dilluns, 30 de juny de 2014

"A nadie le amarga un dulce". Leche frita.






"Siembre buenos hechos.
Dulces recuerdos saldrán de ellos."

(Germaine De Staël)




Fa molt de temps que tenia al cap fer "leche frita". És un dels postes, junt amb la crema catalana, que si l'estómac m'ho permet, sempre que vaig a menjar fora, demano. Així que quan vaig veure que entre les dues propostes del repte de la Tia Alia, estava la "leche frita", no vaig dubtar ni un segon quina triar -això que gairebé sempre, trio la recepta salada-.



L'origen de la "leche frita", com gairebé sempre, és incert i moltes són les regions d'Espanya, que se n'atribueixen l'autoria. Rebuscant per internet, la informació que m'ha fet més el pes és la que situa el seu origen al País Basc -inclús s'assenyala San Sebastian-, tot i que, com he dit, és una recepta típica de molts llocs. 

El que si sembla més clar, és que va ser inventada com a postres per aprofitar la llet que anava sobrant i evitar que es fes malbé. A la zona nord de la península, és on hi havia més producció de llet, el que, per mi, dóna força a la teoria de que el seu origen està al País Basc. Qui diu que té l'origen allà, explica que es va crear per aprofitar la llet dels "caseríos" i els que defensen altres origens, diuen que on es va inventar aquesta manera d'aprofitar la llet, va ser als convents.

És una recepta, ben simple, i bastant semblant a la crema pastissera, potser per això m'agrada tant, amb la diferència, que, com les croquetes, s'arrebossa i es fregeix.



Sigui com sigui, és una recepta deliciosa que val la pena provar, així que espero que us agradi la meva versió. Les mides les vaig apuntar fa temps en una llibreta de receptes pendents, així que no recordo d'on la vaig treure. El que si us puc assegurar és que és deliciosa.



Els ingredients per la "leche frita" són:


  • 220 gr de sucre (+ per arrebossar)
  • 1/2 culleradeta de sucre de vainilla i rom
  • pell de llimona
  • pell de taronja
  • branca de canyella
  • 2 cullerades de mantega
  • 1 cullerada d'oli
  • 110 gr de farina (+ per arrebossar)
  • 600 ml de llet
  • 2 rovells d'ou
  • un pessic de sal
  • 2 ous
  • canyella en pols


En primer lloc, s'ha d'infusionar la llet amb la pell de llimona, de taronja, el sucre avainillat, la sal i la branca de canyella i dur a ebullició.




A part, s'ha de barrejar els rovells d'ou i el sucre i batre fins que els dos siguin ben integrats.




I quan la llet que em infusionat sigui tèbia -això evitarà que quallin els rovells-, s'ha de barrejar amb els rovells i el sucre fins que tots els ingredients siguin ben integrats.

En un altre cassó o paella s'ha de fondre la mantega amb l'oli i seguidament, afegir la farina. Igual que les croquetes és important que deixem coure la farina perquè després no ens quedi gust a farina crua, que no és gens agradable.

I després, s'ha d'afegir la barreja de llet, rovells i sucre que havíem reservat.

S'ha de coure fins que sigui ben espès. És una mica com quan fem crema pastissera.




Quan sigui espès, s'ha de posar en un motlle -jo n'he fet servir un rectangular- i estendre molt bé perquè quedi d'un gruix uniforme, més o menys de 2-3 cm de gruix.




I a refredar, igual que fem amb les croquetes.

Una vegada la massa sigui ben freda, s'ha de tallar porcions quadrades, arrebossar-les per farina i ou batut i anar fregint a foc fort amb oli de gira-sol.




A mida que vagin estant fregides, s'ha d'escórrer l'excés d'oli i passar per sucre -barrejat amb una mica de canyella-. Ben arrebossades.

A mi que m'encanta la crema, la llet fregida em perd.






I no sé si ha influenciat que la llet sigui blanca perquè em vingués al cap aquesta cançó, o que aquest cap de setmana he estat a l'Embassa't -un festival de música que fan cada any a Sabadell i que m'encanta-, i els he sentit en directe, però us deixo una cançó d'Anímic. Si no els coneixeu, us recomano que hi poseu remei.


Rei blanc

Ara és aquest moment
ràpid, incandescent
com atordeix la ment
mirar-te fixament

Ara vius a la ciutat
no t'hi has acostumat
fas entre pena i por
queda l'últim racó

I demà
tornaràs
a escapar 
d'aquest fred
hivernal
que ara fa
que ara fa

I queda l'últim racó
i la desesperació
d'haver de fer-te un lloc
quan tu no et veus enlloc

Jo vaig cosir-te el cap,
però no la dignitat

I demà
tornaràs
a escapar 
d'aquest fred
hivernal
que ara fa
que ara fa

I demà
tornaràs
a escapar 
d'aquest fred
hivernal
que ara fa

que ara fa

(Anímic)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 29 de juny de 2014

Baklava de festucs. وصفه أكثر من الحلو.





"La mejor receta para la novela policiaca:
el detective no debe saber nunca
más que el lector."

(Agatha Christie)




Altre vegada, en silenci, de puntetes i sense deixar rastre, m'he endut un botí de la cuina que, aquest mes, tocava assaltar. Altre vegada, toca el repte dels AsaltaBlogs.

De la víctima a qui vaig robar aquesta deliciosa recepta, que he fet meva amb algunes variacions, poc sé, però suficient. El blog Olor a Regalices -que està replet de receptes delicioses; m'ha costat molt decidir-me per una-, està escrit per Laura Selene, que com m'ha semblat evident, adora la cuina i compartir les receptes.

Coneguda pels assaltadors com a Madame Oui-Oui, m'ha portat a assaltar un dolç, veritablement deliciós.

"Eran las cinco de una madrugada de invierno en Siria. Junto al andén de Alepo estaba detenido el tren que las guías de ferrocarriles designan con el nombre de Taurus Express. Estaba formado por un coche con cocina comedor, un coche cama y dos coches corrientes..."

Però aquesta vegada no seria un assassinat el que passaria, sinó un robatori. Un robatori a l'Orient Express.



El Baklava és un mos, d'allò més dolç, originari de la zona mediterrània oriental i del Pròxim Orient, que com molts aliments, té un origen desconegut, o si més no, discutit. 

Sembla ser que prové de l'antiga Mesopotàmia, on es preparaven uns dolços fets a base de pa, que es farcien, a capes, amb barreges de fruits secs barrejats amb mel, que es trituraven i s'enfornaven.

Diuen, però que el Asiris van ser la primera comunitat que van preparar aquesta deliciosa recepta, cap al segle VII a.C.

D'ells, la recepta es va escampar de la mà dels mercaders i mariners grecs que havien viatjat a la regió mesopotàmica fins a Grècia on la van rebre amb els braços oberts, convertint-se, pràcticament, en una recepta pròpia del receptari grec.

De fet, la massa philo -del grec φύλλο phyllo (fulles)- és una massa que es fa servir, sobretot a la gastronomia de l'Orient Mitjà, del Magreb, de Turquia i dels Balcans, la característica principal de la qual és el seu poc gruix, gairebé translúcida, que normalment es fa sobreposant capes i que una vegada cuita, pot recordar a la pasta de full, encara que l'elaboració és radicalment diferent.        

Doncs aquesta massa, sembla ser que una vegada va arribar a Grècia, és on es va millorar i aconseguir l'actual tècnica de pastat per aconseguir aquestes fulles de massa tant i tan fines , tot i que, sobre això, hi ha, per internet, diferents versions [he posat la que més creïble m'ha semblat]. 

I no es va quedar aquí. Aquest dolça va segir viatjant, arribant fins a la India i d'aquí, a la resta del món.



I per què he triat aquesta recepta? Fa poc vaig anar a sopar a un libanés amb la Sandra, el Xavi i ELL, després d'una experiència divertidíssima, que un altre dia explicaré, i de postres vam demanar Baklaves de festucs, que feia molt de temps que no menjava.

Així que quan vaig veure que a la cuina de la Laura Selene n'hi havien uns a punt de ser menjats, no m'ho vaig pensar dues vegades. Em vaig posar els meus guants blancs, i me'ls vaig endur.




Per fer aquest Baklava de festucs, es necessiten els següents ingredients:


Per l'almívar de mel:

  • 375 ml d'aigua
  • 60 ml de mel suau
  • 1 cullerada de sucre
  • 1/2 cullerada de suc de llimona
  • 1 cullerada d'aigua de flor de taronger
  • 1 cullerada d'aigua de roses

Pel farcit de festucs:

  • 250 gr de festucs crus
  • 100 gr de sucre moreno
  • 1 culleradeta de canyella
  • 1 cullerada d'aigua de flor de taronger
  • 1 cullerada d'aigua de roses

Pel Baklava:

  • 16 fulles de pasta philo
  • el sirope de mel
  • el farcit de festucs
  • 100 gr de mantega fosa
  • festucs picats per decorar



Com l'almívar de mel el necessitarem fred, el primer que hem de fer és preparar-lo i deixar que es refredi. Per això, s'han de posar en un cassó el sucre, el suc de llimona i l'aigua i deixar que bulli fins a obtenir un almívar gruixut. I una vegada el tinguem, s'ha d'enretirar del foc i afegir la mel, l'aigua de roses i l'aigua de flor de taronger, barrejar bé i tornar al foc perquè bulli a foc suau no més de cinc minuts.




Tot seguit, torrem una mica els festucs en una paella, vigilant no se'ns cremin i els enretirem del foc.




Després en guardem un grapat per decorar i la resta els triturem amb el minipimer, juntament amb la canyella i el sucre. No ha de ser una pasta, però si trossets bastant petits. Llavors, s'ha d'afegir els líquids, barrejar bé i reservar. 




I ja podem muntar el Baklava. 

Per fer-ho, necessitem en primer lloc, fondre la mantega. 

Llavors, amb molt de compte, però ràpid -les fulles de pasta philo es trenquen molt fàcilment i s'assequen encara més ràpid-, s'ha d'anar untant amb mantega fulles de pasta philo i anar col·locant una al damunt de l'altre fins a tenir 4 capes i al damunt una capa de farcit de festucs. 




Altre vegada 4 capes de pasta philo untades amb mantega, farcit de festucs i 4 capes de philo. Així fins tenir tres capes de festucs, o sigui 4 de pasta philo.

Abans de posar al forn, amb l'ajuda d'un ganivet sense serra, que talli, s'ha de tallar en forma de rombos, ja que una vegada cuita, és molt més difícil de tallar i se'ns trencaria tota. 




I cap al forn, que ha d'estar prescalfat a 200ºC, fins que siguin ben daurats, aproximadament uns 20-30 minuts, depenent de la potència del forn. 

Al treure del forn s'ha de tapar bé amb paper d'alumini i deixar reposar uns minuts, aproximadament uns 8-10 minuts, i passat aquest temps tirar pel damunt de la Baklava l'almívar de mel. Després s'ha de tapar de nou amb el paper d'alumini fins que sigui fred del tot. 

Abans de servir s'ha de tallar a trossets petits, a ganivet perquè quedin ben irregulars, els festucs que havíem reservat, i posar-los pel damunt. 




Són uns postres deliciosos que, a més a més, si el guardeu dins d'una caixa metàl·lica es conserva bé durant uns dies. 






I per dies dolços, dolços somnis.


Dolços somnis

Dormint la nit no és fosca.
Els ulls no s'obren, estan tancats, somiant,
mirant el món particular.
La nit no és fosca.
Dormint sento que els llençols assequen la suor.
I vénen monstres arreu del món.
S'amaguen sota el llit i diuen:
Niña, no pasa nada. Estás desorientada.

Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis.

Dormint la nit no és fosca.
Dormint sento que les pors m'omplen de petons.
I vénen monstres arreu del món.
S'amaguen sota el llit i diuen:
Niña, no hagas nada. Estás desubicada.
Somiava que mai no somiava,
que no li calia un món virtual.
Somiava que el somni canviava
prenent-se pastilles per levitar.

Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis.

I parlava tant que no tenia res més a dir.
Ai, i que t'estimin així, com és.
I que al matí puguis tenir la pell radiant.

Parlava tranquil·la, calmada, infinita.
Somiava serena, pausada.
Dormint.

(Pastora)






TEXTO O DESCRIPCION



dijous, 26 de juny de 2014

Combo. Pa d'espinacs i ceba amb la seva mini-hamburguesa.





"Lo infinitamente pequeño es análogo a lo infinitamente grande.
Un átomo es todo un sistema solar en miniatura."

(Samael Aun Weor)




Sempre m'han agradat els plats en miniatura i, sobretot, els accessoris o "props" per servir-los. I, com sabeu, sóc una enamorada dels pans del Daniel Jordà. Així que en el post d'avui, s'ajunten varies de les meves coses predilectes. A més, amb aquesta recepta, completo, del tot, el llibre de'n Daniel Jordà; amb aquest, puc dir que he fet absolutament, totes les receptes. Tot i que, alguna, encara no tinc publicada al blog -està a les receptes pendents de publicar-.

En principi, volia fer només un post sobre la recepta de pa, però tenia una mini paperia i una mini caixeta d'hamburgueses, llestes per utilitzar, i se'm va ocórrer que amb aquests panets, versió mini, quedarien d'allò més bé.



Aquesta mini hamburguesa té diversos elements: un deliciós pa d'espinacs i ceba, una insuperable hamburguesa de "zorza", ceba tendra i uns talls de Petit Nevat, un formatge espectacular. 



Aquest pa d'espinacs porta, a la seva recepta original una mica de cansalada i pinyons, però com l'hamburguesa de "zorza" ja té prou personalitat, enlloc d'això he afegit ceba, en cru, per donar sabor i frescor.

Com diu el llibre, amb una bona copa de vi negre, senzillament espectacular.



La "zorza" és un producte gallec -jo la vaig comprar, de fet, a un supermercat gallec-, tot i que hi ha altres regions que també ss'atribueixen l'origen com Astúries, Lleó, Soria, Segovia, entre d'altres. 

Es tracta de carn picada, generalment de porc, preparada com per fer-ne xoriços, però sense posar dins d'una tripa, ni curar. És una espècie de carn adobada amb pebre vermell picant o dolç, all, orenga, sal i pebre. Aquesta carn, s'acostumava a menjar en calent, acompanyat amb pa i amb vi o cervesa, com a tapa, durant la matança del porc.

L'altre dia, vaig entrar a un colmado gallec i en venien i no m'ho vaig pensar ni un segon. Boníssimes les empanades gallegues de "zorza"; per la pròxima vegada que en compri.



I el tercer element, sense desmereixer la ceba tendra, és el Petit Nevat.

Formatges Can Pujol, que és on s'elabora aquest deliciós formatge, va començar la seva activitat, l'any 1980 -any en que també vaig néixer jo-, en una formatgeria molt petita. 

Els primers formatges que van elaborar eren de consum immediat, frescos, com el mató, quallada, etc. I poc a poc, van anar ampliant la seva gama de productes a mida que el mercat va anar valorant els seus productes.

L'any 1990 comencen a presentar formatges madurats i al 1991 neix el "Nevat", elaborat amb llet pasteuritzada de cabra i cobert per una capa espessa de fong blanc. Té una textura molt cremosa -una vegada està ben madurat-, amb olor a bolets i un sabor suau, amb tons làctics i una acidesa equilibrada.

Una delícia que creia combinaria bé tant amb el pa d'espinacs, com amb la "zorza". I no m'equivocava. Animeu-vos a provar-la.



Per fer aquestes fantàstiques mini hamburgueses, es necessiten els següents ingredients:


Pel pa d'espinacs i ceba:


  • 500 gr de farina
  • 10 gr de sal
  • 150 gr d'espinacs bullits
  • 100 gr d'aigua
  • 20 gr d'oli
  • 1 ceba tendre
  • colorant verd (opcional)
  • sèsam

Per les mini hamburgueses:

  • mini panets de pa d'espinacs i ceba 
  • zorza
  • formatge "Petit Nevat"
  • ceba tendra
  • patates (per fregir i decorar)
  • oli


Com tots els pans de Daniel Jordà, aquest amb el que he fet mini panets, és molt fàcil de fer.

Primer de tot s'ha de posar a bullir els espinacs ja que per fer-los servir millor que siguin freds. Només serà necessari, pràcticament, escaldar-los i una vegada escaldats, colar-los i deixar que es refredin bé.




A part, es pot començar a preparar el pa.

Aquesta vegada he pastat amb la KitchenAid, així que només es tracta de posar tots els ingredients en el bol de la pastadora, inclosos els espinacs, menys la ceba i pastar fins a obtenir una massa llisa i brillant, que no s'enganxi.




Com podeu veure als ingredients, es pot afegir una mica de colorant verd en pasta per accentuar el color dels panets, tot i que és ben bé opcional.

Quan ja sigui la pasta ben fina, s'ha d'afegir la ceba tendra tallada a trossos ben petits, en cru i deixar que segueixi pastant fins que sigui ben integrada.

Llavors s'ha de deixar fermentar durant 45 minuts, en el mateix bol on s'ha pastat i tapada amb un drap humit.




Passat aquest temps, s'ha de formar. 

Jo he fet diferents formats. Un pa gran, uns panets d'hamburguesa mida normal i els mini panets per la recepta d'avui, que són de 40 gr, en cru.




Els panets, els he vaporitzat amb aigua i he posat sèsam pel damunt.

Una vegada format el pa, s'ha de deixar que fermenti, per segona vegada, fins que doblin el volum.

I cap al forn, que ha d'estar prescalfat a 210ºC. Evidentment, cada mida té un temps de cocció. Els més petits amb 10-15 minuts estaran, els panets normals entre 20-25 minuts i el pa gran, entre 35-40 minuts.




I a refredar.

Abans de fer l'hamburguesa, s'ha de tallar unes patates, rentar-les bé amb aigua perquè perdin el midó i no s'enganxin i fregir-les amb una mica d'oli.




I per les hamburgueses, s'ha de fer a la planxa la carn de zorza, a la que hem donat la forma rodona i servir amb una mica de formatge Petit Nevat pel damunt i unes rodanxetes de ceba tendra, en cru, per donar frescor.




Un petit mos deliciós.



I per un menú petit, una gran cançó.


País Petit

El meu país és tant petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.

Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
i tant se val!

És així com m'agrada a mi,
no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure
el campanar veí.

Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val!

És així com m'agrada a mi,
no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta
lluny d'aquí.

I ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així!

És així com m'agrada a mi,
no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.

(Lluís Llach)






TEXTO O DESCRIPCION




dilluns, 23 de juny de 2014

Coca de Sant Joan. Una diferent, cada any.





"Tot el cel de Barcelona s'il·luminava, llavors, de focs i colors de tota mena;
tot semblava travessat de la fugacitat dels llums que corrien d'una banda a l'altra,
sota la volta llunyana, més aviat boirosa, d'estrelles esmorteïdes i humitejades.
Els coets feien una gran brillantor inicial que de seguida s'acabava.
Les petites rodes de focs artificials produïen un enlluernament
i després morien d'una manera trista i lamentable.
Les coses més rutilants tenien la fi de l'erotisme humà.
Tot passava avall i, al cap d'un moment, la memòria no ho podia precisar."

(Josep Pla -La revetlla o "verbena" de Sant Joan, a Les Hores)




Avui m'adelanto i publico avui una recepta. Com no podia ser d'altre manera, de la Coca de Sant Joan. 

La coca de Sant Joan és, sens dubte, una de les coques més populars i festives de Catalunya.

Al Lèxic Culinari dels Països Catalans, volum VII de la Cuina Catalana, una coca es defineix així: "Coca: massa de pasta plana dolça o salada, guarnida amb diversos ingredients. Coca de pa a Girona. Coca d'aire, panous, a València. Altres comarques: dolces, salades, tapades o farcides."

La paraula coca -que es comparteix amb algun occità- ve de cóc, que en algunes comarques occidentals i meridionals significa coca o pastís, tot i que a algun lloc, com a Menorca, significa panet. Aquest mot, al seu torn, sembla ser que prové de d'una arrel germànica -de kuchen-, que també és la que ha donat el mot anglès de cake i paraules similars que trobem a l'holandès, koek i kok. Com diu Jaume Fàbrega al seu llibre L'essència de la Cuina Catalana -d'on he tret tota aquesta informació-, l'empremta germànica a Catalunya és prou forta, ja que Carlemany parlava fràncic -antecedent del germano-holandès actual-.

La coca és parenta d'altres receptes que són molt comuns per diferents regions de la Mediterrània, però només als Països Catalans hi ha un repertori tant extens i característic de coques dolces.

Són tant riques que n'hi ha de tots tipus, fetes només amb farina i aigua, amb patata, de brioix, pasta de full, bescuit...de diferents formes, ovalades, quadrades, rectangulars, rodones...gruixudes o primes, farcides...per a tots els gustos.

Segons Joan Amades:

"Es feien coques de veïns que assolien una gran llargada. Hi havia forns especialitzats a fer coques de llargades enormes en relació amb la capacitat extensiva dels forns. S'havien fet coques de dotze metres de llargada, o sia d'una mida que doblava la grandària del forn. Es coïen en dues vegades, una per cada cap. Constituïen una veritable tècnica fornera o pastissera, i exigia molt d'enginy moure-les i tombar-les dins de l'espai ordinàriament reduït dels pastadors i dels forns. Per tal que la coca no es partís pel mig, mentre una part es coïa la que restava fora del forn calia sostenir-la amb uns taulons a manera de bastida /.../ El costum de menjar-se la coca en comú pot constituir una resta d'un àpat o consagració ritual, derivada d'una de les cerimònies solsticials".

I es que com també diu al Costumari Català:

"La coca té sentit sagramental, com el tenen altres pastissos tradicionals obrats amb farina i propis de diades fixes."

De coques, explica Fàbrega, se'n fan des de l'Edat Mitjana, però segurament, la primera recepta publicada de la coca de Sant Joan la devem al cuiner Ignasi Domènech (La Teca, 1924). 

És una coca tant popular que inclús va pujar fins al teatre i va motivar una cançó de Sisa amb la companyia teatral Dagoll Dagom.



Jo cada any feia la mateixa recepta, però aquest he volgut canviar. De base he fet servir la recepta del chef Carlos Cases, un crack les receptes del qual podeu veure al seu fantàstic blog Recetas y emociones i provar-les al Restaurant Dos Torres i La Jacaranda, on us recomano que hi aneu, ja que sortireu enamorats de la seva cuina. 

Gracias Carlos, te dedico mi versión.



Per fer aquesta fantàstica coca de Sant Joan, es necessiten els següents ingredients:



Pel preferment:

  • 110 gr de farina
  • 34 gr de llevat fresc
  • 100 gr llet sencera tèbia

Per la coca:

  • la massa mare
  • 340 gr de farina de força (+ extra, a vegades)
  • 250 gr de sucre
  • 50 ml de llet
  • 2 ous
  • 170 gr de mantega
  • ratlladura de llimona
  • 1 cullerada d'aigua de flor de taronger
  • 1 pessic de sal

Per la crema pastissera:

  • 5 rovells d'ou
  • 125 gr de sucre
  • 50 gr de maizena
  • 625 ml de llet sencera fresca
  • una branca de canyella
  • una baina de vainilla
  • la pell d'una llimona

Per decorar:
  • cireres naturals
  • aigua
  • sucre


En primer lloc, i el dia abans, s'ha de preparar un preferment.

Per això, en un bol s'ha de barrejar la llet tíbia amb el llevat fresc, afegir la farina i barrejar amb una cullera fins que sigui una pasta ben homogènia.




Llavors, s'ha de tapar amb un drap humit i posar a la nevera tota la nit, a reposar.




Al dia següent, ja podem preparar la crema i la resta de la massa; com aquesta última ha de reposar, primer fem aquesta i mentre reposa, preparem la crema pastissera.

Per fer la massa, s'ha de pastar els ingredients a la pastadora, seguint un ordre determinat. 




Primer s'ha de barrejar la llet, la sal, la mantega en pomada i la ratlladura de llimona fins que tots els ingredients siguin ben integrats i, llavors afegir els ous, el sucre, l'aigua de flor de taronger i pastar de nou, fins que sigui ben, ben homogeni.




Finalment, s'ha d'afegir la farina i la massa mare que hem fet el dia anterior i pastar durant, com a mínim, 20 minuts, fins que sigui una massa tova, però que al tocar amb els dits no s'enganxi. Depenent de la mida dels ous, de la farina, de la humitat, etc... pot ser que calgui una mica més de farina, ja veureu si la massa ho necessita, l'important no és que sigui dura la massa, sinó que no s'enganxi als dits. Al fermentar endureix.




I altre vegada a reposar, durant 3 hores, tapada amb un drap humit.

A part, mentre reposa, comencem a preparar la crema pastissera, que ha de ser ben freda abans de fer servir.

Per fer la crema pastissera, primer s'ha de posar a bullir la llet amb la pell de llimona, la branca de canyella i la baina de vainilla, fins que arrenqui el bull.




Mentre la llet s'escalfa, s'han de batre els rovells d'ou amb el sucre fins que blanquegin i anar afegint, a poc a poc, la maizena.




Quan la llet arrenqui el bull, s'ha de treure del foc, colar-la i deixar que es refredi una mica, per evitar que els ous quallin i deixin grumolls, al afegir la llet.

Així doncs, quan la llet sigui freda o tèbia, sense ser calenta, s'ha de barrejar bé amb tots els ingredients, tornar a colar i posar de nou al foc. S'ha de tenir al foc, sense deixar de remenar fins que espessi. Quan sigui prou espesa, s'ha de posar en una safata i cobrir bé amb paper film, evitant aire entre el paper i la crema, per evitar que faci tel.




I deixar que refredi bé, posant a la nevera quan ja sigui freda.

Una vegada la massa ha reposat i ha doblat el volum, s'ha de donar un parell de plecs i estirar amb els dits i el corró, primer estirant la meitat de la massa. Cobrir amb la meitat de la crema i tapar amb l'altre meitat de la massa, segellant bé perquè la crema no surti. Com és una massa tova és una mica difícil de treballar.




I llavors s'ha de deixar reposar de nou al damunt de paper de forn, tapat fins que torni a doblar de nou, en un ambient càlid.

I mentre, netegem les cireres.




Finalment, quan la massa hagi doblat, s'he de pintar amb ou la coca i decorar amb l'altre meitat de la crema i les cireres.

I abans de posar al forn fem una mica de sucre gebrat fet amb sucre i unes gotes d'aigua i el posem pel damunt de la coca.




I cap al forn, que ha d'estar prescalfat a 180º, durant uns 40 minuts, depenent de la força del forn.




Bon Sant Joan a tothom. Us deixo amb una cançó que fa revetlla.


Els amants de Sant Joan

No sé per què baixar al ball de Sant Joan
oh mosseta, tu em vas donar sols un bes
i amb un de sol sóc presoner

Com fer-ho per no perdre el cap?
Hoste d'una trampa audaç
és fàcil sentir aquests mons d'amor
quan es diuen amb els ulls

I jo, que l'he estimat tant,
i era per mi la millor de Sant Joan
vaig sense voluntat, anestesiat pels seus petons

Sense buscar tres peus al gat
li vaig dar tot ma vida
Estúpid de mi per pensar 
que ella es podria enamorar

Com fer-ho per no perdre el cap?
hoste d'una trampa audaç
és fàcil sentit aquests mons d'amor
quan es diuen amb els ulls

I jo, que l'he estimat tant,
i era per mi la millor millor de Sant Joan
vaig sense voluntat, anestesiat pels seus petons

I jo, que l'he estimat tant,
i era per mi la millor de Sant Joan
vaig sense voluntat, anestesiat pels seus petons

Vaig sense voluntat anestesiat pels teus petons

Vaig sense voluntat anestesiat pels teus petons

Vaig sense voluntat anestesiat pels teus petons

(Els Catarres)






TEXTO O DESCRIPCION