"Déjame entrar,
déjame ver algún día
como me ven tus ojos."
(Julio Cortázar -Rayuela-)
És ben cert que el menjar, igual que d'altres coses, entra pels ulls. Ara, a més, la cuina està molt de moda i la presentació dels plats ha esdevingut d'allò més important.
L'altre dia, vaig llegir en una revista, el nom del qual no recordo, que hi ha un artista i escultor, crec recordar que es deia Sergio Montoya que ha creat un nou concepte de l'escultura.
A l'article destacaven que ja altres artistes, al llarg de la història, van innovar i crear corrents en el món de la gastronomia, com en el seu moment, Leonardo Da Vinci, amb el seu receptari, però incidien en que Montoya ha desenvolupat una nova modalitat plàstica, nova que no respon a cap altre corrent artística.
Sembla ser que ha creat una nova manera de concebre l'art de l'escultura i la gastronomia, que ha anomenat "gastroescultura". Uneix les seves dues grans passions: l'art i la cuina. I no sembla mala idea.
Expressa un llenguatge plàstic molt personal que va en paral·lel amb els processos de creació de la vanguardia culinària espanyola, que és la seva principal inspiració.
La gràcia era que es va fer una exposició a Madrid i després de contemplar les seves obres, es podien provar les escultures fetes gastronomia al mateix temps, a la cuina del restaurant on s'exposava. Crec que va ser a Madrid, a veure si algún dia es desplacen a Barcelona.
I hi ha qui crea escultures arran de la cuina i cuiners que directament, fan meravelles amb els aliments. Com l'Ettore, de Bavette, de qui tantes vegades us he parlat, i és que m'encanten les seves receptes.
Aquesta vegada, m'enduc de la seva cuina un plat entretingut, però no només deliciós, sinó que, estèticament, és excel·lent.
Ho podeu fer amb el tipus de peix que vulgueu, jo vaig fer servir un bon llom de bacallà dessalat i el resultat no va poder ser millor.
Per fer aquesta recepta per a 4 persones, es necessiten els següents ingredients:
Pels farcellets de bacallà:
- 4 carabassons llargs
- 4 lloms de bacallà dessalat
- 2 porros
- 40 gr de mel
- sal i pebre negre
- oli d'oliva
- mostassa de Dijon
Per la salsa de tomàquet al fonoll:
- 32 tomàquets cirerols
- 1 ceba tendra gran
- 3 alls
- sal i pebre
- oli d'oliva
- fonoll fresc
- 1 culleradeta de sucre morè
S'ha d'estendre paper film al damunt de la taula on treballareu i pintar-lo bé amb oli d'oliva.
A part, s'ha de fer la salsa de tomàquet al fonoll. Primer, s'ha de pelar la ceba i els alls, tallar a juliana fina i sofregir en una paella amb una mica d'oli d'oliva. Després, s'ha d'afegir els tomàquets cirerols, una culleradeta de sucre morè i un parell de branquetes de fonoll i deixar coure uns 20 minuts a foc baix.
Finalment, s'ha de rectificar de sal i pebre, triturar i colar.
Finalment, s'ha de rectificar de sal i pebre, triturar i colar.
Abans de servir, s'ha de treure el paper film i assecar els farcellets amb paper de cuina per retirar l'excés de suc.
I per una recepta tan delicada, una veu impressionant: Adele.
Set fire to the rain
I let it fall, my heart
And as it fell, you rose to claim it
It was dark and I was over
Until you kissed my lips and you saved me
My hands, they're strong
But my knees were far too weak
To stand in your arms without falling to your feet
But there's a side to you
That I never knew, never knew
All the things you'd say
They were never true, never true
And the games you'd play
You would always win, always win
But I set fire to the rain
Watched it pour as I touched your face
Well, it burned while I cried
Because I heard it screaming out your name, your name
When layin with you
I could stay there
Close my eyes, feel you here forever
You and me together, nothing is better
But there's a side to you
That I never knew, never knew
All the things you'd say
They were never true, never true
And the games you'd play
You would always win, always win
But I set fire to the rain
Watched it pour as I touched your face
Well, it burned while I cried
Because I heard it screaming out your name, your name
I set fire to the rain
And I threw us into the flames
Well, I felt something die
Because I knew that that was the last time, the last time
Sometimes I wake up by the door
That heart you caught must be waiting for you
Even now when we're already over
I can't help myself from looking for you
I set fire to the rain
Watched it pour as I touch your face
Well, it burned while I cried
Because I heard it screaming out your name, your name
I set fire to the rain
And I threw us into the flames
Well, I felt something die
Because I knew that that was the last time, the last time
Let it burn
Let it burn
Let it burn
(Adele)
Estic al·lucinat amb tu Marta! No hi ha recepta que se't resisteixi, ja vaig veure la preciositat de l'Ettore i em va semblar espectacular, però és brutal la facilitat que tens per fer qualsevol recepta, i fer-la teva, i prova d'això és aquest platarro que has preparat, em trec el barret, jo de gran vull ser com tu!
ResponEliminaPetons!