Empanada de tonyina. Una recepta per quedar bé.

"Si el comer empanada fuese pecado de gula

cuán maléfico debe ser Satanás 

y que bien nos conoce a los gallegos, para someternos, por ello,

al tormentoso castigo de no poder comer una empanada 

aunque fuese cocida en el mismo horno de su infierno.

Así pues, disfrutemos del manjar mientras podamos,

pues aunque sepamos el castigo que nos guarda 

quizás para entonces el infierno esté ya demasiado lleno

y no quepamos todos."

Avui és un dia gris i plujós, i per si fos poc, és dilluns. Una combinació perfecte per tenir el cap fora del seu lloc. Jo aquests dies en que l'únic que ve de gust és quedar-se a casa, ben tapada amb una manteta, al llit o al sofà, amb un bon llibre entre mans, es pot dir que estic força "empanada" -com alguna vegada ja he explicat-.

És per això que avui, m'he decidit per una recepta el nom de la qual té molt a veure amb el meu estat d'avui. Empanada de tonyina, una de les joies gastronòmiques de la cuina mediterrània.

Com penso que ja he comentat en algun altre post, etimològicament, la paraula "empanada" deriva del prefixa llatí em i "pan", del llatí panis, que significa tancar alguna cosa/ingredient, dins d'una massa de pa, però si voleu saber més del seu origen, llegiu el post que vaig fer de les "empanadilles", ja que la història és la mateixa.

Jo, l'empanada de tonyina sempre l'he conegut com a "empanada gallega", encara que aquest àpat és molt més ric que això, ja que a Galícia s'elabora la "empanada" amb molta més varietat de farcits i amb molts tipus de massa que es diferencien entre si segons el tipus de líquid que s'utilitza -aigua, llet, vi, cervesa...), el tipus de greix que s'afegeix -mantega, oli, llard...- o la classe de farina que es fa servir -blat, blat de moro, sègol-, tot i que encara es manté la saborosa massa de pa feta amb l'oli del sofregit del farcit de l'empanada, que és la versió ancestral.

Avui, però, us explico la versió ràpida. Aquella ideal per quan tingueu ganes d'una bona empanada de tonyina, sense haver de preparar la massa -tot i que també indico la recepta  d'una massa que no falla mai, pels que la vulgueu fer-.

Aquesta recepta es fa en un moment i és deliciosa. La dificultat és mínima i el resultat espectacular. És un plat ideal per quan hagueu de portar alguna cosa a un sopar, pica-pica o per un sopar improvisat per visites inesperades. Jo faig una proposta de farcit, però és un plat molt obert a la imaginació, així que experimenteu, que d'invents en surten verdaderes joies.

Per fer una empanada es necessiten els següents ingredients:

• 2 làmines de pasta de full o de massa per empanades La Cocinera (la última opció m'agrada més)
• 4 llaunetes de tonyina petites en oli d'oliva
• 1 pebrot vermell gran
• 2 pebrots verds grans
• 1 all
• 2-3 cebes tendres (depèn de la mida)
• 1-2 cullerades de tomàquet fregit casolà
• 1 rajolí de mel
• 1 culleradeta petita de pebre vermell (picant o dolç, al gust)
• pebre negre
• sal 
• 1 ou (per pintar)

Si voleu fer la massa (us recomano que la feu), necessiteu:

• 500 gr de farina
• 150 gr d'aigua
• 100 gr de mantega
• 1 ou
• 30 gr d'oli
• 30 gr de llet
• 10 gr de sal
• 10 gr de llevat de forner fresc

Si decidiu fer la massa, podeu mirar el procés d'elaboració aquí. 

Per preparar el farcit, s'ha de pelar i trossejar la ceba, netejar i tallar a trossos petits el pebrot verd i el pebrot vermell i sofregir amb oli en una paella, a foc viu, juntament amb un all picat. Quan comencin a daurar-se, s'ha d'afegir la sal i el pebre, el tomàquet fregit, un raig de mel i el pebre vermell -picant o dolç-.

Quan el sofregit estigui llest, s'ha d'escórrer bé la tonyina i quan les verdures siguin tèbies, escórrer-les també i barrejar-es bé amb la tonyina, rectificant de sal i reservar, fins que es refredi el farcit.

Mentre el farcit es refreda, s'ha de prescalfar el forn a 180º-200º.

Una vegada el farcit sigui fred, s'ha d'escampar pel damunt d'una de les làmines de massa d'empanada o de pasta de full, deixant un parell de centímetres per cada costat. Si heu fet vosaltres la massa, s'ha de dividir en dos i estirar una de les parts que serà la base.

Després, s'ha de col·locar l'altre làmina al damunt i segellar bé el contorn, perquè no surti el farcit.

Deixeu una petita porció de massa per decorar, que queda més maco.

Una vegada formada, s'ha de fer una petita xemeneia al mig, amb l'ajuda de paper d'alumini o de forn (un foradet), perquè vagi sortint el vapor i no s'humitegi la pasta.

I s'ha de pintar amb ou. També hi ha l'opció -si heu guardat l'oli d'escórrer el sofregit-, de pintar l'empanada amb l'oli, però queda menys lleuger que amb ou.

S'ha de coure fins que veieu que l'empanada està dauradeta, aproximadament uns trenta minuts, tot i que depèn del vostre forn.

Queda més bona si la deixeu refredar, i d'un dia per l'altre està espectacular!

Desapareix ràpid de la taula! És un avís.

I amb la intenció d'enviar un raig de sol allà on plou, acabo amb una cançó que em porta records feliços, de temps passats. Recomano aquesta cançó a les meves nenes del Port de la Selva.

Mr. Jones

I was down at the new amsterdam staring at this
Yellow-haired girl
Mr. jones strikes up a conversation with this black-
Haired flamenco dancer
She dances while his father plays guitar
She's suddenly beautiful
We all want something beautiful
I wish I was beautiful

So come dance this silence down through the morning
Cut up maria! show me some of them spanish dances
Pas me a bottle mr. jones
Believe in me
Help me believe in anything
I want to be someone who believes

Mr. jones and me tell each other fairy tales
Stare at the beautiful women
She's looking at you. ah, no, no she's looking at me
Smiling in the bright lights
Coming through in stereo
When everybody lover you, you can never be lonely

I will paint my picture
Paint myself in blue and red and black and gray
All of the beautiful colors are very very meaningful
Gray is my favorite color
I felt so symbolic yesterday
If I knew picasso
I would buy myself a gray guitar and play

Mr. jones and me look into the future
Stare at the beautiful women
She's looking at you
Uh, I don't think so. she's looking at me
Standing in the spotlight
I bought myself a a gray guitar
When everybody lover me, I will never be lonely

I want to be al lion
Everybody want to pass as cats
We all want to be big big stars, but we got different
Reasons for that
Believe in me because I don't believe in anything
And I want to be someone to believe

Mr. jones and me stumbling through the barrio
Yeah we stare at the beautiful women
She's perfect for you, man, there's got to be
Somebody for me
I want to be bob dylan
Mr. jones wishes he was someone just al little
More funky
When everybody loves you, son, that's just about as
Funky as you can be

Mr. jones and me staring at the video
When I look at the television, I want to see me staring 
Right back at me
We all want to be big stars, but we don't know why
And we don't know how
But when everybody loves me, I'm going to be just
About as happy as can be
Mr. jones and me, we're gonna be big stars ...

(Counting Crows)