Skolebrød. I tornem a l'escola.

"En la escuela de la experiencia,

las lecciones cuestan caras,

pero solamente en ellas

se corrigen los insensatos."

(Benjamin Franklin)

Aquest mes se m'ha escapat l'avió i arribo amb una mica de retard al meu destí: Noruega, on les resbosteres per Europa, ja fa unes hores que han arribat amb les seves dolces receptes.

Però finalment, maleta en mà, he arribat i per aquest viatge a Noruega he triat els "skolebrød", que ara que comença la tornada a l'escola són més que adequats. També se'ls coneix com a "Skoleboller" que ve a ser "pa dolç d'escola".

Mireu si aquests brioixos són típics que al 2009 es va convocar un concurs a nivell nacional, a Noruega, en el que es va fer partícips als alumnes d'escoles de tot el país amb el propòsit d'incitar als joves a crear noves receptes i escollir-ne la millor; es va reunir unes 80 receptes.

A la massa, es fa servir, com en moltes de les receptes nòrdiques, cardamom, que dona un increïble aroma. A part, es farceix amb crema pastissera i es cobreix amb un dens glassejat ven empolsinat amb coco.

Us asseguro que és una pasta deliciosa, irresistible. I és que quan un dolç agrada tant als petits de la casa, per alguna cosa és.

Per fer-los, es necessiten els següents ingredients:

Per la massa:

• 163 gr de llet sencera
• 25 gr de mantega sense sal
• 295 gr de farina de blat
• 37,5 gr de sucre glas
• 3/4 de culleradeta de cardamom mòlt
• 1/4 de culleradeta de sal
• 3,5 gr de llevat sec instantani (de pa)
• 1/2 ou batut

Per la crema pastissera:

• 250 gr de llet sencera
• 1 beina de vainilla
• 60 gr de sucre
• 2 rovells d'ou L
• 1 1/2 cullerades de farina
• 1 1/2 cullerades de Maizena

Per decorar:

• 105 gr de sucre glas
• 1 1/2 cullerades d'aigua
• coco ratllat

En primer lloc s'ha d'elaborar la massa del brioixos.

Per això, s'ha d'incorporar la llet en un cassó i escalfar una mica fins que sigui tèbia, no ha de bullir ni agafar una temperatura massa alta, ja que llavors mataria el llevat.

Mentre, en un bol s'ha de posar la farina, el cardamom, la sal (en un racó) i el llevat, que no ha d'entrar en contacte amb la sal, i reservar.

Una vegada tenim la llet tèbia, s'ha d'apartar del foc i afegir la mantega a daus, el sucre i el 1/2 ou batut i remenar fins a que tot quedi ben integrat.

Llavors, s'ha d'incorporar els ingredients líquids als secs i barrejar bé amb una espàtula.

S'ha de pastar fins a obtenir una massa suau, elàstica i brillant.

Aquesta massa s'ha de deixar reposar dins d'un bol enfarinat i tapada amb paper film fins que dobli el  volum, aproximadament un parell d'hores, tot i que depèn de la temperatura de l'ambient.

I mentre lleva la massa, s'ha de fer la crema pastissera.

Per fer-la, s'ha de fer bullir la llet amb la beina de vainilla i a part, barrejar bé el sucre amb els ous i la maizena i la farina fins que no quedi cap grumoll i hagi blanquejat bé. Afegir la llet calenta sense deixar de remenar i cap al foc altre vegada fins que espessi.

Per refredar la crema, s'ha de posar el paper film en contacte directe.

Quan la massa hagi llevat, s'han de formar els brioixos, aproximadament d'uns 65 gr; en surten uns vuit, que s'han d'anar col·locant al damunt de paper de forn, deixant espai entre ells, ja que gairebé doblaran el volum.

S'ha de deixar llevar fins que doblin el volum, entre 45 i 60 minuts.

Llavors, s'ha de fer un espai al mig sense arribar a foradar (amb un got de xarrup, per exemple) i farcir amb crema i cap al forn, que ha d'estar prescalfat a 190ºC amb calor a dalt i a baix.

Una vegada prescalfat el forn, s'ha de baixar a 180ª i només deixar calor a la part d'abaix. Ha de coure uns 15 minuts, i els últims dos amb calor a dalt i abaix perquè es dauri una mica.

Quan siguin ben freds, s'ha de fer el glassejat i cobrir-ne bé els laterals.

Per últim, espolsar bé amb coco ratllat.

I cap a l'escola, per acabar, amb Supertram.

School

I can see you in the morning when you go to school

Don't forget your books, you know you've got to learn the golden rule,

Teacher tells you stop your play and get on with your work

And be like Johnnie -too- good, well don't you know he never shirks

-he's coming along!

After School is over you're playing in the park

Don't be out too late, don't let it get too dark

They tell you not to hang around and learn what life's about

And grow up just like them -won't you let it work it out

-and you're full of doubt

Don't do this and don't do that

What are they trying to do? - Make a good boy of you

Do they know where it's at?

Don't criticize, they're old and wise

Do as they tell you to

Don't want the devil to

Come out and put your eyes

Maybe I'm mistaken expecting you to fight
Or maybe I'm just crazy. I don't know wrong from right
But while I am still living, I've just got this to say
It's always up to you want to be that
want to see that way
-you're coming along!

(Supertram)

 

Tàrtar de gambes del Cap de Creus i meló. Què voleu? Em resisteixo a donar per acabat l'estiu.

"Amagueu-vos mar endins.

Feu-ne via!

Molta gent, cada dia,

a la planxa us somia."

(Endevinalla popular)

Aquest estiu, la Confraria de pescadors del Port de la Selva ha posat a la venda les cistelles de peix. Fins ara només havia sentit parlar de les cistelles ecològiques amb productes de l'hort, però aquest estiu he tingut la sort de conèixer aquestes. 

Pots agafar una cistella amb dos quilos de peix variat, o amb dos quilos de gambes o escamarlans.

A casa en vam agafar una de peix i una de gambes.

I com veureu, no es tracta d'una gamba qualsevol. Són gambes amb denominació d'origen: Gamba del Cap de Creus, que la confraria va enregistrar fa uns quatre anys i que representa gairebé un 70% de la facturació d'aquest port pesquer.

I la veritat és que aquestes gambes són d'una qualitat excel·lent.

I és que no hi ha res que m'agradi més que passar l'estiu a El Port de la Selva i si a sobre hi ha gambes, que voleu? Em resisteixo a donar per acabat l'estiu.

.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• gambes del Cap de Creus
• all picat
• sal i pebre
• xili
• ratlladura i suc de llima
• meló
• ceba tendre
• pebrot escalivat
• oli de sèsam
• oli d'oliva verge

El més important d'aquesta recepta és el producte. Unes bones gambes del Cap de Creus, que abans s'han de congelar per evitar cap perill, ja que es mengen crues.

La resta és bufar i fer ampolles.

Només s'ha de tallar les gambes -previament netes i sense l'intestí- i el meló a dauets ben petits i picar la ceba tendre i el pebrot escalivat. Les mides? Al gust.

A part, s'ha de saltejar els caps amb una mica d'oli i un rajolí de brandy i després colar l'essència reduïda que s'afegirà a l'oli per amanir; guardeu algun per decorar.

I amanir, també al gust, amb la resta dels ingredients.

S'ha de servir ben fresquet. La resta, a gaudir.

I per acabar, una cançó que feia temps que no sentia i aquest cap de setmana ha sonat a la radio. I m'ha agradat, és just la cançó que necessitava.

Ella se ha cansado de tirar la toalla

va quitando poco a poco telarañas

No ha dormido esta noche, pero no está cansada

No miró ningún espejo, pero se siente "toa" guapa

Hoy, ella se ha puesto color en las pestañas

Hoy le gusta su sonrisa, no se siente una extraña

Hoy sueña lo que quiere sin preocuparse por nada

Hoy es una mujer que se da cuenta de su alma

Hoy vas a descubrir que el mundo es sólo para ti

que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño

Hoy vas a comprender que el miedo se puede romper con un sólo portazo

Hoy vas a hacer reír porque tus ojos se han cansado de ser llanto, de ser llanto

Hoy vas a conseguir reírte hasta de ti y ver que lo has logrado

Hoy vas a ser la mujer que te de la gana de ser

Hoy te vas a querer como nadie te ha sabido querer

Hoy vas a mirar pa'lante que pa'tras ya te dolió bastante

Una mujer valiente, una mujer sonriente, mira como pasa

Hoy no has sido la mujer perfecta que esperaba 

na roto sin pudores las reglas marcadas

Hoy has calzado tacones para hacer sonar sus pasos

Hoy sabe que su vida nunca más será un fracaso

Hoy vas a descubrir que el mundo es sólo para ti

que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño

Hoy vas a conquistar el cielo sin mirar lo alto que queda del suelo

Hoy vas a ser feliz aunque el invierno sea frío y sea largo, y sea largo

Hoy vas a conseguir reírte hasta de ti y ver que lo has logrado

Hoy vas a descubrir que el mundo es sólo para ti

que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño

Hoy vas a conquistar el cielo sin mirar lo alto que queda del suelo

Hoy vas a ser feliz aunque el invierno sea frío y sea largo, y sea largo

Hoy vas a conseguir reírte hasta de ti y ver que lo has logrado

(Bebe)

 

Salmó amb crosta de taronja i parmesà. Boníssim i sa.

"Muere lentamente quien se

transforma en esclavo de los hábitos,

quien no se arriesga,

quien evita una pasión,

quien no arriesga lo cierto,

por lo incierto...

quien abandona antes de empezar,

quien se queja de su mala suerte,

quien no viaja, ni lee, quien no sueña,

quien no confía, quien no lo intenta

quien no ama /.../

/.../ lo contrario es estar vivo."

(Pablo Neruda)

Aquesta recepta és impressionant. Fàcil, sana, saborosa i "resultona". L'altre dia buscant receptes per internet la vaig veure (em sap greu, però no recordo on la vaig veure) i aquella mateixa nit, la vaig fer per sopar.

Sens dubte, aquesta recepta que vaig fer per casualitat, després de no trobar musclos a la peixateria, que era en realitat el que em venia de gust sopar, ha vingut per quedar-se. És una delícia. 

A més a més, el salmó és un dels peixos més saludables que hi ha, ja que és molt ric en greixos Omega3, que és un greix molt beneficiós pel nostre organisme. I així, es prepara en cinc minuts i amb poc més es cou al forn, així que cap excusa és bona per no preparar-lo.

És ideal per quan tenim pressa i no volem dedicar massa temps a cuinar, però tampoc volem deixar de gaudir d'un deliciós àpat.

Per cert, sabeu que el salmó, a més a més, està considerat un dels aliments que et posen de bon humor? Juntament amb els nabius, les maduixes, el te i les nous, exerceix un efecte positiu en l'estat d'ànim.

Però, què tenen en comú?

Segons va demostrar Karina Martínez-Mayorga, investigadora de la Universitat Autònoma de Mèxic, tots ells tenen components del sabor estructuralment molt similars a l'àcid valproic, un component que es troba a medicaments antiepilèptics que també es fa servir per suavitzar els canvis d'humor de persones amb trastorns maniaco-depressius i amb trastorn bipolar.

Així que ja ho sabeu...a menjar salmó...

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 4 lloms de salmó fresc
• 40 gr de panko
• 15 gr de parmesà recent ratllat
• pell de taronja ratllada
• 15 gr d'ametlla ratllada
• 1/2 ceba tendra
• pebre negre molt
• gingebre ratllat al gust o en pols
• 50 gr d'oli d'oliva verge

En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a 210ºC amb calor a dalt i abaix.

Llavors s'ha de preparar la safata on courem el peix untant amb una mica d'oli d'oliva.

En un bol, s'ha de fer la crosta i per això s'ha de barrejar el panko, el parmesà recent ratllat, la pell de taronja, l'ametlla picada i la ceba tendra tallada a brunoise ben petita. Després s'ha d'afegir el gingebre fresc ratllat (o en pols) al gust i el pebre negre i barrejar tot bé. 

Seguidament, s'ha d'afegir l'oli d'oliva i tornar a barrejar bé fins a aconseguir una massa que al pressionar es quedi enganxada al salmó. Aneu afegint poc a poc l'oli perquè depèn del panko absorbeix més o menys oli, i no és aconsellable un excés.

Després s'ha de netejar bé els lloms de salmó i amb molt de compte treure absolutament totes les espines, assecar amb paper de cuina i col·locar al damunt de la safata que anirà al forn. En últim lloc, s'han de cobrir les peces de salmó amb la barreja que hem fet i pressionar lleugerament perquè quedi ben adherida.

Quan el forn sigui a 210ºC s'ha de posar la safata a alçada mitja i coure fins que la crosta sigui daurada. 

A mi m'agrada el salmó rosat pel centre i m'hi va quedar, a més a més, el llom no era especialment gruixut.

Jo el vaig acompanyar amb una mica d'oli barrejat amb coriandre fresc picat.

Ja veureu quina delícia...

I per acabar...una música igual de fragant i fresca, que mai falla i que jo adoro...ZaZ.

Je veux

Donnez-moi une suite au Ritz, je n'en veux pas!

Des bijoux de chez CHANEL, je n'en veux pas!

Donnez-moi une limousine, j'en ferais quoi?

Papalapapapala

Offrez-moi du personnel, j'en ferais quoi?

Un manoir à Neuchâtel, ce n'est pas pour moi.

Offrez-moi la Tour Eiffel, j'en ferais quoi?

Papalapapapala

Je veux d'l'amour, d'la joie, de la bonne humeur

c' n'est pas votre argent qui f'ra mon bonheur,

moi j'veux crever la main sur le coeur

Papalapapapala

Allons ensemble, découvrir ma liberté,

oubliez donc, tous vos clichés,

bienvenue dans ma réalité!

J'en ai marre d'vos bonnes manières, c'est trop pour moi!

Moi je mange avec les mains et j'suis comme ça!

J'parle fort et je suis franche, excusez-moi!

Finie l'hypocrisie moi, j'me casse de là!

J'en ai marre des langues de bois! Regardez-moi,

D'toute manière j'vous en veux pas,et j'suis comme ça

j'suis comme ça

Papalapapapala

Je veux, d'l'amour, d'la joie, de la bonne humeur,

ce n'est pas votre argent qui f'ra mon bonheur

moi j'veux crever la main sur le coeur

Papalapapapala

Allons ensemble découbrir ma liberté,

oubliez donc, tous vos clichés,

bienvenue dans ma réalité!

Je veux, d'l'amour, d'la joie, de la bonne humeur,

ce n'est pas votre argent qui f'ra mon bonheur

moi j'veux crever la main sur le coeur

Papalapapapala

Allons ensemble découbrir ma liberté,

oubliez donc, tous vos clichés,

bienvenue dans ma réalité!

Je veux, d'l'amour, d'la joie, de la bonne humeur,

ce n'est pas votre argent qui f'ra mon bonheur

moi j'veux crever la main sur le coeur

Papalapapapala

Allons ensemble découbrir ma liberté,

oubliez donc, tous vos clichés,

bienvenue dans ma réalité!

Je veux, d'l'amour, d'la joie, de la bonne humeur,

ce n'est pas votre argent qui f'ra mon bonheur

moi j'veux crever la main sur le coeur

Papalapapapala

Allons ensemble découbrir ma liberté,

oubliez donc, tous vos clichés,

bienvenue dans ma réalité!

(ZaZ)

Green Day. Gaspatxo d'alfàbrega i menta.

"Verde que te quiero verde.

Verde viento.

Verdes ramas.

El barco sobre la mar

y el caballo en la montaña."

(Federico García Lorca)

Encara que no ho sembli, aquest és potser un dels gaspatxos que més s'apropen al seu origen que, tot i que és incert, segurament rau en el salmorium, una crema que feien els romans, que s'obtenia al aixafar sal amb pa, alls, oi i algun fruit sec o herba; a vegades alleugerada amb vinagre i aigua.

A l'època dels Reis Catòlics aquesta crema era de gran importància pels camperols andalusos i extremenys, que utilitzaven aquesta beguda tant energètica i hidratant per compensar el dur treball al camp, sota altes temperatures. El Diccionari d'Autoritats de 1734 el definia com "un género de sopa o menestra que se hace con pan hecho pedacitos, azéite, vinagre, ajos y otros ingredientes". Aquests "otros ingredientes" són els que s'improvisaven en funció del que es tenia a la despensa o del que el camp proporcionava en aquell moment concret i el que fa que hi hagin tants i tants tipus diferents.

De fet no va ser fins el segle XIX que el gaspatxo va adquirir el color vermell per la presencia del tomàquet, provinent del Nou Món. I la textura també ha anat canviant fins a ser un deliciosa sopa lleugera que hi ha qui prefereix beure que menjar amb cullera. Hi ha partidaris fervents de cada opció.

Aquesta fresca versió la vaig descobrir gràcies al El Comidista i la veritat és que m'ha encantat. La combinació és fresca, deliciosa i molt sana.

L'alfàbrega, procedent de la India -tot i que ara ja s'ha es troba estesa per tota Europa -és important sobretot a Itàlia- té gairebé 40 varietats diferents; les seves fulles són de color verd brillant i tenen un intens i dolç aroma que resulta embriagador.

La menta, procedent de Grècia és fresca i purificadora i com l'alfàbrega té un intens aroma molt especial.

I les dues juntes, i en grans quantitats, fa que aquesta sopa fresca sigui màgica, gustativament parlant.

Per fer aquesta deliciosa i refrescant sopa freda es necessiten els següents ingredients:

• 50 gr de menta
• 50 gr d'alfàbrega
• 100 gr de molla de pa
• 1 carabassó no massa gran
• 200 ml d'oli d'oliva verge
• vinagre de xerès
• 3 ous
• 2 alls
• sal

Primer, s'ha de netejar les verdures i les herbes; el carabassó s'ha de tallar a trossets petits.

En primer lloc s'han d'escaldar les fulles i el carabassó. Per això, s'ha de posar un cassó amb aigua al foc i quan bulli escaldar les herbes un minut i passar-les immediatament en un bol amb aigua i gel.

En la mateixa aigua on s'han escaldat les verdures, s'ha d'escaldar el carabassó tallat a trossos petits, durant uns 3 minuts perquè s'estovi una mica. I igual que amb les herbes, passat el temps d'escaldat s'ha de passar a un bol amb aigua i gel per parar la cocció.

Aprofitant de nou l'aigua dels escaldats, s'han de coure els ous; s'han de coure 10 minuts a comptar des que l'aigua torna a bullir. Refredar, pelar i reservar.

A part, s'ha d'empapar el pa amb el vinagre que va a gustos, però en principi són unes 3 cullerades soperes aproximadament.

I ja es pot barrejar tot i triturar les herbes, el carabassó, els ous, la meitat de l'oli, mig litre d'aigua ben freda, els alls i la sal.

I cap a la nevera unes hores, mínim tres.

Abans de servir s'ha de colar, afegir la resta de l'oli i tornar a triturar perquè emulsioni i quedi més cremós. Si voleu que quedi més líquid, podeu afegir una mica més d'aigua i corregir de sal i vinagre.

Un consell: feu-lo el dia abans, encara està més bo a l'endemà.

I per un gaspatxo verd, Green Day i una de les balades més maques que han fet.

Good Riddance (Time of your life)

Another turning point
A fork stuck in the road
Time grabs you by the wrist
Directs you where to go

So make the best of this test
And don't ask why
It's not a question
But a lesson learned in time

It's something unpredictable
But in the end it's right
I hope you had the time of your life

So take the photographs
And still frames in your mind
Hang it on a shelf
In good health and good time

Tattoos of memories
And dead skin on trial
For what it's worth
It was worth all the while

It's something unpredictable
But in the end it's right
I hope you had the time of your life

It's something unpredictable
But in the end it's right
I hope you had the time of your life

It's something unpredictable
But in the end it's right
I hope you had the time of your life

(Green Day)

Moro d'amor. Gelat de te chai, gingebre i llet de coco.

 

"I say let the world go to hell,

but I should always have my tea."

(Fyodor Dostoyevsky)

No m'agrada l'Starbucks. Així començo el post d'avui. Però he de reconèixer que va ser allà on per primera vegada vaig provar el Chai Tea Latte (amb llet de soja).

Després d'això, vaig conèixer els tes de la marca Yogi Tea, que no he deixat de prendre des de llavors. M'encanten. I segueixo obrint amb la mateixa emoció que el primer dia, cada un dels sobres, amb una frase diferent, cada vegada. 

El te chai tradicional prové de l'India i els seus ingredients inclouen espècies que es fan servir, fa milers d'anys, amb finalitats curatives per mantenir una bona salut amb prevenció i disciplina; com a forma de vida es podria dir.

Per la seva barreja d'ingredients i les seves propietats, se'l va arribar a conèixer com a yogui tea.

Com en la majoria de coses, hi ha moltes receptes de te chai, però la majoria inclouen clau, cardamom, canyella i gingebre, així com te negre.

El clau conté fitonutrients, grans quantitats de manganès, fibra, àcids greixosos omega3, vitamina C, vitamina K, calci, potassi, magnesi, àcid fòlic, fósfor i ferro i entre els seus beneficis es diu que és un excel·lent analgèsic natural (va molt bé pel mal de cap), antiinflamatori, afavoreix la digestió, la salut cardiovascular, és antioxidant i enforteix el sistema respiratori.

El cardamom conté proteïnes, aigua, olis essencials, midó, àcids greixosos i molta fibra. I contrarresta els efectes de la intolerància al gluten, és útil pels problemes urinaris, regula el metabolisme, es recomana als que pateixen artritis o diabètics, és expectorant, antisèptic, anticancerígen, afavoreix la salut del sistema digestiu, de les vies respiratòries i, per si fos poc, és afrodisíac.

La canyella regula els nivells de sucre i de colesterol, té efectes antibiòtics, alleuja molèsties digestives i infeccions a la boca, elimina les molèsties dels refredats, és rica en vitamina A, magnesi, vitamines B, zinc o flavonoides i també és afrodisíaca.

Els ingredients anteriors no estan gens malament, però el gingebre, literalment, és una joia rica en aminoàcids i minerals (alumini, bor, crom, cobalt, manganès, fòsfor, silici i zinc). A més aporta beneficis per l'aparell digestiu -és antivomitiu, evita marejos i evita diarrea-, ajuda a prevenir malalties del cor, circulatòries, va bé per ferides per congelació, per l'aparell respiratori, per la fatiga crònica, té propietats antiinflamatòries i analgèsiques i de nou, és afrodisíac. 

I finalment, com he avançat, és comú que porti te negre, tot i que en pot dur de blanc, que aporta beneficis antioxidants, astringents, diürètics, reconfortants i estimulants.

Una combinació doncs, que juntament amb la resta, a part d'estimulant, es considerava ideal per evitar dolors musculars després de practicar ioga.



Es pot fer o amb el te chai clàssic o amb el Choco te que, a més a més, porta clova de cacau que fa que la barreja sigui celestial. A més a més, la combinació amb la llet de coco i l'accentuació del gingebre amb una mica del seu suc fa que sigui senzillament irresistible. I sa. Molt sa. A més a més, enlloc de sucre, porta mel d'àgave. Només tinc foto del choco te, l'altre va desaparèixer massa ràpid.

Per fer aquest gelat es necessiten els següents ingredients:

• 800 ml de llet de coco
• 1/2 o 2/3 de tassa de mel d'àgave
• 4 bossetes de tè chaï o choco te (Yogi Tea)
• gingebre
• 1 culleradeta de pasta de vainilla
• 1 pessic de sal

En primer lloc s'ha d'escalfar la llet de coco amb la mel d'àgave fins que arrenqui el bull, remenant per assegurar-se de que la mel queda completament dissolta.

Abans de que bulli del tot, s'ha d'enretirar el cassó del foc i posar les bossetes de tè que han d'estar en remull durant 30 minuts, aproximadament.

Passada aquesta estona s'han d'apretar bé perquè les bosses treguin tot el suc i reservar.

A part, s'ha de ratllar una mica de gingebre (1cm) al damunt d'un paper i apretar perquè en surti el líquid al damunt de la llet de coco.

Finalment, s'ha d'afegir la pasta de vainilla i el pessic de sal i remenar bé fins que tots els ingredients quedin ben incorporats.

Aquesta barreja d'ha de refrigerar un mínim de tres hores; jo ho vaig deixar tota la nit a la nevera.

Abans de fer servir s'ha de passar la barreja per una liquadora per assegurar-nos de que qualsevol grumoll de greix de la llet de coco es suavitza.

I ja es pot posar la barreja a la geladora i seguir les instruccions de la vostra màquina.

És un gelat d'allò més interessant. Moro d'amor per ell.

I per acabar el post d'avui, la cançó que sempre em ve al cap quan sento la paraula "tea" (i no és l'himne d'Anglaterra). Pennyroyal Tea de l'insuperable Kurt Cobain. 

Pennyroyal Tea

I'm on my time with everyone

I have very bad posture

Sit and drink Pennyroyal Tea

Distill the life that's inside of me

Sit and drink Pennyroyal Tea

I'm anemic royalty

Give me a Leonard Cohen afterworld

So I can sigh eternally

I'm so tired I can't sleep

I'm a liar and a thief

Sit and drink Pennyroyal Tea

I'm anemic royalty

I'm on warm milk and laxatives

Cherry-flavored antacids

Sit and drink Pennyroyal Tea

Distill the life that's inside of me

Sit and drink Pennyroyal Tea

I'm anemic royalty

(Nirvana)