"Con todo esto y a decir verdad,
en nuestros días,
razón y amor no hacen buenas migas."
(William Shakespeare)
Primer últim diumenge de final de mes del 2016. Primer repte dels "AsaltaBlogs" del 2016. I la cuina a assaltar, no podia estar més plena. La veritat és que no sabia quina recepta triar d'entre les tantes que la Blanca té al blog "Las recetas de blinky".
Finalment, m'he decantat per un plat clàssic, calòric i ideal pels dies de fred. Perquè em van semblar irresistibles.
Blanca, ha estat un plaer passejar-me pel teu blog durant aquest mes. Gràcies per deixar-me endur aquesta meravellosa recepta, que he adaptat afegint els tocs apresos de la meva mare.
Les "migas", "migas ruleras" o "migas de pastor" són un plat típic dels pastors amb el que aprofitaven les sobres de pa dur, el que es coneix com a "pan sentao", i és que com va dir Manuel Antonio Almodóvar: "El hambre está en la base de la gastronomía española desde Atapuerca a la segunda mitad del siglo XX".
Tot i així, estudis recents aporten un orígen diferent i menys humil. Francisco Abad, autor del llibre Migas, un clásico popular de remoto orígen árabe, explica com la invasió àrab va introduir a la península el tharid, que eren uns plats de pa espès i cuit o saltejat amb greix animal i, opcionalment, amb carn.
Aquest plat era un obsequi pels visitants distingits quan visitaven palaus i cases de gent pudent; un regal molt apreciat a les classes altes musulmanes. Així que estaríem, segons aquest estudiós, davant d'un origen aristocràtic.
Després, la misèria hauria anat convertint aquest plat en les "migas", tal i com les coneixem.
Un exemple de les clàssiques, recollides al llibre La cocina española antigua, de Pardo Bazán:
"Las migas son un plato enteramente primitivo, ibérico. Seguramente las comieron los que anduvieron a la greña con romanos y cartagineses (...) Cortado el pan de hogaza, en cubos de medio centímetro próximamente, se le humedece en agua con sal y pimentón, la víspera del día que quieras comerlas, y así se tienen hasta el momento de pasarlas por la sartén con poco aceite, agitándolas constantemente con una paleta. Deben echarse pedazos de ajo en la sartén."
I dit això, que no pot ser més il·lustratiu, passo a la recepta.
Tot i així, estudis recents aporten un orígen diferent i menys humil. Francisco Abad, autor del llibre Migas, un clásico popular de remoto orígen árabe, explica com la invasió àrab va introduir a la península el tharid, que eren uns plats de pa espès i cuit o saltejat amb greix animal i, opcionalment, amb carn.
Aquest plat era un obsequi pels visitants distingits quan visitaven palaus i cases de gent pudent; un regal molt apreciat a les classes altes musulmanes. Així que estaríem, segons aquest estudiós, davant d'un origen aristocràtic.
Després, la misèria hauria anat convertint aquest plat en les "migas", tal i com les coneixem.
Un exemple de les clàssiques, recollides al llibre La cocina española antigua, de Pardo Bazán:
"Las migas son un plato enteramente primitivo, ibérico. Seguramente las comieron los que anduvieron a la greña con romanos y cartagineses (...) Cortado el pan de hogaza, en cubos de medio centímetro próximamente, se le humedece en agua con sal y pimentón, la víspera del día que quieras comerlas, y así se tienen hasta el momento de pasarlas por la sartén con poco aceite, agitándolas constantemente con una paleta. Deben echarse pedazos de ajo en la sartén."
I dit això, que no pot ser més il·lustratiu, passo a la recepta.
- pa dur
- aigua
- alls
- botifarra negra
- panxeta
- ceba tendra
- ous
- pebre vermell
- sal i pebre
- oli
Per fer la recepta, primer s'ha de preparar el pa, o bé el dia abans o bé una bona estona abans. Per això, s'ha d'agafar el pa dur i tallar-lo a bocins amb l'ajuda d'un ganivet i remullar.
A part, en una paella, s'ha de fer un sofregit amb la ceba i l'all picats i quan ja siguin ben daurats, s'ha d'afegir la botifarra negra i la panxeta a daus ben petits.
Finalment, i quan la carn sigui ja daurada, s'han d'afegir el pa i deixar coure fins que perdin tota la humitat i el pa sigui daurat i cruixent. Rectificar de sal i pebre, una mica de pebre vermell i un ou ferrat pel damunt.
Un plat econòmic, senzill i deliciós ideal pels dies freds de l'hivern.
A part, en una paella, s'ha de fer un sofregit amb la ceba i l'all picats i quan ja siguin ben daurats, s'ha d'afegir la botifarra negra i la panxeta a daus ben petits.
Finalment, i quan la carn sigui ja daurada, s'han d'afegir el pa i deixar coure fins que perdin tota la humitat i el pa sigui daurat i cruixent. Rectificar de sal i pebre, una mica de pebre vermell i un ou ferrat pel damunt.
Un plat econòmic, senzill i deliciós ideal pels dies freds de l'hivern.
I per acompanyar aquestes delicioses "migas", que millor que "Las Migas"?
Caricias de sal
Le tembló la voz,
le tembló la voz
le cambió el compás
de su corazón.
Y aunque lo negó
éste se rió sin pestañear
lágrimas tragó,
lágrimas tragó.
Mentiras que son
una brizna pena
sal de hierba que
por sus labios va.
Mentiras que son
finas como arena
que sin intención
levanta al pisar.
De la flor la raíz
del mar la sal
del cielo azul una nube gris
del principio al final
De la flor la raíz
del tal el cual
de la pasión tan sólo un desliz
de la pared la cal.
Como espuma son
con las olas juegan
caricias de sal
rasguños sin más.
Como espuma son
y rebolotean
hasta que al final
se las traga el mar,
se las traga el mar.
(Las Migas)
