Per treure's el barret. Xampinyons farcits.

“Una comida bien equilibrada

es como una especie de poema

al desarrollo de la vida.”

(Anthony Burgess)

A casa, sempre hem tingut molt present la cuina d’aprofitament.

Som fans de les croquetes, de les “fajitas” amb restes d’altres plats, dels canelons, de tot tipus, en fi, de tots aquells plats que sorgeixen d’obrir la nevera, arreplegar les restes i unir-les fins aconseguir un àpat suculent i irrepetible.

Ara, amb la crisis, això ho fem més que mai. A casa no es tira res. De petita em van ensenyar aquesta frase i avui, ja gran, comprenc el verdader significat.

Es pot aprofitar tot. Amb les restes de verdura es poden fer pastissos, bunyols, tartaletes…, amb els caps de les gambes, fons de caldo per arrossos…amb els ossos de la carn o del pollastre, bases per salses…amb restes de peix, deliciosos suflés, caldos, croquetes…i amb les de carn i un bon sofregit, deliciosos farcits, un improvisat ragú o pastissos increïbles…

Inclús ara, la cuina d’aprofitament ha esdevingut una tendència, i a la secció de llibres de cuina, es poden trobar grans meravelles de la cuina de supervivència. Jo, que sóc addicta als llibres de cuina, us animo a que ho comproveu. 

He llegit que hi ha tant d’interès en aquest tipus de llibres, suposo que pels temps que corren, que s’han reeditat alguns de fa anys, que parlen de costums que van néixer en èpoques de fam, com La batalla de l’ou, de Joan de Déu Domènech, que ha publicat l’Editorial Pòrtic; aquest llibre tracta sobre el panorama alimentari durant la Guerra Civil espanyola, fent referència, concretament, a una campanya que la Generalitat de Catalunya va promoure per combatre la fam. Resulta que el Govern va proposar que tots els ciutadans criessin gallines per obtenir ous, però era tant car donar de menjar a les gallines, que no va ser possible; així  doncs, la fam va seguir i la majoria de la població va perdre més de 15 quilos. Es durant aquesta època que es van fer populars expressions com, “donar gat per llebre”, ja que entre la població corrien inclús receptes de com cuinar coloms, llangardaixos i altres animals. S’havia d’anar amb compte si tenies la sort de poder tenir una mascota, desapareixien. El llibre explica, segons he llegit, una curiositat esgarrifosa, i és que al Zoo de Barcelona hi havia una elefanta, anomenada Júlia, que diuen que quan va morir, suposadament per no tenir suficient aliment, la seva carn es va repartir per diverses carnisseries.

Anècdotes a part, com he dit, a casa, la mare sempre convertia una sobra en un plat encara millor, així que, seguint el seu exemple, avui us presento uns xampinyons farcits deliciosos. 

L’altre dia vaig fer algun plat –dic algun perquè no recordo quin va ser-, amb carn picada i un fantàstic sofregit, segurament pasta, i tampoc sé per quina raó, no la vaig fer servir tota. Resultat, una mica de carn picada sofregida amb la que no sabia que fer. 

Per altra banda, vaig comprar uns xampinyons molt grossos, sense saber quina seria la seva finalitat, que tenia mig abandonats a la nevera. 

A la nevera, desemparats, una mica de llet en un brick i una punteta de formatge blau embolicat amb paper film...

...i de cop...una idea.

Jo, com ja he explicat, vaig fer servir restes d'una carn picada, ja sofregida, però indico els ingredients com si comencés a fer la recepta de nou. Per fer aquests xampinyons farcits, per a dues persones, es necessiten:

• 5-6 xampinyons grossos
• 2 cebes tendres
• carn picada
• 1 culleradeta de mostassa de Dijon
• 1/2 got de llet sencera
• sal i pebre negre
• 1 rajolí de vi blanc
• tomàquet fregit casolà
• 1 raig de mel
• Pernil dolç

La recepta és molt fàcil. 

Jo ja començava amb el sofregit fet. Però és qüestió de sofregir bé la ceba, tallada a trossets petits, i quan sigui rossa, afegir la sal, el pebre, les espècies, un rajolí de mel i el vi blanc. Quan aquest s'hagi evaporat, s'ha d'afegir la carn i el pernil en dolç tallat ben fi, i deixar coure fins que agafi color. Afegir una culleradeta de mostassa, i quan aquesta sigui ben integrada a la carn, afegir la llet i deixar que espessi. 

Prescalfar el forn a 180ºC.

Mentre, s'han d'agafar els xampinyons i buidar-los, deixant només els barrets, com si fossin cassoletes.

Tota la part que hem buidat, s'ha de picar i afegir al sofregit que teníem espessint, i deixar al foc fins que els xampinyons comencin a daurar-se i s'hagi evaporat tota l'aigua que han deixat.

Finalment, s'han de posar els barrets, buits, dels xampinyons a una safata untada amb oli, apta pel forn, posar una culleradeta de tomàquet fregit a dins i farcir-los amb la carn sofregida. Per acabar, pel damunt, s'ha de cobrir amb uns trossets de formatge blau.

I a coure al forn fins que siguin cuits i el formatge blau comenci a torrar-se. 

Avui, sense que hi hagi cap mena de relació amb la recepta, us regalo un dels meus poemes preferits, de Joan Brossa:

Preludi

Aquests versos, com

una partitura, no són més

que un conjunt de signes per a

desxifrar. El lector del poema

és un executant.

Però,

avui, deixo estar

el meu esperit en el

seu estat natural. No

vull que l’agitin pensaments

ni idees.

(Joan Brossa)