diumenge, 27 de desembre de 2015

Mutabal o Baba ganush, per no parar de sucar.






"La cocina existe
cuando las cosas tienen el gusto de lo que son."

(Curnonsky)



I com qui no vol la cosa, s'acaba l'any i com cada Nadal, toca l'AsaltaBlogs invisible.

Aquesta vegada m'ha tocat entrar de puntentes a la cuina de la Maria, "In my little kitchen", i la veritat és que ho he tingut força difícil per escollir només una recepta.

Jo, igual que la Maria, em declaro una gran amant de les cremes, patés o com vulgueu anomenar aquest tipus de cremes vegetals. Són una opció sana, deliciosa, ràpida de fer i molt econòmica. Apta per a dietes.

Així que entre que m'encanten les albergínies, que aquests dies no vaig, precisament, sobrada de temps lliure i que el meu estómac està més ple que en qualsevol altra època de l'any, és fàcil deduir perquè em vaig decantar per aquesta recepta.

I avui, res més a dir, que estic escrivint el post el dia de Nadal i vull tornar a la taula, on el dinar es barreja amb el sopar i segueix al dia següent amb el dinar de Sant Esteve.

¿Serà l'última recepta de l'any? 

Maria, un plaer passejar-me per la teva cuina, em quedaré per aquí de visitant regular. Ens trobem l'any que ve al pròxim assalt.

Bones Festes a tothom.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


  • 2 albergínies
  • 1 all
  • suc de 1/2 llima
  • 2 cullerades de tahine
  • 1 culleradeta de comí mòlt
  • pebre vermell fumat La Chinata
  • oli d'oliva verge


En primer lloc, s'han de fer les albergínies i, per això s'han de tallar per la meitat i fer uns talls a la polpa, posar un raig d'oli i coure-les, en forn prescalfat a 180ºC, fins que la carn sigui ben tendre.

Una vegada cuites, s'han de treure del forn i deixar que refredin del tot.




Quan siguin fredes, s'ha de treure la carn i aixafar bé. A mi m'agrada fer-ho amb una forquilla o ganivet perquè m'agrada que no quedi completament triturat, però també podeu fer-ho amb la batedora, si voleu que sigui com un puré.




Llavors, s'ha de barrejar bé amb el suc de llima, l'all picat, el comí i el tahine i barrejar bé fins a obtenir una textura cremosa. 




I finalment, s'ha d'afegir el pebre vermell (jo també n'afegeixo a la crema), un bon raig d'oli d'oliva verge, coriandre fresc i una mica de sèsam torrat pel damunt.

Jo per acompanyar-lo he fet una mica de pa de curry vermell i la veritat és que la combinació és fantàstica.

Per qui vulgui tastar-ho:

- 10 gr de llevat fresc
- 500 gr de farina de força
- 10 gr de sal
- 350 gr d'aigua
- pasta de curry vermell al gust






I per acabar el post, res millor que una bona melodia d'aquelles que et fan somriure (al menys amb mi ho aconsegueix).


Let's have a picnic

Let's have a picnic on a winter cloudy day
No I won't be cold. Let your words be my sun.

Look around you
Changes, it's a matter of time
Was I born just to die?
Like flowers. Nature is like that.

Don't you tell me tell me to stop
Stop telling you

How my story, my story goes
Don't you tell me tell me stop
Stop hurting you
Where there's truth there is no harm

And the transition from here to nowhereland
Let's ignore that we won't be back, I won't be back
As long as my heroe
Saves me from my very worst nightmare
I will be waiting for the time to get the train

Don't you tell me tell me to stop
Stop telling you

How my story, my story goes
Don't you tell me tell me stop
Stop hurting you
Where there's truth there is no harm

Can we have another picnic on a sunny day?
And you can pretend you love me back again

(Annie B. Sweet)






TEXTO O DESCRIPCION



dimecres, 16 de desembre de 2015

"La cenicienta que no quería comer perdices" hizo un brioche con la calabaza.







"Él sabía que los príncipes azules no existían,
pero estaba dispuesto a bañarse en pintura azul por hacerla feliz..."




"Y fueron felices y comieron perdices", així és com acaben la majoria de contes. Però alguna vegada algú s'ha preguntat si el príncep i la princesa van ser feliços de veritat? Si el príncep era tant perfecte com tothom imagina que són els prínceps? Si la princesa va ser feliç? I si ni tant sols els agradaven les perdius?

Avui, per variar una mica, recomano el conte, per adults, "La cenicienta que no quería comer perdices", un llibre que va néixer a proposta d'un grup de dones maltractades a les que aquest final de conte va fer més mal, que bé.

Així que Nunila López i Myriam Camareros, a partir d'aquesta idea van reinventar el clàssic conte de la Ventafocs, convertint a la protagonista en una vegetariana rebel, que es nega a cuinar perdius, que no fa servir sabates de taló i que està disposada a descobrir la vida en soledat. 

I aquest personatge, que es troba amb la rateta presumida que comença a engreixar i lliga més, la Bella durment i la Blancaneus que estan desintoxicant-se del prozac, la Caputxeta vermella que té problemes amb un caçador violent i un Pinotxo que està fart de les seves pròpies mentides, aprèn, finalment que quan et quedes buit, només pots omplir-te de coses boniques.

I va aconseguir fer realitat el seu somni.

I el conte acaba.

"Érase unas mujeres que no estaban solas, y unas perdices que volaban perdices".

Si voleu llegir-lo, és molt curtet i a mi em va fer somriure: El conte.



Sort que els que m'explicaven a mi, acabàven: "i vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que aquest conte ja s'ha fos...i vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquest conte, s'ha acabat".

Per això, com mai he sigut una ventafocs en busca del príncep blau i no ncessito una carrossa, amb les carbasses en faig brioixos.

La recepta és de la Dolors una crack amb el forn, i com va de contes, a més a més, res millor que una visita al seu blog: Hi ha bruixes a la cuina.



Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


  • 500 gr de farina de força
  • 1 bona cullerada de mel
  • 15 de llevat fresc
  • 150 gr d'aigua
  • 15 gr de llet en pols
  • 200 gr de puré de carabassa
  • 70 gr de mantega freda
  • 10 gr de gingebre fresc ratllat
  • 1 polsim de sal
  • 1 rovell d'ou
  • 2 culleradetes de llet
  • sucre blanc



En primer lloc, s'ha de tamisar la farina dins d'un bol o del recipient de la pastadora i fer un forat al mig, en el que s'ha d'afegir la mel, el llevat esmicolat, l'aigua, la llet en pols i el puré de carabassa. Aquests ingredients s'han de barrejar bé i deixar que reposin uns 6 minuts.

Passat aquest temps, s'ha de pastar dues vegades, durant uns dos minuts, i alternant els pastats amb dos descansos d'uns 6 minuts. Ja veureu el canvi de textura de la massa, doncs al final del segon pastat ja ha de tenir cos.

Llavors, s'ha d'afegir la mantega i tornar a repetir els pastats amb descansos anteriors.

Finalment, s'ha d'afegir la sal i el gingebre i pastar fins que la massa sigui lluent i gairebé no s'enganxi. 

Arribats a aquest punt, s'ha de fer una bola amb la massa, posar-la dins d'un bol pintat amb una mica d'oli, tapar amb film transparent i deixar que faci la primera fermentació fins que dobli el seu volum. Segons la temperatura de la cuina pot trigar entre 60 i 90 minuts. O, com vaig fer jo, deixar dins la nevera tota la nit.

Una vegada feta la primera fermentació, s'han de formar els brioixos. 

Es poden fer amb 12 motlles de brioix ben untats amb mantega o, si no en teniu, es pot fer un brioix gran o fer servir motlles de cupcakes.




Per formar-los, primer s'ha de buidar la massa fermentada al damunt de la superfície de treball i colpejar-la una mica amb la ma per desgasificar la massa i tallar peces de pes variable segons el motlle que feu servir. Jo he fet servir un motlle gran.

Llavors, abans de formar, s'han de deixar reposar uns 5 minuts sobre la superfície i posar dins del motlle una vegada formades les boles.

A part, s'ha de barrejar el rovell d'ou amb les dues cullerades de llet i pintar les boles.

I a fermentar per segona vegada. No cal tapar, ja que el rovell evita que la massa s'assequi, sempre que estigui ben pintada, és clar.

Quan ja quedi poca estona perquè acabin de fermentar (el temps depèn de la temperatura de l'habitació on els tingueu fermentant i de la mida dels brioixos), s'ha de posar el forn a prescalfar a 190ºC.

Abans d'enfornar, s'han de pintar de nou amb el rovell i, si voleu, decorar amb sucre granulat.

I cap al forn, baixant la temperatura a 180ºC.

S'han de coure uns 25 minuts si son petits i uns 40-50 si és un brioix gran.




És un brioix molt esponjós i delicat, que us alegrarà els matins si n'esmorzeu unes llesques.





Acabo amb una cançó amb una lletra deliciosa, lluny dels prínceps i de les princeses.


Matemática de la carne

Fuimos a hacer el amor
Y parece que volvimos de la guerra
Me sentí astronauta cuando me abriste la puerta 
Perdida en tus lunares diciendo adiós a la tierra
Borrando en el felpudo el camino de migas
Para que nadie siga el rumbo que entreven tus piernas
Cuando caminas punto a punto formando una línea
Una recta entre mis curvas y tus indirectas, con puntería

Volaron los minutos teniéndote cerca
Ocuktos y jugando mudos juntos a ese "truco o prenda"
Con el lenguaje de las manos
Leyendo en braille cada surco de piel
Pero también tus labios

Vivimos sin horarios, lejos de calendarios
Versos de pasión y no de aniversario
Todo lo que no te dije lo hice
Cicatrices que aún recuerdo, sueños
Cuando despertamos vecindarios.

Mi más sentido bésame, bésame, besayúname
Ayudame a deshacer la cama
Te comería a versos, pero me tragaría mis palabras
Por eso mejor dejarnos sin habla

Perdí el sentido del amor, pero no del sarcasmo
Así que te haré el humor hasta llegar al orgasmo
Que he visto enamorados ojos de legañas
Pero no hay mejores brindis que los que hacen tus pestañas

Estás en mi lista de sueños cumplidos
Y en el de pecados compartidos
Rompamos juntos la barrera del sonido
Cuando el gemido se coma a el ruido y

Hagamos juntos todas las maldades
La dieta de los caníbales
Soy de los que siempre creyó en las señales
Por eso pégame, muérdeme, déjame cardenales

Oh, oh, oh, oh

Mi más sentido bésame, bésame, besayúname
Ayudame a deshacer la cama
Te comería a versos, pero me tragaría mis palabras
Por eso mejor dejarnos sin habla

Perdí el sentido del amor, pero no del sarcasmo
Así que te haré el humor hasta llegar al orgasmo
Que he visto enamorados ojos de legañas
Pero no hay mejores brindis que los que hacen tus pestañas

Que he visto arrejuntarse el hambre con las ganas
Pero no hay mejor skyline que verte tumbada

Oh, oh

Bésame, bésame
Besayúname

(versión Bely Basarte)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 13 de desembre de 2015

La sobrassada que pots menjar a quilos. {Sobrassada vegetal}







"Yo no soy vegetariano,
pero como animales que sí lo son."

(Groucho Marx)



Jo no sóc vegetariana, però he de confessar que sempre m'ha interessat bastant les receptes vegetarianes. A més, en realitat, és cert que consumim massa carn i peix, i si bé jo no renunciaré mai a ells (em declaro fan absoluta d'ambdós), de tant en tant, i sobretot per la línia, va bé buscar substituts d'aquells que en pots menjar tant com vulguis que, sense renunciar al plaer, no engreixen tant.

Com jo, hi ha molta gent que són "vegetarians ocasionals" i que, de tant en tant, moderem el consum d'aliments animals.

Per tant, quan vaig veure aquesta recepta al blog La Cocina de Ile Nuestras Recetas, no em vaig poder resistir a tastar-la i la volia compartir.

Ara que ve el Nadal i que no escatimarem en àpats copiosos i calòrics, res millor que alguna idea per compensar aquest excés.

A  veure si us agrada aquesta sobrassada completament vegetal i deliciosa.




Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


  • 400 gr de carabassa
  • 1 all amb pell
  • 2 culleradetes de pebre vermell "La Chinata"
  • 1/4 de culleradeta de pebre vermell picant
  • 1/2 cullerada d'extracte de tomàquet
  • sal i pebre
  • 1 pessic de comí
  • 1/2 culleradeta d'all en pols
  • 1/2 culleradeta de ceba en pols
  • cigrons cuits (opcional)


En primer lloc s'ha de coure la carabassa, o bé al vapor, de manera que no absorbeixi aigua, i l'all, amb pell.




Quan la carabassa sigui cuita i l'all ben tendre, s'ha de deixar refredar, treure l'excés de líquid que pugui haver deixat i aixafar amb una forquilla, juntament amb la resta d'ingredients.




Una vegada tot ben unificat, s'ha de provar i rectificar de sal, pebre i picant; la carabassa és molt dolça, així que segurament s'afegirà una bona quantitat de pebre vermell picant, tot i que s'ha d'anar amb compte perquè l'excés de pebre vermell pot fer que quedi amargant.

Es pot menjar tal qual, però per donar la forma de sobrassada, s'ha d'afegir una cullerada de margarina (si vols que sigui completament vegetal) o de mantega, fer un rotlle amb l'ajuda de paper film i refrigerar.

Per simular el greix es poden posar alguns trossets de cigrons cuits, mongeta blanca o pinyons.





I ja que estem amb una recepta vegetal, una cançó perfecte per acompanyar-la.


Món vegetal

Rius estibats amb piranyes
xiscla un ocell tropical
regnes de fauna salvatge
segles damunt vegetal.

Du sa corrent ses canoes
remen despulls caçadors
soques gegants en penombra
plou s'univers sigilós.

I un fil de sol que s'escola
pinta de llum s'humitat
plantes cercant atzaroses 
i el cel vulcanitzat.

Rèptils voladors no se fien
fòssils marins assecats
rocs de marès exfolien
jeu s'univers acabat.

(Joan Miquel Oliver)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 6 de desembre de 2015

I després d'uns mesos, ja puc dir: Dolços 35. Pastís Vainilla.





"Lo realmente importante es luchar para vivir la vida,
para sufrirla y para gozarla,
perder con dignidad y atreverse de nuevo.
La vida es maravillosa
si no se le tiene miedo."

(Charlie Chaplin)



El meu aniversari és el 30 de maig. Ni ahir, ni avui, ni demà. El 30 de maig. Sóc gèminis i m'encanta. Mai m'ha importat fer anys, ni celebrar-ho. Però aquest any, el sabor dolç de celebrar-lo, es va tallar en sec i fins avui, no he pogut, ni volgut, compartir el meu pastís d'aniversari. Un pastís d'aniversari deliciós.




Però el temps passa i amb ell els disgusts. La pena marxa i arriben noves il·lusions. 

I aquesta recepta, no podia quedar al tinter.

Perquè cada pastís del Josep Mª Rodríguez m'enamora.



La recepta l'he tret d'un dels meus llibres de cuina preferits, Sweetology, regal de la Carme i el Carles (us dec un pastís del llibre), i és una antologia de les receptes de La Pastisseria de Josep Mª Rodríguez, el campió del món de pastisseria.

El llibre és preciós i recull de manera detallada i precisa les receptes dels seus delicats i extraordinaris pastissos i, a més a més, recull una sèrie de postres inspirats en xefs com Eneko Atxa (Azurmendi), David Muñoz (Diverxo), Paco Pérez (Miramar), Francis Paniego (El Portal del Echaurren), Ángel León (Aponiente), Josea Alija (Nerua), Albert Adrià (Tickets) i Jordi Roca (El Celler de Can Roca).

Unes postres que us ben prometo que us faran perdre el món de vista.

I enamorar-vos.



Per fer aquest deliciós pastís es necessiten els següents ingredients:


Per la mousse de vainilla de Madagascar:


  • 140 gr de llet
  • 1 beina de vainilla Bourbon Madagascar
  • 40 gr de massa de gelatina* 
  • 220 gr de cobertura d'Ivoire 35%
  • 224 gr de nata semi-muntada

Per l'streuzel d'ametlla:

  • 100 gr de farina
  • 100 gr de farina d'ametlla
  • 100 gr de sucre
  • 100 gr de mantega

Pel cruixent de macadàmia:

  • 200 gr d'streuzel d'ametlla (ingredients anteriors)
  • 40 gr de cobertura Jivara lacteé
  • 60 gr de pasta d'avellana
  • 40 gr de nous de macadàmia

Pel glassejat de vainilla:

  • 30 gr d'aigua
  • 50 gr de sucre
  • 60 gr de glucosa líquida
  • 40 gr de llet condensada
  • 20 gr de massa de gelatina*
  • 60 gr de cobertura Dulcey 32%
  • 1/2 beina de vainilla

*massa de gelatina:

  • 22 gr de gelatina en pols 
  • 132 gr d'aigua


Per fer la mousse de vainilla, primer s'ha d'infusionar en fred la llet i la mitja beina de vainilla, una vegada tretes les llavors, durant 24 hores a dins d'un recipient hermètic.

Passat aquest temps, s'ha d'escalfar la llet a 80ºC, colar i dissoldre la massa de gelatina. Llavors, s'ha de tirar pel damunt de la cobertura i emulsionar tres vegades amb la turmix, i quan aquesta barreja arribi a 35ºC, s'ha de barrejar amb la nata semi-muntada.

Aquesta mousse s'ha de posar en un motlle desemmotllable (Jo he fet servir un de 18cm), folrat amb paper de forn, i congelar.




Per fer l'streuzel d'ametlla, s'ha de pesar tots els ingredients secs en un bol, afegir la mantega, consistència pomada, a daus, i amassar. Quan la massa sigui homogènia i tots els ingredients estiguin ben integrats, s'ha de posar a la nevera i refredar.

Llavors, una vegada fred, s'ha de tamisar, posar al damunt d'una llauna pel forn i coure a 150ºC durant 15 minuts.

Una vegada cuit, s'ha de tallar en daus de 1x1cm.

I ja es pot preparar la base. Per això, s'ha de fondre la cobertura i barrejar bé amb la pasta d'avellanes. El conjunt ha d'estar a 40ºC.

Després, s'ha de picar les nous de macadàmia, prèviament torrades lleugerament al forn i barrejar amb l'streuzel que teniem fet. I, finalment, incorporar la barreja de cobertura i pasta d'avellanes amb la resta.




S'ha de formar un cercle una mica més gran que el motlle on s'està congelant la mousse i reservar a la nevera.




Per fer el glassejat de vainilla,  s'ha d'escalfar l'aigua, el sucre, la massa de gelatina, la vainilla i la glucosa fins que la barreja arribi a 60ºC. Llavors, una vegada tingui aquesta temperatura, s'ha d'emulsionar amb la llet condensada i la cobertura Dulcey. I reservar a la nevera.

S'ha de glassejar la mousse, una vegada desemmotllada, a 35ºC i col·locar al damunt del cercle de cruixent.

Jo per decorar he posat una mica de xocolata que he assecat al damunt de paper de bombolles que he posat pels laterals del pastís i unes nous de macadàmia.





És un pastís cremós i deliciós.






I acabo amb una cançó que segurament tothom coneixia, menys jo.


A veces me encuentro contigo
cuando no te espero,
tras la sorpresa me toca pensarte.
Érase una vez este maldito cuento.

Aún sigo creyendo en el polvo de las mariposas
no quiero unas alas que vengan ya rotas,
el mar siempre supo guardarme el secreto.

Él me pide su trozo de arena y después lo pervierte
vaciando montañas para cuando llegue
aquella que le hace bajar la marea.

Te sentí tan dentro que a veces
presiento que estás a mi lado.
Me gusta contarte lo que me ha pasado
hasta que descubro que he hablado sola.

Llegó para irse como quien viaja a la cola del viento
me hizo llorar al besarme muy lento,
no habrá una ciudad donde no me emocione.

No pude dejarte la puerta entreabierta esa tarde
hacerte pasar para nunca agarrarte
ya sabes que a ratos resulto una idiota.

Yo no pude meterte en la caja de historias pendientes,
hablarte bonito mientras te me duermes,
quedarme tu tiempo a cambio de nada.

Te sentí tan dentro que a veces
presiento que estás a mi lado.
Me gusta contarte lo que me ha pasado
hasta que descubro que he hablado sola.

Llegó para irse como quien viaja a la cola del viento
me hizo llorar al besarme muy lento,
no habrá una ciudad donde no me emocione.

Llegó para irse como quien viaja a la cola del viento
me hizo llorar al besarme muy lento,
no habrá una ciudad donde no me emocione.

Ay, nananana...

Te sentí tan dentro...

A veces me encuentro contigo
cuando no te espero,
tras la sorpresa me toca pensarte.
Érase una vez este maldito cuento.

(Vanesa Martín)







  TEXTO O DESCRIPCION