“Una comida bien equilibrada
es como una especie de poema
al desarrollo de la vida.”
(Anthony
Burgess)
A casa, sempre hem tingut molt
present la cuina d’aprofitament.
Som fans de les croquetes, de les “fajitas”
amb restes d’altres plats, dels canelons, de tot tipus, en fi, de tots aquells
plats que sorgeixen d’obrir la nevera, arreplegar les restes i unir-les fins
aconseguir un àpat suculent i irrepetible.
Ara, amb la crisis, això ho
fem més que mai. A casa no es tira res. De petita em van ensenyar aquesta frase
i avui, ja gran, comprenc el verdader significat.
Es pot aprofitar tot. Amb les restes de
verdura es poden fer pastissos, bunyols, tartaletes…, amb els caps de les
gambes, fons de caldo per arrossos…amb els ossos de la carn o del pollastre,
bases per salses…amb restes de peix, deliciosos suflés, caldos, croquetes…i amb
les de carn i un bon sofregit, deliciosos farcits, un improvisat ragú o
pastissos increïbles…
Inclús ara, la cuina d’aprofitament ha
esdevingut una tendència, i a la secció de llibres de cuina, es poden trobar
grans meravelles de la cuina de supervivència. Jo, que sóc addicta als llibres
de cuina, us animo a que ho comproveu.
He llegit que hi ha tant d’interès en aquest tipus de llibres, suposo que pels temps que corren, que s’han reeditat alguns de fa anys, que parlen de costums que van néixer en èpoques de fam, com La batalla de l’ou, de Joan de Déu Domènech, que ha publicat l’Editorial Pòrtic; aquest llibre tracta sobre el panorama alimentari durantla Guerra Civil
espanyola, fent referència, concretament, a una campanya que la Generalitat de
Catalunya va promoure per combatre la fam. Resulta que el Govern va proposar que tots
els ciutadans criessin gallines per obtenir ous, però era tant car donar de
menjar a les gallines, que no va ser possible; així doncs, la fam va
seguir i la majoria de la població va perdre més de 15 quilos. Es durant
aquesta època que es van fer populars expressions com, “donar gat per llebre”, ja que
entre la població corrien inclús receptes de com cuinar coloms, llangardaixos i
altres animals. S’havia d’anar amb compte si tenies la sort de poder tenir una
mascota, desapareixien. El llibre explica, segons he llegit, una curiositat
esgarrifosa, i és que al Zoo de Barcelona hi havia una elefanta, anomenada
Júlia, que diuen que quan va morir, suposadament per no tenir suficient
aliment, la seva carn es va repartir per diverses carnisseries.
He llegit que hi ha tant d’interès en aquest tipus de llibres, suposo que pels temps que corren, que s’han reeditat alguns de fa anys, que parlen de costums que van néixer en èpoques de fam, com La batalla de l’ou, de Joan de Déu Domènech, que ha publicat l’Editorial Pòrtic; aquest llibre tracta sobre el panorama alimentari durant
Anècdotes a part, com he dit, a casa, la
mare sempre convertia una sobra en un plat encara millor, així que, seguint el
seu exemple, avui us presento uns xampinyons farcits deliciosos.
L’altre dia vaig fer algun plat –dic algun
perquè no recordo quin va ser-, amb carn picada i un fantàstic sofregit,
segurament pasta, i tampoc sé per quina raó, no la vaig fer servir tota.
Resultat, una mica de carn picada sofregida amb la que no sabia que fer.
Per altra banda, vaig comprar uns
xampinyons molt grossos, sense saber quina seria la seva finalitat, que tenia
mig abandonats a la nevera.
A la nevera, desemparats, una mica de llet
en un brick i una punteta de formatge blau embolicat amb paper film...
...i de cop...una idea.
Jo, com ja he explicat, vaig fer servir
restes d'una carn picada, ja sofregida, però indico els ingredients com si
comencés a fer la recepta de nou. Per fer aquests xampinyons farcits, per a
dues persones, es necessiten:
- 5-6 xampinyons grossos
- 2 cebes tendres
- carn picada
- 1 culleradeta de mostassa de Dijon
- 1/2 got de llet sencera
- sal i pebre negre
- 1 rajolí de vi blanc
- tomàquet fregit casolà
- 1 raig de mel
- Pernil dolç
La recepta és molt
fàcil.
Jo ja començava amb el
sofregit fet. Però és qüestió de sofregir bé la ceba, tallada a trossets
petits, i quan sigui rossa, afegir la sal, el pebre, les espècies, un rajolí de
mel i el vi blanc. Quan aquest s'hagi evaporat, s'ha d'afegir la carn i el
pernil en dolç tallat ben fi, i deixar coure fins que agafi color. Afegir una
culleradeta de mostassa, i quan aquesta sigui ben integrada a la carn, afegir
la llet i deixar que espessi.
Prescalfar el forn a 180ºC.
Mentre, s'han d'agafar els
xampinyons i buidar-los, deixant només els barrets, com si fossin cassoletes.
Tota la part que hem buidat,
s'ha de picar i afegir al sofregit que teníem espessint, i deixar al foc fins
que els xampinyons comencin a daurar-se i s'hagi evaporat tota l'aigua que han
deixat.
Finalment, s'han de posar els
barrets, buits, dels xampinyons a una safata untada amb oli, apta pel forn, posar una culleradeta de tomàquet fregit a dins i farcir-los amb la carn sofregida. Per acabar, pel damunt, s'ha de cobrir amb uns trossets de
formatge blau.
I a coure al forn fins que
siguin cuits i el formatge blau comenci a torrar-se.
Avui, sense que hi hagi cap
mena de relació amb la recepta, us regalo un dels meus poemes preferits, de
Joan Brossa:
Preludi
Aquests
versos, com
una
partitura, no són més
que un
conjunt de signes per a
desxifrar.
El lector del poema
és un
executant.
Però,
avui, deixo
estar
el meu
esperit en el
seu estat
natural. No
vull que
l’agitin pensaments
ni idees.
(Joan Brossa)
Apa quins súper xampinyons! per tamany i per bons!
ResponEliminaJajajaja!!! Sí Eva!! Eren gegants!!! Ptons
EliminaQuanta raó amb la cuina d'aprofitament Marta! A casa ho hem fet sempre, i ara amb més motiu!
ResponEliminaAquests xampinyons són genials per farcir-los com has fet tu, i amb el sofregit i el punt de formatge blau, han de quedar boníssims!
Petonets!
Si Víctor!! No les tenia totes amb el formatge blau, però li dóna un punt molt bo!! Molts petons! Ara vaig a visitar-te... Ptons!
Elimina