dimecres, 25 de febrer de 2015

Bunyols de vent. Buits per dins, però deliciosos.






"L'únic símbol de superioritat que conec
és la bondat."

(Ludwig Van Beethoven) 




Després de 35 anys, i potser he trigat massa en adornar-me'n, he arribat a la conclusió de que he de ser ferma a l'hora de triar les persones que formen envolten la meva vida, en tots els àmbits, personal i professional. He de ser selectiva.

Em resistia a creure-ho, però és evident que hi ha persones completament buides per dins, superficials i banals que desgraciadament, algunes vegades he tingut a prop. Tenen una ànima tant buida que no són capaços de veure el que la resta fa per ells i només saben envoltar-se de mentides, negativitat i fer que els del seu voltant acabin pansint-se. 

I quan t'allunyes, igual que quan regues una planta i la deixes al sol, revius.

Ara que ho veig, només sento llàstima per elles. Molta llàstima. I és quan m'alegro de ser com sóc i de tenir la família i els amics que tinc.



Però no tot el que està buit per dins és dolent. I sinó proveu aquests bunyols.

Els bunyols de vent -que també reben el nom de caragirats- són una variant bastant moderna dels tradicionals bunyols de Quaresma, que inclouen, entre d'altres, llet i matafaluga.

Diuen que els jueus sefardites ja feien uns bunyols semblants al segle X, així que mireu si són antics.

Si voleu fer-los farcits o conèixer una mica sobre la història dels bunyols de vent, podeu mirar la recepta dels bunyols farcits de crema que vaig fer l'any passat.

Jo, els d'enguay els he fet seguint la recepta que he trobat a la col·lecció "Tota la cuina catalana de la A a la Z", que tinc la sort de tenir complerta.



Per fer aquests deliciosos bunyols, es necessiten els següents ingredients:

  • 250 ml d'aigua mineral
  • 100 gr de mantega
  • 150 gr de farina de rebosteria
  • 275 gr d'ous
  • 100 gr de sucre
  • la pela d'una llimona ratllada
  • oli d'oliva
  • un pessic de sal
  • oli de gira-sol


En primer lloc, s'ha de posar en un cassó la mantega, el sucre, la pell de llimona ratllada, un pessic de sal i l'aigua mineral i dur a ebullició.




Quan ja bulli, s'ha de baixar a foc lent i afegir, tota de cop, la farina. S'ha de remenar constantment, mentre cou a foc lent, vigilant que no s'enganxi a les parets de la cassola. Ha de quedar una massa llisa i homogènia.




Llavors, s'ha de retirar del foc i seguir remenant mentre es refreda una mica.




Una vegada s'hagi refredat, s'ha d'anar afegint els ous, un per un; no s'ha d'afegir el següent ou, fins que el que haguem tirat sigui ben integrat a la massa.




Us quedarà una massa no gaire espessa, brillant i llisa, que s'ha de tapar amb paper film i deixar reposar a la nevera, com a mínim, durant quatre hores.

Passat aquest temps, s'ha de posar la massa en una màniga pastissera i en un cassó, posar oli a escalfar. No s'ha de començar a fer els bunyols fins que l'oli no sigui ben calent i comenci a fumejar. 

Llavors, s'ha d'anar tirant petites porcions de massa a l'oli. Primer s'inflaran i ells sols donaran la volta. 




Quan siguin ben enrossits, s'han d'enretirar del foc i anar deixant al damunt de paper absorbent per treure'n l'excés d'oli.




I finalment, s'han d'arrebossar bé amb sucre.




Són espectaculars. Boníssims i lleugers. Us semblarà que n'heu fet molts, però us ben asseguro que desapareixeran en un tres i no res. Buits per dins, però deliciosos.





L'olor i el sabor dels bunyols em transporten a la infància, així que res millor que una de les cançons que també em fan viatjar, pel meu gust millorada. Gran descobriment: Angus & Julia Stone versionant una de les cançons més conegudes de Grease.


You're the one that I want

I got chills, they're multiplying,
And I'm losing control
'cause the power you're supplying,
It's electrifying

You better shape up, 'cause I need a man,
And my heart is set on you
You better shape up, better understand,
To my heart I must be true

You're the one that I want, ooh ooh ooh, honey
The one that I want, ooh ooh ooh, honey
The one that I want, ooh ooh ooh
Can't you see, oh yes indeed, oh yes indeed

If you're filled with affection,
You're too shy to convey
Meditate my direction
Feel your way

You better shape up, cause you need a man,
Who can keep me satisfied
You better shape up, you better prove,
That my faith is justified

But I'm sure down deep inside

You're the one that I want, ooh ooh ooh, honey
The one that I want, ooh ooh ooh, honey
The one that I want, ooh ooh ooh
Can't you see, oh yes indeed, oh yes indeed

(Angus & Julia Stone)







TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 24 de febrer de 2015

Arròs de rogers amb la seva maionesa. D'un sabor inigualable.






"I never dreamed about success.
I worked for it."

(Estee Lauder)




A mi el peix m'agrada molt. Crec que puc dir que no hi ha cap peix que no m'agradi, però com en tot, tinc preferències, i els rogers o molls, són un dels meus preferits, i és que és un dels peixos més gustosos que he provat.

El seu nom científic és mullus barbatus -si és el que anomenem moll de fang- o mullus surmulentus -si és el moll de roca- i és de la família dels múllits.

Tant un com l'altre són bastant semblants i la diferència principal rau en la coloració del cos; tot i que ambdós tenen el ventre d'una tonalitat argentada, el moll de roca té el llom decididament roig i, en canvi, el moll de fang el té d'una tonalitat més rosada. I una curiositat, el moll de roca pot canviar el seu color o tonalitat segons el moment del dia, la profunditat per la que està nadant o inclús segons el seu estat emocional -sé que resulta increïble-.

També podem distingir-los perquè el moll de roca presenta, amb la llum, una franja longitudinal força pronunciada, de color roig fosc o marró, que va des de l'ull fins a la cua i quatre o cinc ratlles groguenques que es dibuixen al llarg de tot el cos.

I, finalment, la última diferència és que el moll de roca té el morret més allargassat que el de fang i les dues barbes que té sota el mentó, són més llargues que el de fang.

Crec que amb això n'hi ha prou per poder distingir-los.

Per últim, i ja que sempre intento trobar l'origen dels mots, vaig estar investigant sobre el nom amb que col·loquialment, se'l coneix en català: rogers -en castellà se'ls anomena "salmonetes"-.

Per això us transcric un article de Manuel Cuyàs, al diari Punt Avui.

"Més rogers

24/04/13 02:00 - MANUEL CUYÀS. 

Arran del meu article de l'altre dia sobre els molls i els rogers, jo, que sóc de Mataró i en dic "rogers", i el meu amic Manuel Foraster, que és de Sabadell i en diu "molls", ens vam entaular al Gelida de Barcelona, on anem sempre, i ens en vam fer servir. Deia Julieta que si la rosa no es digués rosa faria la mateixa olor. No n'estic segur perquè crec que el nom fa la cosa, però en aquest cas els dos Manuels vam compartir sabor deglutint el mateix peix de nom diferent.

Abans de sortir de casa havia trobat a la bústia un avís de Correus perquè passés a recollir un certificat. El remitent era en Joaquim M. Puyal. Què devia voler? Havent dinat vaig anar a buscar el sobre. Mira quines coses. En Puyal, que a més del gran periodista que tothom coneix és filòleg i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, m'enviava un treball de Joan Veny on el "nostre il·lustríssim lingüista" -en paraules de Puyal- escateix l'origen del nom "roger". Per Veny, l'hem de localitzar en l'occità "roget". Francesc de B. Moll s'hi havia acostat fent-lo deutor del francès "rouget", però Veny, que retreu a Moll un sistemàtic oblit de l'origen occità de molts mots catalans, afirma que el "rouget" francès també deriva de "roget", nom que evoca el color rosat del peix. ¿Com en català va passar de "roget" a "roger"? ¿D'on surt aquesta "r" final? Com que els pescadors distingien entre el "roget de roca" i el "roget de fang", el contacta entre la "t" final de "roget" i la "d" de la preposició els va fer entendre que parlaven de "rogé". L'ortografia i el diminutiu, "rogeret" -els rogers tendeixen a la miniaturització-, van acabar fixant la "r". Veny acompanya l'estudi amb un mapa que delimita la Catalunya que diu "roger", la del nord, la Vella, i la que diu "moll", la del sud, la Nova. Llàstima, Joaquim Maria, que rebés la teva amable i il·lustrativa carta a la tarda. T'hauria pogut avisar perquè t'afegissis al dinar filològic.

Explica Veny que quan Josep M. de Casacuberta Roger i Francesc de B. Moll es reunien a la Secció Filològica de l'Institut, els dos homes deien que estaven units per uns cognoms que, sent diferents, corresponien a la mateixa espècie ictiològica. Veny ho nega: "Roger" és en aquest cas un patronímic masculí germànic i "moll", com el mateix Moll diu al seu diccionari, una "persona fluixa, feble de caràcter". No sé si Veny dispara amb arpó."




Per fer aquest arròs per dues persones, es necessiten els següents ingredients:


  • 120 gr d'arròs carnaroli
  • 360 ml de fumet de peix de roca (jo l'he fet amb galeres, peix de roca, 1 tomàquet, porro, pebre vermell "La Chinata", all i ceba)
  • 4 rogers
  • 2 cebes
  • oli de gira-sol
  • fetge dels rogers
  • mantega


En primer lloc, es necessiten uns bons rogers. Aquesta és la clau.




S'han de treure les escates i les espines als rogers i rostir les espines i el cap fins que quedin ben torrats i cruixents. Llavors, s'ha d'agafar un recipient de vidre ample i fons i posar a dins les espines i el cap, afegir unes làmines d'all i cobrir tot amb oli de gira-sol. Aquest recipient s'ha de posar al forn, a 100ºC durant uns 45 minuts, aproximadament. Així, s'obté un oli confitat.




En una cassola, s'ha de sofregir la ceba picada amb una mica de l'oli confitat fins que sigui ben rossa.




A part, s'ha de fer un fumet de peix de roca que jo he fet amb galeres, peix de roca, 1 tomàquet, ceba tendre, alls i un porro, sofregint primer les galeres, i afegint després el peix de roca, les verdures una mica sofregides, el pebre vermell i l'aigua. Només s'ha de coure uns 20 minuts, ja que si es cou en excés, queda amargant.




Quan la ceba sigui ben sofregida, s'ha d'afegir l'arròs i deixar fins que canviï de color i s'enrossegi i ja es pot afegir el fumet i salpebrar.




A part, s'han de fer a la planxa els rogers. Jo perquè no s'enganxi, poso al damunt de la paella una mica de paper vegetal i una mica d'oli. Així queden perfectes.




En una altra paella, s'ha de fondre una mica de mantega i coure els fetges dels rogers i una vegada cuits i juntament amb la mantega, s'ha de triturar bé amb el turmix fins que quedi una pasta, que s'ha d'afegir a l'arròs.

I finalment, s'ha de fer una maionesa amb un ou, una mica de sal i pebre i l'oli confitat que ja ha de ser ben fred.




Quan l'arròs sigui fet, ha de reposar uns minuts amb un drap tapant la cassola. Ha de quedar un arròs sec.

Per emplatar, s'ha de col·locar l'arròs i al damunt els lloms dels rogers que hem fet a la planxa i una mica de la maionesa pels costats.




És un plat deliciós i és que el roger és un peix increïblement saborós.



I és d'un sabor tant intens i alhora delicat, que et seduirà. Com aquesta cançó.


Goodnight moon

There's a nail in the door
and there's glass on the lawn
tacks on the floor
and the tv is on
and I always sleep with my guns when you're gone

There's a blade by the bed
and a phone in my hand
a dog on the floor
and some cash on the nightstand
when I'm all alone the dreaming stops
and I just can't stand

What should I do I'm just a little baby
what if the lights go out
and maybe and then the wind just starts to moan
outside the door he followed me home

So goodnight moon
I want the sun
if it's not here soon
I might be done
no it won't be too soon 'til I say goodnight moon

There's a shark in the pool
and a witch in the tree
a crazy old neighbor and he's been watching me
and there's footsteps loud and strong coming down the hall
something's under the bed
now it's out in the hedge
there's a big black crow sitting on my window ledge
and I hear something scratching through the wall

What should I do I'm just a little baby
what if the lights go out
and maybe and then the wind just starts to moan
outside the door he followed me home
so goodnight moon
I want the sun
if it's not here soon
I might be done
no it won't be too soon 'til I say goodnight moon

(Shivaree)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 22 de febrer de 2015

Carbonada flamenca. Per sucar-hi pa.






"A l'estiu bon cuinat
i a l'hivern bon estofat."

(Dita popular catalana)




I com si res, el febrer, s'ha esfumat. Val, sí, és un mes curt, però en un tres i no res, ja som gairebé al març. Avui és últim diumenge de mes, i toca publicar la recepta que hem robat, en aquest cas, a la Rosa Dulce.

I de qui és aquest fantàstic blog? De la Rosa, a qui com a tots els "lladres" del repte, li encanta cuinar i passa llargues estones a la seva cuina-laboratori entre farines, sucre, xocolata i vainilla.

Estic molt d'acord amb ella en que no hi ha res millor que la casa amb aroma d'un pa de pessic coent al forn, una olor, que com bé diu ella, alimenta l'ànima.

Tot i ser un blog d'allò més dolç, però, només entrar (i creieu-me que tant bon punt van anunciar quin seria el blog a assaltar, vaig entrar-hi corrents) vaig endur-me un botí que no es mourà de la meva cuina. 

La recepta em va entusiasmar. És senzillament, fantàstica.



La "Carbonada flamenca" és un clàssic de la cuina belga i es podria dir que és patrimoni culinari de Flandes. Us ben juro, que és un guisat per sucar-hi pa.

He de dir que normalment, es cuina a foc lent i que jo vaig fer servir la olla a pressió, per la falta de temps, però l'he repetit, i tant d'una manera com de l'altra és espectacular.

Aquest guisat belga rep el nom de stoofvlees, Vlaamse Stoverij o Vlaamse stoofkarbonade (en holandès) i hi ha qui diu que podria tenir origen espanyol, tot i que hi ha guisats molt semblant en altres països, com a França, on tenen el famós bou a la borgonya, que fan en vi, enlloc de cervesa.

El nom ve donat perquè originàriament, era un guisat que es preparava al damunt de les brases; devia ser d'escàndol.

Però com en moltes de les receptes tradicionals, o millor dit, com en totes les receptes tradicionals, hi ha tantes maneres de fer com cuiners/es, i no només pels tipus de carn utilitzades o tipus de cervesa, hi ha altres trucs, com el que he après de la Rosa de posar un parell de llesques de pa untades amb mantega, que fan que la salsa resultant, sigui per plorar de plaer.

Per cert, la primera vegada que vaig fer aquesta recepta vaig fer la meitat, ara, us recomano que feu les mides que dona la Rosa i si sobra, al dia següent encara està millor.



Per fer aquesta deliciosa recepta, es necessiten els següents ingredients:

  • 1 kg de vedella tendre per guisar, a daus
  • 1 ceba gran
  • 200 gr de bacó fumat
  • 1 llauna de cervesa negra
  • 1 cullerada sopera de vinagre
  • 1 cullerada sopera de mostassa
  • 4 claus
  • 1 llesca gran o dues de mitjanes de pa
  • mantega
  • sal i pebre
  • 2 fulles de llorer
  • oli d'oliva verge
  • patates, mantega i pebre negre pel puré que acompanya


En primer lloc s'ha de daurar el bacó amb una mica de mantega i oli d'oliva i quan comenci a daurar-se, s'ha de retirar del foc i reservar.



En el mateix greix on hem fet el bacó, s'ha de marcar la carn a foc ben viu i una vegada ben segellada -que farà que encara sigui més tendre, si cap-, també s'ha de reservar amb el bacó.




A la mateixa cassola on hem marcat la carn, s'ha de sofregir la ceba tallada en juliana i quan comenci a ser tova i a agafar color, s'ha d'afegir el sucre morè, i deixar que caramel·litzi una mica.




Llavors, ja podem afegir la carn i el bacó que havíem reservat i cobrir amb la cervesa, afegir els claus, el vinagre i el llorer.




Al damunt de la carn, s'ha d'afegir una gran llesca de pa untada amb mantega i mostassa que poc a poc s'anirà desfent i espessirà la salsa. Tant si feu servir el mètode més tradicional, com si feu servir la olla pressió, aquest pas és clau, així que en aquest últim cas, s'ha de col·locar el pa just abans de tancar la olla.




Diu la Rosa que s'ha de coure tapat durant una hora i mitja més o menys, depenent de com de tendre sigui la carn, jo vaig deixar-ho coure una hora a 1 bar de pressió.




I per acompanyar el guisat, res millor que un bon puré de patates casolà fet només amb patates, mantega caramel·litzada, sal i pebre.




Us ben juro que és una delícia. Simplement, deliciós.






I ja que estem a Bèlgica, una cançó mítica nascuda en aquelles terres.


The way to your heart

Woke up this morning with my heart on fire
held on to what I'd been dreaming
woke up this morning, I had one desire
to get back to what I'd been seeing

Heaven
it was heaven
I have never known a bliss
witnessed anything like this

Glowing all over as I started on my feet
thought I heard somebody calling

Heaven
it was heaven
now I know I've seen the light
make it go on shining

I keep on searching for the way to your heart
try to believe it's getting better
baby, take me all the way to your heart
I want you

All the sweet kisses, all the tenderness
that are being shared all around me
only remind me of my own disstress
no loving arms to surround me

Falling
I am falling
you could help me out again
being mine forever

I keep on searching for the way to your heart
try to believe it's getting better
baby, take me all the way to your heart
I want you

You got it, you got it
there'll be no doubt about it
nobody's going to keep me from you
I want you, I need you
I'll find a way to get through
nobody's going to keep me from you


Heaven
it was heaven
now I know I've seen the light
make it go on shining


I keep on searching for the way to your heart
try to believe it's getting better
baby, take me all the way to your heart
I want you


I keep on searching for the way to your heart
try to believe it's getting better
baby, take me all the way to your heart
I want you

(Soulsister)






TEXTO O DESCRIPCION



dijous, 19 de febrer de 2015

Wonton de pollastre i xampinyons. Cruixent, exòtic i deliciós.






"Aquell que s'ho pensa molt abans de donar un pas,
es passarà tota la seva vida
al damunt d'un sol peu."

(Dita popular xinesa)




A qui no li agraden els wonton? A mi m'encanten. Al vapor, fregits, de peix, de carn, del que sigui.

Aquesta pasta és molt fàcil de fer, però la venen congelada als supermercats asiàtics  i és boníssima i molt pràctica. Jo, que normalment sempre la utilitzo per fer canelons, sempre la tinc al congelador. L'altre dia, tenia unes làmines que m'havien sobrat i et voilà!



El wantan, wanton, wonton o won ton (en xinès tradicional 餛飩), és una massa d'allò més fina, feta amb farina de blat, aigua i sal, d'uns 10cm x 10cm, que normalment va farcida de carn de porc, molt comú a la gastronomia xinesa, que es menja o bé fregida o feta al vapor, sola o en sopes.

El nom wantan s'escriu en xinès com húntún 餛飩 ) que és la denominació que rep al nord de la Xina i que significa "pasta de forma irregular" i en cantonès, significa "nubes rebosantes"; en ambdós dialectes es pronuncien "wantang" per això, en molts idiomes, com en l'anglès, s'anomena wonton seguint les directrius cantoneses de pronunciació. 

A Sichuan, al wonton se'l coneix com "chāo shǒu" () i es serveix, sovint, amb pasta de sèsam i amb salsa de xili, plat que rep el nom de oli de wonton vermell.

I curiosament, els caràcters 餛飩, poden utilitzar-se, en japonès, per anomenar els fideus udon, que poques similituds tenen amb el wonton.



Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


  • 1 pit de pollastre
  • làmines de pasta wonton
  • un grapat de xampinyons
  • 1 ceba tendre
  • gingebre fresc
  • ciboulet
  • coriandre
  • sal i pebre
  • 1 all picat
  • unes gotes de tabasco
  • salsa de soja
  • 1 culleradeta de sucre morè


Per fer el farciment que duran els wontons, s'ha de barrejar bé tots els ingredients i, abans, per poder fer-ho, s'ha de picar bé el pollastre, els xampinyons, la ceba tendre, les herbes i l'all, ratllar el gingebre i amanir amb la sal, sucre morè i pebre. Després, per acabar, s'ha d'afegir unes gotes de Tabasco -al gust- i un rajolí de salsa de soja i seguir barrejar fins a obtenir una pasta uniforme.




Després, amb molt de compte s'han d'anar separant les làmines de pasta wonton. Jo les compro congelades, així que s'han de treure bastant abans perquè siguin descongelades a l'hora de fer-la servir.

Llavors, amb l'ajuda d'una cullereta, s'ha d'anar posant una bola de pasta al damunt de cada làmina de pasta wonton.




Després, s'ha d'humitejar, amb el dit mullat, el contorn de les làmines i segellar unint totes les puntes de la pasta al centre, com si pleguéssim un mocador, tal i com podeu veure a la foto.




És important que apreteu bé, ja que sinó, al moment de fregir-los es poden obrir. Si finalment les coeu al vapor, no cal anar tant amb compte.




I ja es poden coure, o bé al vapor o fregides, com he fet en aquest cas. La veritat és que és una pasta que absorbeix molt poc oli i que queda molt cruixent, així que fregides són fantàstics.




I per acompanyar una mica de salsa agredolça de chili, que, aquesta vegada, no he fet jo.




Una delícia ideal per compartir.



I sense absolutament cap vincle amb la recepta, una cançó que em venia de gust sentir.



Battez-Vous

Faites-vous la guerre pour me faire la cour
Maintenant battez-vous
Soyez gangsters, soyez voyous
Maintenant battez-vous
Toi mon tout, mon loubard
Tu serais mon lascar superstar

J'ai tellement besoin d'amour

De tes bras, de ta voix de velours

Sortez les dollars et les bijoux
Mettez-vous à genoux
Dans la Jaguar, dans la gadoue
Mettez-vous à genoux
Toi mon tout, mon loubard
Tu serais mon lascar superstar

J'ai tellement besoin d'amour
De tes bras, de ta voix de velours
J'ai tellement besoin d'amour
Tu ferais de moi ta belle de jour

Je rêve d'un king de kidnapping
De quitter mon pauvre living
Je veux du swing et du bling bling
Et que le meilleur gagne sur le ring
Tu ferais de moi ta belle de jour
J'ai tellement besoin d'amour

Hey, maintenant battez-vous

(Brigitte)






TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 17 de febrer de 2015

Bescuit Glacé sense sucre. Felicitats mare.






"Quan jo tenia cinc anys,
la meva mare em deia que la felicitat era la clau de la vida.
Quan vaig anar a l'escola,
em van preguntar que volia ser quan jo fos gran.
Jo vaig respondre: "Feliç".
Em van dir que no entenia la pregunta
i jo els vaig respondre,
que ells no entenien la vida."

(John Lennon)



Avui és l'aniversari de la mare.

I el post d'avui, no podia anar dedicat a altre cosa que a ella.

Així que, un fragment d'un poema per tu:


"...Dir que m'has estimat i m'estimes
Dir que m'has educat i m'eduques
Dir que m'has perdonat i em perdones
Dir que m'has entès i m'entens
Dir que m'has donat i que em dones
Dir que t'has preocupat i et preocupes
Dir que sempre has estat i que sempre estaràs

És dir-te, 
senzillament,
mare meva,
que no hi ha ningú 
com tu..."

(Jaume Timoner)




Per celebrar el seu aniversari, he triat un pastís que a casa ens agrada molt, el Bescuit Glacé de la Pastisseria Canal; fa uns mesos va sortir la recepta per TV3, al programa Cuines, i jo l'he adaptat en format sense sucre.

Altres vegades havia provat de cuinar sense sucre amb Stevia, que aguanta l'escalfor d'una cocció al forn, però modifica el sabor.

Aquesta vegada, he fet servir Tagatosa -la Sandra me'n va parlar-, i estic molt contenta amb el resultat, ja que a part de tenir una textura bastant semblant al sucre, no modifica el sabor.




La tagatosa és monosacàrid que deriva del sucre de la llet, pel que és 100% natural -en el format comercial, però, no queda rastre ni de la lactosa ni de la glucosa-. A més, des del punt de vista metabòlic, funciona de manera diferent a la fructosa i a la sacarosa, ja que no s'arriba a absorbir totalment, una part ho fa en el intestí prim i l'altre fermenta al colon convertint-se en àcids grassos gràcies a les bactèries. Per tant, no afecta al nivell de glucosa ni de insulina de la sang. 

A part, té com a altres avantatges que té molt poques calories, que no provoca càries, que equilibra la flora intestinal gràcies a les seves propietats probiòtiques, ajuda al creixement del lactobacilus acidophilus i que aguanta coccions. Per contra, encara resulta cara. 

Només un consell, per fer el pa de pessic, munteu els ous amb la Tagatosa el màxim possible i afegiu la farina amb molt de compte, perquè no baixi gens el volum. D'aquesta manera, tot i no portar sucre, us quedarà un pa de pessic ben esponjós.



Per fer aquest pastís, que com us he dit he fet sense sucre -tot i que us indico la recepta original i l'equivalent en Tagatosa-, es necessiten els següents ingredients:


Pel pa de pessic:

  • 115 gr de farina fluixa
  • 57,5 gr de Tagatosa (115 gr de sucre)
  • 4 ous
  • 100 gr d'ametlla granet o crocant
  • 1 culleradeta de llevat Royal (només si ho feu amb tagatosa)

Pel biscuit glacé:

  • 50 gr de Tagatosa (100 gr de sucre)
  • 33 gr d'aigua
  • 700 gr de nata muntada sense sucre
  • 4 rovells d'ou
  • 1 beina de vainilla


En primer lloc, s'ha de fer el pa de pessic, ja que necessitarem utilitzar-lo quan ja sigui ben fred.

Per això, s'han de muntar els ous amb la tagatosa (o el sucre) i un pessic de sal, fins que blanquegin i gairebé doblin el seu volum.




Mentre, s'ha de preparar el motllo, pintant-lo amb mantega fosa i després enfarinant-lo.

Quan els ous siguin ben muntats, s'ha de baixar la velocitat de la pastadora (o si ho feu a mà, el ritme) i anar afegint la farina amb delicadesa, per evitar que tot l'aire que hem adquirit al muntar els ous, desapareixi; així el pa de pessic quedarà ben flonjo.

I s'ha de posar al motllo i tirar pel damunt, l'ametlla o el crocant d'ametlla.




S'ha de coure a forn prescalfat a 190ºC, durant uns 15 min.

I una vegada cuit, s'ha de deixar refredar al damunt d'una reixeta, fins que sigui fred del tot.

Per fer el bescuit, s'ha de fer primer un almívar amb l'aigua, fins que arribi a uns 112ºC, la tagatosa (o el sucre) i les llavors que traiem d'una beina de vainilla. 




A part, s'han de muntar els rovells i sense parar de batre, s'ha d'afegir, a poc a poc, com un fil, l'almívar i seguir muntant fins que la barrejar sigui completament freda.




I una vegada freda (sinó ens desmuntaria la nata), s'ha de barrejar amb la nata que hem muntat, sense sucre; amb moviments envolvents.

I aquesta barreja, s'ha de posar a dins d'una màniga pastissera.

Com el pa de pessic ja ha d'estar ben fred, s'ha de tallar, més o menys, per la meitat, com si anéssim a farcir-lo i al damunt de la base, s'ha de posar el bescuit en forma de mitja esfera, que acabarem d'arrodonir amb l'ajuda d'una espàtula.




Amb la part de dalt del pa de pessic, s'ha de fer sis parts, com si fossin porcions de pastís i empolsinar amb un polsim de res de tagatosa o, si ho feu amb sucre, amb sucre glas.




I ja es pot posar pel damunt del bescuit, com a la foto i cap a la nevera a refredar.




És un pastís molt delicat, vistós i molt fàcil de fer, a veure si us animeu!



I una cançó bonica. Per acabar un dia bonic.

Amb tu

Tu, em mires, i jo,
no puc pensar en res més que
com ets d'important.
Amb tu jo em vaig fent gran
ja no em passa pel cap res on no hi ets,
ja no espero trobar-me amb ningú més.
I jo, hi ha cops que no et puc mirar,
no sigui pas el cas que em passi d'estimar.
Jo no et vull cansar, si m'has de carregar
fes-ho perquè tu vols, fes-ho de gust
que jo vull per sempre d'estar amb tu.

Perquè sol no vull trobar-me,
ni demà ni més enllà
i és que saps que sol, neixes i te'n vas,
te'n vas sol.

I no cal que facis res, que ja ho fas tot.
Toquem tu saps, ningú en va saber tant i
fes que voli el temps, que tinc el món sencer.
Vull oblidar-me ja d'imaginar
somnis que sé que no arribaran.

Desperto i veig que tu hi ets,
que cada dia és un dia més,
que puc ser lliure,
sense tu no puc viure.

Perquè sol no vull trobar-me,
ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol, neixes i te'n vas,
te'n vas sol.

(Lax'n'busto)






TEXTO O DESCRIPCION