Canelons de peix, gambes i trompetes de la mort, amb beixamel de pebrots del piquillo. {Per l'Albert}

"La felicidad consiste en poner de acuerdo

tus pensamientos, tus palabras y tus hechos."

(Mahatma Gandhi)

No hi ha cosa que m'agradi més que agafar encàrrecs de càtering. I és que, el que per a molta gent suposa treballar en un dia de festa i llevar-te d'hora per passar-te el dia cuinant, per a mi, és pràcticament com si em transformés en una nena el dia de reis.

Els dies previs tot són nervis. 

Igual que em passava quan feia la carta als reis, el llistat d'ingredients és minuciosament preparat i repassat una i altre vegada per no deixar-me res, i la compra, sobretot si són encàrrecs nadalencs o, com en aquest cas, per cap d'any, acaba éssent de bogeria per arribar a tot.

Però és entrar al mercat i calmar-me. 

Sé que és un lloc sorollós i atapeït de gent que a la majoria potser atabala, però a mi em relaxa. I molt. Entro en una mena d'estat zen a causa de la barreja d'olors, colors, sorolls...els mercats em semblen màgics.

I últimament, necessito moments així. Per simplificar les coses, per fer vacances de mi mateixa, per existir sense pensar, per ser feliç. I cuinar i preparar-me per fer-ho és el que em fa feliç.

I que a la gent li agradi la meva cuina també. Gràcies.

I per això avui poso la recepta d'uns canelons de peix elaborats especialment per l'Albert i fets amb tot el "carinyo" del món. 

Per fer uns trenta-cinc canelons, es necessiten els següents ingredients:


Per la farsa:

• 3-4 cues de rap segons la mida
• la meitat del pes de rap en gambes grans
• 3-4 porros
• un bon grapat de trompetes de la mort
• xerès dolç
• una cullerada de farina
• un raig de llet
• sal i pebre
• 1 cullerada de tomàquet fregit casolà
• mantega

Per la beixamel:

• 4-5 cullerades de farina
• 1 litre de llet sencera
• 100 gr de mantega
• 1 llauna de pebrots del piquillo

Per gratinar:

• Formatge "manchego" acabat de ratllar
• mantega

Per fer el farciment dels canelons, en primer lloc, s'ha de sofregir els porros tallats per la meitat i a rodanxes, amb un bon tall de mantega i quan comencin a estar daurats, s'ha d'afegir un bon raig de xerès dolç.

Quan l'alcohol s'evapori, s'ha d'afegir una o dues cullerades de tomàquet fregit (si pot ser casolà, millor), rectificar de sal i pebre i les trompetes de la mort, prèviament hidratades.

Finalment, el rap a daus ben petits i quan aquest comenci a canviar de color, les gambes, tallades igual que el rap, una cullerada de farina, que s'ha de deixar coure bé (per això és important que el peix no estigui passat abans d'afegir-la), un raig de llet i remenar fins que quedi lligat.

I quan el farciment sigui fred, ja es poden farcir els canelons. Jo faig servir pasta de canelons d'aquella que només cal posar en remull i no es bullen, així que no es trenquen.

I per fer la beixamel, primer s'ha de coure la farina amb la mantega fins que comenci a tenir un color marronós i llavors anar afegint la llet, calenta, sense deixar de remenar fins que espessi al nostre gust. I una vegada feta, s'ha de triturar amb els pebrots del piquillo.

Abans de posar al forn, s'han de cobrir bé els canelons amb la beixamel i posar formatge ratllat i uns trossets de mantega pel damunt.

I per acabar el post d'avui, un petit homenatge a un gran músic que ens ha deixat aquesta setmana, David Bowie.

Cygnet Committee

I bless you madly,

sadly as I tie my shoes

I love you badly,

Just in time, at times, I guess

Because of you I need to rest

Because it's you

that sets the test

So much has gone

and little is new

And as the sparrow sings

Dawn chorus for

Someone else to hear

The Thinker sits alone growing older

And so bitter

"I gave them life

I gave them all

They drained my very soul

...dry

I crushed my heart

to ease their pains

No thought for me remains there

Nothing can They spare

What of me?

Who praised their efforts

to be free?

Words of strengh and care

and sympathy

I opened doors

that would have blocked their way

I braved Their cause to guide,

for little pay

I ravaged at my finance just for those

Those whose claims were steeped in peace, tranquility

Those who said a new world, new ways ever free

Those whose promises stretched in hope and grace for me"

I bless you madly,

sadly as I tie my shoes

I love you badly,

Just in time, at times, I guess

Because of you I need to rest

Because it's you

that sets the test

So much has gone

and little is new

And the sunrise stream

Flickers on me,

My friends talk

Of a glory, untold dream, where all is God and God is just a word

"We had a friend, a talking man

Who spoke of many powers that he had

Not of the best of men, but ours

We used him

We let him use his powers

We let him fill our needs

Now we are strong

And the road is coming to its end

Now the damnes have no time to make amends

No purse of token fortune stands in our way

The silent guns of love

will blast the sky

We broke the ruptured structure built of age

Our weapons were the tongues of crying rage

Where money stood

We planted seeds of rebirth

And stabbed the backs of fathers

Sons of dirt

Infiltrated business cesspools

Hating through our sleeves

Yea, and we slit the Catholic throat

Stoned the poor

on slogans such as

'Wish you could hear'

'Love is all we need'

'Kick out the jams'

'Kick out your mother'

'Cut up your friend'

'Screw up your brother or he'll get you in the end'

And we know the flag of love is from above

and we can force you to be free

and we can force you to belive"

And I close my eyes and tighten up my brain

For I once read a book in which the lovers were slain

For they knew not the words of the free states' refrain

It said:

"I belive in the Power of Good

I belive in the State of Love

I will fight for the right to be right

I will kill for the Good of the Fight for the Right to be Right"

And I open my eyes to look around

And I see a child laid slain

on the ground

As a love machine lumbers through desolation rows

Ploughing down man, woman, listening to its command

But not hearing anymore

Not hearing anymore

Just the shrieks from the old rich

And I want to belive

In the madness that calls 'now'
And I want to belive
that a light's shining through
Somehow

And I want to belive

In the madness that calls 'now'
And I want to belive
that a light's shining through
Somehow

And I want to belive

And you want to belive
And we want to belive
And we want to live
Oh, we want to live

we want to live

we want to live
we want to live
we want to live
we want to live
we want to live

I want to live

I want to live
I want to live

I want to live

I want to live
I want to live

Live

Live
Live

(David Bowie)