diumenge, 29 de juny del 2014

Baklava de festucs. وصفه أكثر من الحلو.





"La mejor receta para la novela policiaca:
el detective no debe saber nunca
más que el lector."

(Agatha Christie)




Altre vegada, en silenci, de puntetes i sense deixar rastre, m'he endut un botí de la cuina que, aquest mes, tocava assaltar. Altre vegada, toca el repte dels AsaltaBlogs.

De la víctima a qui vaig robar aquesta deliciosa recepta, que he fet meva amb algunes variacions, poc sé, però suficient. El blog Olor a Regalices -que està replet de receptes delicioses; m'ha costat molt decidir-me per una-, està escrit per Laura Selene, que com m'ha semblat evident, adora la cuina i compartir les receptes.

Coneguda pels assaltadors com a Madame Oui-Oui, m'ha portat a assaltar un dolç, veritablement deliciós.

"Eran las cinco de una madrugada de invierno en Siria. Junto al andén de Alepo estaba detenido el tren que las guías de ferrocarriles designan con el nombre de Taurus Express. Estaba formado por un coche con cocina comedor, un coche cama y dos coches corrientes..."

Però aquesta vegada no seria un assassinat el que passaria, sinó un robatori. Un robatori a l'Orient Express.



El Baklava és un mos, d'allò més dolç, originari de la zona mediterrània oriental i del Pròxim Orient, que com molts aliments, té un origen desconegut, o si més no, discutit. 

Sembla ser que prové de l'antiga Mesopotàmia, on es preparaven uns dolços fets a base de pa, que es farcien, a capes, amb barreges de fruits secs barrejats amb mel, que es trituraven i s'enfornaven.

Diuen, però que el Asiris van ser la primera comunitat que van preparar aquesta deliciosa recepta, cap al segle VII a.C.

D'ells, la recepta es va escampar de la mà dels mercaders i mariners grecs que havien viatjat a la regió mesopotàmica fins a Grècia on la van rebre amb els braços oberts, convertint-se, pràcticament, en una recepta pròpia del receptari grec.

De fet, la massa philo -del grec φύλλο phyllo (fulles)- és una massa que es fa servir, sobretot a la gastronomia de l'Orient Mitjà, del Magreb, de Turquia i dels Balcans, la característica principal de la qual és el seu poc gruix, gairebé translúcida, que normalment es fa sobreposant capes i que una vegada cuita, pot recordar a la pasta de full, encara que l'elaboració és radicalment diferent.        

Doncs aquesta massa, sembla ser que una vegada va arribar a Grècia, és on es va millorar i aconseguir l'actual tècnica de pastat per aconseguir aquestes fulles de massa tant i tan fines , tot i que, sobre això, hi ha, per internet, diferents versions [he posat la que més creïble m'ha semblat]. 

I no es va quedar aquí. Aquest dolça va segir viatjant, arribant fins a la India i d'aquí, a la resta del món.



I per què he triat aquesta recepta? Fa poc vaig anar a sopar a un libanés amb la Sandra, el Xavi i ELL, després d'una experiència divertidíssima, que un altre dia explicaré, i de postres vam demanar Baklaves de festucs, que feia molt de temps que no menjava.

Així que quan vaig veure que a la cuina de la Laura Selene n'hi havien uns a punt de ser menjats, no m'ho vaig pensar dues vegades. Em vaig posar els meus guants blancs, i me'ls vaig endur.




Per fer aquest Baklava de festucs, es necessiten els següents ingredients:


Per l'almívar de mel:

  • 375 ml d'aigua
  • 60 ml de mel suau
  • 1 cullerada de sucre
  • 1/2 cullerada de suc de llimona
  • 1 cullerada d'aigua de flor de taronger
  • 1 cullerada d'aigua de roses

Pel farcit de festucs:

  • 250 gr de festucs crus
  • 100 gr de sucre moreno
  • 1 culleradeta de canyella
  • 1 cullerada d'aigua de flor de taronger
  • 1 cullerada d'aigua de roses

Pel Baklava:

  • 16 fulles de pasta philo
  • el sirope de mel
  • el farcit de festucs
  • 100 gr de mantega fosa
  • festucs picats per decorar



Com l'almívar de mel el necessitarem fred, el primer que hem de fer és preparar-lo i deixar que es refredi. Per això, s'han de posar en un cassó el sucre, el suc de llimona i l'aigua i deixar que bulli fins a obtenir un almívar gruixut. I una vegada el tinguem, s'ha d'enretirar del foc i afegir la mel, l'aigua de roses i l'aigua de flor de taronger, barrejar bé i tornar al foc perquè bulli a foc suau no més de cinc minuts.




Tot seguit, torrem una mica els festucs en una paella, vigilant no se'ns cremin i els enretirem del foc.




Després en guardem un grapat per decorar i la resta els triturem amb el minipimer, juntament amb la canyella i el sucre. No ha de ser una pasta, però si trossets bastant petits. Llavors, s'ha d'afegir els líquids, barrejar bé i reservar. 




I ja podem muntar el Baklava. 

Per fer-ho, necessitem en primer lloc, fondre la mantega. 

Llavors, amb molt de compte, però ràpid -les fulles de pasta philo es trenquen molt fàcilment i s'assequen encara més ràpid-, s'ha d'anar untant amb mantega fulles de pasta philo i anar col·locant una al damunt de l'altre fins a tenir 4 capes i al damunt una capa de farcit de festucs. 




Altre vegada 4 capes de pasta philo untades amb mantega, farcit de festucs i 4 capes de philo. Així fins tenir tres capes de festucs, o sigui 4 de pasta philo.

Abans de posar al forn, amb l'ajuda d'un ganivet sense serra, que talli, s'ha de tallar en forma de rombos, ja que una vegada cuita, és molt més difícil de tallar i se'ns trencaria tota. 




I cap al forn, que ha d'estar prescalfat a 200ºC, fins que siguin ben daurats, aproximadament uns 20-30 minuts, depenent de la potència del forn. 

Al treure del forn s'ha de tapar bé amb paper d'alumini i deixar reposar uns minuts, aproximadament uns 8-10 minuts, i passat aquest temps tirar pel damunt de la Baklava l'almívar de mel. Després s'ha de tapar de nou amb el paper d'alumini fins que sigui fred del tot. 

Abans de servir s'ha de tallar a trossets petits, a ganivet perquè quedin ben irregulars, els festucs que havíem reservat, i posar-los pel damunt. 




Són uns postres deliciosos que, a més a més, si el guardeu dins d'una caixa metàl·lica es conserva bé durant uns dies. 






I per dies dolços, dolços somnis.


Dolços somnis

Dormint la nit no és fosca.
Els ulls no s'obren, estan tancats, somiant,
mirant el món particular.
La nit no és fosca.
Dormint sento que els llençols assequen la suor.
I vénen monstres arreu del món.
S'amaguen sota el llit i diuen:
Niña, no pasa nada. Estás desorientada.

Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis.

Dormint la nit no és fosca.
Dormint sento que les pors m'omplen de petons.
I vénen monstres arreu del món.
S'amaguen sota el llit i diuen:
Niña, no hagas nada. Estás desubicada.
Somiava que mai no somiava,
que no li calia un món virtual.
Somiava que el somni canviava
prenent-se pastilles per levitar.

Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis.

I parlava tant que no tenia res més a dir.
Ai, i que t'estimin així, com és.
I que al matí puguis tenir la pell radiant.

Parlava tranquil·la, calmada, infinita.
Somiava serena, pausada.
Dormint.

(Pastora)






TEXTO O DESCRIPCION



16 comentaris:

  1. Bien merece la elaboración que lleva el baklava... te ha quedado estupendo, el color del pistacho me hace agua la boca jejejeje. Un asalto maravilloso Marta seguro que la elección no fue fácil.
    Lxx

    ResponElimina
  2. Me gusta muchísimo el sabor del baklava y también su forma de milhojas!!!! Y a tí te ha quedado espectacular!!!

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  3. Muy rica esta receta... yo la robé una vez también... con un buen té... qué buena merienda!

    ResponElimina
  4. Me encanta la baklava aunque tiene mucho trabajo pero el resultado merece la pena, te ha quedado estupenda, un beso

    ResponElimina
  5. Menuda pinta tiene! un trabajazo también pero seguro que el esfuerzo tiene su recompensa! me ha encantado el paso a paso, ya sabes que soy super fan de hacerlos ;)
    Tonets

    ResponElimina
  6. Que bo i preciós t'ha quedat, em sembla genial fer-ho amb festucs. Petons.

    ResponElimina
  7. Tiene una pinta muy rica!!

    ResponElimina
  8. Y aquí tenemos a Hércules Poirot, que al finalizar la comida tomaba un pequeño trozo de baklava de pistachos acompañando su café.
    Un beso!

    ResponElimina
  9. ¡Oh! ¡Qué rica! ¡Me encanta la baklava! Ummm los pistachos me pirran ^_^ ¡Me la apunto! ^_^

    ResponElimina
  10. Quina meravella de recepta! Adoro els dolços àrabs, i aquest de festucs segur que em tornaria boja... boníssim! Un petó

    "Les receptes que m'agraden"

    ResponElimina
  11. Este plato le tengo pendiente, ya tocará para la próxima temporada, jejejeje muy rica tu versión, un besito!

    ResponElimina
  12. Una pinta deliciosa!
    besos

    ResponElimina
  13. No soy muy de dulces de estos, en general soy poco golosa pero la verdad es que tienen una pinta espectacular! Besotes!
    Glo de COCINAR CON AMIGOS

    ResponElimina
  14. delicioso!! lo tengo pendiente, entre tantas otras recetas y lo pondre de las primeras, a ti te ha quedado de lujo! un beso

    ResponElimina
  15. Me tengo que quitar el sombrero siempre ante todos los valientes que os animáis con el baklava porque hay que ver el trabajazo que lleva. La pinta del tuyo es espectacular. Un gran éxito.
    Besitos
    Beatriz

    ResponElimina
  16. Que buena pinta! esta es otra de esas recetas que tengo pendientes y me apetece mucho probarla porque me encaaantaan los pistachos. A ti te ha quedado perfecto :)

    Besos.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!