diumenge, 30 de novembre de 2014

Anem de pícnic? Pastissets de carabassó i gorgonzola.





"Un solo plato no basta
para dar de comer a dos ladrones."

(Aristófanes)




I a una velocitat vertiginosa, tornem a estar a l'últim diumenge de mes, dia, en el que molts bloggers es lleven d'hora -per a mi un diumenge a les 10h ho és-, per compartir amb els membres del clan dels asaltablogs, la recepta que, sigilosament, s'han endut de les cuines del blog assaltat.

Aquest mes tocava assaltar el blog Rebuscando en la despensa, i la veritat és que ho ha posat difícil, ja que és un blog amb moltes, moltes receptes.

M'ha agradat molt la presentació del blog, on explica que el nom del mateix ve donat per la falta de temps que comporta, moltes vegades, rebuscar per la despensa i improvisar. Suposo que una circumstància que té en comú amb molts de nosaltres, al menys, amb mi.



I anant a la recepta, he de dir que aquesta vegada, i precisament per culpa d'aquesta falta de temps i dels ingredients que tenia per casa, he variat una mica la recepta; he aprofitat unes oblees per crestes que tenia i enlloc de roquefort, he posat gorgonzola i una mica d'emmental.

En fi, que la barreja dels formatges amb el carabassó, és una delícia, i en versió mini, queden ideals.

En un moment, vaig improvisar un pícnic deliciós. 



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 12 oblees per crestes
  • 1 carabassó
  • 100 gr de gorgonzola
  • 200 gr de crema de llet
  • 3 ous
  • sal i pebre
  • emmental ratllat


Com la recepta és ben fàcil i ràpida de preparar, el primer que s'ha de fer és posar a prescalfar el forn a 180ºC.

A part, mentre, s'ha de netejar bé el carabassó -ja que el farem servir amb la pell- i ratllar-lo. Per aconseguir que tregui una mica l'aigua, abans de passar-lo per la paella, ja que volem que es torri una miqueta i no que quedi com bullit, s'ha de tirar una mica de sal pel damunt i deixar que escorri uns minuts al damunt d'un colador.

I mentre el carbassó treu l'aigua, podem preparar la barreja d'ous, crema de llet, sal i pebre, que hem de batre bé. Jo no he fet servir farina.




Una vegada tenim preparada aquesta barreja, ja podem començar a preparar les tartaletes. 

Per fer-ho, jo he fet servir una safata de cupcakes. Simplement s'ha d'anar posant, amb molt de compte de que no es trenquin, una oblea a cada forat.

Llavors, s'ha de sofregir a foc ben fort, amb una mica d'oli, el carabassó i quan sigui dauradet, enretirar del foc i repartir-lo dins de cada tartaleta feta d'oblea.




Després, s'ha de fer el mateix amb el gorgonzola i, per últim, repartir la barreja de nata i ous pel damunt.




Finalment, i abans de posar al forn, s'ha de posar una bona quantitat de formatge ratllat emmental, a cada tartaleta.




I més o menys, s'ha de deixar coure uns 25 minuts o fins que siguin dauradets.




I ja està, en un moment, un petit mos deliciós. En un moment, un pícnic.





I per aquest diumenge, Domingo Astromántico de Love of Lesbian, acompanyats per la dolça veu de Zahara.


Domingo astromántico

Y ya lo sé, otra vez ha sucedido,
volaron los manteles y el domingo se hizo especial.

Flotaba en azoteas todo mi deseo,
solecito bueno y tus faldas al viento,
nada más.

Aeroplanos que saludo moviendo un espejo,
la ropa y tu pelo se movían al mismo compás,
nada más.

Te deslizas como si fueras de viento
y al contacto con mis dedos te desvanecieras.

Si tu magia ya no me hace efecto,
¿cómo voy a continuar?
Si me sueltas entre tanto viento,
¿cómo voy a continuar?
¿cómo voy a continuar?

Recuerdo que sopló la luna y era en pleno día
y entre aquellas nubes vislumbraste la estrella polar,
y algo más.

Madelmans haciendo slalom por tu cuello,
aire que se lleva tus misterios, hacia el Sur se van.

Y sé que a veces piensas que estoy algo ido,
pero nunca pierdo una sola oportunidad de admirar cómo...

Te deslizas como si fueras de viento
y al contacto con mis dedos te desvanecieras.

Si tu magia ya no me hace efecto,
¿cómo voy a continuar?
Si me sueltas entre tanto viento,
¿cómo voy a continuar?
¿cómo voy a continuar?

(Love of lesbian, amb Zahara)






TEXTO O DESCRIPCION



dimecres, 26 de novembre de 2014

Bake the World. Pan de Jamón.





"Los que soñamos
sentimos el sueño más hermoso
nos morimos temprano
porque no somos sueños
ni pájaros
y el aire nos pesa
sin embargo con todo
volvemos cada noche
para morirnos de otro sueño."

(Reynaldo Pérez Só 
-poeta venezolano-)




Aquest mes amb Bake the World viatgem a Venezuela, i no amb un pa qualsevol. Aprofitant que s'apropa el Nadal i que tothom comença, si més no, a pensar receptes per les celebracions, ens proposen el "Pan de Jamón".



El "Pan de Jamón" és un pa farcit de pernil, panxeta fumada, olives i, en alguns casos, amb panses -tot i que jo no n'he posat-, típic de Venezuela.

Segons Miro Popić, un periodista i columnista veneçolà especialitzat en gastronomia, el creador d'aquesta delícia va ser Gustavo Ramella, el propietari d'un forn ubicat a la cantonada entre el carrer Marcos Parra i el carrer Solís, de la ciutat de Caracas, concretament durant l'any 1905. Diuen que llavors només duia pernil i que va agradar tant que la majoria de forns van començar a oferir-lo.

Cap als anys 20 ja hi havia tantes varietats que se'n perdia el compte, amb ametlles, olives negres, nous tàperes...a més a més, al ser un pa tan bonic es va popularitzar per tot el territori, establint-se, com a plat típic de les festes de Nadal.



Hi ha moltes receptes per internet, així que m'he decantat per la que més em va entrar pels ulls, i és que la vaig trobar preciosa; la veritat és que no m'ha decebut gens. La recepta és del fantàstic blog Chokolat Pimienta.

De fet, és un tipus de pa que pensava que no m'agradaria massa i pensava inclús, que seria sec de menjar, però la veritat és que no podia anar més errada. És deliciós i suau, melós, saborós i amb un deliciós contrapunt entre la massa, més aviat dolça, i el farcit salat, sobretot, el de les olives.

Us asseguro que sorprèn.


Per fer aquest pa tant deliciós, es necessiten els següents ingredients:


Per la massa:


  • 1 cullerada de sucre morè
  • 60 ml d'aigua tèbia
  • 12 gr de llevat fresc
  • 250 ml de llet
  • 50 gr de sucre
  • 1/4 culleradeta de sal
  • 1 ou
  • 500 gr de farina
  • 75 gr de mantega

Pel farcit:

  • 10 lamines de panxeta ibèrica fumada
  • 2 làmines de 1/2 cm de pernil dolç 
  • 200 gr d'olives verdes

Per l'acabat:

  • 1 ou
  • 1 cullerada de llet
  • 1 pessic de sal
  • 1 pessic de sucre


La recepta és ben fàcil de fer.


En primer lloc s'ha de posar la cullerada del sucre morè, l'aigua tèbia i el llevat, barrejar bé i deixar reposar un quart d'hora mentre es preparen la resta d'ingredients.




La resta, menys la mantega i la sal, s'han de posar al bol de la pastadora, en el meu cas la KitchenAid, i quan hagi reposat la barreja anterior, afegir-la i pastar fins que la massa ben homogènia.




Arribats a aquest punt, s'ha d'afegir la sal i, mica en mica, la mantega en consistència de pomada i seguir pastant fins que la massa es torni llisa i brillant.

I llavors s'ha de deixar reposar fins que dobli, gairebé el volum, dins d'un bol pintat amb una mica d'oli, i tapat; aproximadament una horeta, o més si fa molt de fred.




Passada la primera fermentació, s'ha de posar la massa al damunt de la taula, enfarinada, i estirar en forma de rectangle, guardant un petit trosset per fer la decoració del pa.




Una vegada donada la forma, s'ha de cobrir, en primer lloc, amb les làmines de panxeta, després amb les de pernil en dolç i, per últim les olives. Hi ha qui posa panses, però jo no n'he posat.




Per acabar, i amb molt de compte, s'ha d'enrotllar la massa per donar forma al pa i col·locar-lo a la safata del forn, coberta amb paper vegetal.




Abans de deixar llevar de nou, s'ha de pintar el pa amb la barreja de sucre, sal, ou i llet, enganxant la decoració que vulgueu i pintant-la, també.




Amb molt de compte s'ha de punxar una mica la superfície amb una forquilla i deixar que llevi, de nou, durant uns 45-60 minuts.

Prescalfem el forn a 180ºC i una vegada arribi a la temperatura, s'ha de coure de 30 a 45 minuts, depenent de la potència de cada forn, o fins que sigui ben dauradet.




Us prometo que és deliciós.




I què millor per acabar una recepta nadalenca que amb la preciosa cançó que posa la banda sonora al anunci d'enguany de la Loteria. Per fi un anunci que emociona. Encara estic horroritzada amb el de l'any passat.


Glacier

Someone hear a lie, somewhere underneath
Caught between the reeling, mirroring the beat.
I no longer fit and the years asleep.
Show no sense of holding, staring aimlessy.

I wanna go south of the river, glacier slow in the heart of the winter.
I wanna go south of the river, face it alone in the heart of the winter.

And this we'll celebrate, this we'll celebrate
There and on the stage, this is a mistake.
Damn me off the long.
Down the earth and moon
Damp and clawing kneeling, rustling into change.

In a moment I was caught, in a calling by a steam.
In the moment of a hot.

I wanna go south of the river, glacier slow in the heart of the winter.
I wanna go south of the river, face it alone in the heart of the winter.
I am knotted at the love called house.

Few became, few became as glory as long locked as the forest state and starting living near.
Harrow since, ever since the farthest reaching under we inside a cheat, his banks again, so dear.

Someone hears a lie, somewhere underneath.
Caught between the reeling, mirroring the beat.
I no longer fit, and in years we fall.
Silence is so cold, and there's no sense at all.
And I was someone else,
I was something good.
Barrelling at the old.
There along the door.

I wanna go south of the river, glacier slow in the heart of the winter.
I wanna go south of the river, face it alone in the heart of the winter.

(James Vincent McMorrow)






TEXTO O DESCRIPCION



dilluns, 24 de novembre de 2014

Pandoro. Em rendeixo als seus encants.





"Cuando te vi me enamoré
y tu sonreíste porque lo sabías."

(William Shakespeare
-Romeu i Julieta-)




El Pandoro és un dels meus dolços preferits de Nadal. De fet, a casa, és tradició esmorzar-lo el matí de reis, tot just després d'obrir els regals. Crec que aquest any, enlloc de posar-los a la carta, els faré jo.

No enganyaré dient que és fàcil de fer, perquè no ho és, però és molt satisfactori si et surt. De fet, els he fet bastant abans de Nadal per provar com quedaven, i estic molt contenta amb el resultat.

Per dins és com un núvol. 



És típic de Verona, tot i que hi ha qui diu que en realitat, els seus orígens es troben a Àustria, on es feia un pa molt semblant, el "Pa de Viena", en canvi altres, diuen que podria deriva del pa d'or que es servia a les cases dels nobles venecians.

El cas és que es va començar a produir cap a l'any 1.800, com a evolució del "Nadalin", un dolç veronès. El 14 d'octubre de 1.894, Domenico Melegatti, en va obtenir la patent; era un dolç caracteritzat per tenir el cos en forma d'estrella de vuit puntes, obra del pintor impressionista Angelo Dall'Oca Bianca.

És molt popular a Itàlia -de fet arreu d'Europa-, tot i que la recepta és complicada i treballosa i això fa que la majoria el comprin ja fet.



Com a mi m'agraden els processos d'elaboració llargs, que em prenc com a petits reptes personals, quan el resultat és tant bo, em sento completament feliç.

Per no fallar amb els reptes, però, s'ha de buscar una bona recepta, i en aquest cas, no podia triar una altre que la de les germanes Sorelle Simili, del llibre "Pan y Dulces Italianos", ara editat per Libros con Miga, que fa poc que tinc a les mans i que és una meravella.





Per fer dos pandoros, es necessiten els següents ingredients:


Pel ferment:

  • 15 gr de llevat fresc
  • 60 ml d'aigua tèbia
  • 50 gr de farina de força
  • 10 gr de sucre
  • 1 rovell d'ou

Per la primera massa:
  • 5 gr de llevat fresc
  • el ferment
  • 25 gr de sucre
  • 1 ou M
  • 200 gr de farina de força
  • 30 gr de mantega

Per la massa final:
  • 2 ous M
  • 1 culleradeta de pasta de vainilla
  • 1 pessic de sal
  • 100 gr de sucre
  • 10 gr de sucre avainillat
  • 200 gr de farina de força
  • la primera massa
  • 140 gr de mantega


És una recepta molt laboriosa, tot i que us prometo que val la pena. Deixo les hores que m'ha trigat a mi perquè pugueu calcular bé el temps i us sigui més fàcil organitzar-vos.



01:00h del dissabte (si, tornava de sopar :P):

La nit abans de fer els pandoros, s'ha de fer el ferment -el que coneixem com a massa mare. Per fer-ho, s'ha de dissoldre el llevat amb l'aigua tèbia i després afegir la farina i barrejar bé. Després, s'ha d'afegir el sucre i el rovell d'ou i barrejar fins que tot estigui ben integrat.




S'ha de deixar reposar tota la nit, a la nevera, ben tapat amb paper film.

Al dia següent, ja veureu com ha crescut la massa i té moltes bombolles, el que ens indica que és ben viu per fer-lo servir.




10:30h del diumenge:

I ja podem fer la primera massa.

Per això, s'ha de dissoldre el llevat amb un parell de cullerades d'aigua tèbia i barrejar aquesta pasteta amb el preferment que hem tret de la nevera. Després s'ha d'afegir el sucre, l'ou batut i la farina, a poc a poc.




Pastar bé i una vegada la massa sigui uniforme i llisa, s'ha d'afegir la mantega, en consistència de pomada i pastar fins que estigui completament integrada i la massa sigui elàstica.




I llavors, s'ha de deixar una hora de repòs, dins d'un bol, tapada amb un drap.




11:30h del diumenge:

I ja podem fer la segona massa, la final.

En primer lloc, s'ha d'afegir a la massa que teniem fermentant, els ous batuts, la pasta de vainilla, la sal, el sucre i, per últim, la farina. Un consell, abans d'afegir cap altre ingredient, espereu a que s'integri a la massa el que acabeu d'afegir.

S'ha de pastar bé fins que la massa sigui completament llisa i brillant, com a mínim uns 15 minuts -jo ho pasto amb la KitcheAid-. Ha de passar la prova de la membrana, així que fins que no la passi, s'ha de pastar. Paciència.



I llavors s'ha de deixar que fermenti fins que dobli el volum, a mi m'ha trigat una hora i quart, aproximadament.




13:00h:

S'ha de posar la massa al damunt d'una taula enfarinada, desgasificar i estirar amb el corró fins a obtenir un rectangle.




A part, s'ha de fer un rectangle petit i fi amb la mantega i posar-la al mig de la massa. 




Llavors, s'han de portar les quatre cantonades al centre, com si tanquéssim la mantega dins d'un sobre.




Quan tinguem aquest quadrat fet, s'ha d'estirar una mica la massa, pressionant amb el corró perquè la mantega s'escampi i doblegar en 3, com un llibre. És important de posar farina al corró perquè no s'enganxi la massa.




I a reposar a la nevera, ben tapada amb paper film, durant 30 minuts.


13:45h:

S'ha de treure la massa de la nevera i tornar a fer el pas anterior -el plegat- un parell de vegades més, girant la massa cada vegada cap a un costat, com podeu veure a la foto. Això són les voltes. Entre volta i volta, s'ha de deixar mitja hora de repòs a la nevera, ben tapada amb paper film. 





14:50h:

Fetes les tres voltes, s'ha de dividir la massa en dos trossos, ja que com he explicat al principi de la recepta, amb aquestes quantitats, surten dos pandoros.




Llavors, sense pastar ja que perdríem les capes del fullat, s'ha de fer una espècie de bola i col·locar-la al motlle -el meu és de silicona i no cal, però si no ho és, enmantegueu-lo i espolseu-lo amb sucre glas- amb el costat llis mirant a la part inferior del motlle.




S'ha de tapar amb un drap i deixar que fermenti fins que la part superior gairebé surti del motlle. Això és el que més triga. Diuen que l'ideal és que fermenti a 27ºC, però és molt difícil de comprovar i mantenir. Jo poso a escalfar al mínim el forn, l'apago i la poso a dins a fermentar.

Jo calculo que m'ha trigat, aproximadament, unes 3 hores i mitja.




18.10h:

Prescalfar el forn a 180ºC.


18:30h:

S'ha de posar al forn que tenim prescalfat, al nivell dos d'alçada i deixar durant 15 minuts a aquesta temperatura. Passat aquest temps, s'ha de baixar a 150ºC i coure durant 20 minuts més.

Al sortir del forn, s'ha de deixar reposar uns minuts dins del motlle i, després, bolcar al damunt d'una reixeta perquè refredi.




Abans de servir, i una vegada completament fred, s'ha d'empolsinar amb sucre glas, si és avainillat, millor.




Un consell, posar una mica de sucre glas dins d'una bossa, el pandoro a dins i sacsejar fins que quedi ben cobert de sucre.


Us enamorarà, el seu interior és lleuger com un núvol.



I si voleu saber què sonava al meu cap quan vaig obrir-lo per tastar-lo i veure la molla, la famosa cançó de Pointer Sisters, de la mà de Le Tigre:



I'm so excited

Tonight's the night we're gonna make it happen,
Tonight we'll put all other things aside.
Give in this time and show me some affection,
We're going for those pleasures in the night.

I want to love you, feel you,
Wrap myself around you.
I want to squeeze you, please you,
I just can't get enough,
And if you move real slow,
I'll let it go.

I'm so excited,
And I just can't hide it,
I'm about to lose control
And I think I like it.
I'm so excited,
And I just can't hide it,
And I know, I know, I know, I know
I know I want you, want you.

We shouldn't even think about tomorrow,
Sweet memories will last a long long time.
We'll have a good time baby don't you worry,
And if we're still playing around boy that's just fine.

Let's get excited,
And we just can't hide it,
I'm about to lose control
And I think I like it.
I'm so excited,
And I just can't hide it,
And I know, I know, I know, I know
I know I want you, want you.

(Pointer sisters -versió Le Tigre)







TEXTO O DESCRIPCION



dissabte, 22 de novembre de 2014

Croquetes de pollastre amb curry. Exòtica tradició.





"Se'ns esmolen les dentetes
quan la mare fa croquetes.

Ben rosses i cruixidores,
no te'n menges, en devores.

En qualsevol ocasió
si hi ha croquetes millor."

(Miquel Martí i Pol)




Es un fet que qui prova una bona croqueta, no en menjarà només una, i una força irresistible l'empenyerà a agafar-ne una i una altra fins que no en quedi cap.

I és que n'hi ha per tots els gustos, de totes les formes i amb mil i un arrebossats.

A més a més, si abans eren un plat casolà, clàssic i rústic, el que ningú dubte ara, és que es poden considerar un mos d'alta cuina.

Ja cap al 2006, Ferran Adrià les va reinterpretar presentant la croqueta líquida i és que va arribar al punt més alt de la croqueta perfecte que, sens dubte és aquella croqueta fràgil que ningú entén com no s'arriba a trencar, continguda dins d'un arrebossat perfecta que fa que la delicada crema interior no surti.

I està clar també, que ara està de moda. I que qualsevol sabor, o plat que us imagineu, pot ser croquetitzat.

Així que només cal una mica d'imaginació i com qui tanca un tresor dins d'una capseta, es crea la croqueta.



L'altre dia, per aprofitar el pollastre d'un deliciós caldo que vaig fer, per enfrontar amb força el nouvingut fred, vaig fer aquestes espectaculars croquetes de pollastre al curry, que de ben segur que no us deixaran indiferents.



Per fer aquestes originals croquetes -a mi em van sortir unes 48-, es necessiten els següents ingredients:


  • 1/2 pollastre (si és de fer caldo, millor)
  • 1 cullerot de caldo de pollastre
  • 5 cullerades de farina
  • 2 porros
  • 1-2 pebrots verds
  • pebre negre
  • chili picat
  • curry
  • llet
  • sal
  • 2 ous (per arrebossar)
  • panko


En primer lloc s'ha de sofregir el porro ben picat i el pebrot verd a daus petits en una paella gran, amb un bon tall de mantega.




Mentre, jo vaig netejar el pollastre de greix i ossos, ja que aquestes croquetes van servir per aprofitar el que vaig fer servir per fer caldo, mig pollastre (pit i cuixa), i el vaig picar, a ganivet, a trossos petits.




Quan el sofregit sigui ben daurat, s'ha d'afegir el pollastre picat, el curry -al gust-, i una bona quantitat de pebre negre i deixar sofregir una estona perquè tots els aromes es pronunciïn.




Llavors, s'ha de tirar la farina. Jo gairebé sempre faig servir cinc cullerades de farina, plenes.

Com sempre explico quan penjo alguna recepta de croquetes, és imprescindible que la farina quedi ben cuita. Això evita que després tinguin gust a farina crua, que a mi, em resulta força desagradable.




Així que una vegada sigui ben sofregida i comenci a tenir un color més fosc -no serà tant fàcil de veure com en altres croquetes, pel color groc del curry, però per la olor ho sabreu- s'ha d'afegir, primer, un cullerot de caldo de pollastre -calent- sense deixar de remenar i quan l'hagi absorbit, anar afegint llet fins que veieu que no n'absorbeix més.

La massa estarà llesta quan comenci a desenganxar-se de les parets de la paella.

Com sempre explico, i sempre repetiré mentre segueixi posant receptes de croquetes, la meva mare em va ensenyar que, quan això passa, si estem una estona sense remenar, es formen una espècie de "volcans" d'aire -al menys a casa els anomenàvem així- que fan una mena de "pet"; quan se'n fan tres de grossos seguits, la massa està al punt.

Una vegada feta la massa, s'ha de deixar refredar a la nevera. Si es deixa d'un dia per l'altre millor.




Llavors, s'ha de donar a les croquetes la forma que vulgueu, i passar per ou i panko un parell de vegades.




Jo sempre en faig una gran quantitat i les congelo, una vegada he passat per ou i panko, només una vegada, la següent, al descongelar.

I sinó, s'han de fregir fins que siguin ben daurades.




Són unes croquetes delicioses, molt cremoses, aromàtiques i cruixents.




I si les decoreu amb una mica de coriandre i chili, el toc serà definitiu.





El nom de la cançó amb la que acabo el post d'avui, em sembla que no pot ser més il·lustratiu. Bon profit.


Cenaremos croquetas

Ayer soñé
que mi madre moría
justo en el día
que cumplí veintiséis

Que la encontraba
la mirada tendida
al regresar
de tomar un café

Yo nunca había sentido hasta entonces
un dolor tan agudo

Se me agolparon rápidamente
los te quieros no dichos
las lisonjas ahorradas
la puta gratitud

Al despertar
corrí a casa a abrazarla
no lo entendió
me miró sorprendida

Me quedaré a dormir esta noche
cenaremos croquetas

Prometo una ternura infinita
a mi tesoro más frágil
quiero ponerme al día
empacharme de ti

Abrázame
dime que es un mal sueño
quiero llorar 
en tus brazos con rabia

Arrúllame
hoy me siento pequeño
dame valor

(Javier de Torres)






TEXTO O DESCRIPCION