dimarts, 30 de setembre de 2014

New York Deli Bread. Aromàticament deliciós.






"L'home que més estima la seva pàtria
és el més cosmopolita."

(Alfred Tennyson)





I com cada final de mes, toca encendre el forn amb la deliciosa proposta de Bake the World. Avui, Pa Deli Novayorkès.

Un pa ideal per fer els famosos sandvitxos que fan allà, de pollastre, de pastrami, i de tot allò que us pugueu imaginar. 

Un pa d'un subtil sabor àcid i amb un indescriptible aroma que li donen les llavors de comí de camp (alcaravea) i la farina de sègol. 

Un pa clar -fet amb farina de sègol blanca- però amb una molla compacta i esponjosa que fa que aguanti qualsevol farcit.

Un pa que, si bé es fa en dues etapes, ja que es comença la nit anterior amb l'esponja -un preferment que serà qui li donarà aquest sabor tant característic al pa- val la pena elaborar perquè el seu sabor, enamora.

Corren per la xarxa moltes receptes d'aquest pa, i jo, per fer la recepta d'avui, he seguit, d'entre totes les propostes de Bake the World, la de la web Faragulla, i la veritat és que ha quedat, francament, deliciós.




Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


Per fer l'esponja:

  • 112 gr de farina
  • 95 gr de farina de sègol blanca
  • 350 gr d'aigua natural
  • 0,8 gr de llevat fresc
  • 19 gr de sucre
  • 14 gr de mel

Pel pa:

  • 353 gr de farina de força
  • 5,5 gr de llevat fresc
  • 14 gr de llavors de comí de prat (alcaravea)
  • 10 gr de sal


En primer lloc s'ha de fer l'esponja, barrejant tots els ingredients per fer-la amb l'ajuda d'una cullera de fusta i fins a obtenir una barreja sense grumolls, suau i bastant líquida que s'ha de cobrir amb paper film i deixar que reposi, a temperatura ambient, si és possible a 21ºC, durant unes 14 hores.




Passades aquestes 14 hores, l'esponja ha d'estar plena de petites bombolles, tot i que no ha d'haver pujat perquè és una massa molt líquida, i ha de fer una olor lleugerament àcida.




Llavors s'ha de començar a prepara la massa del pa.

Per fer-ho, s'ha de barrejar la resta d'ingredients amb l'esponja i pastar.




Una vegada estiguin els ingredients ben barrejats, s'ha de bolcar la massa al damunt de la taula on pastarem -és molt enganxosa-, que ha d'estar una mica enfarinada i pastar per períodes de cinc minuts amb descansos, entre pastada i pastada, de 15 o 20 minuts, perquè el gluten es relaxi, fins que la massa sigui uniforme i brillant.




Llavors, s'ha de fer una bola amb la massa i posar-la en un bol untat amb una mica d'oli, tapar bé i esperar a que llevi durant una hora i mitja, aproximadament. Ja veureu que la massa creixerà molt.




I passada l'estona de fermentació, ja es pot formar el pa. O bé dos barres de 500 gr cadascuna o, com jo he fet, una de quilo.

Una vegada formada la barra, ha de tornar a fermentar, o dins d'un banneton o al damunt d'un paper vegetal amb dos objectes que facin de tope perquè el pa no perdi la forma, com podeu veure a les imatges. I a fermentar una hora, hora i mitja més.




Quan quedi una mitja hora per acabar la fermentació, s'ha de posar a prescalfar el forn a màxima temperatura.

I quan el pa hagi fermentat, s'ha de crear vapor al forn vaporitzant les parets amb aigua i posar el pa, una vegada s'hagin fet uns talls longitudinals al pa.

Els primers 15 minuts s'ha de coure a temperatura màxima i amb vapor i després, a 220ºC durant uns 30 minuts més, fins que tingui el daurat que volgueu. 

Una vegada cuit, s'ha de deixar refredar al damunt d'una reixeta.




I si podeu aguantar, us recomano que no talleu el pa fins passades 12 hores. Guanyarà en aromes.




Ja veureu quin pa més aromàtic, és ideal per fer sandvitxos de pollastre. Mireu quin sopar més bo vam fer.






I per degustar el New York Deli Bread, una cançó de Sidonie.


Nueva York

El borracho del parque
escupiendo insultos en mi honor,
baila y pisa las flores
con zapatos hechos de cartón.

Brillan dos arcoíris
en pequeños charcos de gasoil.
En el puente de Brooklyn
llenas mis dos ojos de hormigón.

Dicen que aquí
los versos dejan cicatriz,
el trovador oculta el arma
en un solar de Nueva York.

Te lo pido por favor,
un día más en Nueva York, oh, oh, oh
Te lo pido por favor,
un día más en Nueva York, oh, oh, oh.

Cada calle es un truco,
cada esquina es un farol.
Caigo en todas tus trampas
de alcantarilla y vapor.

Por la sucia escalera
subo al tejado al despertar.
Buenos días, Manhattan,
¿me concede usted el siguiente vals?

Dicen que aquí
los versos dejan cicatriz,
el trovador oculta el arma
en un solar de Nueva York.


Te lo pido por favor,
un día más en Nueva York, oh, oh, oh
Te lo pido por favor,
un día más en Nueva York, oh, oh, oh.

Te lo pido, te lo pido, te lo pido por favor,
un día más en Nueva York, oh, oh, oh
Te lo pido, te lo pido, te lo pido por favor,
un día más en Nueva York, oh, oh, oh.

(Sidonie)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 28 de setembre de 2014

Xurros amb xocolata desfeta de Nutella. L'esmorzar perfecte.





"Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell.

Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell.

Feien xurros molt llargs, (petits, mitjans)
feien xurros molt llargs,
i la gent (gent, gent, gent)
al passar (sar, sar, sar)
en solia comprar."

(Cançó popular)




Com cada final de mes, arriba l'AsaltaBlogs, i aquest mes de setembre, després d'unes merescudes vacances.

El blog assaltat aquest mes és el de la Raquel, una gaditana nascuda a Barcelona, amb un blog d'allò més dolç. He de confessar que m'ha estat molt difícil escollir una sola recepta de totes les que té.

I amb la Raquel no només tinc en comú el haver nascut a Barcelona, a les dues ens encanta la olor que surt de la cuina quan es cou un pa de pessic, començar a llegir la carta d'un restaurant pels postres, els mercats, sortir de tapes o a sopar amb bons amics i apuntar totes aquelles coses que no volem oblidar, com per exemple, les receptes del blog.

I de totes les dolces receptes que té, jo, avui, tot i que me'n guardo unes quantes per fer més endavant, he triat els xuixos amb Nutella, i he fet alguna petita variació.

Deliciosos.



Diuen que fa segles, els pastors feien xurros mentre pasturaven les seves ovelles (churras) a les muntanyes més altres. Com no tenien massa subministres de cuina, sembla ser que havien de fer aliments que s'elaboressin fàcilment i que es pogués cuinar a l'aire lliure. I els xurros, que eren una solució fàcil, van agafar el nom de les ovelles per la semblança que tenien amb les seves banyes.

Els pastors, així, amb farina de blat feien la massa i en plena muntanya fregien els xurros, que abans, eren rectes i petits; després els arrebossaven amb sucre, que donava energia, i el passaven per canyella. I d'aquí l'origen.

I quan es va escampar fora de l'àmbit dels pastors, la fama d'aquests deliciosos dolços es va escampar com la pólvora. 

Hi ha qui diu, però, que tot i que es van començar a consumir cap al segle XIX a Catalunya, el seu origen és àrab. 

Sigui qui sigui que ho va descobrir, gràcies. M'encanten.




Per fer aquesta senzilla recepta, es necessiten els següents ingredients:

  • 1 mida de líquid (1/2 aigua i 1/2 llet)
  • 1 mida de farina
  • 1 pessic de sal
  • xocolata per fer desfeta o Nutella
  • oli de gira-sol


Per a fer els xurros, es necessita la mateixa quantitat de líquid que de farina, així que en realitat, la mida que li poseu ha d'anar en funció de la quantitat de xurros que vulgueu fer.




Hi ha qui afegeix sucre, però com jo en poso al final, a la massa no li'n poso.

L'aigua i la sal s'han de posar a bullir i quan arrenqui el bull, s'ha d'afegir, de cop, la farina, i remenar amb força sense pausa, per evitar que quedin grumolls. 




Ha de quedar una pasta densa, molt espesa, que s'ha de deixar refredar una mica i posar dins d'una màniga pastissera per fer els xurros.




Jo els he volgut fer petits i per això he fet servir una boquilla d'estrella petita, però escolliu-la en funció de la mida que vulgueu.

I amb paciència s'ha d'anar apretant la màniga pastissera i tallar els xurros de la mida que vulgueu.




Llavors s'han d'anar fregint els xurros en oli de gira-sol ben calent fins que siguin dauradets i anat posant-los, una vegada fets, en paper absorbent.




Ràpidament, una vegada siguin una mica escorreguts de l'oli, s'han d'anar posant en un bol amb sucre perquè quedin ben ensucrats. La massa no porta sucre, així que al quedar ben coberts, quedaran al punt.




I ja es pot preparar la xocolata desfeta de Nutella, escalfant una bona quantitat d'aquesta crema amb una mica de llet, fins que quedi una crema, bastant líquida, uniforme, fins que tingui l'espessor que més us agradi.




I ja els podeu servir. Una darrera l'altre, ni us n'adonareu i s'hauran acabat.






I una cançó que ràpidament veureu perquè l'he triat...


Xocolata amb xurros

Obro la finestra i no diries qui em vaig trobar
Una noia asseguda en el meu sofà
Em va dir què fas avui per berenar,
xocolata amb xurros i un tros de pa.

Perquè se'm fa tant difícil tenyir-ho tot del mateix color que tu...

Obre la finestra i el porticó
Obre la finestra i el porticó

Vaig pensar que allò no era veritat,
una noia com aquella en el meu terrat,
vaig pensar que allò no era de debò,
ara que se m'havia pujat el color.

Lelerelerelere Lelerelerelere
Xocolata amb xurros i un tros de pa
Xocolata amb xurros i un tros de pa
Xocolata amb xurros i un tros de pa

Si no assaborim una mica més,
les fantasies del moment.

Podem acabar evacuant...

Podem acabar evacuant l'enteniment
Podem acabar evacuant l'enteniment
Podem acabar evacuant l'enteniment

Enteniment, enteniment, enteniment, enteniment...

Xocolata amb xurros i un tros de pa.

(Carles Ribot)






TEXTO O DESCRIPCION



dissabte, 27 de setembre de 2014

Amanida Caprese líquida: impressionant.





"Amore e tosse
non può essere nascosta."

(Dita popular italiana)



El primer que he de dir d'aquesta recepta és que li he agafat molta estima per diversos motius. En primer lloc perquè és deliciosa, en segon lloc perquè és molt vistosa i espectacular com a aperitiu quan tens gent convidada, en tercer lloc, perquè més fàcil impossible i finalment, perquè l'he après dels meus Fogons de la Bordeta.

L'amanida Caprese, tot i no ser molt amant dels tomàquets crus, és un plat que m'agrada molt, per la seva frescor i perquè, sens dubte, les olives negres i la mozzarella em perden, però és que aquesta versió, és insuperable. Proveu-la i us n'enamorareu.



La illa de Capri, que dona nom a aquesta meravellosa amanida, i que es troba ubicada al Mar de Tirreno, al costat sud del Golf de Nàpols, va ser anomenada pels grecs "Capros", per tenir forma de porc senglar i en canvi els romans, els emperadors dels quals van escollir la illa com a lloc de descans, l'anomenaven "Capraea" per ser escabrosa i rocosa.

Però tot i que la illa dóna nom a aquesta amanida, no es coneix exactament el seu origen.

Diuen que després de la Segona Guerra Mundial, un paleta que era molt patriòtic i gourmet, va voler captar els colors de la bandera italiana dins d'un panet, però això és només una de les històries que corren.

La primera menció històrica d'aquesta recepta és cap a principis dels anys 20 quan es serveix, per primera vegada, al menú de nit de l'Hotel Quisisana, a Filippo Tommaso Marinetti, fundador del futurisme, qui volia una alternativa a la pasta tradicional.

Aquesta amanida, a part de reproduir la bandera, es converteix també en un fidel mapa de la zona i cultura gastronòmica italiana ja que agrupa alguns dels ingredients més representatius. El tomàquet, color vermell, és un dels ingredients més utilitzats a la cuina italiana; la mozzarella, el color blanc, és també el formatge italià per excel·lència, i tot i que a Capri no es produeix la de búffala, cada dia arriben provisions a la illa; i l'alfàbrega, el color verd, producte típic de Liguria i que recorda una de les salses més emblemàtiques, el pesto. I l'oli d'oliva, l'or que no sobre mai.

Ja veieu, més simple no pot ser. 

I per fer que aquesta amanida sigui més sofistica, us presento la recepta d'avui.




Per fer aquesta amanida tant original es necessiten els següents ingredients:


  • 1 mozzarella de búfala
  • 4 tomàquets pera
  • 2 tomàquets cirerols
  • olives negres d'Aragó o olivada
  • Alfàbrega fresca
  • Flor de sal d'olives negres
  • Oli d'oliva verge i sal


En primer lloc s'ha de preparar l'aigua de tomàquets i per fer-ho, s'ha de tallar els tomàquets a trossos i posar-los en un colador amb un drap de cuina. Si teniu un colador de malla i una gassa fina millor. I s'ha de deixar al damunt d'un bol perquè vagi filtrant l'aigua.




Com que l'aigua ha de quedar transparent, és possible que s'hagi d'anar colant vàries vegades o bé per un filtre de cafè o bé per un colador de malla. Mireu com queda a la primera filtrada.




A part, s'ha de triturar la mozzarella de búfala fins a obtenir una crema ben fina. Perquè no quedi excessivament espesa, s'ha d'afegir una mica del seu sèrum.




I la reservem dins d'una màniga pastissera que, després, facilitarà l'emplatat.




Per muntar els gotets d'aperitiu, s'ha de posar, primer, un parell de rodanxes dels tomàquets cirerols, una mica d'olivada pel damunt d'aquests, fulles d'alfàbrega tallades a juliana fina, un polsim de flor de sal d'olives negres i unes gotes d'oli d'oliva verge.

I ja només queda afegir, al moment de servir, una mica d'aigua de tomàquets pel damunt i decorar amb una fulla d'alfàbrega.




És un aperitiu realment deliciós. I no em digueu que no resulta vistós...



I per no sortir d'Itàlia, una cançó de la banda sonora de la pel·lícula Scusa ma ti chiamo amore, que ara ha versionat el cinema espanyol.



Semplicemente

Ora che mi sento bene
spengo la luce
spero di riuscire a dimostrare che
così va bene
ora che ci penso
mi perdo in quell'attimo
dove dicevo che tutto era fantastico
mi sembra ieri
e ora che è successo fa lo stesso
se non ti cerco non vuol dire che mi hai perso
già sto sognando...ma adesso...

Buona notte a te buona notte a me
buona notte a chi ancora non ho incontrato
buona notte pure a lei
lei...te, dove sei?
anche oggi che ti ho cercato
buona notte a te buona notte a me
buona notte a chi ancora non ho incontrato
buona notte pure a lei
anche oggi che ti vorrei
semplicemente, semplicemente
semplicemente, semplicemente

La voglia di non ragionare ma vivere
sempre disposto a rischiare e ridere...ridere
la gioia di quest'attimo senza pensarci troppo
solo gustandolo
la stesse storie e quei percorsi che non cambiano
quelle canzoni e le passioni che rimangono
semplicemente non scordare
come i libri della scuola fra le dita
la colazione ogni mattina da una vita...semplice
come incontrarsi perdersi poi ritrovarsi
amarsi lasciarsi.
Poteva andare meglio può darsi
dormire senza voglia di alzarmi
e faccio quello che mi pare
se ci penso ora...se ci penso adesso...
non so ancora che cosa ne sarà
perché mi manca il fiato
perché ti cerco ancora
non so dove che cosa ci sarà!
semplicemente, semplicemente,
semplicemente...

Buona notte a te buona notte a me
buona notte a chi ancora non ho incontrato
buona notte pure a lei
lei...te, dove sei?
anche oggi che ti ho cercato
buona notte a te buona notte a me
buona notte a chi ancora non ho incontrato
buona notte pure a lei
anche oggi che ti vorrei
semplicemente, semplicemente
semplicemente, semplicemente...

(Zero Assoluto)






TEXTO O DESCRIPCION



dimecres, 24 de setembre de 2014

Galetes d'espelta i xocolata per un berenar feliç.






"En una caja de galletas hay muchas clases distintas de galletas.
Algunas te gustan y otras no.
Al principio te comes las que te gustan
y al final sólo quedan las que no te gustan.
Pues yo cuando lo estoy pasando mal, siempre pienso:
tengo que acabar con esto cuanto antes
y ya vendrán tiempos mejores.
Porque la vida es como una caja de galletas."

(Haruki Murakami)




Aquesta recepta, que és deliciosa, és de la xef del restaurant Carlota, de Barcelona. Jo la vaig descobrir després de que les bloggers que van assistir a les últimes "Meriendas de Margot", abans de l'estiu -a les que jo no vaig poder anar- publiquessin la recepta després de que la xef els donés, juntament amb unes quantes galetes, les mides dels ingredients, i cadascú d'elles en fes la seva versió.

Sempre m'han agradat les galetes i encara més, la olor de la casa després de fer-les. Hi ha una peli d'aquestes tontes, però que a mi m'encanta, Because I said so, on la Milly Wilder, la protagonista, fa galetes només perquè la casa faci olor. Doncs així sóc jo.

En fi, que només veure les galetes, em vaig dir que les havia de provar. Són semblants a les cookies, però també a les galetes de mantega, així que la barreja és espectacular.

He versionat la recepta, però, i les he fet amb farina d'espelta -si voleu saber una mica més sobre les propietats d'aquesta farina, mireu la recepta del Pa d'espelta-, per aprofitar la que em quedava, abans de reomplir els pots de farines que havia deixat buits per l'estiu.



Per cert, sabeu que les cookies de xocolata també tenen un origen gairebé es podria dir que accidental?

Sembla ser que cap al 1930 una tal Ruth Wakefield i el seu marit van comprar una vella casa colonial de Massachusets, que servia com de hostal pels viatgers, fent-se càrrec del negoci i en poc temps, la seva deliciosa cuina i sobretot, els seus postres, van començar a atraure clients de tot Nova Anglaterra.

Un dia, la Ruth es va quedar sense la xocolata amb la que habitualment feia les seves conegudes i estimades galetes i va haver de fer servir una barra de xocolata que li havia regalat Andrew Nestlé, qui en aquell moment tenia una empresa de xocolata.

Va tallar la xocolata a trossets i els va afegir a la massa com feia sempre, però en lloc de fondre's, els trossos irregulars de xocolata van mantenir la seva forma i es van tornar cremosos, sense arribar a desfer-se.

La popularitat d'aquestes galetes va escampar-se com la pólvora, apareixent fins i tot la recepta per un programa de ràdio nacional conduit per Betty Crocker, fet que va fer augmentar, considerablement, les ventes de Nestlé.

A partir d'aquell moment, les barres de xocolata van començar a tenir les marques que faciliten el tall i Nestlé va adquirir els drets sobre la recepta de la Sra. Wakefield a canvi de subministrar-li xocolata durant tota la seva vida.

Sabeu que la recepta es manté als envasos de les galetes amb chips de xocolata fetes per Nestlé? 




Per fer aquestes galetes -a mi me'n van sortir unes 26-, es necessiten els següents ingredients:

  • 125 gr de mantega
  • 225 gr de farina (jo vaig fer servir d'espelta integral)
  • 1 ou
  • 50 gr de sucre moreno
  • 75 gr de xocolata negra


Com totes les galetes, la preparació és ben simple.

Primer s'ha de barrejar l'ou amb el sucre moreno fins a blanquejar-lo i després afegir la mantega que ha d'estar una estona fora de la nevera perquè tingui consistència de pomada i es barregi bé amb la resta d'ingredients. 




Llavors, s'ha d'afegir la farina i barrejar fins que tots els ingredients quedin units. Jo per no embrutar, bàsicament, he blanquejat els ous i he barrejat la farina amb la KitchenAid.

A part, s'ha de picar, a ganivet, la xocolata perquè quedin trossos irregulars i no massa grans i afegir a la massa.




I després de barrejar un minut amb la KitchenAida, ja es pot començar a barrejar amb les mans.




Com es tracta de galetes no s'ha d'amassar, només barrejar.

Jo no sé quina mida de forn teniu, però en el meu cas, de la massa he fet un parell de trossos que he embolicat amb paper film donant-li forma cilíndrica, i cada un d'ells ha estat per una fornada.




Aquests cilindres, s'han de deixar reposar al congelador durant deu minuts, vigilant de no passar-se, ja que només es tracta de que la massa endureixi una mica per poder tallar sense problema les galetes.

Passats els deu minuts de repòs al congelador, s'ha de tallar les galetes del gruix que les volgueu, jo vaig fer de mig centímetre, aproximadament. Mentre preparem un cilindre, l'altre, deixeu que reposi a la nevera.




I cap al forn, que ha d'estar prescalfat a 180ºC.

Jo calculo que van estar uns 20 minuts, però aneu comprovant fins que comencin a daurar-se, i ja estaran.




És important que al acabar de coure les galetes, abans de menjar-les les deixeu refredar al damunt d'una reixeta.

És difícil esperar per agafar-ne una, però. Quedeu avisats. La casa farà un aroma que, inevitablement, us atraurà a la cuina.



I la banda sonora ideal per un esmorzar feliç, avui la posa The Mamzells, amb una cançó àcida però sorprenentment positiva, al menys a mi, tot i el contingut de la mateixa, em fa somriure. 


Rimapaxa Western

No t'espantis estimat
porto un pet força important
des de que has marxat
el cap em dóna voltes

Fill de puta el meu cervell
o el meu cor o els meus sostens
dius que ets racional
no m'ho creuré mai
a veure si t'escoltes

Vénen deu mil jaguars
perseguint-me per darrere
jo no sé si haig de marxar
m'he d'aturar
o fer un pas enrere
el que si que tinc molt clar
és que no la vull palmar
sense deixar-te un buzón movistar
que t'aclareixi una cosa molt important

Que si tu vius al trote
i jo visc al galope
no és culpa meva
de veritat
que si tu vius al trote
i jo visc al galope
doncs quina pena
quin engany

T'has pres un vi
mentre deies com t'agradava
d'estar aquí amb mi
jo hauria de dir
que si m'haguessis demanat el matrimoni
fins que la mort ens separi
hauria dit sí


Que si tu vius al trote
i jo visc al galope
no és culpa meva
de veritat
que si tu vius al trote
i jo visc al galope
doncs quina pena
quin engany

Tan bé que estàvem
i ara em véns
amb aquest rollo tant forçat
no et creuré mai
i si algun dia ens trobem
que passarà els dos ho sabem
procurarem gestionar bé la tensió existent

Que si tu vius al trote
i jo visc al galope
no és culpa meva
de veritat
que si tu vius al trote
i jo visc al galope
doncs quina pena
quin engany

Ahora vamos a hacer como si nos doliera
ahora vamos a hacer como si nos escociera
ahora vamos a hacer como que gritamos pero es mentira

Puedo hacerlo haciendo así

(The Mamzells)






TEXTO O DESCRIPCION



dissabte, 20 de setembre de 2014

Cigrons amb albergínies i miso. Cuina de fusió.






"Si vols conèixer el passat,
mira el present que és el seu resultat.
Si vols conèixer el futur,
mira el present que n'és la causa."

(Dita popular japonesa)



Recordeu que aquest estiu vaig estar a França i vaig venir carregada d'ingredients? Doncs un dels que em vaig procurar, tot i estar a un país europeu i no al Japó, va ser la pasta de miso.




Aquí en trobo, però al supermercat oriental que acostumo a anar, tot i que és dels més econòmics de Barcelona i me'l va recomanar una noia japonesa que em va fer unes classes de cuina, és caríssim i el venen en quantitats massa grans, pel meu gust. Així que a França, quan en vaig veure, no vaig dubtar en agafar una de les caixes. Mireu, és així.

I m'alegro, perquè m'ha encantat. I encara tenia albergínies -dues receptes seguides-.



El miso, mot que prové del japonès 味噌, significa "font de sabor" [mi que significa "condiment" o "sabor", i so, que significa "font"], és una pasta aromatitzant fermentada, que és feta de soja i/o cereals i sal marina.

Durant segles, tant a la Xina -d'on és originari-, com al Japó -on es va estendre, provinent de la Xina, sobretot al segle VII-, el miso va ser considerat un aliment curatiu.

Diuen que era tant apreciat, que el kome miso, un dels tipus de miso que hi ha, era l'aliment preferit de la família imperial japonesa i dels samurais; aquest en concret, perquè té un sabor més refinat i dolç que la resta.

El seu consum als països occidentals és relativament nou, ja que no és fins els anys 70, sobretot -a alguns llocs va començar a consumir-se fa uns 100 anys-, que es va estendre, gràcies a la proliferació de la cuina macrobiòtica.

Al llarg de la història han aparegut diferents tipus de miso, segons el clima, les costums i inclús, segons la disponibilitat de certs aliments, el que fa que hi hagi diferents temps de fermentació segons el tipus de miso, tot i que, en general, la fermentació és d'aproximadament dos anys.

Els més coneguts aquí són el hatcho miso -que està fet només amb soja i que, per tant, és el més proteic (20%), que és el més salat i de sabor més fort, i que va molt bé quan fa molt fred o ens sentim dèbils-, el kome miso -fet a base de soja i arròs blanc i que, com abans he explicat, té un sabor molt suau i dolç; diuen que és ideal quan fa calor i abans era el més consumit per l'aristocràcia i pels samurais-, el genmai miso -fet a base de soja i arròs integral i que és el que té més nutrients, però un procés de fermentació més complicat que fa que tingui un sabor suau i agradable- i el mugi miso -que està fet amb soja i civada i que conté un 13% de proteïnes; aquest és potser el que més es consumeix a occident, ja que no és ni massa fort, ni massa suau-.

El miso el podeu trobar pasteuritzat o no, però aquest últim és més car, tot i que, evidentment, conté més ferments naturals.

I és que les propietats del miso són moltes, així que com més natural, millor.

Gràcies als seus enzims i ferments afavoreix l'equilibri de la flora intestinal i fa que sigui molt adequat per millorar les males digestions, ja que conté enzims vius. Per les malalties cardiovasculars va bé, ja que conté àcid linoleic i lecticina de soja, que fa que es dissolgui el colesterol a la sang, evitant l'enduriment dels vasos sanguinis. A més a més, el seu consum és molt adequat per combatre els símptomes més habituals com la pèrdua de calci i els fogots, té un alt poder antioxidant i és beneficiós per a persones sotmeses a radiacions, tant, que inclús diuen que es va notar una gran millora en pacients que van patir les radiacions nuclears d'Hiroshima i Nagasaki, després de que s'administrés per un consum terapèutic. És, a més a més, un bon alcalinitzant, ja que aporta molts minerals i afavoreix la eliminació de l'acidesa de l'organisme.

Tot i això, per persones amb hipertensió arterial no és adequat, degut al seu alt contingut en sodi, sobretot el hatcho miso.

El miso és molt proteix i ric en vitamina B12, en aminoàcids essencials i minerals com el magnesi, el calci i el ferro, i en vitamines del grup A, B, E i àcid fòlic.



I per últim, un parell de consells. Millor que no bulli, perquè no perdi les seves propietats, així que, normalment, el millor és afegir-lo al acabar la cocció del plat.

I ull amb la sal, que és un condiment força salat!



Per fer aquesta recepta per a quatre persones que no tenen molta gana, com a primer plat, o per dues amb gana, com a plat únic:

  • 1 pot de cigrons
  • 1 albergínia
  • 1 ceba tendre gran
  • 2-3 tomàquets
  • Sal i pebre
  • 1 culleradeta de mel
  • Alfàbrega
  • 1 culleradeta plena de pasta de miso


En primer lloc s'ha de picar la ceba i sofregir amb una mica d'oli.




Mentre, s'ha de tallar l'albergínia a daus ben petits i afegir a la paella on sofregim la ceba, quan aquesta sigui transparent.




A part, s'ha de ratllar dos o tres tomàquets, depenent de la mida i afegir quan l'albergínia sigui gairebé cuita i daurada, juntament amb una culleradeta de mel.

Quan ja sigui tot ben sofregit, s'ha d'afegir una culleradeta ben plena de pasta de miso, rectificar de sal i pebre -vigileu que el miso ja és salat-, i l'alfàbrega o fresca o seca, al gust. 

I només cal deixar que tots els sabors s'ajuntin, un parell de minuts, i llest.




Deliciós. M'acostumaré ràpid al toc de miso. I amb l'albergínia queda boníssim.



I per acabar, una cançó que he descobert aquest estiu i que m'encanta. Anima inclús un dilluns al tornar de les vacances.


Stolen dance

I want you by my side
So that I never feel alone again
They've always been so kind
But now they've brought you away from here
I hope they didn't get your mind
Your heart is too strong anyway
We need to fetch back the time
They have stolen from us

And I want you
We can bring it on the floor
You've never danced like this before
But we don't talk about it
Dancing on doing the boogie all night long
Stoned in paradise
Shouldn't talk about it

And I want you
We can bring it on the floor
You've never danced like this before
But we don't talk about it
Dancing on doing the boogie all night long
Stoned in paradise
Shouldn't talk about it
Shouldn't talk about it

Coldest winter for me
No sun is shining anymore
The only thing I feel is pain
Caused by absence of you
Suspense is controlling my mind
I cannot find the way out of here
I want you by my side
So that I never feel alone again

And I want you
We can bring it on the floor
You've never danced like this before
But we don't talk about it
Dancing on doing the boogie all night long
Stoned in paradise
Shouldn't talk about it
Shouldn't talk about it

And I want you
We can bring it on the floor
You've never danced like this before
But we don't talk about it
Dancing on doing the boogie all night long
Stoned in paradise
Shouldn't talk about it
Shouldn't talk about it

(Milky Chance)






TEXTO O DESCRIPCION