diumenge, 29 de novembre de 2015

Calamars farcits "en su tinta". Un espectacle.






"En una bandada de blancas palomas,
un cuervo negro añade más belleza incluso
que el candor de un cisne."

(Giovanni Boccaccio)




Cada vegada em costa més arribar amb temps al repte dels Asaltablogs. Aquesta vegada he estat tant al límit, que encara no entenc com he aconseguit fer la recepta, les fotos, editar el post i publicar l'últim diumenge del mes a les deu en punt del matí. I això que la recepta sempre la trio només surt el blog escollit per assaltar.

La recepta la vaig tenir clara des del principi. Uns calamarsons farcits i guisats en la seva pròpia tinta. Amb alguna que altre aportació pròpia, però, aquesta vegada, seguint la recepta gairebé al peu de la lletra.

Boníssims.



Aquesta vegada ha tocat endur-se una recepta del fabulós blog Cuuking, una web repleta de bones receptes i, com sempre faig cada vegada que entro a una cuina per agafar, en silenci i sigilosament, una recepta, m'agrada conèixer l'encarregat de cuinar-la i buscar les coses que tenim en comú. Aquesta vegada, el Juanan m'ho ha posat fàcil. D'entre la llista de 25 coses sobre ell, jo he fet una llista de 5 coses que tenim en comú:

  1. Per a mi el matí és la millor hora del dia. Em sento amb energia i pura. Si em llevo tard, em dóna la sensació que he perdut tot el dia.
  2. Sóc molt autocrítica i perfeccionista.
  3. Estic intentant perfeccionar les fotografies del blog. Costa molt fer bones fotos del menjar i estic immersa en un llibre per millorar. [El meu blog va començar amb fotos del mòbil, d'aquí el nom, Insta-cook].
  4. Jo també tinc un gat (gata), la Baldrica i dorm amb mi, a l'hivern sobre les meves cames.
  5. Surto fatal a les fotos.

I fins aquí els meus principals punts amb comú amb el cuiner assaltat. Això i el meu amor per la cuina, està clar. I sense més preàmbuls, cap a la recepta, que com he dit, he tunejat una mica.



Per fer aquests deliciosos calamars farcits es necessiten els següents ingredients:

  • 12-16 calamars petits
  • 50 gr de pernil salat
  • 4 cebes tendres grans
  • 2 pebrots verds
  • 2 alls
  • 1 gotet de vi blanc
  • 150 ml de salsa de tomàquet
  • 2 cullerades de panko
  • 750 ml de fumet de peix
  • sal i pebre
  • un rajolí de mel
  • tinta de calamar
  • 2 moniatos grans
  • mantega


En primer lloc s'han de netejar els calamars. Per això s'ha de separar les aletes i les potes (a les que traiem la boca) i girar els calamars. Netejar bé i assecar-los amb paper de cuina.

Després s'ha de reservar els cossos i picar les aletes i les potes.

En una paella s'ha de sofregir una de les cebes ben picada, a foc baix i quan comenci a estar transparent, s'ha d'afegir el pernil i les potes i les aletes, tot ben picat. S'ha de sofregir bé i llavors afegir un parell de cullerades de salsa de tomàquet (uns 50 ml), deixar cinc minuts més al foc i apartar del foc.




I mentre el farcit es refreda, s'ha de començar a preparar la salsa. Per això, s'ha de sofregir la resta de les cebes picada, l'all i quan la ceba estigui transparent, el pebrot verd picat ben petit. I seguim sofregint fins que sigui ben daurat, uns 25-30 minuts.

Passat aquest temps, s'ha d'afegir el vi blanc, evaporar l'alcohol i afegir la resta de salsa de tomàquet, un rajolí de mel, la tinta (al gust) i el fumet. I coure tot junt uns 20 minuts fins que la salseta espessi.

Mentre, s'ha d'afegir el panko al farcit i anar omplint els calamars, tancant-los amb l'ajuda d'escuradents. S'han de marcar en una paella amb una mica d'oli.




Finalment, s'ha d'afegir els calamars a la cassola i deixar que s'acabin de fer amb la salsa, durant uns 30 minuts més. Si veieu que la salsa es redueix massa, es pot afegir una mica d'aigua. Abans d'apagar el foc, s'ha de rectificar de sal i pebre.

Jo he triturat la salsa i he fet un puré amb moniatos i mantega per acompanyar.

Una delícia.






I per degustar aquests deliciosos calamars...Andrés Calamaro.


Te quiero pero te llevaste la flor
y me dejaste el florero,
te quiero me dejaste la ceniza
y te llevaste el cenicero,
te quiero, pero te llevaste marzo
y te rendiste en febrero,
primero, te quiero, igual.

Te quiero, te llevaste la cabeza
y me dejaste el sombrero
te quiero, pero te olvidaste abril
en el ropero, pero igual
te quiero, no me gusta esperar
pero igual, te espero,
primero, te quiero igual

Te quiero, me dejaste el florero
y te llevaste la flor
pero igual
te quiero, me dejaste el vestido
y te llevaste el amor
te quiero, pero te olvidaste abril
en el ropero
primero, te quiero, igual

No sé si estoy despierto o tengo los ojos abiertos,
no sé si estoy despierto o tengo los ojos abiertos...

Te quiero, no sé si estoy despierto
o tengo los ojos abiertos
sé que te quiero y que me esperan
más aeropuertos
te quiero, te llevaste la vela
y me dejaste el entierro
primero, te quiero, igual

Te quiero, pero te llevaste la flor
y me dejaste el florero
te quiero, me dejaste la ceniza
y te llevaste el cenicero
te quiero, pero te llevaste marzo
y te rendiste en febrero
primero, te quiero, igual.

(Andrés Calamaro)






TEXTO O DESCRIPCION



divendres, 20 de novembre de 2015

Mangue Tarte Tatin. C'est magnifique.






"El hacha del leñador
le pidió al arbol el mango,
y el árbol se lo dió."

(Tagore)



Coneixeu l'origen de la Tarte Tatin? Diuen que cap al 1888 dues dones franceses regentaven un petit hostal que tenia el seu pare a la zona de Sologne, Stephany i Caroline Tatin. La història explica que un dia Stephany estava fent unes pomes amb sucre per cobrir un pastís, però es va despistar i les pomes es van coure massa, quedant el sucre fosc, caramel. Llavors, va pensar que si posava aquelles pomes al damunt del pastís que havia de coure, acabaria cremant-se, així que va pensar que si primer omplia el motlle amb les pomes i posava al damunt la pasta de full, les protegiria del forn i així no es cremarien. I en acabat, quan la pasta de full fos ben cuita, ja giraria el pastís. I així ho va fer.

Diuen també que un famós pastisser que per casualitat estava a l'hostal va descobrir aquest pastís i se'l va endur a París, on es va fer famós i va mantenir el nom de les germanes que l'havien cuinat.

Aquesta és la història més romàntica.

La història més pràctica explica que els pastissos invertits ja existien abans de la Tarte Tatin perquè en aquells temps, no era comú que la gent a casa seva tingués forn per coure els pastissos i molts es feien en una paella. Això explicaria que primer es saltegessin les pomes amb la mantega i el sucre i després es cobrís la mateixa paella.

Sigui com sigui que va néixer, el que està clar és que és una de les receptes més populars de la pastisseria i que és deliciosa.



Però per ser una mica més original, tot i que tinc pendent penjar la recepta de la tatin més clàssica, us proposo una Tarte Tatin de mango.

Si us agradava la original, aquesta us robarà el cor! A mi ni tan sols m'agrada el mango i ja estic pensant quan la torno a fer...


Per fer 4 coques petites, es necessiten els següents ingredients:

  • pasta de full [per si algú la vol fer, es necessiten 500 gr de farina de mitja força (250 gr de força i 250 gr de panificable), 250-275 ml d'aigua freda de la nevera, 10 gr de sal i 375 gr de mantega]
  • 6 cullerades de sucre blanc
  • 4 culleradetes de mantega
  • 1 mango al punt
  • crème fraîche
  • ratlladura de llima


La pasta de full que venen feta és fantàstica, així que aquestes postres es poden fer en un moment. 

Si la voleu fer, però, i seguint la recepta del Xavier Barriga, s'ha de pastar la farina amb la sal i l'aigua freda fins a obtenir una massa fina i deixar que reposi uns 30 minuts. Llavors, s'ha d'estirar la massa amb el corró al damunt d'una safata enfarinada i tapar amb paper film. S'ha de deixar a la nevera durant 30 minuts. Mentre, s'ha d'estirar la mantega, entre paper vegetal, fins a obtenir una mida equivalent a la meitat de la massa, i deixar a la nevera. El pas següent és treure la massa de la nevera, col·locar la mantega al mig de la superfície i doblegar els extrems cobrint la mantega. Estirar amb el corró i fer el primer plec senzill, tapar i cap a la nevera uns altres 30 minuts. En total s'han de fer 5 plecs d'aquesta manera. Finalment, després de fer l'últim plec, s'ha de deixar reposar a la nevera, com a mínim, una hora, i ja estarà llesta per fer servir. Les mides són per fer una quantitat gran. Congela molt bé. 

Abans de començar, s'ha de posar el forn a prescalfar a 180ºC.

Per fer les tatin, en primer lloc, s'ha de tallar el mango a làmines ni molt fines, ni molt gruixudes. A diferència de la tatin de poma, la fruita es cou directament al forn.

Mentre, s'ha de fer el caramel amb el sucre i la mantega, fins que tingui color marronós, però sense arribar a estar fet del tot, ja que al seguir coent al forn es podria cremar i amargaria.

I ja es poden muntar les tatin. Jo, aquesta vegada, he fet tatins individuals, però es pot fer una seguint el mateix sistema.

A la base dels motlles s'ha de posar el mango, de manera que quedi maco, després, s'ha de repartir el caramel (que és com un toffe) ben calent pel damunt de la fruita de cada motlle i, finalment, cobrir amb pasta de full.

I cap al forn, uns 25-30 minuts, fins que la pasta de full sigui ben daurada i cuita.

S'ha de desemmotllar només sortir del forn, ja que si el caramel es refreda, la fruita queda enganxada al motlle.

Són unes tatins increïblement bones. Personalment, a partir d'ara, les prefereixo a les de poma  i tot.

Per servir, una canelle de crème fraîche i ratlladura de llima pel damunt. Tot junt és per plorar. Boníssim.






I tot i que he donat el toc exòtic, el plat és típic de França, res millor per acompanyar-la que la personal veu d'Edith Piaf.


Non...Rien de rien...
Non...Je ne regrette rien
Ni le bien qu'on m'a fait
Ni le mal - tout ça m'est bien égal!

Non...Rien de rien...
Non...Je ne regrette rien
C'est payé, balayé, oublié
Je m'en fous du passé!

Avec mes souvenirs
J'ai allumé le feu,
Mes chagrins, mes plaisirs,
Je n'ai plus besoin d'eux!

Balayé les amous
Avec leurs trémolos
Balayés pour toujours
Je repars à zéro...

Non...Rien de rien...
Non...Je ne regrette rien
Ni le bien qu'on m'a fait
Ni le mal - tout ça m'est bien égal!

Non...Rien de rien...
Non...Je ne regrette rien
Car ma vie, car mes joies,
Aujourd'hui ça commence avec toi!

(Edith Piaf)







TEXTO O DESCRIPCION



dissabte, 14 de novembre de 2015

Curry Panaeng de pollastre. Una mica de picant per nits còsmiques.





"Si añades un poco a lo poco
y lo haces con frecuencia,
pronto poco llegará a ser mucho."

(Budha)



A Tailandia existeixen molts tipus de curry, i si bé no els he provat tots (ni tants sols he visitat el país), estic pràcticament segura que totes les varietats serien del meu gust. El picant és addictiu i jo en sóc molt fan. Cada vegada en necessito més.

Aquesta vegada us presento un curry panaeng de pollastre, que és una varietat de curry vermell. La diferència entre aquesta pasta de curry (Curry Panaeng) i la pasta de curry vermell més coneguda (Curry Kaeng Phed) és que aquesta primera té un sabor una mica més suau ja que per fer-la es fan servir cacauets que donen, a part d'una textura més cremosa, fan que el picant sigui, com ho diria, més sedós.

A part, es fan servir ingredients com el xili, el galangal (conegut com el gingebre blau), lemongrass, arrel i llavors de coriandre, comí, all, salsa de ostres (ja que no tenia pasta de camarons), entre d'altres.

La quantitat de pasta de curry és variable, segons si us agrada un picant més o menys intens.



Un plat ideal per compartir amb una amiga com la Clara, entre riures, converses i vinets, a la salut de la Linda Goodman. De les nits improvisades, surten els millors plans.



Per fer aquesta recepta, per a dues persones, es necessiten els següents ingredients:

  • 300 gr de pit de pollastre
  • llet de coco
  • 1 ceba tendra
  • 4 fulles de llima kaffir 
  • 1 cullerada de pasta de curry panaeng
  • 1 all picat
  • 2 cullerades de salsa oriental de peix o ostres
  • 1 cullerada de sucre de caña
  • sal i pebre
  • ratlladura d'una llima
  • coriandre


En primer lloc s'ha de sofregir la ceba i l'all ben picats amb una mica d'oli i quan siguin ja transparents i comencin a estar daurats, s'ha d'afegir el pollastre tallat a daus.

Llavors, una vegada ben segellat el pollastre, s'ha d'afegir la pasta de curry i remenar bé fins que s'unifiqui amb el pollastre.

Finalment, s'ha d'afegir la llet de coco fins a cobrir el pollastre, el sucre, la salsa de peix o ostres, un tros de lemongrass, les fulles de llima keffir i la llima ratllada i deixar coure a foc lent fins que la salsa espesseixi.

El lemongrass i les fulles de llima, s'han de treure abans de servir.

Abans de servir, s'ha de ratllar una mica més de llima, posar una mica de flocs de xili i una bona quantitat de coriandre picat.




Un plat deliciós, ideal per compartir una nit de llargues converses i vins.



I no puc acabar el post d'una altre manera que recordant la ciutat de París i manifestant el meu rebuig cap a tota aquella gent que promou el terror sense cap mena de criteri.


Sous le ciel de Paris

S'envole une chanson
Elle est née d'aujourd'hui
Dans le coeur d'un garçon

El cielo de París
Ve pasear al amor
Amantes que van mostrando
Su aire feliz

Sous le pont de Bercy
Un philosophe assis
Deux musiciens, quelques badaus
Puis des gens par milliers
El cielo de París
Canta al amanecer

Eterna canción de amor
De esta vieja ciudad

Prés de Notre-Dame
Parfois couve un drame
Oui, mais à Paname
Tout peut s'arranger
Quelques rayons du ciel d'été
L'accordéon d'un marinier
L'espoir fleurit
Au ciel de Paris

Sous le ciel de Paris
Coule un fleuve joyeux
Il endort dans la nuit
Les clochards et les gueux
Sous le ciel de Paris
Les oiseaux du Bon Dieu
Viennent du monde entier
Pour bavarder entre eux

Et le ciel de Paris
A son secret pour lui
Depuis vingt siècles il est épris
De notre île Saint Louis
Quand elle lui sourit
Il met son habit bleu
Quand il pleut sur Paris
C'est qu'il est malheureux
Quand il est trop jaloux
De ses millions d'amants

Il fait gronder sur eux
Son tonnerre éclatant
Mais le ciel de Paris
N'est pas longtemps cruel
Pour se faire pardonner,
Il offre un arc-en-ciel

(ZaZ vs. Pablo Alborán)






TEXTO O DESCRIPCION



divendres, 6 de novembre de 2015

Oh, Mon Dieu! Soupe à L’Oignon.





"Qui mange un ognion,
rote comme un démon."

(Dita popular)



Crec que no hi ha res més reconfortant que una sopa de ceba. Bé si, una sopa de ceba feta a casa, amb un intens caldo fet amb temps, amb cebes ben caramel·litzades i amb el millor dels formatges: el Comté. 




A més he trobat el de 24 mesos de curació i us prometo que encara m'emociono al recordar el sabor d'una cullerada d'aquesta sopa.

Diuen que aquesta sopa, aparentment senzilla, prové de Lyon. És una sopa antiguíssima -de fet es manté la tradició medieval d'abocar-la al damunt del pa- que tot i que segurament existia a altres països europeus, es té constància, per primera vegada, en un llibre de cuina del segle XIV, Le viandier de Taillevent, que es conserva a la Biblioteca Nacional de França.

La costum de posar formatge és posterior, ja que era una sopa humil, feta amb ingredients senzills i per combatre la gana.

Cap al segle XIX, però, es va estendre per París la costum de prendre alguna cosa calenta a altes hores de la nit, en tavernes i restaurants de les Halles de París, el mercat central i, la sopa, va passar a ser el més pres tant pels nocturns, com pels treballadors del torn de nit.

Cap a la segona meitat del segle XX les Halles van ser derruïdes, però lluny de perdre's aquesta costum, es va estendre per tota França.

I en dono gràcies, perquè per mi és la sopa més deliciosa que existeix.




Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 1 litre de brou de pollastre casolà
  • 500 gr de cebes liles
  • 75 gr de mantega
  • 4 llesques de pa (jo he posat pa de sàlvia casolà)
  • 200 gr de formatge Comté
  • 1 rajolí de vi blanc
  • 1 cullerada de farina
  • sal i pebre
  • ciboulet


Començo amb una recomanació: brou casolà. Jo tinc la sort de tenir una slow cooker i tenia preparat un brou espectacular fet amb un os de pernil, un os blanc, 2 carcasses de pollastre, 1 porro, dues pastanagues, 1/2 xirivia, 1/2 nap, 2'5 litres d'aigua i 18 hores en posició baixa.




A part, s'ha de pelar les cebes i tallar-les en juliana ben fina. Tot i que la majoria de receptes fa servir cebes blanques, a mi m'agrada fer servir cebes liles; les trobo més gustoses i donen color.

S'ha de desfer i torrar una mica la mantega i sofregir bé la ceba, a foc ben lent, fins que caramel·litzi bé.




Llavors, s'ha d'afegir una cullerada de farina, deixar que aquesta cogui perquè no deixi sabor a farina crua, afegir un bon raig de vi blanc i quan l'alcohol s'hagi evaporat, afegir el caldo i deixar que bulli uns 20 minuts fins que tots els sabors s'ajuntin i espesseixi una mica.

Mentre, s'ha de prescalfar el forn per gratinar, a màxima potència i torrar el pa. Jo he fet servir un pa fet a casa amb aromes de sàlvia i la veritat és que la combinació no pot ser millor.



Per últim, només s'ha de repartir la sopa en els bols, posar al damunt de cadascú una llesca de pa torrat i una bona quantitat de formatge Comté pel damunt i gratinar.

Per sevir, una mica de ciboulet pel damunt i...voilà!






I per degustar una sopa tant reconfortant, una d'aquelles cançons que al sentir-la, et fan somriure.


I want to dance by the water
Beneath the Mexican sky
Drink some Margaritas by a string of blue lights
Listen to the Mariachi play at midnight
Are you with me, are you with me?

Are you with me, are you with me?

Drink some Margaritas by a string of blue lights
Listen to the Mariachi play at midnight
Are you with me, are you with me?

I want to dance by the water
Beneath the Mexican sky
Drink some Margaritas by a string of blue lights
Listen to the Mariachi play at midnight
Are you with me, are you with me?

Are you with me?

I want to dance by the water
Beneath the Mexican sky
Drink some Margaritas by a string of blue lights
Listen to the Mariachi play at midnight
Are you with me, are you with me?

I want to dance by the water
Beneath the Mexican sky
Drink some Margaritas by a string of blue lights
Listen to the Mariachi play at midnight
Are you with me, are you with me?

(Lost Frequencies)






TEXTO O DESCRIPCION