A vegades hi ha receptes, que sense saber
perquè et fan respecte, i no goses provar. A mi sempre m’ha passat amb els
pastissos amb fondant.
El meu primer contacte amb el fondant, va
ser un desastre. Fa molts anys, per celebrar l’aniversari del meu amic Pau, el
Mario i jo vam intentar fer fondant amb marshmallows i va ser un desastre! El
pastís va resultar boníssim, però estèticament era desastrós, i això que amb
galetes “Yayitas” vam aconseguir fer una sorra que semblava sorra –el pastís
representava, o intentava representar, una noia estirada a la sorra, a la vora
del mar-.
Després d’aquest intent, no en va haver
cap més. Fins dilluns.
Els caps de setmana, tinc una rara afició,
llevar-me d’hora. Perquè? Per “tragar-me”, literalment, tots el programes del
canal Divinity, de pastissos amb fondant, de boda, de cupcakes, de galetes...i
amb aquests programes, el fondant va començar a rondar de nou pel meu cap.
De veure aquests programes, i de llegir
fantàstics blogs amb verdaderes joies de fondant, vaig arribar a la conclusió
que el millor és comprar-lo fet i no perdre el temps intentant elaborar-lo a
casa.
Un dia, se’m va presentar l’ocasió
perfecte per plantar-li cara al fondant: un pastís de boda. I els preparatius
van començar. Necessitava estris i ingredients, i un migdia plujós, vaig entrar
a la meva tenda de cuina predilecta i l’hora de dinar, va passar volant.
Necessitava un ajudant, així que qui
millor que el Mario, amb qui vaig tenir el primer fracàs, per poder compartit, amb una mica de sort, la primera victòria.
Al principi estava molt engrescada, però
he de dir que hi va haver moments de pànic.
El projecte estava fet, els ingredients i
el pastís estava clar, però potser era massa ambiciós. Tres pisos?
El part va durar 6 hores, va ser
complicat. És una nena preciosa, que va pesar gairebé 6 quilos.
El pa de pessic, l’he fet de xocolata,
i la recepta és de l’Alma Obregón (www.objetivocupcake.com);
us poso però, les quantitats que he fet servir per fer aquest pastís:
- 912,5
gr de farina
- 162,5
gr de cacao en pols pur, sense sucre
- 8,5
culleradetes de llevat Royal
- 812,5
gr de mantega sense sal
- 712,5
gr de sucre
- 13
ous
- 550
ml de llet
El forn ha d’estar prescalfat a 180º i els
motllos s’han de deixar preparats ben untats amb mantega.
Per fer la massa, jo vaig haver de fer dues
tandes, ja que les quantitats són molt bèsties, i tot i fer servir la
kitchenaid, resulta massa.
En primer lloc s’ha de batre la mantega,
que tindrem en consistència pomada, i el sucre, fins que la barreja blanquegi. Després,
s’han d’afegir els ous un a un, sense deixar de batre.
En un altre bol, s’ha de tamisar la
farina, el llevat i el cacau i una vegada sigui tamisat, afegir la meitat a la
mescla que teníem batent.
Jo tinc la sort de poder anar afegint els
ingredients mentre la màquina segueix batent, així que primer afegeixo la meitat
de la farina-llevat-cacau, després la meitat de la llet, la resta de
farina-llevat-cacau, i la resta de llet, seguin aquest ordre.
Després, repartim la massa i la posem als
tres motllos, tenint en compte de deixar com a mínim un parell de dits per
omplir perquè no us sobresurti la massa. A mi el primer pa de pessic (el més
gran) em va pujar com un globus i es va esquerdar, i els altres dos van pujar
com un sufflé, però no patiu que després s’ha de tallar i donar forma.
Més o menys, segons la mida, em van trigar
entre 1h y 1,5h. Estarà quan punxeu amb un escuradents i surti net.
Al no estar habituats al fondant, dels
nervis, va ser com si tota la informació amb la que ens havíem “empapat”
desapareixés, i al veure el primer pa de pessic, amb una forma extranyíssima i
esquerdat, vam pensar que no sortiria, però després vam recordar que a Charm
City Cakes, el nostre programa preferit, tallen i tallen els pans de pessic per
agafar la forma que volen...així que ens vam anar animant fins que en va sortir
aquest pastís. La victòria.
Mireu la foto, així si us passa a vosaltres, quedareu més tranquils, perquè té solució!!
Si és un motlle dels que es treu l’aro del
voltant, com el meu, us recomano que sigui bastant fred abans de fer-ho perquè no s’enfonsi.
El pa de pessic ha de ser ben fred abans
de cobrir-lo amb el buttercream, així que els reservem.
El pa de pessic s’ha de mullar amb un almívar de vainilla molt fàcil
de fer; per fer-lo necessitem:
- 200
ml d’aigua
- 200
gr de sucre
- 2
cullerades d’essència de vainilla
S’ha de posar l’aigua i el sucre en un
cassó i dur a ebullició, amb el foc no massa fort i deixar bullir de 4 a 5
minuts. Quan hagi bullit, afegir la vainilla, remenar bé i reservar.
Quan el pa de pessic és fred, amb l’ajuda
d’un ganivet, tallem la part de dalt perquè quedi ben recte i n'igualem els
laterals, després tallem cada pa de pessic en tres trossos. Jo m’he ajudat amb un
tallador, i així queden iguals, i l’empapem bé amb l’almívar, amb l’ajuda d’un pinzell, per les dues
bandes. Reservem.
Un truc! Abans de separar els trossos que
heu tallat del pastís, claveu un escuradents a un costat de cada capa, un al
damunt de l’altre, perquè als separar-los, després sapigueu com aliniar-los.
Per fer el buttercream de xocolata blanca, necessiteu:
- 750
gr de mantega
- 750
gr d’icing sugar (o sucre glas)
- 300
gr de xocolata blanca
- 3
cullerades de llet semidesnatada
És important tenir la mantega amb consistència
de pomada i tamisar l’icing sugar o sucre glas (una mica menys fi que l’icing
sugar).
Abans de començar, i amb molt de compte
perquè es crema molt ràpid –jo vaig fer servir l’escalfor de la vitro que tenia
calenta de fer l’almívar i en vaig tenir prou-, s’ha de desfer la xocolata
blanca i reservar-la, perquè la necessitem gairebé freda.
Si feu servir la kitchenaid, canviem les
varilles per la pala. Al bol posem la mantega, l’icing sugar i la llet, cobrim
amb un drap, perquè sinó ens queda la cuina plena de sucre glas i batem a
velocitat baixa durant un minut, aproximadament. Després, dos minuts a velocitat
mitja-alta fins que blanquegi. Llavors afegim la xocolata blanca, que ha de ser
gairebé freda i batem a màxima velocitat durant uns quatre minuts, o fins que
tingui la textura que vulgueu.
Ja teníem tot preparat. Vam començar a les
21h i era la una. Venia la part més crítica, posar el fondant.
Primer de tot, s'ha de posar entre capa i capa de
cada pa de pessic, una bona quantitat de buttercream, sense preocupar-nos de si
surt pels costats, perquè per fora també anirà cobert. Tapem les capes, amb l’escuradents
de punt de referència, els traiem, i comencem a cobrir el pastís. Amb l’ajuda d’una
espàtula i d’una base giratòria és més fàcil. Ha de quedar ben cobert de
buttercream, llis i nivellat. I cap a la nevera per endurir.
Per començar a fer servir el fondant,
empolsinem bé la taula amb sucre glas perquè no s’enganxi i l’amassem una mica
amb les mans perquè s’escalfi i es torni més elàstic i ja podem, amb un corró,
estirar-lo fins que sigui prim, però no massa perquè sinó s’esquerda i es veuen
més els bonys del pastís, jo crec que aproximadament uns 6 mm, però em vaig
guiar per la vista.
Quan ja està ben estirat i calculeu que en
teniu suficient per cobrir el pa de pessic, amb molt de compte, l’enrotlleu al
corró i cobriu el pastís. Amb el dit petit i suaument aneu apretant els
laterals –si veieu que es fan plecs, amb compte estireu una mica i seguiu apretant-,
com si féssiu una carícia al pastís, amb suavitat, ja que és molt fàcil marcar
el fondant.
Després, quan sigui ben cobert, amb l’ajuda
d’un allisador, aneu igualant el fondant perquè no quedin marques, ni bonys.
Amb paciència.
Per muntar el pastís, i evitar que s’enfonsi,
el primer pis i el segon han de tenir bons fonaments. Jo he fet servir pals de
piruletes i n’he clavat cinc a cada pastís. Un al mig i quatre al voltant.
Primer claveu el del mig, feu una marca al pal al trosset que sobresurt i el
talleu, i feu el mateix amb la resta.
És important també que entre pis i pis, hi
hagi una base de cartró.
La decoració és cosa vostra. Jo no vaig
fer les flors comestibles perquè era massa tard, però la pròxima vegada les faré!
Un advertiment: el pastís aguanta bé a temperatura ambient tres o quatre dies, la humitat és l'enemic del fondant, així que no el poseu a la nevera, o al dia següent, semblarà que hagi passat la varicel·la i estarà ple de cràters.
Prova superada, no?
La veritat és que estava molt bo i gens empalagós!!! Ara ja puc dir que ja no em fa por el fondant...pròxim repte?
NOCHES DE BODA
Que el maquillaje no apague tu risa,
que el equipaje no lastre tus alas,
que el calendario no venga con prisas,
que el diccionario detenga las balas.
Que las persianas corrijan la aurora,
que gane el quiero la guerra del puedo,
que los que esperan no cuenten las horas,
que los que matan se mueran de miedo.
Que el fin del mundo te pille bailando,
que el escenario me tiña las canas,
que nunca sepas ni cómo, ni cuándo,
ni ciento volando, ni ayer, ni mañana.
Que el corazón no se pase de moda,
que los otoños te doren la piel,
que cada noche sea noche de bodas,
que no se ponga la luna de miel.
Que todas las noches sean noches de boda,
que todas las lunas sean lunas de miel.
Que las verdades no tengan complejos,
que las mentiras parezcan mentira,
que no te den la razón los espejos,
que te aproveche mirar lo que miras.
Que no se ocupe de tí el desamparo,
que cada cena sea tu última cena,
que ser valiente no salga tan caro,
que ser cobarde no valga la pena.
Que no te compren por menos de nada,
que no te vendan amor sin espinas,
que no te duerman con cuentos de hadas,
que no te cierren el bar de la esquina.
Que el corazón no se pase de moda,
que los otoños te doren la piel,
que cada noche sea noche de bodas,
que no se ponga la luna de miel.
Que todas las noches sean noches de boda,
que todas las lunas sean lunas de miel.
(Joaquín Sabina)
