"Siembre buenos hechos.
Dulces recuerdos saldrán de ellos."
(Germaine De Staël)
Fa molt de temps que tenia al cap fer "leche frita". És un dels postes, junt amb la crema catalana, que si l'estómac m'ho permet, sempre que vaig a menjar fora, demano. Així que quan vaig veure que entre les dues propostes del repte de la Tia Alia, estava la "leche frita", no vaig dubtar ni un segon quina triar -això que gairebé sempre, trio la recepta salada-.
L'origen de la "leche frita", com gairebé sempre, és incert i moltes són les regions d'Espanya, que se n'atribueixen l'autoria. Rebuscant per internet, la informació que m'ha fet més el pes és la que situa el seu origen al País Basc -inclús s'assenyala San Sebastian-, tot i que, com he dit, és una recepta típica de molts llocs.
El que si sembla més clar, és que va ser inventada com a postres per aprofitar la llet que anava sobrant i evitar que es fes malbé. A la zona nord de la península, és on hi havia més producció de llet, el que, per mi, dóna força a la teoria de que el seu origen està al País Basc. Qui diu que té l'origen allà, explica que es va crear per aprofitar la llet dels "caseríos" i els que defensen altres origens, diuen que on es va inventar aquesta manera d'aprofitar la llet, va ser als convents.
És una recepta, ben simple, i bastant semblant a la crema pastissera, potser per això m'agrada tant, amb la diferència, que, com les croquetes, s'arrebossa i es fregeix.
Sigui com sigui, és una recepta deliciosa que val la pena provar, així que espero que us agradi la meva versió. Les mides les vaig apuntar fa temps en una llibreta de receptes pendents, així que no recordo d'on la vaig treure. El que si us puc assegurar és que és deliciosa.
Els ingredients per la "leche frita" són:
- 220 gr de sucre (+ per arrebossar)
- 1/2 culleradeta de sucre de vainilla i rom
- pell de llimona
- pell de taronja
- branca de canyella
- 2 cullerades de mantega
- 1 cullerada d'oli
- 110 gr de farina (+ per arrebossar)
- 600 ml de llet
- 2 rovells d'ou
- un pessic de sal
- 2 ous
- canyella en pols
En primer lloc, s'ha d'infusionar la llet amb la pell de llimona, de taronja, el sucre avainillat, la sal i la branca de canyella i dur a ebullició.
I quan la llet que em infusionat sigui tèbia -això evitarà que quallin els rovells-, s'ha de barrejar amb els rovells i el sucre fins que tots els ingredients siguin ben integrats.
En un altre cassó o paella s'ha de fondre la mantega amb l'oli i seguidament, afegir la farina. Igual que les croquetes és important que deixem coure la farina perquè després no ens quedi gust a farina crua, que no és gens agradable.
I després, s'ha d'afegir la barreja de llet, rovells i sucre que havíem reservat.
Quan sigui espès, s'ha de posar en un motlle -jo n'he fet servir un rectangular- i estendre molt bé perquè quedi d'un gruix uniforme, més o menys de 2-3 cm de gruix.
I a refredar, igual que fem amb les croquetes.
Una vegada la massa sigui ben freda, s'ha de tallar porcions quadrades, arrebossar-les per farina i ou batut i anar fregint a foc fort amb oli de gira-sol.
A mida que vagin estant fregides, s'ha d'escórrer l'excés d'oli i passar per sucre -barrejat amb una mica de canyella-. Ben arrebossades.
I no sé si ha influenciat que la llet sigui blanca perquè em vingués al cap aquesta cançó, o que aquest cap de setmana he estat a l'Embassa't -un festival de música que fan cada any a Sabadell i que m'encanta-, i els he sentit en directe, però us deixo una cançó d'Anímic. Si no els coneixeu, us recomano que hi poseu remei.
Rei blanc
Ara és aquest moment
ràpid, incandescent
com atordeix la ment
mirar-te fixament
Ara vius a la ciutat
no t'hi has acostumat
fas entre pena i por
queda l'últim racó
I demà
tornaràs
a escapar
d'aquest fred
hivernal
que ara fa
que ara fa
I queda l'últim racó
i la desesperació
d'haver de fer-te un lloc
quan tu no et veus enlloc
Jo vaig cosir-te el cap,
però no la dignitat
I demà
tornaràs
a escapar
d'aquest fred
hivernal
que ara fa
que ara fa
I demà
tornaràs
a escapar
d'aquest fred
hivernal
que ara fa
que ara fa
(Anímic)
Boníssima! A mi m'encanta, la llet fregida, tot i que mai n'he fet a casa.
ResponEliminaHola !!! acabo de conocerte y me encantas....vaya recetas que tienes....voy a continuar visitando tu estupendo blog, esa leche frita no tiene desoerdicio..y si es los pastelitos de abajo...ummmm.....un abrazo !!!
ResponEliminaMe encanta la leche frita, yo también opté por elegir esta receta para el reto.
ResponEliminaLa mía es sin huevo y veo que la gran mayoría lo habéis usado, así que ... la próxima con huevo y a buscar diferencias, jejejeje
Saludos y feliz verano
Yo también pido casi siempre leche frita a ser posible flambeada con chinchón o anís uuummm una delicia.
ResponEliminaBesos
Nieves
Te ha quedado perfecta y las cortezas de cítricos le aportan un sabor maravilloso junto con la canela. Estoy segura que estaba buenísima.
ResponEliminaUn beso grande,
Muy buena versión, tiene un aspecto sensacional. Nosotras hicimos la masa sin huevo y también estaba muy rica.
ResponEliminaBesos.
Marta, eres de las que gustan de postres lácteos...eh!? Lo dejas bien claro en tus palabras :)
ResponEliminaYo creo que, sobre el origen de este dulce, es bien posible que provenga del norte donde muchos de los dulces tradicionales están elaborados a base de lácteos (como el arroz con leche asturiano). No se si tendrá que ver con las vaquerías o no pero creo que no andas desencaminada.
Me llama la atención cómo has preparado tu versión. Cocinando la harina en grasa antes de añadir el líquido. Es la primera que veo preparada de esta manera. Pero pensando en que las croquetas se preparan igual pues pienso que tiene su lógica.
Tiene un aspecto impresionante. Enhorabuena por tu leche frita.
Ahora a descansar y hasta septiembre!
Jo també he optat per la recepta dolça i crec que no he triat pas malament! Segur que està boníssima!!!
ResponElimina¡Una pinta estupenda! Y las fotos, ¡impecables!
ResponEliminaUn besico
si t'agrada la leche frita i la crema catalana, crec que la teva propera recepta està cantada: crema catalana frita...!!! segur que ha d'estar més que bona!!!
ResponEliminaMmmm que rica con naranja, la tengo que probar! Besotes!
ResponEliminaGlo de COCINAR CON AMIGOS