls), i la posarà al foc; i quan los alls sien rossos llence'ls, després tire-hi les cols, faça voltar-les amb la cullera i deixe-les ben tapades amb caliu".

Ara, s’ha popularitzat tant que a la capital de la Cerdanya, Puigcerdà, es celebra cada mes de febrer, des de 1996, la Festa del Trinxat.

I com va dir també el poeta i escriptor nord-català Jordi Pere Cerdà, amb qui acabarem el post d'avui, a Grans plats, grans cuiners, grans artistes, grans escriptors, tot parlant del trinxat de la Cerdanya:

"La col d'hivern tota ramassada a dins sa mata gebrada,

vitrificada feta un cocií d'espasetes colro de plata

és a punt per un paladar delicat."

Ah! No deixa de resultar curiós els mil noms que té aquest plat: Camamilla i baiton, Canamillana, Canemillana, Cànem i llana, Col i trumfes amb suc de rosta, Trinxat de la Cerdanya, Trinxat de patata i col o Verdura aixafada.

En fi, que els ingredients que es necessiten per fer un bon trinxat, són:

• 1/2 Col (si és d'hivern, millor)
• 2 patates
• Cansalada
• Botifarra negra
• oli d'oliva verge 
• 1 all
• sal i pebre

En primer lloc, s'ha de netejar la col, traient els nervis més gruixuts i tallant-la a trossos no massa petits i, una vegada neta, s'ha de posar a bullir en un cassó amb aigua, fins que sigui cuita. Llavors, s'ha de posar a escórrer bé i reservar.

A part, s'ha de pelar les patates, tallar-les a daus i posar a bullir, en un cassó a part.

Un consell, guardeu l'aigua tant de bullir la patata, com de bullir la col, ja que si veieu que la barreja de verdures queda massa compacte, es pot alleugerir amb una mica d'aquest líquid.

En una paella, ja es pot posar, mentre, a coure la cansalada amb unes gotes d'oli, a poc a poc, perquè es vagi bufant la cotna i quedi cruixent.

A part, també s'ha de saltejar la botifarra negra a trossets petits fins que comenci a daurar-se. La botifarra és opcional. També és pot afegir uns dauets de cansalada.

Llavors, en un bol, s'ha de posar la patata, i la botifarra negra i amanir, mentre s'aixafa amb una escumadora i, finalment, afegir la col. 

En aquest punt s'ha de rectificar de sal i pebre. Tal i com ja he comentat, si voleu que no quedi molt compacte, podeu afegir una mica de l'aigua de la cocció de les verdures, fins aconseguir el punt d'espessor que vulgueu.

Llavors, s'ha de daurar un all amb oli en una paella i quan comenci a enrossir retirar-lo i saltejar el trinxat, deixant, després d'un parell de voltes, que faci crosta com si d'una truita es tractés i girar-la igual, daurant també l'altre part.

I ja es pot servir amb un tros de cansalada pel damunt.

Un en llepareu els dits.

I per acabar, un poema colpidor d'un poeta de la Cerdanya, Antoni Cayrol, qui signava amb el pseudònim Jordi Pere Cerdà.

El Pres

Presoner d’un país

que pinta sobre el mapa

l’hexàgon ensuat

d’una sang que fou roja,

pres d’aquest país sóc.

Presoner d’un poble

on el burgès tossut

ha barrat cada porta

sobre la ràdio oberta,

                   pres d’aquest país sóc.

Presoner del meu ésser

portant una revolta

com el fre d’un cavall

remugant la sang seca,

                   pres d’aquest país sóc.

Si obro la finestra

als murs de la consueta

serà sols per un deure

que el meu passat ressenya

una agra flor de dubte

dins la carn se m’arrela

i aquesta por podrida

de la nostra impotència.

(Jordi Pere Cerdà)