Tots els lladres al carrer. Falsos spaguetti amb pesto rosso.

"La realidad no necesariamente coincide

con las apariencias."

(Kōbō Abe)

Abans de dir res, m'agradaria dir-li a l'Anaïs que adoro aquesta recepta. Me la quedo.

I de nou diumenge, i per a mi, un diumenge diferent, amb un any més. I de nou, a robar una recepta, en aquest cas a l'Anaïs del blog Mi madre no cocina, de Madrid, informàtica i amb molt sentit de l'humor.

La recepta? Uns falsos spaguetti de carabassó amb un pesto d'allò més especial.

He de dir que només veure la recepta, vaig tirar-m'hi de cap, perquè m'he aficionat molt a fer spaguetti de carabassó amb la mandolina, des que ho vaig descobrir en un dels programes de la Rachel Khoo. Des de llavors no he parat de fer versions, amb bolonyesa, amb curry verd, curry vermell...però encara no n'havia fet amb pesto, ni verd, ni vermell.

Us prometo que són deliciosos i el millor de tot és que són molt sans, ideals pels que feu dieta. A més, la recepta en si no té cap secret i és fàcil i ràpida de fer, ideal per cuinar quan no tens massa temps, com em passa a mi entre setmana.

Per fer-los, es necessiten els següents ingredients:

• 1 carabassó per persona
• una ceba tendra
• pit d'indiot
• Un grapat de tomàquets italians en oli d'oliva
• Un grapat de pinyons
• Alfàbrega fresca
• Oli d'oliva

Jo he fet servir tomàquest italians en oli d'oliva i no els he hagut d'hidratar, però si els teniu secs, el primer pas és hidratar-los amb una mica d'aigua calenta, durant, aproximadament, uns 10 minuts, com a mínim.

A part, s'han de fer els spaguetti, netejant bé el carabassó i tallant amb la mandolina unes tires llargues i fines. Si no teniu mandolina, es pot anar tallant làmines amb el pelador de patates i amb un ganivet fer els fideus.

S'han de deixar amb paper absorbent perquè deixin anar l'aigua i quedin ben secs.

Per fer el pesto, s'ha de posar en el got del batedor els tomàquets, els pinyons, les fulles d'alfàbrega i l'oli d'oliva (al principi poseu poc oli i segons volgueu la salsa més o menys consistent, n'aneu afegint).

Després s'ha de picar l'indiot (jo n'he posat un que tenia adobat) o bé amb la picadora o amb ganivet si no ho voleu tant picat i reserveu.

La ceba s'ha de picar i sofregir amb una mica d'oli i quan comenci a agafar color reservar i fer l'indiot fins que sigui fet.

Els spaguetti només els hem de passar un parell de minuts per una paella amb una mica d'oli perquè perdin la rigidesa o amb una vaporera, com vaig fer jo, però no s'han de coure.

Barregem la ceba i l'indiot amb el pesto i ja està. A servir. Primer fent una corona amb els spaguetti de carabassó.

I després posant pel damunt una bona quantitat de pesto i una mica d'alfàbrega fresca.

I calentant motors per l'Embassa't, una cançó del nou disc de Joan Miquel Oliver.

Flors de cactus

Jo afinava sa guitarra

Sol cruixent a s'exterior

s'autobús aminorava

Cel ponent posant colors

Benzineres polsegoses

Vas de copes a misions

Dins sa fosca perillosa 
no m'he vist en condicions

Més val que me carregui es personatge

Pensaven es teus ulls, es teus cabells...

Estels anònims que es desintegraven

i jo ho mirava trist i tot solet.

Es veí que me pitava,

un hotel passar en s'hivern.

Jo tocava sa guitarra,

jo escrivia en un quadern.

Benzineres polsegoses,

destenyir els amostradors.

Dins sa fosca lluminosa jo m'he vist en situacions.

Més val que me carregui es personatge

Pensaven es teus ulls i es teus cabells...

Estels anònims s'identificaven,

i jo esperava trist i tot solet.

Benzineres polsegoses,

flors de cactus a visions.

Dins sa fosca sinuosa he avisat alguns amors.

Més val que me carregui es personatge,

pensaven es teus ulls i es teus cabells.

Estels anònims se comunicaven

i jo quedava trist i tot solet.

Més val que me carregui es personatge,

pensaven es teus ulls i es teus cabells.

Estels anònims se descontrolaven

i jo quedava trist i tot solet.

(Joan Miquel Oliver)

Preparada pels 35. Massini.

"Al final el que importa no són els anys de vida,

sinó la vida dels anys."

(Abraham Lincoln)

Aquest pastís va ser un regal per la Dolors, la tieta d'ELL, que va fer 60 anys i li vam fer una festa sorpresa. No és el meu pastís d'aniversari, tot i que ja va ser un assaig general; el pastís que he triat per mi, també és del fantàstic pastisser Josep Maria  Rodríguez i del seu meravellós llibre, Sweetology.

Mentre veia el vídeo que li van preparar, la frase amb la que inicio el post d'avui va prendre sentit.

Així que un parell de dies abans de fer 35 anys, puc dir que estic preparada i contenta. Contenta perquè em fa molt feliç tota la gent que tinc al meu voltant i perquè aquest any, per fi m'he tret del damunt gent que no vull a la meva vida i en canvi, he guanyat gent que espero que no marxi més (nova feina, nova vida). I preparada perquè ara comença el millor.

Per cert, us he de dir que les millors receptes, són les que tenen pitjors fotos i és que fent-les amb el mòbil, a vegades no et dones compte i ha desaparegut. És el cas d'aquest pastís, que quan vaig voler fer foto, ja no en quedava.

Aquest és un dels best-sellers de La Pastisseria. I la seva versió d'aquest clàssic, incorpora una planxa més de pa de pessic sacher per potenciar el sabor a xocolata, que queda també reforçat per la cobertura Guanaja 70% en la seva elaboració.

Jo vaig fer la recepta complerta ja que necessitava un pastís per a 30 persones, us deixo la recepta tal com està al llibre i us indico que per un pastís es necessita:

80 gr de gema

250 gr de mousse

250 gr de pa de pessic

250 gr de mousse de Guanaja

160 gr de pa de pessic sacher

Finalment, dir-vos que a la recepta fa servir glucosa atomitzada, que és en pols i molt cara, per cert. Jo vaig fer servir glucosa líquida, que és molt més econòmica, i tot i que tenia els meus dubtes, va quedar fantàstic.

Per fer aquest meravellós pastís, es necessiten els següents ingredients:

Per la gemma:

• 100 gr d'aigua
• 200 gr de sucre
• 0,5 gr de beina de vainilla
• 170 gr d'ou
• 20 gr de midó

S'ha de bullir l'aigua amb el sucre i la vainilla.

Per altre banda, s'ha de diluir el midó amb l'ou, colar la barreja i afegir el xarop calent. S'ha de batre fins que bulli i espessi i posar en una safata, cobrir amb paper film en contacte directe amb la gemma i deixar refredar a la nevera.

Per la mousse de nata:

• 1 kg de nata per muntar (I)
• 290 gr de nata per muntar (II)
• 100 gr de massa de gelatina
• 60 gr de sucre
• 45 gr de glucosa atomitzada

Per fer la mousse de nata, primer de tot s'ha de semi-muntar la primera nata (I) i, a part, escalfar la segona (II) i dissoldre en ella la massa de gelatina amb el sucre i la glucosa.

[Per fer la massa de gelatina: 22 gr de gelatina en pols + 132 gr d'aigua]

Quan estigui a 50ºC, s'ha d'afegir la barreja a la nata semi-muntada i barrejar delicadament i reservar.

Pa de pessic tendre d'ametlles:

• 225 gr de farina d'ametlles
• 225 gr de sucre glas
• 150 gr de clares d'ou (I)
• 50 gr de nata per muntar
• 450 gr de clares d'ou (II)
• 250 gr de sucre
• 100 gr de farina fluixa

S'ha de barrejar la farina d'ametlla i el sucre glas amb les primeres clares (I) i amb la nata.

A part, s'ha de muntar les segones clares (II) amb el sucre i afegir a la primera barreja, juntament amb la farina.

A la recepta original ho estira amb una sola llauna de 60x40 cm amb 1,5kg a cada una d'elles, jo no tinc una llauna així i ho vaig fer amb dues tandes. Ha de ser una capa fina, d'un dit de gruix. S'ha de coure a forn prescalfat a 180ºC durant 10 min.

Reservar a la nevera.

Per la mousse de Guanaja:

• 265 gr de llet sencera
• 210 gr de glucosa atomitzada
• 450 gr de cobertura Guanaja 70%
• 555 gr de nata per muntar

S'ha d'escalfar la llet a 45ºC i afegir en forma de pluja la glucosa atomitzada. Escalfar a 80ºC i fer una emulsió en tres vegades amb la cobertura.

Després, s'ha de semi-muntar la nata i afegir quan la ganache estigui a 45ºC.

Per pa de pessic sacher:

• 260 gr de massapà (125 gr farina ametlla + 125 gr sucre glas + 60 gr clara d'ou)
• 80 gr de sucre (I)
• 130 gr de rovells d'ou
• 100 gr d'ou
• 150 gr de clares d'ou
• 80 gr de sucre (II)
• 60 gr de farina
• 30 gr de cacau en pols
• 60 gr de cobertura Guanaja 70%
• 60 gr de mantega

En primer lloc, s'ha de fondre la mantega i la cobertura a 45ºC.

A part s'ha d'afluixar el massapà [al llibre no posava la recepta, així que jo el vaig fer barrejant els ingredients que us indico] i el sucre amb l'ou i els rovells i muntar.

A part, s'ha de muntar el merenga amb les clares i la resta de sucre.

Llavors, s'ha de barrejar la primera barreja amb la cobertura i la mantega i, seguidament, amb el merenga.

Per últim, s'ha d'afegir la farina i el cacau tamisats i coure a 180ºC (ha de ser un gruix semblant, una miqueta més gruixut, que el d'ametlles).

I pel muntatge final, s'ha de posar una capa de pa de pessic d'ametlles a la base, una capa de mousse de Guanaja, cobrir amb la planxa de pa de pessic sacher, la mousse de nata i una altre capa de pa de pessic d'ametlles. I congelar, al menys 24 hores.

Després desemmotllar i tallar en porcions de 16x16 cm (surten 6 pastissos) o tot sencer.

S'ha de cobrir amb la gemma i cremar amb una mica de sucre.

Increïblement deliciós. Voleu un trosset?

I preciós. Com aquesta cançó que fa temps que volia posar.

Beautiful

Spoken

Don't look at me

Every day is so wonderful

And suddenly, it's hard to breathe

Now and then, I get insecure

From all the fame, I'm so ashamed

I am beautiful no matter what they say

Words can't bring me down

I am beautiful in every single way

Yes, words can't bring me down

So don't you bring me down today

To all your friends, you're delirious

So consumed in all your doom

Trying hard to fill the emptiness

The piece is gone and the puzzle undone

That's the way it is

I am beautiful no matter what they say

Words can't bring me down

I am beautiful in every single way

Yes, words can't bring me down

So don't you bring me down today

No matter what we do

(no matter what we do)

No matter what they say

(no matter what they say)

When the sun is shining through

Then the clouds won't stay

And everywhere we go

(everywhere we go)

The sun won't always shine

(sun won't always shine)

But tomorrow will find a way

All the other times

We are beautiful no matter what they say

Yes, words won't bring us down

We are beautiful no matter what they say

Yes, words can't bring us down

Don't you bring me down today

Don't you bring me down today

Don't you bring me down today

(Christina Aguilera)

Escabetx d'indiot. Imprescindible.

"La cocina no la puedes separar de la persona que la hace

ni del lugar donde la consumes."

(Alain Ducasse)

Quan veig una recepta i no trigo més de tres dies en fer-la, és que és una bona recepta. No acostumo a equivocar-me.

I aquesta va ser una d'elles. 

A mi el vinagre m'encanta i com no, l'escabetx, tot i que sempre l'havia menjat de tonyina. La recepta d'aquest, una mica peculiar ja que porta vi blanc i "Manzanilla", la vaig veure al programa Robin Food -que he sentit que deixen d'emetre quan acabi el mes de maig; és ben bé que ja no hi ha cap tipus de criteri a la tele- i la va fer Juan Echanove. Gran actor i gran cuiner (o al menys de gastronomia en sap un pou, és de bon menjar).

La recepta és d'aquelles que passen de generació en generació, i per això ràpidament vaig confiar en el seu resultat. I quina delícia. Sobretot si teniu paciència i us el mengeu al cap d'un parell o tres de dies. 

Aquesta vegada només en vaig fer un parell de filets, la propera, en faré un munt i ho guardaré com a conserva. Ara que bé l'estiu és ideal per qualsevol moment, en amanida, entrepà, sol...

S'ha tornat en un imprescindible a la meva cuina, tasteu-lo i ja em direu.

Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


Per l'escabetx:

• 1 cabeça d'alls
• 2 filets d'indiot
• 4 cebes tendres
• 2 pastanagues
• 1 got d'oli d'oliva verge
•  got de vinagre de xerès
• 1 fulla de llorer
• pebre negre en gra
• 1 copa de "manzanilla" 
• 1 got de vi blanc
• sal

Pel super entrepà:

• pa (casolà millor)
• formatge fresc de cabra
• mostassa
• Enciam del tipus que vulgueu o germinats
• oli d'oliva i verdures de l'escabetx

En primer lloc s'ha de daurar bé els filets d'indiot, amb el foc ben fort, per segellar-los, però no per coure'ls.

Llavors, s'ha de retirar els filets a un plat i en la mateixa cassola, s'ha de sofregir lleugerament la ceba tallada a juliana, els alls i les pastanagues tallades en biaix, a foc molt fort perquè volem que es daurin ràpid però no que perdin la seva duresa, han de ser cruixents; s'han de salar les verdures.

Una vegada s'han sofregit i quan comencin a agafar color, s'ha d'afegir de nou els filets d'indiot i la resta d'elements i dur a ebullició. Quan arrenqui el bull, s'ha de tapar i deixar tres minuts.

Passats els tres minuts, s'ha de treure del foc i deixar que es refredi; llavors, s'ha de posar a la nevera.

D'un dia per l'altre ja està bo, però al cap de dos es increïble.

Una suggerència és un entrepà de "traca i mocador", que diu el meu pare.

És tant fàcil com escórrer l'escabetx i tallar l'indiot a làmines fines.

A part, barrejar el formatge de cabra fresc amb una culleradeta de mostassa, suc de l'escabetx i unes quantes de les verdures i barrejar bé.

Llavors s'ha de torrar un bon pa, untar-lo amb la barreja de formatge de cabra, posar un bon enciam al damunt, els filets d'indiot, més verdures i una mica de suc pel damunt.

Espectacular.

I si esteu a dieta, així sol és boníssim i sinó, en amanida és deliciós.

I ja que aquest cap de setmana ha tocat Eurovisión, un petit homenatge a una cançó que hauria d'haver guanyat -jo fa anys que no ho miro, però he vist la cançó espanyola d'enguany i moro de vergonya; a veure si prenen exemple i evolucionem una mica-. Us deixo amb la cançó d'Estonia.

Goodbye to yesterday

I woke up at 6 a.m.

My eyes were closed

But my mind was awake

Pretended I was breathing in a deep sleep pace

Got dressed so quietly

I was frozen by the jingle of my keys at the door

As I got outside I smiled to the dog

I didn't want to wake you up

My love was never going to be enough

So I took my things

And got out of your way now girl

Why didn't you wake me up?

I'm pretty sure I would have told you to stop

Let's try again and say goodbye

Goodbye to yesterday

Why would you think like that?

Yeah, we fight a lot but in the end

You and I we're a perfect match

I wouldn't want it any other way

But now you're never going and I'm all alone

Lying here naked and staring at the phone

I didn't want to wake you up

My love was never going to be enough

So I took my things

And got out of your way now girl

Why didn't you wake me up?

I'm pretty sure I would have told you to stop

Let's try again and say goodbye

Goodbye to yesterday...

(Elina Born & Stig Rästa)

Sota el sol de la Toscana. Pa de tomàquets, alfàbrega i parmesà.

"Tienes que vivir esféricamente,

en muchas direcciones;

nunca pierdas tu entusiasmo infantil,

y todo saldrá como deseas."

(Bajo el sol de la Toscana)

Hi ha dies que m'agradaria agafar un tren, un avió, el cotxe...i marxar a sopar fora. Perdre'm en un poblet desconegut i demanar el plat més típic de la regió. I maridar-lo amb un bon vi. Però clar, això només és possible durant les vacances (o no).

Per això, m'agrada fer receptes que en un sol mos em transportin a un d'aquells racons en els que hi ha dies m'agradaria perdre'm.

I l'altre dia, m'hagués agradat estar sota el sol de la Toscana, copa de vi en mà.

I d'aquí, aquest pa. Aromàtic, saborós, una delícia. Com un raig de sol.

Els ingredients: tomàquets italians assecats al sol, alfàbrega i parmesà. Pot ser més italià?

La recepta: del mestre Daniel Jordà (amb una petita aportació meva, el parmesà). Pot ser millor?

Viatgeu amb mi?

Aquest pa és ideal per un brunch a la italiana amb plats que evoquin la seva gastronomia.

Per fer aquest pa es necessiten els següents ingredients:

• 500 gr de farina de força
• 10 gr de sal
• 250 gr d'aigua
• 25 gr d'oli d'alfàbrega
• 10 gr de llevat fresc
• 200 gr de tomàquets secs italians
• 4 gr d'alfàbrega seca
• 60 gr de parmesà ratllat

La recepta és molt senzilla. En primer lloc s'han de pastar tots els ingredients, menys l'alfàbrega, els tomàquets secs i el parmesà ratllat, fins a obtenir una massa llisa i brillant.

Llavors, s'ha d'afegir els tomàquets, el parmesà i l'alfàbrega i seguir pastant fins que siguin ben integrats.

La primera fermentació, en bloc, ha de ser d'una hora; en un bol i ben tapada amb un drap humit.

Passada la primera fermentació, s'ha de bolejar al damunt d'una taula ben enfarinada (s'ha de fer peces d'uns 200 gr) i deixar que fermenti de nou fins que gairebé dobli el seu volum.

Abans de posar al forn s'ha de fer els talls per la grenya, jo he fet quadrets.

I cap al forn. Els primers 5 minuts a 220ºC i la resta a 200ºC, durant, al menys, 25 minuts, depenent de la mida que finalment els hagueu donat.

Quan estigui, es important que el deixeu reposar al damunt d'una reixeta.

Obriu-lo i deixeu-vos embriagar per tots els aromes d'aquest meravellós pa.

Una sola mossegada i us transportarà als aromes d'un dia d'estiu a la Toscana. Jo no puc evitar somriure cada vegada que faig un mos. Igual que quan sento aquesta cançó...

Wake me up

Feeling my way through the darkeness

Guided by a beating heart

I can't tell where the journey will end

But I know where to start

They tell me I'm too young to understand

They say I'm caught up in a dream

Well, life will pass me by if I don't open up my eyes

Well, that's fine by me

So wake me up when it's all over

When I'm wiser and I'm older

All this time I was finding myself

And I didn't know I was lost

So wake me up when it's all over

When I'm wiser and I'm older

All this time I was finding myself

And I didn't know I was lost

I tried carrying the weight of the world

But I only have two hands

I hope I get the chance to travel the world

But I don't have any plans

I wish that I could stay forever this young

Not afraid to close my eyes 

Life's a game made for everyone

And love is a prize

So wake me up when it's all over

When I'm wiser and I'm older

All this time I was finding myself

And I didn't know I was lost

So wake me up when it's all over

When I'm wiser and I'm older

All this time I was finding myself

And I didn't know I was lost

I didn't know I was lost

I didn't know I was lost

I didn't know I was lost

I didn't know I was lost

(Avicii)