divendres, 30 d’octubre de 2015

Felicitat. {Pulled pork} Felicitat.

 



"¿Se pueden inventar verbos?
Quiero decirte uno: yo te cielo,
así mis alas se extienden enormes
para amarte sin medida."

(Frida Kahlo)




Fa uns mesos que no paro. Vaig a un ritme frenètic. Entre setmana per falta de temps i els caps de setmana per exprimir-los al màxim i treure'n molt suc, per gaudir-los.

Però segueix agradant-me molt menjar i hi ha receptes que requereixen temps. Com les coses importants de la vida, que requereixen constància i esforç.

Però això és compatible amb la falta de temps? Si. Com sóc #culoveoculoquiero, després de que la Sandra em parles de les Crock Pot (Slow cookers), no vaig trigar en escollir-ne una i adoptar-la.

Aquí, les olles de cocció lenta no són massa conegudes, però a EEUU i a alguns països sud-americans sembla ser que és un electrodomèstic habitual.

Va néixer de la mà de Irving Naxon, que va desenvolupar la Naxon Beanery o Bean Pot, inspirant-se en un guisat que acostumava a cuinar la seva àvia, a Lituània, y que necessitava vàries hores de cocció a foc lent. La seva empresa es dedicava a la fabricació de làmpades solars i equips de bugaderia portàtils i la Bean Pot no va ser massa ben tractada quan l'empresa es va vendre, a Rival, que al 1971 la va començar a comercialitzar com a Crock Pot.



I com no podia ser d'una altre manera, volia estrenar-la amb la recepta per la que, bàsicament, la vaig comprar: el meu adorat Pulled Pork. M'encanta. 

Vaig tastar-lo per primera vegada amb Caravan Made, el GingerPork 2.0, que poc després vaig fer a casa, però al forn, amb una Römertopf (olla de terrissa alemanya). El problema és que són moltes hores de cocció i mentre que el forn gasta molt, la Crock Pot gasta menys que la nevera. I a sobre pots marxar a treballar, a dormir, o on vulguis, que ella segueix cuinant, sense perill, lenta i efectivament.

Tinc pendent de pujar la recepta que habitualment faig del Pulled Pork, una mica picant, però per donar una bona rebuda al nou membre de la meva cuina, he decidit posar aquesta, que vaig veure a la web www.crockpotting.es d'on m'he apuntat vàries receptes per practicar.

És una versió una mica diferent, feta amb salsa hoisin, una salsa xinesa feta amb una base de soja fermentada, espesa, fosca i amb un sabor molt intens. No és difícil de trobar.

I amb uns tendres panets acabats de fer, el plaer està assegurat.

Una recepta ideal per estrenar els "Sopars del món", que cada setmana disfrutaré, a casa, amb el Pau, l'Àlex i l'Arnau.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Pel Pulled pork:

  • 1 paleta de pork d'uns 2,5-3 kg
  • 1 pot de salsa hoisin
  • gingebre fresc
  • 1 llima
  • 1 culleradeta de vinagre d'arròs
  • sal
  • 50 ml d'aigua

Per la coleslaw:

  • col blanca o llombarda
  • pastanaga
  • poma
  • maionesa
  • crème fraîche
  • mostassa
  • vinagre
  • ceba tendre

Per servir:



En primer lloc s'ha de salar la paleta, però amb compte, ja que la salsa hoisin ja aporta bastanta sal.

A part s'ha de ratllar el gingebre fresc fins a tenir, més o menys, una cullerada de polpa i amb ella impregnar bé la carn.

Finalment, s'ha de pinzellar bé la paleta amb salsa hoisin fins que quedi ben coberta i ja es pot col·locar a la cassola de cocció lenta, amb la pell cap per amunt, i tirar el suc de la llima.

Al fons de la cassola s'ha de posar l'aigua, el vinagre i la resta de salsa hoisin i deixar cuinar de 8-10 hores a temperatura baixa.




Passat aquest temps, s'ha d'apartar la carn i reduir en un cassó, al foc, el suc del fons de la cassola fins que quedi una mica cremós.

Amb dos forquilles, i després de reposar uns 30 minuts, s'ha de desfilar la carn de porc i barrejar amb la salsa reduïda.




I finalment, per servir, s'ha de posar una bona quantitat de pulled pork al damunt dels panets -casolans-, una mica d'amanida de col i pastanaga (tot ratllat i barrejat amb els ingredients d'amanir) i a devorar. I amb una mica de plàtan verd fregit (Fernando, gracias por la recomendación), ideal.




Coneixeu el programa "Crónicas Carnívoras"? Doncs això.






I per acabar, una banda sonora de luxe que feia molt de temps que no havia escoltat.


Loser

In the time of chimpanzees
I was a monkey
Butane in my veins
So I'm out to cut the junkie
With the plastic eyeballs,
Spray-paint the vegetables
Dog food stalls with the beefcake pantyhose
Kill the headlights
And put in neutral
Stock car flaming' with a loser
And the cruise control
Baby's in Reno with the vitamin D
Got a couple of couches,
Sleep on the love seat
Someone keeps saying'
I'm insane to complain
About a shotgun wedding
And a stain on my shirt
Don't believe everything that you breathe
You get a parking violation
And a maggot on your sleeve
So shave your face
With some mace in the dark
Saving' all your food stamps
And burning' down the trailer park

(Yo. Cut it.)
Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?

(Double-barrel buckshot)

Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?

Forces of evil in a bozo nightmare
Banned all the music with a phony gas chamber
'Cuz one's got a weasel
And the other's got a flag
One's on the pole, shove the other in a bag
With the rerun shows
And the cocaine nose-job
The daytime crap of the folksinger slop
He hung himself with a guitar string
Slap the turkey-neck
And it's hanging' from a pigeon wing
You can't write if you can't relate
Trade the cash for the beef
For the body for the hate
And my time is a piece of wax
Falling' in a termite
Who's choking' on the splinters
Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?
(Get crazy with the cheeze whiz)
Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?
(Drive-by body-pierce)
(Yo, bring it on down)
Sooooooooyy....

Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?

(I'm a driver; I'm the winner;
Things are gonna change
I can feel it)


Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?
(I can't believe you)
Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?
Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?
Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?
Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?
(Sprechen sie Deutsch, baby?)
Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?
(Know what I'm saying?)

(Beck)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 25 d’octubre de 2015

Boletes de lluç i gambes que "saben a Gloria".





"La mayor gloria no es nunca caer,
sino levantarse siempre."

(Nelson Mandela)



A vegades em dono compte de que no sóc plenament conscient de com de ràpid passa el temps. De fet, gairebé diria que em passo la major part del temps sense saber en quin dia estem. Inevitablement, la setmana passa volant i no tinc gaire més temps que el que dedico a desplaçar-me a la feina, llegir al autobús i fer les feines de casa, que algun dia aparto per poder gaudir dels amics. I com qui no vol la cosa, arriba el cap de setmana, que passa més ràpid que un estel fugaç. I igual de ràpid, passa un mes.

Quan va arribar l'octubre, tenia la sensació que es faria llarg, i pràcticament ja és novembre.

El meu indicador? El repte Asaltablogs. 

Com cada últim cap de setmana del mes, toca entrar a una cuina i endur-se una recepta.

I aquest mes, li ha tocat a la Gloria, del blog: Cocinar con amigos.

Comparteixo amb ella varies coses i com no ho podria descriure millor, la cito: "Cocinando encuentro mi momento de relax: mientras pelo, corto o remuevo me gusta organizar mi día a día y pensar en mis cosas. Aunque lo que más me gusta es cocinar disfrutando de un buen vino y la compañía..."

Així que passo a la recepta que li he "robat" (i versionat), a veure què us sembla.

Bon Appétit!



Per fer aquesta recepta per dues persones es necessiten els següents ingredients:


Per les mandonguilles:

  • 400 gr de lluç
  • 15/20 gambons
  • 2 alls grans
  • 1/ ceba gran
  • 1 patata petita
  • 1 ou
  • sal i pebre
  • farina
  • ciboulet
  • oli
  • chili
  • Tabasco Chipotle

Per la salsa:

  • 1/2 ceba lila
  • 1 all
  • 1 tomàquet madur
  • 1/2 got de cava
  • 1/2 got d'aigua
  • sal
  • sucre
  • pebre vermell
  • guindilla


En primer lloc s'han de fer les mandonguilles i per això, s'ha de picar en primer lloc la ceba i els alls amb la picadora i quan siguin ben picats, afegir els gambons -nets d'intestins- i picar una mica.




Després s'ha de picar el lluç i barrejar amb la resta.




Llavors, s'ha de salpebrar, afegir la patata bullida i aixafada amb una forquilla, l'ou batut, el chili, el Tabasco de chipotle i el ciboulet ben picat. S'ha de barrejar bé, fer boles de la mida que vulguem i passar per farina, com les mandonguilles de tota la vida.

I ja es poden coure, o fregint-les amb una mica d'oli o al forn, a 200ºC i girant les boletes de tant en tant perquè es daurin per tots costats.




Es pot servir amb qualsevol salsa. La que proposa la Gloria és un sofregit de ceba, all i tomàquet madur, amb una mica de cava i un toc picant, que ha de coure fins a reduir.






I per acabar, una cançó que vaig tornar a sentir aquest passat cap de setmana, que feia temps que no escoltava i que m'ha acompanyat durant tota la setmana (sense que jo ho volgués):


Era feliz en su matrimonio,
aunque su marido era el mismo demonio,
tenía el hombre un poco de mal genio,
ella se quejaba de que nunca fue tierno,

desde hace ya más de tres años,
recibe cartas de un extraño,
cartas llenas de poesía,
que le han devuelto la alegría,

¿Quién te escribía a ti versos?
dime niña, ¿quién era?
¿Quién te mandaba flores por primavera?
¿Quién cada nueve de noviembre,
como siempre sin tarjeta si
te mandaba a ti un ramito de violetas?

A veces sueña ella y se imagina,
como será aquel, que a ella tanto le estima
será más bien hombre de pelo cano,
sonrisa abierta y ternura en sus manos.

¿Quién será quien sufre en silencio?
¿Quién puede ser su amor secreto?
Ella que no sabe nada, mira a su marido
y luego se calla

¿Quién te escribía a ti versos?
dime niña, ¿quién era?
¿Quién te mandaba flores por primavera?
¿Quién cada nueve de noviembre,
como siempre sin tarjeta si
te mandaba a ti un ramito de violetas?

Y cada tarde al volver su esposo
cansado del trabajo va y la mira de reojo
no dice nada porque él lo sabe todo
ella es así feliz de cualquier modo
porque él es quien le escribe versos
él su amante, su amor secreto
ella que no sabe nada
mira a su marido y luego se calla.

¿Quién te escribía a ti versos?
dime niña, ¿quién era?
¿Quién te mandaba flores por primavera?
¿Quién cada nueve de noviembre,
como siempre sin tarjeta si
te mandaba a ti un ramito de violetas?

Chalala chalala
chalalalala chalalalala
chalala chalala

(Manzanita)







  TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 20 d’octubre de 2015

Els moments inoblidables i la sopa de tomàquets i pesto vermell.





"Buenos amigos,
buenos libros
y una conciencia adormecida:
esta es la vida ideal."

(Mark Twain)



Ha acabat l'estiu i ja puc dir que ha estat un dels millors, tot i les circumstàncies. Ha acabat l'estiu i ja puc dir que des de llavors, cada cap de setmana supera l'anterior. Feia molt temps que no els aprofitava tant. Feia temps que no reunia tants moments feliços com els que porto acumulant fa un parell de mesos.

I aquests moments feliços, no ho serien tant si no estiguessin acompanyats de persones especials, bons amics i, com podeu imaginar, bona cuina.

Per això, després de que la Claret ens portés al James i a mi a Chez Louisette -un petit restaurant a Garriguella-, i després de provar la primera cullerada d'una deliciosa sopa de tomàquets amb pesto vermell -els següents plats també van ser increïbles-, em vaig sentir completament feliç i vaig decidir que només arribar a Barcelona, intentaria reproduir-la. 

És una sopa reconfortant i agradable. I això que no estava entre els plats que jo hagués demanat. Sopa de tomàquet i calenta? No sisplau. Com m'equivocava. 

Em rondava pel cap que havia vist una recepta semblant en algun dels meus mil llibres de cuina, i en això, no m'equivocava. Gordon Ramsay. Touché.

Feu-me cas i proveu-la. No podreu viure més sense aquesta sopa entre els vostres plats habituals.



Per fer aquesta deliciosa sopa, es necessiten els següents ingredients:


Per la crema de tomàquets:
  • 1 1/2 kg de tomàquets madurs
  • 2 cebes liles
  • 2 alls
  • 1/2 culleradeta de cayena
  • 1 culleradeta de sucre
  • 1 culleradeta de vinagre balsàmic
  • 1 litre de caldo de verdures
  • 100 ml de crema de llet
  • pebre negre
  • sal

Pel pesto vermell:
  • 75 gr de tomàquets italians secs
  • 50 gr de parmesà ratllat
  • 3 cullerades de pinyons
  • alfàbrega
  • oli d'oliva


En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC.

Llavors, mentre s'escalfa, s'ha de sofregir en un recipient que després pugui anar al forn, la ceba, l'all i la cayena, amb una mica d'oli.




Quan sigui sofregit, s'ha d'afegir els tomàquets, per la meitat, sense llavors, amb el tros tallat cap per avall, condimentat amb el sucre, el pebre, la sal i el vinagre balsàmic i deixar al foc fins que la part que toca la cassola comenci a caramel·litzar-se, uns 3 o 4 minuts.




Remenem i cap al forn uns 20 minuts.

Mentre, s'ha de preparar el pesto. 

Per això, s'han de torrar una mica els pinyons fins que siguin daurats i triturar-los amb els tomàquets secs, la sal, l'alfàbrega i el parmesà, afegint la suficient quantitat d'oli per aconseguir una textura de crema espessa (amb aquestes quantitats haurien de sortir, aproximadament, unes 3 o 4 cullerades de pesto).




Quan les verdures ja estiguin, s'ha de barrejar amb el caldo i dur a ebullició. I després d'una 4 minuts bullint, s'ha d'afegir la crema de llet i deixar uns 4 minuts més.

Triturar i servir.

Es pot servir amb les culleradetes de pesto repartides pel damunt o barrejar tot a l'hora de triturar la crema.



Espectacular. Una cullerada darrera de l'altra és igual a plaer absolut. Una sopa per afrontar l'hivern amb bon humor.






I igual que la crema ens va transportar a la infància, he volgut acabar amb una cançó que em torna de nou al passat cap de setmana, senzillament, perfecte.


Love is my religion

Love is my religion,
love is my religion,
love is my religion,
I'll take you to the temple tonight

All my days I've been searching, to find out what this life is worth
through the books and bibles of time I've made up my mind
I don't condemn, I don't convert, this is a calling have you heard
bring all the lovers to the fold, 'cause no one is gonna lose their soul

Love is my religion,
love is my religion,
love is my religion,
I'll take you to the temple tonight

I don't want to fight, hey let's go fly a kite
there's nothing that we can't cure, and I'll keep you in my arms for sure
so don't let nobody stop us, free spirits have to soar
with you I share the gift, the gift that we now know oh oh oh

Love is my religion,
love is my religion,
love is my religion,
I'll take you to the temple tonight

Well I'm done searching now, I found out what this life is worth
not in the books that I find, but by searching my mind
I don't condemn, I don't convert
this is the calling have you heard, bring all the lovers to the fold
no one is gonna lose their soul

Love is my religion,
love is my religion,
love is my religion,
I'll take you to the temple tonight

(Ziggy Marley)






TEXTO O DESCRIPCION



dijous, 15 d’octubre de 2015

Tacos al pastor. Ideals per compartir amb amics.






"La belleza y la fealdad son un espejismo
porque los demás terminan viendo nuestro interior."

(Frida Kahlo)




Aquesta és una d'aquelles receptes que fa temps que tens pendent i mai trobes el moment de fer-la.

Així que aprofitant que dos bons amics venien a sopar, què millor que compartir-los amb ells?

Els "tacos al pastor" van néixer a la ciutat de Puebla com a adaptació del Shawarma àrab que havia estat introduït a Mèxic pels immigrants libanesos durant la dècada dels 60.

Enlloc de xai, van fer servir porc i van canviar les espècies originals, per les mexicanes.

De fet, també se'ls coneix com a "tacos de trompo" ja que una vegada marinada la carn amb achiote, vinagre, espècies i xiles, normalment tallada a fines làmines -tot i que jo n'he fet daus-, s'inserten en un pal metàl·lic -com unes broquetes- i es cou igual que el shawarma.

Això si, cada marinada és diferent segons la regió on es mengi i, com en moltes receptes, cadascú presumeix de tenir-ne una secreta.

Aquesta vegada he fet servir la recepta de la MJ, que, sens dubte, tornaré a fer aviat.

No us deixeu guiar per la foto. És un plat difícil de fotografiar i, com veureu, encara no domino el balanç de blancs. Tanqueu els ulls i degusteu-lo. Així us enamorarà segur.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


  • 330 gr de filet de porc
  • 1 chile guajillo
  • 3/4 de chile ancho
  • 1 rodanxa de pinya 
  • 1/2 ceba lila
  • 2 jitomates (o tomàquets pera)
  • suc de dues taronges
  • un raig de vinagre
  • 1 culleradeta d'orenga
  • 1 culleradeta de comí
  • 3 claus d'olor
  • 1 all
  • 2 chiles chipotle
  • sal

Per la salsa taquera:

  • 2 tomatillos (o tomàquets verds)
  • 1/2 ceba lila
  • 1 all
  • 2 chiles piquín
  • coriandre
  • oli d'oliva
  • sal

Per acompanyar:

  • tortillas de blat per tacos
  • 2 rodanxes de pinya
  • 1/2 ceba lila
  • coriandre
  • llima
  • 1 alvocat


En primer lloc, s'ha de macerar la carn el dia abans. Per això, s'ha de tallar el filet de porc a daus d'1 cm, aproximadament.




A part, en un cassó, s'ha de posar aigua a bullir i deixar els chiles guajillo y ancho durant 5 minuts.

En el recipient de la batedora, s'ha de posar la rodanxa de pinya, pelada i a daus, la ceba, el jitomate (o tomàquets pera), el suc de taronja, el vinagre, l'orenga, el comí, els claus d'olr, l'all, la sal, els chiles chipotle i el chile guajillo i l'ancho -sense pepites- i triturem bé fins que tot sigui ben fi.

S'ha de posar la carn en un bol, cobrir bé amb la preparació anterior, tapar amb paper film i deixar reposar a la nevera tota la nit, si són 24 hores millor.




Al dia següent s'ha de preparar la salsa taquera.

Per això, s'ha de triturar els tomàquets verds, la ceba, un all, un parell de chiles piquín (cayena) i un bon grapat de coriandre, oli i sal i triturem. S'ha de reservar fins el moment de servir.




En un altre bol s'ha d'aixafar un alvocat amb el suc de mitja llima, sal i pebre i reservar amb l'os de l'alvocat perquè no es torni negre. I reservar.

En una paella, s'ha de marcar dues rodanxes de pinya tallades a daus d'1 cm, aproximadament, fins que siguin daurades. Amb una mica d'oli per evitar que s'enganxi. I quan siguin daurades les reservem.

A la mateixa planxa, s'ha de coure la carn que haurem colat del marinat.

I mentre la carn es fa, s'ha d'escalfar les tortitas.

I ja es pot muntar el plat.




En primer lloc, al damunt de la tortita, una bona capa d'alvocat, després la carn, una mica de pinya, una bona quantitat de salsa taquera, la ceba lila picada, coriandre i llima.

Boníssims.




Un plat que encara resulta més bo quan es comparteix amb amics.



I encara amb aires mexicans, s'acaba el post d'avui. Amb una cançó que m'encanta.


Porque no supiste entender a mi corazón?
Lo que había en él, porque no?
Tuviste el valor de ver quien soy
Porque no escuchas lo que está tan cerca de ti?
Sólo el ruido de afuera y yo
Que estoy a tu lado desaparezco para ti

No voy a llorar y decir que no merezco esto
Porque es probable que lo merezco
Pero no lo quiero
Por eso

Me voy
Que lástima pero adiós
Me despido de ti y me voy
Que lástima pero adiós
Me despido de ti

Porque sé que me espera algo mejor
Alguien que sepa darme amor
De ese que endulza la sal
Y hace que salga el sol
Yo pensé que nunca me iría de ti
Que es amor del bueno de toda la vida
Pero hoy entendí
Que no hay suficiente para los dos


No voy a llorar y decir que no merezco esto
Porque es probable que lo merezco
Pero no lo quiero
Por eso

Me voy
Que lástima pero adiós
Me despido de ti y me voy
Que lástima pero adiós
Me despido de ti

Me voy
Que lástima pero adiós
Me despido de ti y me voy
Que lástima pero adiós
Me despido de ti

Me voy
Que lástima pero adiós
Me despido de ti y me voy
Que lástima pero adiós
Me despido de ti

(Julieta Venegas)






TEXTO O DESCRIPCION



dissabte, 10 d’octubre de 2015

{dolços de mandarina grecs} Rajos de sol en plena tardor...





"Un home que no arrisca res per les seves idees,
o no valen res les seves idees,
o no val res l'home."

(Plató)



Cada dia, pel matí, segueixo un ritual. 

M'encanta llevar-me d'hora. El primer que faig és obrir les persianes i mirar si fa sol. Un cafè amb llet, un entrepà, un suc, encara al llit, amb el mateix programa de la tele (un dels pocs que miro) -abans mirava "Formatges del Món" o la "Cuina de Rachel Khoo", però ara m'he de conformar amb veure les cases de la gent...-, i cap a la dutxa.

Els matins, abans de sortir de casa, m'agraden. Em sento a gust.

Els matins, abans de sortir de casa, són, per mi, un dels petits plaers de la vida. Sobretot si fa sol.

I si no en fa, me'l busco. O els fabrico. Com aquests dolços, que són com raigs de sol.



αμυγδαλωτά με μανταρίνι

Aquestes paraules no significaven res fins que, rebuscant entre les receptes dolces de Grècia, el nou destí de les Rebosteres per Europa, vaig topar amb aquest dolç, el vaig fer i després de 48 hores d'espera al tastar-los, em van captivar.

αμυγδαλωτά με μανταρίνι

Aquestes paraules, ara, em roben el cor.

Aquestes boles de mandarina són una recepta típica de l'illa de Corfú i són una espècie de trufes de fruita deliciosament refrescants i perfectes tant per postre com per berenar o per acompanyar un cafè.

No es fan en un moment, en contra del què pot semblar, però l'espera val la pena i es conserven durant temps.

Ja veureu quin aroma desprenen! Cada mossegada és un plaer i us serà difícil no acabar amb totes, una darrera l'altra.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 1/2 kg de mandarines
  • 125 ml de suc de mandarina
  • 175 gr d'ametlla mòlta
  • 300 gr de sucre
  • sucre glas


En primer lloc, s'ha de pelar les mandarines, amb compte de retirar tota la part blanca interior que donaria un gust amarg. Les pells, s'han de posar en un bol i cobrir amb aigua; ha de reposar unes 6 hores. Passada aquesta estona, s'han de colar i posar al foc amb aigua i coure fins que siguin tendres, uns 45-60 minuts.

Després s'han de colar novament i deixar refredar.

S'han de triturar juntament amb un parell de cullerades de suc de mandarina, afegir les ametlles mòltes i seguir triturant fins aconseguir una crema homogènia.




A part, en un cassó antiadherent, s'ha de tirar la resta de suc de mandarina i el sucre i coure sense deixar de remenar, fins que el sucre estigui dissolt. I una vegada ho estigui, s'ha de deixar bullir l'almívar, uns 5 minuts, sense remoure, fins que espessi una mica.

Finalment, s'ha de barrejar amb la barreja de mandarina i ametlla i deixar coure tot uns deu minuts, remenant de tant en tant.




Quan la barreja es desenganxi de les parets del cassó, s'ha de treure del foc i deixar refredar.




S'ha de folrar una safata amb paper de forn i, amb les mans humides, anar fent boletes de la mida d'una nou, deixar al damunt de la safata i deixar assecar 24 hores.




I per últim, s'han d'arrebossar els dolços de mandarina amb sucre gras i guardar en un recipient hermètic.




Són unes boletes suaus, dolces, fresques i adictives. No en podràs deixar de menjar.






I com que de Grècia va la cosa...Vaixell de Grècia, un clàssic.


Si per les albes veieu passar un vaixell
besant les aigües del mar bressol dels déus,
feu-li senyal, que pugui veure on som
i caminar amb nosaltres cap al nord.

Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó,
no penseu mai que ho hagi perdut tot,
que el poble sempre podrà inflar el velam
per guanyar onades fetes de por i de sang.

Vaixell que plores igual que plora el meu,
que duus la pena i el dol que porta el meu,
vaixell de Grècia, que no t'enfonsi el tro,
infla les veles que anem al mateix port.

(Lluís Llach)






TEXTO O DESCRIPCION